dimecres, 28 de novembre de 2012

Entrevista a Amoral

El passat 26 de setembre, els finlandesos Amoral van aterrar a casa nostra per presentar el seu darrer treball d'estudi, Beneath, a la Sala Razzmatazz 2; eren teloners de Ensiferum i el seu Beabers of the Sword Tour (recorda aquí la crònica).


Abans del concert, a la terrassa d'un bar proper, vam poder xerrar una estona amb dos dels seus membres: el guitarrista Masi Hukari i el cantant Ari Koivunen. Això és el que ens van explicar!



Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?

Masi - El meu primer contacte amb la música va ser amb la col·lecció de música clàssica del meu pare. Quan era un nen m’agradava Vivaldi i Bach; jo tocava molta música clàssica, abans d'entrar en el món pecaminós del rock'n'roll. Però respecte a les meves influències, es troben en qualsevol música de finals dels 80 i principi dels 90, i les meves influències de la vena més heavy metal, podria dir que són bandes que van des de Whitesnake fins Pantera... tot aquest tipus de bandes. Tool m’agrada molt, Opeth són uns dels meus favorits. També m'agrada molt el rock progressiu com Cream Crimson, Porky Painterly, Steven Wilson, tots aquests...
Més o menys aquestes són les meves influencies musicals. També tinc influencies de bange guitar, però no crec que a molta gent li interessi tot aquest rotllo... hahahaha

Ari - Mmm... crec que de les primeres que recordo són de principis dels 90, quan jo tenia sobre els 6-7 anys... bandes com Napalm Death, Metallica, bandes d'aquest estil. Abans d'això, recordo que el meu pare em posava Rainbow i Whitesnake, bandes com aquestes... m’agradaven quan era petit!!

En el nostre país encara no sou massa coneguts, ens podeu explicar una mica la història de la banda?

Masi - Si, tot i que aquesta banda va ser fundada per membres que ara mateix no estan aquí, en aquesta entrevista... hahaha o sigui que jo us ho puc explicar més o menys una mica des de fora. La banda va ser fundada per el líder de la banda, Ben Varon, que és el guitarrista principal, i per el nostre bateria, Juhana Karlsson. Crec que ells van començar a tocar junts i despres es van incorporar alguns amics seus, però òbviament van haver-hi canvis en la formació; ja amb els nous membres a la banda, l’Ari es va unir a ells l’any 2008 i jo em vaig unir el 2010. I crec que això és el que us puc dir en poques paraules...

Ari - ... La banda va començar 1997 com a una banda de covers i l'han anat desenvolupant fins al que es ara!

Masi - I bàsicament segueix sent la banda que va crear el Juhana... òbviament ara que estic a la banda, jo també composo alguna cançó, però segueix sent la banda dels fundadors, així que mantenim les nostres normes.

Sabeu per què vau triar el nom d’Amoral?

Ari - Va ser una loteria... hahaha. Havien de posar algun nom, i tots van escriure algunes situacions, paraules, i les van ajuntar totes, i van ser en plan... Si!! Aquesta comença per A... i sona... bé! Perfecte, doncs ens quedem amb aquesta! No hi ha cap gran història darrera del nom!

Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?

Masi - Actualment jo i el Ben som els qui composem, però el Ben és el qui més cançons composa. Normalment funciona d'aquesta manera: ell té algunes idees, llavors jo vaig a casa seva i les revisem, ens mirem el que ell té. Després torno al cap de 2 dies amb nous riffs i idees i el Ben les desenvolupa. És el procés ideal a l'hora de treballar entre 2 persones escrivint el que és actualment la part de composició. El Ben ha escrit les lletres d'aquest àlbum i possiblement del proper; li donarem un cop de mà si ell ho necessita; però el proper àlbum serà conceptual i, si una persona té el concepte, és millor que una sola persona escrigui les lletres. A més, realment és un bon lletrista.

