El passat 22 de setembre, la banda noruega Tristania va visitar Barcelona, concretament la Sala Mephisto (recorda aquí la crònica), vuit anys després del seu últim concert a la Ciutat Comtal. Ho va fer juntament amb Sound Storm, Kells i Sarah Jezebel Deva i van aprofitar per fer un setlist amb algunes novetats que s'inclouran dins del proper disc de la banda, esperat pel mes de maig de 2013.
Abans del concert, vam tenir l'oportunitat de xerrar amb dos dels vocalistes de la banda, Mariangela Demurtas i Kjetil Nordhus, qui ens van explicar un munt de coses!! Us deixem amb l'entrevista!!
Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?
Kjetil - Primer de tot “tusind tak!” (mil gràcies) per la benvinguda... Vaig començar als 16 anys tocant el baix amb amics i vaig acabar com a cantant convidat a la banda On Then Up, amb la que vam fer una demo que crèiem que era una cançó de Faith No More, però vam descobrir més tard que no ho era; després vam acabar fent un grup de versions de Faith No More. I quan tenia uns 23 o 24 anys, un noi que es deia Chord, que tocava en un grup anomenat Reincarnation, em va proposar de tocar amb ells, i vam estar varis anys... I quan pensava que havia acabat amb el món de la música internacional, van aparèixer els de Tristania, fa 4 anys i mig aproximadament, i em van demanar si volia substituir el seu cantant Osten, que estava a punt de ser pare de bessons. El primer acord amb Tristania va ser d’estar amb la banda un any o una cosa així, però després que l’Osten tingués els seus nens, va veure que dos nens petits donaven molta feina, i va decidir no tornar al grup. Així que vaig assumir aquest paper de manera definitiva.
Sí, és una resposta llarga... he he he
Mariangela – contesta en castellà
Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?
Kjetil - Per al disc Rubicon, que va sortir el 2010, crec que tothom hi vam contribuir, tant amb les lletres com amb les melodies i la música. I crec que això és bastant excepcional i això m’agrada molt, tot el grup hi participa. Per al proper àlbum, em sembla que l’Ole és el que ha estat més actiu fins ara, també la Mariangela amb les línies vocals, també el Tarald, el nostre bateria, ha estat escrivint lletres... així que intentem que tothom hi contribueixi. Una banda com nosaltres, sempre és una suma dels membres que la composem. Crec que el que és una mica especial, de nosaltres, és que tothom hi influeix, i realment això m’agrada molt.
A l’hora d’escriure els temes, en què us inspireu? Què ens expliquen els temes de Tristania?
Mariangela - Quan escrivim, el primer que arriba amb una idea, lògicament està inspirat per alguna cosa. El que fem després, és donar la nostra pròpia interpretació i intentem veure si encaixa amb la idea que tenia la persona que ha fet la cançó. I intentem treballar junts amb la cançó i expressar els nostres sentiments, respectant la feina de la persona que ha creat la cançó. Així que, en el que respecta a la meva part, per exemple, intento llegir els sentiments de la cançó i intento donar-hi la meva part. A vegades funciona i altres no, altres cops un altre pot interpretar-ho d'una manera diferent... així que treballem en el que és millor, realment. No tenim normes estrictes de que un faci les lletres, un altre la música, etc. A vegades un altre pot aportar una idea més refrescant, així que tothom hi participa d'alguna manera.
Kjetil - Crec que també és bo per nosaltres que tenim 4 cantants diferents; òbviament jo i la Mariangela, l’Ole que fa veus més dures i veus més melòdiques, i l’Anders que fa les parts amb cridades. Així que tenim moltíssimes possibilitats per cada tema. I esperem anar-ho desenvolupant al disc nou. Avui tocarem dues cançons noves, i podeu veure si us agraden o no.
Mariangela - Hem començat a treballar molt amb fer vàries veus totes juntes. A vegades sembla com si fos una sola veu i en són tres, i crec que és molt especial. Crec que això és el que fa que Tristania estigui una mica allunyada de l’estereotip d'altres grups de metal.
