diumenge, 25 d’abril del 2010

Kalimetal # 0087

Ei Metaleros/es!! Ja teniu aquí una nova edició del Kalimetal!! Aquesta setmana, després del seu concert el passat dissabte 17 d'abril a Sala Razzmatazz 2, podrem escoltar l'entrevista que els hi vam fer als madrilenys Saratoga. A més, portem propostes de bandes mai escoltades en el nostre programa, peticions dels oients i un record a Peter Steele.

Us deixem el tracklist i els enllaços per la descàrrega del programa.

01) HIM - Heartkiller
02) Entrevista Saratoga - No Sufriré Jamás Por Ti
03) Heidevolk - Nehalennia
04) Ronnie James Dio - We Rock
05) Dark Moor - The Moon
06) Seether & Amy Lee - Broken
07) Type O'Negative - My Girlfriend's Girlfriend
08) Chickenfoot - Get It Up
09) Eyes Set To Kill - Deadly Weapons
10) Skillet - Hero
11) Zonaria - At War With The Inferior
12) Rise To Fall - Redrum
13) Lux in Tenebre - Eye Of The Tiger

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 73

El moment "friki" d'aquesta setmana ens arriba des d'Albacete i de la mà dels Lux in Tenebre. Aquesta jove però experimentada banda, amb dos àlbums auto-editats que es poden descarregar des de la seva pàgina web, va venir a presentar el seu darrer, Miserere Nobis, el passat 22 de gener a la Sala Be Good de Barcelona (veure crònica del concert).

Si en el primer disc, Cenizas, es van atrevir amb una versió del Painkiller de Judas Priest, en el seu segon treball van fer el mateix, però arriscant una mica més, fent una versió del clàssic de Survivor, Eye of the Tiger.

No existeix vídeo al Youtube ni cançó al Goear ni al Spotify, per tant, us haureu d'escoltar el programa d'aquesta setmana si voleu saber com sona aquesta versió. Tot i això, com vam comentar a la crònica, durant el concert van fer un medley de diferents temes de hard rock i heavy metal; sabem que el vídeo no és de gran qualitat, però val més això que res!!

El Clàssic de la Setmana # 76

Una altra vegada, Ronnie James Dio ocupa un lloc privilegiat en aquesta secció del programa! I és que l'home és molt gran (en tots els significats de la paraula gran).

El passat 8 d'abril el van entrevistar per preguntar-li sobre el seu estat de salut, arran del càncer d'estómac que li van diagnosticar a finals de 2009. Dio afirma que es troba bé i malament a la vegada, que la quimioteràpia és un procés molt llarg i difícil, però que si estàs convençut de vèncer al càncer, tot és més fàcil. El vocalista està seguint el tractament a l'hospital M.D. Anderson de Houston (un dels millors, sinó el millor) amb el Dr. Ajani, amb qui Dio hi confia cegament.

Molt abans de que això passés, l'any 1984, Dio editava el seu segon disc en solitari, Last in Line, on s'inclou el tema We Rock. Així que, tothom a moure el coll amb aquest tema!!

divendres, 23 d’abril del 2010

Concert Adagio + Leaves' Eyes + Kamelot

El passat dissabte 3 d'abril, just un any després de la seva darrera visita a Sala Salamandra, els membres de Kamelot tornaven a la sala d'Hospitalet, encara sense haver editat el nou treball. Si el 2009 ho van fer acompanyats d'uns emergents Delain, aquesta vegada ho feien amb uns consolidats Adagio i Leaves' Eyes, bandes en actual estat de gràcia.

Abans de que la sala obrís les seves portes al públic, una representació del programa ens vam colar per entrevistar a la vocalista de Leaves' Eyes, Liv Kristine. Val a dir que vam intentar concertar entrevista amb tots els grups, però només ells ens van contestar; i, des d'aquí, vull agrair el tracte rebut tant pel mànager de la banda com pels membres de la mateixa.