Ari - I el Juhana fa totes les parts de bateria actualment. Quan el Silver estava dins la banda, ell va fer alguna composició per les bateries i aportava algunes idees, però ara el Juhana s’encarrega de tot el relacionat amb la bateria i jo intento ajudar amb les melodies de la veu, i... col·laborar en tot el que pugui.

Quines són les principals influències a l’hora d'escriure els vostres temes? Què ens expliquen les vostres cançons?

Ari - Bé, el Ben hauria de respondre això... però no esta aquí... hahaha. No ho sé... podria dir que tracten sobre dracs i espases, però no, no tracten d'això... hahahaha. Si les he interpretat bé, crec que la meitat de les lletres parlen sobre coses, experiències personals, de la vida real, i algunes altres sobre somnis...

Masi - Si, moltes de les nostres cançons no tracten sobre temes massa fantàstics o coses d'aquest estil, tracten només de temes bàsics com la vida de cadascú dins la societat, de com a vegades et sents una mica com un alien, un foraster, i de com sortir-ten, com manejar-se un mateix encara que no sàpigues molt bé quin és el teu lloc en aquesta societat. Aquesta és la meva interpretació...

Ari - Si, si, això és més aviat en els últims dos àlbums i abans d'aquests només eren... paraules boniques, hahahaha i coses que no volien dir res... hahaha

Masi - Jo no he pogut trobar encara massa el sentit de les lletres dels tres primers àlbums... hahaha! Només són crits i guturals... hahaha! Ara ja són molt més melòdiques...

Heu estat 8 anys tocant death metal tècnic i ara heu canviat a un heavy més melòdic; a què es deu aquest canvi tant radical? Com ha afectat aquest canvi als vostres fans?

Ari - És per aquest motiu que jo vaig unir-me a la banda, i crec que tot va començar... quan ells van iniciar la banda, a tots els membres els hi encantava el metal i el rock melòdic com Bon Jovi, Whitesnake, Guns N’Roses... però quan eren més joves van voler decantar-se més cap al death metal i el cantant que tenien en aquell moment, el Niko, no podia cantar massa, només fer guturals. Quan el Niko va deixar la banda, els nois van pensar que aquella era la oportunitat de continuar endavant i fer alguna cosa més melòdica, que ells ja volien... I llavors vaig aparèixer jo i... haha! Bé, la resta ja ho podeu escoltar en els àlbums…

Ari, creus que la teva entrada a la banda ha fet créixer la vostra popularitat fora de Finlàndia?

Ari - Doncs no ho sé... espero que hagi sigut així... però no ho sé. Crec que la banda ha perdut alguns fans, sobretot dels que es decanten més per al death metal, però per altra banda, hi han molts fans nous que els hi agrada aquest nou estil. L’únic que puc dir és que... jo no estava allà... hahaha

Masi - Des de la meva perspectiva, crec que ha sigut una millora. Penso que no podríem haver fet shows com per exemple els d'aquest tour, si encara tinguéssim unes veus de death metal. Ara tenim el millor dels dos mons. Tenim un dels millors vocalistes melòdics del món i també fa una mica de guturals com podreu veure aquesta nit.

El 2009 editeu el disc Show Your Colours, on hi trobem el tema Year of the Suckerpunch. Què ens expliqueu en aquest tema? Què va suposar per vosaltres que fos el tema més demanat a les emissores de ràdio finlandeses?

Masi - Ja no la toquem en els nostres directes, hahaha

Ari - Va ser genial, per suposat. Va ser una de les cançons més sol·licitades, i això et fa sentir bé. I la cançó en trets bàsics, és una forma de dir: Gent! Aneu a la merda! És sobre quan Amoral va passar del death metal a un estil més melòdic. Va ser com una mena de bufetada a la gent que criticava aquest canvi, i que no ens donava cap oportunitat, tot i que encara no havien sentit ni una sola cançó! Jo crec que la cançó tracta sobre tot això.