L’any 2007, Vibeke Stene deixa Tristania; què ha suposat l’entrada de Mariangela a la banda? Per què la vau triar a ella?
Kjetil - Ho vaig viure des de fora, i em va semblar interessant perquè ja coneixia el grup des d'abans. Coneixia a Vibeke perquè compartíem pis a Noruega en aquella època, i el fet és que podien haver buscat una còpia de Vibeke o bé algú que ajudés al grup a evolucionar els propers anys. I crec que van fer molt bé al triar la segona opció, perquè hauria estat molt fàcil buscar una soprano que fes el mateix que Vibeke i van preferir agafar algú que fos forta, com la Mariangela, amb una personalitat musical forta. Era diferent que Vibeke, però el grup necessitava evolucionar, així que crec que va ser una decisió sàvia, no una decisió fàcil, però crec que va ser la millor opció si pensem en l’evolució a llarg termini de la banda.
L'últim disc de la banda fins el moment és Rubicon, del 2010; què ens expliqueu en aquest disc? Hi podem trobar molts canvis respecte les anteriors gravacions?
Mariangela - És clar que Tristania intenta mantenir el mateix estil a tots els àlbums, però també intentem sempre fer coses diferents i innovar. Crec que amb Rubicon, hem aconseguit l’objectiu, però també ha estat tot una feina dura perquè, amb tanta gent escrivint, érem gent totalment diferent, que no ens coneixíem tant bé entre nosaltres... Escriure junts no és fàcil. Especialment tenint en compte que tots ens hem d'entendre uns als altres. Jo acabava d'arribar d'una altra realitat, una tipus de música diferent i, al principi, em va costar molt entendre com encaixar-hi. Però primer va sortir Rubicon, i ara estem escrivint les cançons noves, i entenc que fa falta temps per treballar bé com a grup. Cal temps perquè vas agafant confiança, entenent-se els uns amb els altres... Això fa que les cançons siguin una mica més properes per a tots. I bé, el que van veure és que només feia falta una mica de temps. Del disc nou, espero que estigui bastant en la línia dels discos anteriors, i al mateix temps amb elements nous i potser més potents... Crec que amb Rubicon, respecte als altres discos, Tristania realment va intentar mantenir el mateix estil, dic això perquè moltes actituds explosives de la meva manera d'escriure anterior, que era més propera al blues i al nu metal, s’han limitat una mica, perquè no podíem fer un canvi tant radical, havia de ser Tristania. I ara entenc perquè havíem de mantenir el mateix estil, perquè si no ja no seria Tristania. I vull que els fans ho entenguin, que Tristania no ha canviat. La gent que ha estat amb Tristania tant temps volien que seguís sent real, i autèntic, i seguir amb les idees que tenien des que van crear el grup.
El primer single del disc va ser Year of the Rat; com vau veure en aquell moment la resposta del públic, en ser el primer tema d'una banda renovada?
Kjetil - Sí, sempre... molts artistes diuen que no els importa realment el que diguin els altres, però evidentment a tothom li importa. I nosaltres en aquest tour estem provant dues cançons completament noves. És molt interessant veure la reacció del públic, i amb Year of the Rat, la vam triar perquè és molt immediata, i té una mena d'aire grandiloqüent, molt melòdic, així que crec que vam triar aquestes dues cançons perquè, com ha dit la Mariangela, tenen algunes idees noves i fresques, i al mateix temps segueixen tenint aquesta identitat antiga de Tristania. Crec que molta gent interpreta malament la identitat de Tristania quan pensen que tot es tracta de sopranos i cors, per exemple, perquè és molt més complex que això. Sempre és difícil parlar del clima d'una cançó, però crec que amb Rubicon i, evidentment, tot el camí passant per Ashes i Illumination, crec que Rubicon és una evolució natural cap endavant, i serà molt interessant veure com acabarà sonarà aquest nou àlbum. Evidentment, ja ho sabem una mica, perquè ara ja tenim unes 10 cançons, i hi ha tant elements antics com nous, però crec que el més important, igual que amb Rubicon, és que serà la suma de les sis o set persones de la banda. Dic sis o set perquè també tenim l'Einar, que sempre ha estat al grup amb la composició, però que ja no fa més tours. No n'ha fet des de fa sis o set anys.