Una vegada feta l'entrevista, ens vam posar a la llarga cua que s'havia format al voltant de la sala i, una vegada dins, vam veure que els francesos Adagio ja havien començat el seu show mentre la gent anava entrant poc a poc. Ja havien visitat aquesta mateixa sala el passat 5 de desembre, com a caps de cartell, per presentar el seu treball Archangels in Black; aquesta vegada però, Christian Palin, el vocalista, no hi era present després de que el fessin fora de la banda. En el seu lloc vam poder gaudir de la veu de Mats Levén (Therion, Yngwie Malmsteen, At-Vance...), qui va utilitzar un registre molt semblant al de Palin perquè els temes d'Adagio no sonessin molt diferents al del disc.

L'actuació d'Stephan Forté i la resta de membres va ser molt bona; ja m'ho semblaven després d'escoltar el seu darrer treball... però en directe sonen amb força i contundència, fet que m'ha fet escoltar altres treballs seus i enganxar-me de veritat a la seva música, barreja de metal simfònic i progressiu. El set-list va centrar-se en el nou àlbum, amb temes com Fear Circus, Vamphyri i altres, tot i que van fer una petita mirada enrere amb el tema Second Sight.

Tot seguit era el torn dels alemanys i noruegs Leaves' Eyes. Venien a presentar el seu darrer treball, Njord, un disc cantat amb viut llengües diferents!! La frontwoman Liv Kristine va estar recolzada per Alexander Krull (el seu marit) a les veus guturals, Thorsten Bauer a la guitarra i Alla Fedynicht al baix; el concert també va servir per presentar en societat els nous membres de la banda: Sander van der Meer a la guitarra i Roland Navratil a la bateria.

El concert va donar per fer un llarg repàs al seu nou treball (de fet, sis dels set temes del setlist eren del nou disc). Si en estudi ja em semblaven bons, en directe encara ho són més; i no només a nivell musical, sinó a nivell estètic. El vestit negre i vermell de Liv, els moviments de coll d'Alexander, el ritme dels dos guitarres... potser qui va estar una mica més fluixa va ser Alla, la baixista, però no perquè no se la sentís, sinó perquè gairebé no se la veia.

El set-list de Leaves' Eyes va començar, per entonar al públic, amb el tema que obra i li dóna nom al disc, Njord, per seguir amb la gran cançó (potser la més comercial del disc) My Destiny; Emerald Island, Take the Devil in Me i Ragnarok van ser les següents, per deixar pas a Elegy, del seu anterior disc, Vinland Saga. El punt i final al concert el va posar el tema de més de vuit minuts, Froya's Theme.

Després de l'experiència viscuda amb l'entrevista, el concert i la sessió de fotos posterior, m'he quedat amb moltes més ganes de Leaves' Eyes de les que tenia abans de l'esdeveniment. Tocarà esperar a que tornin!

Per acabar la nit de metal a Salamandra, els membres de Kamelot, liderats per Roy Khan a la veu, apareixien a l'escenari amb les primeres notes del Ghost Opera: Thomas Youngblood a la guitarra, Sean Tibbetts al baix, Casey Grillo a la bateria i Oliver Palotai als teclats. En un principi, havien de venir a presentar nou àlbum; però per diferents problemes, aquest encara no està llest.

Tot i això, el tercer tema dels americans va ser The Great Pandemonium, un dels talls del proper disc, amb tocs progressius. Després de temes com Human Stain, Center of the Universe o When the Lights Are Down, van arribar dos dels moments màgics de la nit: primer, el solo de teclat de Palotai, qui va aconseguir crear una atmosfera increïble entre els assistents; tot seguit, el tema The Haunting (Somewhere in Time). En directe no es pot gaudir del duet Khan-Simmons, però Elize Ryd (vocalista d'Amaranthe) va fer oblidar a la vocalista d'Epica, interpretant el tema de forma magistral.