Avui ens presenteu el disc Beneath; què s’amaga darrera dels temes d'aquest nou disc? Què trobem de nou?

Masi - Ja de per si aquest no és un àlbum temàtic; les lletres tracten sobre estar alienat i fora del teu lloc i d'una forma d'estar en calma en aquell lloc, sabent que no seràs acceptat per molta gent en aquesta vida, però has de seguir endavant i mantenir-te fort en allò que creus. Jo diria que aquest és el missatge principal de l’àlbum, seguit d'una musica que realment és contundent. O sigui que encara que no vulguis escoltar la lletra pots escoltar la musica.

Ari - Musicalment és una mica més progressiu. Viatgem a molts llocs amb aquest àlbum, des de senzilles cançons punk rock a cançons de 10 min més èpiques i progressives, passant també per el death metal...

Masi - També sons més Hard Rock... té de tot!! Et pots trobar de tot!

Ari - De tot menys reggae i hip hop!! hahaha!

El passat 20 de setembre vau començar la gira amb Ensiferum; com està anant la gira?

Masi - Oh està anant realment bé! La organització és genial, tenim un gran mànager, és genial poder tocar amb les dues bandes. Nosaltres ja vam tocar amb Profane Omen a Finlàndia, i també vam anar a Japó junts. Al ser de Finlàndia ens coneixem entre tots i en aquest tour ens hem divertit molt! És com una festa sobre 8 rodes!! Hahaha!!!

Com va sorgir l’oportunitat de girar junts?

Masi - No se molt bé els tecnicismes, el nostre mànager és el que s’encarrega de tot això. Bàsicament hi havia un porta oberta i sé que es van considerar varies bandes com per exemple Medeia, Metsatöll... una banda genial d'Estònia... i crec que nosaltres érem la banda que ens podíem unir en aquell moment... i que podia funcionar millor, ja que ens coneixíem tots els del tour des d'abans... per tant, crec que va ser una elecció òbvia.

És la primera vegada que veniu a tocar a Barcelona? Què espereu del concert d'aquesta nit?

Ari - Jo ja havia estat aquí una vegada abans, però va ser per un tema de Nokia, crec que sobre l’any 2008, i va ser realment divertit. Aquesta nit esperem que sigui un concert genial, una nit fantàstica, amb molta gent fent moshpits... i tot això!!

Masi - Jo vaig estar aquí amb els col·legues de Sonata Arctica, però no tocava, treballava per ells. Va haver un moment que vaig veure el públic, i vaig pensar que era genial. O sigui que espero veure la mateixa bogeria que veu demostrar amb Sonata Arctica! O sigui que endavant, foteu canya!

Després d'aquesta gira, quins són els vostres plans de futur?

Masi - Actualment tenim més o menys una tercera part recorreguda en el procés de composició del proper disc. És un procés lent perquè aquesta vegada farem les cançons més llargues i més èpiques, enllaçades amb variacions dinàmiques i també amb parts avorrides entre una cançó i l’altre, intentant crear alguna cosa temàtic, o sigui que es un desafiament però l’aconseguirem i farem el millor àlbum d'Amoral que s’ha fet mai. Esperem entrar a estudi el pròxim any. En quant a les gires de Beneath, hem fet 2 tours per Finlàndia després d'aquest àlbum, hem estat als Estats Units, a la Xina i al Japó. Hem estat en alguns festivals a Indonèsia... Filipines, i intentarem reservar alguna altre cosa...

Ari - Potser anirem un altre cop al Regne Unit, Londres crec.

Masi - Però seran molt pocs concerts després d'això, perquè hem fet un tour molt llarg, o sigui que finalitzem ja aquest, esperem a el proper tour i després a fer altre cop el mateix i continuar amb la mateixa historia....

Ari - Si, i cadascú te les seves altres bandes, el Masi té la seva banda, jo tinc feina d'estudi i un tour a Finlàndia, o sigui que estarem un parell de mesos desconnectats d'Amoral.