Després de 8 anys sense fer-ho, avui torneu a tocar a Barcelona; per què heu trigat tant a tornar? Què espereu del concert d’aquesta nit?
Kjetil - De fet, durant aquest temps, jo he estat aquí al Razzmatazz amb Trail of Tears... No és que nosaltres decidim on volem anar a tocar. Més aviat rebem ofertes i diem sí o no. Normalment diem que sí, si és possible, i trobo que és estrany que no haguem tocat a Espanya en 8 anys, si és així, jo diria que Espanya de fet és un bon país per Tristania. Evidentment, en aquests temps és difícil, pel tema econòmic i tot plegat, i això fa que no estiguem segurs del tot de si la gent té els diners per venir, i també hi ha molts grups de gira, així que no sabem ben bé què esperar. Ahir a Madrid va estar molt bé, no és com si hi haguessin deu mil persones, però va estar prou bé. La reacció del públic va ser molt bona, com, pel que recordo, sempre ho ha estat a Espanya quan he tocat aquí. També vaig tocar en un festival a Granada, que de fet és quan vaig conèixer la Sara Jezebel Deva. Crec que era el primer cop, deuria ser el 2003, 2004 o una cosa així. Piorno Rock, encara existeix? Era en un estadi cobert, totalment ple de gent, una bogeria, va ser impressionant. Si... tinc bons records de quan he tocat a Espanya. I molts bons records del concert d'ahir, o sigui que espero que la gent sàpiga que toquem aquí. Sabem que no s’ha promocionat gaire, crec no hi ha anuncis penjats per Barcelona anunciant el concert d'aquesta nit... però lo important per nosaltres en aquesta gira és recordar a la gent que editarem un disc nou el maig de l’any que ve, i que puguin tastar una mica les cançons noves i també presentem la nostra formació, que molta gent no ha vist; així que aquest tour té molts al·licients.
En total sou set membres a la banda; us heu trobat mai amb problemes amb la mida de l’escenari?
Mariangela - Hehehe, la mida de l’escenari... home... sempre tenim aquest tema. Per mi és una bona excusa per posar-me talons, per destacar d'alguna manera. Però de fet no tenim cap problema amb això. Realment depèn de la situació. Si és més íntim, està molt bé estar tots més junts a l’escenari, i a vegades m’emporto algun cop de guitarra o de baix, però està bé. Crec que ens les arreglem prou bé amb aquest tema.
Kjetil - Per això deixem el teclista que es quedi a casa, perquè ocupa molt espai...
Mariangela - I és alt!
En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Sarah Jezebel Deva, Kells i Sound Storm. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?
Kjetil - Socialment, aquesta gira ha estat perfecta. Tots els grups són gent molt maca. De fet no ens coneixíem, bueno... (a Mariangela) Tu coneixies una mica la Sara d'abans oi? Mai ho saps quan vas de gira, a vegades la gent poden ser més difícils per tractar-hi; però anem al bus amb varia gent, amb Sarah Jezebel Diva i Kells, i tots són molt macos. L’oportunitat... bàsicament vam rebre una oferta, de ser els caps de cartell per una gira europea al setembre amb aquests grups, i vam dir que sí. No és que ho planifiquéssim, però hi va haver un noi a Holanda que d'alguna manera va fer les gestions bàsiques, i ens va demanar si ho volíem fer. I ens anava bastant bé fer una gira ara, els últims tres anys hem fet gires al setembre i octubre, gires europees, i ha estat una bona manera de recordar a la gent el disc nou, per exemple.