Tot i que el vocalista de Kamelot no es tenia la veu al 100%, des d'aquí el vull felicitar per aguantar tot el concert i no deixar als seguidors amb menys temps de concert o, fins i tot arribar-lo a cancel·lar. Si que és veritat que en trossos llargs i instrumentals dels temes marxava de l'escenari per tornar a aparèixer quan li tocava cantar; aquest és un fet que no m'agrada d'alguns artistes, però si era per anar a fer gàrgares, em sembla bé.

Poc després del moment màgic, el tema Rule the World va donar pas a un dels clàssics més esperats de la nit: Forever va ser cantada a ple pulmó pels assistents que omplien Salamandra (entre ells un servidor)! I per tancar el concert, un bis per caure rodó a terra, amb temes com Black Halo, Seasons End, Karma i la imponent March of Mephisto.

Com sempre, Kamelot no va decebre a ningú; el que si que espero és, que l'any vinent quan tornin, ho facin amb un nou treball (que es diu que apareixerà durant el mes de juny) i deixem una mica de banda els temes del Ghost Opera, disc que ja han presentat un parell de vegades consecutives a Barcelona!

Us deixem unes quantes fotos del concert, a veure si us animeu pel proper!!


dilluns, 19 d’abril del 2010

Entrevista Lilith

Els catalans Lilith presentaven el seu nou disc, Sal Si Puedes, a la Sala KGB del barri de Gràcia; a mitja tarda, ens trobem amb la vocalista del grup, l'Angès, que abans de les proves de so, ens dedica uns minuts per parlar amb nosaltres.

Si voleu saber què ens va explicar, ho podeu fer en el següent enllaç o des d'aquí mateix!!

Kalimetal # 0086

Ei Metaleros/es!! Arriba un nou programa carregat de bona música i moltes, moltes novetats!! Podreu escoltar alguns dels temes del concert del passat 3 d'abril a Sala Salamandra i algunes novetats encara no editades i que us les portem en primícia!!

Us deixem el tracklist i els enllaços perquè us descarregueu el programa i l'escolteu on vulgueu!

01) Kiuas - The New Chapter
02) Adagio - Fear Circus
03) Leaves' Eyes - My Destiny
04) Kamelot - When the Lights are Down
05) Black Majesty - Dragon Reborn
06) Alter Bridge - One Day Remains
07) Tarot - Messenger of Gods
08) Symphony X - Fallen
10) Mr.Big - To Be With You
11) High on Fire - Snakes for the Divine
12) Sick Of It All - Death or Jail
13) Slash - Nothing to Say
14) Mägo de Oz - Que el Viento Sople a tu Favor
15) Kivimetsän Druidi - The Visitor
16) Rhapsody of Fire - Sea of Fate
17) Ratt - Eat Me Up Alive
18) Dream Evil - Mean Machine
19) Van Canto - Master of Puppets

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 72

Els alemanys Van Canto, l'única banda de metal a capella, formada l'any 2006 i composada per cinc vocalistes i un bateria, sembla que estan llançats a l'hora d'editar discos.

Es van donar a conèixer amb el disc A Storm to Come, ple de temes propis i el cover de Metallica del tema Battery; van continuar el seu camí amb Hero, on es van atrevir amb més temes propis i a versionar a grups com Nightwish, Iron Maiden, Manowar, Blind Guardian o Deep Purple.

Aquest 2010 arriben amb un nou disc, Tribe to Force, ple de temes propis, amb les col·laboracions de Tony Kakko de Sonata Arctica, Victor Smolski de Rage i Chris Boltendahl de Grave Digger, i versions de Rebellion de Grave Digger i la que ens ocupa aquesta secció.

Us deixem amb un altre cover de Metallica, encara més impressionant que el del primer disc: avui us portem el Master of Puppets! Com que, de moment, no existeix videoclip, us deixem amb l'àudio, que val molt la pena!!

El Clàssic de la Setmana # 75

Aquesta setmana, el nostre amic Stemplar es veu que estava romàntic a l'hora d'escollir el clàssic!! L'any 1988, els Estats Units van veure el naixement de la banda de hard rock Mr.Big. Aquest quartet estava format per Eric Martin a la veu, Paul Gilbert a la guitarra, Billy Sheehan al baix i Pat Torpey a la bateria. L'any 1999, la marxa de Gilbert va propiciar l'entrada del guitarrista Richie Kotzen.