Mariangela - Jo estic gaudint molt aquesta gira, hi ha coses a nivell d'amistat, i no em sentiria a gust si hi hagués gent que no vol que hi hagi un bon ambient, gent que no vulgui posar els peus a terra i compartir coses amb els altres, com hauria de ser. Crec que es tracta de crear un bon ambient, que és el que et fa gaudir la teva gira. No hi ha ningú millor que un altre. Evidentment, sóc conscient que som els caps de cartell, però sento que tenim molts amics nou, i realment no m’importa la posició dels grups quan toquem. I especialment m’encanta quan les noies ens donem suport entre nosaltres. Ningú va de diva, tothom carrega coses, ajuda els altres... em fa sentir una mica a casa, no m’agraden aquest estatus d'estrella del rock i coses així que a vegades poden passar a les gires. M’agrada més el rollo de gran família.
Una curiositat és que molt poques bandes poden dir que tenen un videojoc amb el seu nom; què suposa això per vosaltres, després de l’edició de Tristania 3D el passat 2011?
Kjetil - Hehehe, és molt estrany. Jo només fa uns quatre anys i mig que sóc al grup, i és fàcil veure que Tristania significa tant per a tanta gent a tot el món. I lo del videojoc va ser molt estrany perquè hi havia un noi a Budapest, crec que era, i ens el volia donar. Així que el vam conèixer l’últim cop a Budapest, i ens en va donar una còpia, i pensar que algú, que probablement ha dedicat milers d'hores per fer aquest joc, per mi és un exemple clar que aquesta banda realment significa molt per a molta gent, i això ens inspira molt, sobretot quan estem treballant per escriure material nou. Saber que el nom del grup sona per tot el món i que la gent realment vol escoltar més cançons nostres.
Després d’aquesta gira, que s’acaba a finals de setembre a Alemanya, quins són els vostres plans de futur?
Mariangela - Després de la gira ens hem de concentrar molt en les cançons noves, i volem que surti un àlbum realment bo. Són temps difícils a la música per vendre discos, però realment el tema és i a qui li importa?. És una cosa realment molt bona, i un bon objectiu a la vida fer una cosa de la que estem tant agraïts. Així que independentment de tot, farem una bona feina i editarem un bon disc, i esperem poder tocar més i tenir més oportunitats a la música, però, per altra banda, m’agrada pensar en que després totes les dificultats que hem tingut per poder-ho fer tot, crec que està anant molt bé. El que espero és passar-m’ho bé, i aconseguir l’objectiu de gravar el disc nou, i que sigui bo.
Abans del concert, vam tenir l'oportunitat de xerrar amb dos dels vocalistes de la banda, Mariangela Demurtas i Kjetil Nordhus, qui ens van explicar un munt de coses!! Us deixem amb l'entrevista!!
Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?
Kjetil - Primer de tot “tusind tak!” (mil gràcies) per la benvinguda... Vaig començar als 16 anys tocant el baix amb amics i vaig acabar com a cantant convidat a la banda On Then Up, amb la que vam fer una demo que crèiem que era una cançó de Faith No More, però vam descobrir més tard que no ho era; després vam acabar fent un grup de versions de Faith No More. I quan tenia uns 23 o 24 anys, un noi que es deia Chord, que tocava en un grup anomenat Reincarnation, em va proposar de tocar amb ells, i vam estar varis anys... I quan pensava que havia acabat amb el món de la música internacional, van aparèixer els de Tristania, fa 4 anys i mig aproximadament, i em van demanar si volia substituir el seu cantant Osten, que estava a punt de ser pare de bessons. El primer acord amb Tristania va ser d’estar amb la banda un any o una cosa així, però després que l’Osten tingués els seus nens, va veure que dos nens petits donaven molta feina, i va decidir no tornar al grup. Així que vaig assumir aquest paper de manera definitiva.
Sí, és una resposta llarga... he he he
Mariangela – contesta en castellà
Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?
Kjetil - Per al disc Rubicon, que va sortir el 2010, crec que tothom hi vam contribuir, tant amb les lletres com amb les melodies i la música. I crec que això és bastant excepcional i això m’agrada molt, tot el grup hi participa. Per al proper àlbum, em sembla que l’Ole és el que ha estat més actiu fins ara, també la Mariangela amb les línies vocals, també el Tarald, el nostre bateria, ha estat escrivint lletres... així que intentem que tothom hi contribueixi. Una banda com nosaltres, sempre és una suma dels membres que la composem. Crec que el que és una mica especial, de nosaltres, és que tothom hi influeix, i realment això m’agrada molt.
A l’hora d’escriure els temes, en què us inspireu? Què ens expliquen els temes de Tristania?
Mariangela - Quan escrivim, el primer que arriba amb una idea, lògicament està inspirat per alguna cosa. El que fem després, és donar la nostra pròpia interpretació i intentem veure si encaixa amb la idea que tenia la persona que ha fet la cançó. I intentem treballar junts amb la cançó i expressar els nostres sentiments, respectant la feina de la persona que ha creat la cançó. Així que, en el que respecta a la meva part, per exemple, intento llegir els sentiments de la cançó i intento donar-hi la meva part. A vegades funciona i altres no, altres cops un altre pot interpretar-ho d'una manera diferent... així que treballem en el que és millor, realment. No tenim normes estrictes de que un faci les lletres, un altre la música, etc. A vegades un altre pot aportar una idea més refrescant, així que tothom hi participa d'alguna manera.
Kjetil - Crec que també és bo per nosaltres que tenim 4 cantants diferents; òbviament jo i la Mariangela, l’Ole que fa veus més dures i veus més melòdiques, i l’Anders que fa les parts amb cridades. Així que tenim moltíssimes possibilitats per cada tema. I esperem anar-ho desenvolupant al disc nou. Avui tocarem dues cançons noves, i podeu veure si us agraden o no.
Mariangela - Hem començat a treballar molt amb fer vàries veus totes juntes. A vegades sembla com si fos una sola veu i en són tres, i crec que és molt especial. Crec que això és el que fa que Tristania estigui una mica allunyada de l’estereotip d'altres grups de metal.
L’any 2007, Vibeke Stene deixa Tristania; què ha suposat l’entrada de Mariangela a la banda? Per què la vau triar a ella?
Kjetil - Ho vaig viure des de fora, i em va semblar interessant perquè ja coneixia el grup des d'abans. Coneixia a Vibeke perquè compartíem pis a Noruega en aquella època, i el fet és que podien haver buscat una còpia de Vibeke o bé algú que ajudés al grup a evolucionar els propers anys. I crec que van fer molt bé al triar la segona opció, perquè hauria estat molt fàcil buscar una soprano que fes el mateix que Vibeke i van preferir agafar algú que fos forta, com la Mariangela, amb una personalitat musical forta. Era diferent que Vibeke, però el grup necessitava evolucionar, així que crec que va ser una decisió sàvia, no una decisió fàcil, però crec que va ser la millor opció si pensem en l’evolució a llarg termini de la banda.
L'últim disc de la banda fins el moment és Rubicon, del 2010; què ens expliqueu en aquest disc? Hi podem trobar molts canvis respecte les anteriors gravacions?
Mariangela - És clar que Tristania intenta mantenir el mateix estil a tots els àlbums, però també intentem sempre fer coses diferents i innovar. Crec que amb Rubicon, hem aconseguit l’objectiu, però també ha estat tot una feina dura perquè, amb tanta gent escrivint, érem gent totalment diferent, que no ens coneixíem tant bé entre nosaltres... Escriure junts no és fàcil. Especialment tenint en compte que tots ens hem d'entendre uns als altres. Jo acabava d'arribar d'una altra realitat, una tipus de música diferent i, al principi, em va costar molt entendre com encaixar-hi. Però primer va sortir Rubicon, i ara estem escrivint les cançons noves, i entenc que fa falta temps per treballar bé com a grup. Cal temps perquè vas agafant confiança, entenent-se els uns amb els altres... Això fa que les cançons siguin una mica més properes per a tots. I bé, el que van veure és que només feia falta una mica de temps. Del disc nou, espero que estigui bastant en la línia dels discos anteriors, i al mateix temps amb elements nous i potser més potents... Crec que amb Rubicon, respecte als altres discos, Tristania realment va intentar mantenir el mateix estil, dic això perquè moltes actituds explosives de la meva manera d'escriure anterior, que era més propera al blues i al nu metal, s’han limitat una mica, perquè no podíem fer un canvi tant radical, havia de ser Tristania. I ara entenc perquè havíem de mantenir el mateix estil, perquè si no ja no seria Tristania. I vull que els fans ho entenguin, que Tristania no ha canviat. La gent que ha estat amb Tristania tant temps volien que seguís sent real, i autèntic, i seguir amb les idees que tenien des que van crear el grup.