L'any 2002 la banda es va separar, després d'enregistrar un gran número de clàssics; els membres originals van anar rebent peticions dels seguidors perquè es tornessin a reunir; i així ho van fer l'any 2009.

Un dels seus àlbums més aclamats és Lean to It, de 1991, on van incloure un gran tema que va romandre diverses setmanes al número #1 de les llistes d'èxits de 15 països; us deixem amb una versió en directe de To Be With You, perquè el videoclip original està desactivat.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Kalimetal # 0085

Ei Metaleros/es!!! Una mica tard, però per diferents problemes personals, arriba el darrer programa que vam fer abans d'aquesta Setmana Santa, que tot just està a punt d'acabar!

Si en l'anterior programa repassàvem diferents festivals europeus, en aquest ens centren amb un dels més famosos i que més headbangers acull cada any: el Wacken Open Air!! Podreu escoltar algunes de les bandes que hi participaran i fer-vos una petita idea de com es viuen els tres dies que dura el festival!

Us deixem el tracklist i els enllaços al programa.

01) U.D.O. - Master of Disaster
02) Crucified Barbara - I Need a Cowboy from Hell
03) Edguy – Tears of a Mandrake
04) GojiraOroborus
05) Tarja TurunenSign for Me
06) StratovariusCold Winter Nights
07) TýrInto the Storm
08) AmorphisSky is Mine
09) Iron MaidenHeaven Can Wait
10) Grave DiggerHeart of Darkness
11) NightmareAngels of Glass
12) Ill NiñoGuerrilla Carnival
13) Arch EnemyDiva Satanica
14) Astral DoorsWaiting for the Master
15) DelainLost
16) Fear FactoryDemanufacture
17) EvileInfected Nations
18) Mötley CrüeHelter Skelter

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 71

Mötley Crüe és una banda americana de glam metal, creada l’any 1980 a Los Ángeles. Els seus membres destaquen per l’estil de vida que porten: tots han tingut problemes amb la justicia, han estat a presó, han patit addiccions a l’alcohol i drogues, han tingut infinitat d’aventures amb dones impressionants... Ells són Vince Neil a la veu, Mick Mars a la guitarra, Nikki Sixx al baix i Tommy Lee a la bateria.

Està considerada una de les més populars del gènere glam metal, amb més de 80 milions de còpies venudes dels seus àlbums. La seva autobiografia, The Dirt, serà adaptada al cinema el proper 2011.

L'any 1983, en un dels seus àlbums més carismàtics com és el Shout at the Devil, es van atrevir a versionar un tema dels britànics The Beatles; ni més ni menys que la cançó Helter Skelter, de 1968, inclosa en el disc homònim de la banda, The Beatles.

El Clàssic de la Setmana # 74

Iron Maiden és una banda britànica de heavy metal, procedent de la ciutat anglesa de Londres, creada l’any 1975. En els seus 35 anys d’història, han venut més de 100 milions de còpies dels seus àlbums, el passat octubre de 2009 van arribar a la xifra de 2000 concerts i és reconeguda com una de les bandes més influents de la història del rock. En un principi, durant aquest estiu, s’editarà el seu nou treball, The Final Frontier.

El nom de la banda s’atribueix a una adaptació cinematogràfica de la novel•la The Man in the Iron Mask, d’Alexandre Dumas, que el baixista i fundador de la banda, Steve Harris, va veure just abans de la formació de la banda, agafant el nom de la donzella de ferro, l’instrument de tortura construït a finals del segle XVII; al principi només era un sarcòfag i després es van incorporar les punxes interiors.

Tot i el gran número de morts que aquests instruments va provocar, l'any 1986 i dins del disc Somewhere in Time, els britànics ens deien que el cel podia esperar. Us deixem amb el vídeo d'una versió en directe des de Donington Park, durant el Monsters of Rock de 1992.