El primer single del disc va ser Year of the Rat; com vau veure en aquell moment la resposta del públic, en ser el primer tema d'una banda renovada?
Kjetil - Sí, sempre... molts artistes diuen que no els importa realment el que diguin els altres, però evidentment a tothom li importa. I nosaltres en aquest tour estem provant dues cançons completament noves. És molt interessant veure la reacció del públic, i amb Year of the Rat, la vam triar perquè és molt immediata, i té una mena d'aire grandiloqüent, molt melòdic, així que crec que vam triar aquestes dues cançons perquè, com ha dit la Mariangela, tenen algunes idees noves i fresques, i al mateix temps segueixen tenint aquesta identitat antiga de Tristania. Crec que molta gent interpreta malament la identitat de Tristania quan pensen que tot es tracta de sopranos i cors, per exemple, perquè és molt més complex que això. Sempre és difícil parlar del clima d'una cançó, però crec que amb Rubicon i, evidentment, tot el camí passant per Ashes i Illumination, crec que Rubicon és una evolució natural cap endavant, i serà molt interessant veure com acabarà sonarà aquest nou àlbum. Evidentment, ja ho sabem una mica, perquè ara ja tenim unes 10 cançons, i hi ha tant elements antics com nous, però crec que el més important, igual que amb Rubicon, és que serà la suma de les sis o set persones de la banda. Dic sis o set perquè també tenim l'Einar, que sempre ha estat al grup amb la composició, però que ja no fa més tours. No n'ha fet des de fa sis o set anys.
Després de 8 anys sense fer-ho, avui torneu a tocar a Barcelona; per què heu trigat tant a tornar? Què espereu del concert d’aquesta nit?
Kjetil - De fet, durant aquest temps, jo he estat aquí al Razzmatazz amb Trail of Tears... No és que nosaltres decidim on volem anar a tocar. Més aviat rebem ofertes i diem sí o no. Normalment diem que sí, si és possible, i trobo que és estrany que no haguem tocat a Espanya en 8 anys, si és així, jo diria que Espanya de fet és un bon país per Tristania. Evidentment, en aquests temps és difícil, pel tema econòmic i tot plegat, i això fa que no estiguem segurs del tot de si la gent té els diners per venir, i també hi ha molts grups de gira, així que no sabem ben bé què esperar. Ahir a Madrid va estar molt bé, no és com si hi haguessin deu mil persones, però va estar prou bé. La reacció del públic va ser molt bona, com, pel que recordo, sempre ho ha estat a Espanya quan he tocat aquí. També vaig tocar en un festival a Granada, que de fet és quan vaig conèixer la Sara Jezebel Deva. Crec que era el primer cop, deuria ser el 2003, 2004 o una cosa així. Piorno Rock, encara existeix? Era en un estadi cobert, totalment ple de gent, una bogeria, va ser impressionant. Si... tinc bons records de quan he tocat a Espanya. I molts bons records del concert d'ahir, o sigui que espero que la gent sàpiga que toquem aquí. Sabem que no s’ha promocionat gaire, crec no hi ha anuncis penjats per Barcelona anunciant el concert d'aquesta nit... però lo important per nosaltres en aquesta gira és recordar a la gent que editarem un disc nou el maig de l’any que ve, i que puguin tastar una mica les cançons noves i també presentem la nostra formació, que molta gent no ha vist; així que aquest tour té molts al·licients.
En total sou set membres a la banda; us heu trobat mai amb problemes amb la mida de l’escenari?
Mariangela - Hehehe, la mida de l’escenari... home... sempre tenim aquest tema. Per mi és una bona excusa per posar-me talons, per destacar d'alguna manera. Però de fet no tenim cap problema amb això. Realment depèn de la situació. Si és més íntim, està molt bé estar tots més junts a l’escenari, i a vegades m’emporto algun cop de guitarra o de baix, però està bé. Crec que ens les arreglem prou bé amb aquest tema.
Kjetil - Per això deixem el teclista que es quedi a casa, perquè ocupa molt espai...
Mariangela - I és alt!
En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Sarah Jezebel Deva, Kells i Sound Storm. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?
Kjetil - Socialment, aquesta gira ha estat perfecta. Tots els grups són gent molt maca. De fet no ens coneixíem, bueno... (a Mariangela) Tu coneixies una mica la Sara d'abans oi? Mai ho saps quan vas de gira, a vegades la gent poden ser més difícils per tractar-hi; però anem al bus amb varia gent, amb Sarah Jezebel Diva i Kells, i tots són molt macos. L’oportunitat... bàsicament vam rebre una oferta, de ser els caps de cartell per una gira europea al setembre amb aquests grups, i vam dir que sí. No és que ho planifiquéssim, però hi va haver un noi a Holanda que d'alguna manera va fer les gestions bàsiques, i ens va demanar si ho volíem fer. I ens anava bastant bé fer una gira ara, els últims tres anys hem fet gires al setembre i octubre, gires europees, i ha estat una bona manera de recordar a la gent el disc nou, per exemple.
Mariangela - Jo estic gaudint molt aquesta gira, hi ha coses a nivell d'amistat, i no em sentiria a gust si hi hagués gent que no vol que hi hagi un bon ambient, gent que no vulgui posar els peus a terra i compartir coses amb els altres, com hauria de ser. Crec que es tracta de crear un bon ambient, que és el que et fa gaudir la teva gira. No hi ha ningú millor que un altre. Evidentment, sóc conscient que som els caps de cartell, però sento que tenim molts amics nou, i realment no m’importa la posició dels grups quan toquem. I especialment m’encanta quan les noies ens donem suport entre nosaltres. Ningú va de diva, tothom carrega coses, ajuda els altres... em fa sentir una mica a casa, no m’agraden aquest estatus d'estrella del rock i coses així que a vegades poden passar a les gires. M’agrada més el rollo de gran família.
Una curiositat és que molt poques bandes poden dir que tenen un videojoc amb el seu nom; què suposa això per vosaltres, després de l’edició de Tristania 3D el passat 2011?
Kjetil - Hehehe, és molt estrany. Jo només fa uns quatre anys i mig que sóc al grup, i és fàcil veure que Tristania significa tant per a tanta gent a tot el món. I lo del videojoc va ser molt estrany perquè hi havia un noi a Budapest, crec que era, i ens el volia donar. Així que el vam conèixer l’últim cop a Budapest, i ens en va donar una còpia, i pensar que algú, que probablement ha dedicat milers d'hores per fer aquest joc, per mi és un exemple clar que aquesta banda realment significa molt per a molta gent, i això ens inspira molt, sobretot quan estem treballant per escriure material nou. Saber que el nom del grup sona per tot el món i que la gent realment vol escoltar més cançons nostres.
Després d’aquesta gira, que s’acaba a finals de setembre a Alemanya, quins són els vostres plans de futur?
Mariangela - Després de la gira ens hem de concentrar molt en les cançons noves, i volem que surti un àlbum realment bo. Són temps difícils a la música per vendre discos, però realment el tema és i a qui li importa?. És una cosa realment molt bona, i un bon objectiu a la vida fer una cosa de la que estem tant agraïts. Així que independentment de tot, farem una bona feina i editarem un bon disc, i esperem poder tocar més i tenir més oportunitats a la música, però, per altra banda, m’agrada pensar en que després totes les dificultats que hem tingut per poder-ho fer tot, crec que està anant molt bé. El que espero és passar-m’ho bé, i aconseguir l’objectiu de gravar el disc nou, i que sigui bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada