dijous, 29 de novembre del 2007

El Clàssic de la Setmana # 3

Després d'agafar la meva màquina del temps, hehehe, us porto un tema impressionant dels Deep Purple; no es el típic tema Smoke on the Water, però per a mi és un gran tema, amb un gran solo de guitarra del gran Ritchie Blackmore .

Què dir de Deep Purple? Només direm que és una gran banda, per on van passar músics com Ritchie Blackmore, Joe Satriani i l'actual guitarra Steve Morse. La vida de Deep Purple es remunta als anys 70 i el tema que avui (amb molta rabia pel Mark, hehehe) és del disc Made in Japan, l'àlbum en directe més venut del tots els temps, del 1973. Gaudiu-lo!!! I... a veure si em superes Mark!!!

dimarts, 27 de novembre del 2007

Kalimetal#0004

Ei Metaleros/-es!! Aquesta setmana us portem un programa ben variat, amb molts estils i artistes, tant consagrats com novells en el món del hard-rock i el heavy metal.

Notícies, novetats i concerts és el que us oferim en aquest quart programa, abans d'agafar-nos una setmaneta de descans, doncs el proper dijous és dia 6 de desembre i farem festa!! Podríem quedar tots i fer uns kalis, escoltant bona música. Si us voleu apuntar, envieu-nos un mail a la nostra adreça, kalimetal.radiotiana@hotmail.com.

De moment, gaudiu amb el programa:
1) Drowning Pool - Let the Bodies Hit the Floor
2) Romeo - Lágrimas de Terciopelo
3) Rage Against The Machine - Killing in the Name
4) Iced Earth - Something Wicked Part 1 (La Crítica de la Setmana)
5) Deep Purple - Highway Star (El Clàssic de la Setmana)
6) Saratoga - El Vuelo del Halcón
7) Slayer - Reign in Blood
8) Megadeth - Sleepwalker
9) Stratovarius - Speed of Light
10) Blind Guardian - Into the Storm
11) Beatallica - A Garage Dayz Nite (El Moment "Friki" de la Setmana)



A passar-ho bé durant el pont. Fins d'aquí dues setmanes!!!

El Moment "Friki" de la Setmana # 3

Aquesta setmana us portem el tema d'un grup que ens arriba dels Estats Units i que està formada per Michael Tierney (àlies Jaymz Lennfield) a la veu i guitarra rítmica, Jeff Salzman (àlies Grg Hammetson) a la guitarra, Paul Terrien (àlies Kliff McBurtney) al baix i Ryan Charles (àlies Ringo Larz) a la bateria.

Ells són els Beatallica i, com podeu veure, mesclen tot el possible entre els seus dos grups preferits, com son Metallica i The Beatles. Ho fan en els seus àlies, on mesclen els noms dels components de Metallica i The Beatles, però també ho fan en els temes, sent And Justice for All my Loving un clar exemple.

Però aquest no és el tema que ens ocupa aquesta setmana, ja que per tots vosaltres hem seleccionat el resultat de mesclar el tema A Hard Day's Night dels Beatles i el nom de l'àlbum de Metallica, Garage Days. El tema està inclòs en el seu primer treball discogràfic, del 2001. A Garage Dayz Nite és el títol de l'àlbum i també del tema que us portem per aquesta setmana.

dijous, 22 de novembre del 2007

Kalimetal#0003

Benvolguts Metaleros/-es!! Allò que és promès, sigui atès...us vam prometre un especial de Sonata Arctica, Epica i Ride the Sky i, després de presenciar el concert del passat dissabte dia 17 de novembre a la Sala Razzmatazz, aquí us portem l'especial.

No és el mateix que veure'ls en directe, però és el que bonament podem fer des de Kalimetal i Ràdio Tiana!

Aquí us deixem el tracklist del programa:

01) Sonata Arctica - Wolf & Raven (Silence - 2001)
02) Ride the Sky - Far Beyond the Stars (New Protection - 2007)
03) Epica - Seif al Din (The Phantom Agony - 2003)
04) Epica - Force of the Shore (Consign to Oblivion - 2005)
05) Epica - Never Enough (The Divine Conspirancy - 2007)
06) Sonata Arctica - Kingdom for a Heart (Ecliptica - 1999)
07) Sonata Arctica - Mary Lou (Ecliptica - 1999)
08) Sonata Arctica - San Sebastian (Silence - 2001)
09) Sonata Arctica - Replica (Ecliptica - 1999)
10) Sonata Arctica - The Cage (Whinterheart's Guild - 2003)
11) Sonata Arctica - My Selene (Reckoning Night - 2004)
12) Sonata Arctica - In Black & White (Unia - 2007)

Escolta el programa on-line des del teu pc

Descarrega't el programa i escolta'l on vulguis

A gaudir del programa!!

dimecres, 21 de novembre del 2007

La Crítica de la Setmana # 4

Iced Earth - Framing Armageddon (Something Wicked Part1)


Tres anys han passat ja des de l'edició del disc The Glorious Burden, un temps on John Schaffer ha pogut reflexionar i pensar per editar aquest àlbum, molt millor que l'anteriorment citat.

Framing Armageddon és un àlbum ambiciós, amb multitud d'atmosferes i passatges: subtils i tènues, clarament visible en el tema The Clouding, o ràpids i agressius, com en el Something Wicked Part 1.

En aquesta ocasió, la banda recupera la solemnitat que caracteritzaven els àlbums gravats amb Matt Barlow, amb l'afegit de que Tim Owens comença a encaixar amb la manera de fer de John Schaffer.

En el disc hi trobem un total de dinou temes carregats, sobretot, d'estructures èpiques i tornades altisonants i grandiloqüents, sent A Charge to Keep l'exemple perfecte. Les guitarres, en aquest àlbum, segueixen sent dinàmiques, tot i que potser una mica més lentes que en el passat, però sense perdre la seva cruesa habitual.

En definitiva, un àlbum sòlid i treballat, ple de detalls i variacions genials. A gaudir-lo!!

Tracklist:
1.) Overture
2.) Something Wicked (Part 1)
3.) Invasion
4.) Motivation of Man
5.) Setian Massacre
6.) A Charge to Keep
7.) Reflections
8.) Ten Thousand Strong
9.) Execution
10.) Order of the Rose
11.) Cataclysm
12.) The Clouding
13.) Infiltrate and Assimilate
14.) Retribution Through the Ages
15.) Something Wicked (Part 2)
16.) The Domino Decree
17.) Framing Armageddon
18.) When Stars Collide (Born is He)
19.) The Awakening

Per escoltar fragments dels temes feu click aquí

diumenge, 18 de novembre del 2007

Concert Ride The Sky / Epica / Sonata Arctica

Gothicus

Us poso en situació: dissabte 17 de novembre de 2007, a les 18:50 hores, STemplar i un servidor es troben al carrer Almogàvers, just a la cantonada de l'Ovella Negra de Poble Nou. Molta gent ja tira cap a la Sala Razzmatazz on a les 19 hores obren portes pel triple concert de Ride the Sky, Epica i Sonata Arctica; comencem a baixar cap allà i, al arribar, veiem la dimensió de la cua per entrar...comencem a caminar seguint la fila de gent fins que arribem a davant la porta del Tsunami, un bar musical que es troba al carrer Pallars, paral·lel a Almogàvers; total, entrem a Sala Razzmatazz a les 19:20 hores.

Als 5 minuts d'entrar i després d'escoltar de fons un tema d'Iron Maiden, s'apaguen els llums i surten a l'escenari els primers teloners del concert, els alemanys Ride the Sky, desplegant la seva potència i professionalitat a l'escenari. Van interpretar uns quants temes del seu "àlbum debut" (com a Ride the Sky, perquè tots els components han passat per altres grups) New Protection. Mitja hora de concert que es va quedar curta (segons la meva opinió) per un gran grup, amb un gran guitarra i baixista, i amb la sala plena en un terç de la seva capacitat.

15 minuts de descans: a l'escenari, es prepara la següent actuació i la gent aprofita per anar al lavabo o a la barra de la sala a refrescar-se una mica (tot i el fred que feia al carrer, dins s'estava força bé), mentre segueixen sonant temes d'Iron Maiden per fer més amena l'espera.

La sala comença a omplir-se quan es tornen a apagar els llums, i amb música instrumental surten a l'escenari els holandesos d'Epica. Comencen l'espectacle, però es troba a faltar a la mezzo-soprano Simone Simons; quan apareix, la Sala Razzmatazz es torna boja amb la seva veu. Temes de tots els seus àlbums, però sobretot del seu darrer, The Divine Conspirancy, és el que es va poder escoltar en la gairebé una hora de concert, amb guitarres i baix molt durs, veus melòdiques i sensuals de Simone Simons i veus més guturals de Mark Jansen i una posada en escena bona, tant pel joc de llums com pels ventiladors a peu d'ecenari, que creaven un efecte molt vistós a les llargues cabelleres de gairebé tots els membres del grup. Només una crítica: quan a Simone Simons no li tocava cantar, moltes vegades desapareixia de l'escenari, un fet que no em va agradar gaire, més que res cara als seus companys; per la resta, perfectes!

Després del concert d'Epica, el descans és una mica més llarg...els caps de cartell es volen fer esperar...però després d'uns 25 minuts, els finlandesos de Sonata Arctica fan acte de presència, i ens ofereixen una hora i mitja de concert intens, intercalant temes del nou disc, Unia, amb temes de tota la seva extensa discografia. Henrik Klingenberg em va sorprendre moltíssim als teclats, un geni virtuós; Elias Vijanen, un guitarrista enorme; Marko Paasikoski, un bon baixista; Tommy Portimo, un rapidíssim bateria; i el que més em va sorprendre, Tony Kakko, un gran vocalista que ho va donar tot damunt l'escenari, cridant quan ho havia de fer, en temes com, per exemple, The Cage, i posant-se més melòdic en temes com Tallulah.

Després d'una hora de concert, els membres de Sonata es prenen 5 minuts de descans, mentre la Sala Razzmatazz, completament plena, comença a corejar el nom del tema Wolf & Raven; quan Tony Kakko torna a l'escenari, comenta que el tema no està programat al "set list" i no la toquen (l'única queixa del concert). A canvi ens ofereix una "anada d'olla", creant una bateria humana i cantant el clàssic de Queen, We Will Rock You. A aquest tema el segueix mitja hora més de concert, fins que se'ns fan les 23.15 hores, moment en que, per fi, podem estirar una mica les cames i sortim de la Sala Razzmatazz.

Un gran concert, segons la meva opinió; esperem que els propers siguin, com a mínim, igual que el del passat 17 de novembre a la Sala Razzmatazz!!





La Crítica de la Setmana # 3

Nightwish - Dark Passion Play


Després de tres anys sense editar un disc (Once del 2004) i després de fer fora de la formació a la seva vocalista, Tarja Turunen, quan estaven en el punt més alt de la seva carrera i subtituïr-la per una noia quasi desconeguda, s'han de tenir nassos per començar el nou àlbum amb un tema de gairebé 14 minuts (The Poet and the Pendulum), i sense ser el clàssic inici potent.

Anette Olzon ha demostrat tenir un carisma, una veu i una manera de cantar molt personal, ja que Nightwish no ha anat a buscar ni una còpia ni una segona part de Tarja Turunen; van crear l'àlbum sense pensar en la veu que ocuparia la vacant de Tarja.

En el resultat final, la veu d'Anette s'ajusta perfectament amb les melodies de Tuomas Holopainen i amb les segones veus del baixista Marco Hietala, qui ja en el segon tema del disc, Bye bye Beautiful col·labora amb Anette i en el tema Master Passion Greed es llança com a solista. És cert que el registre d'Anette no és tan original com el de Tarja, sent més clàssic, però el grup segueix amb la mateixa força de sempre.

Parlem una mica de l'àlbum i comencem amb una curiositat, i és que no està del tot clar si Tuomas va triar el nom del disc en homor al Dark Passion Play de Jethro Tull, una espècie de ballet-rock que va ser molt criticat.

El senzill del disc, Amaranth, s'enganxa molt fàcilment (com ja vau poder comprovar en el primer programa), tot i que Tuomas ha envoltat quasi tots els temes d'un ambient orquestral de molta complexitat. Però no tot és música dura, ja que el tema Eva és una balada impressionant i Sahara és tan propera que sembla que ens transporti al mateix desert. D'altres temes ens recorden l'essència celta dels inicis de Nightwish, com pot ser la instrumental Last of the Wilds i tanca l'àlbum un gran tema com és Meadows of Heaven.

En difinitiva, un gran disc que no decepcionarà als amants i seguidors de Nightwish!

Tracklist

1. The Poet And The Pendulum
2. Bye Bye Beautiful
3. Amaranth

4. Cadence Of Her Last Breath
5. Master Passion Greed
6. Eva
7. Sahara
8. Whoever Brings The Night
9. For The Heart I Once Had
10. The Islander
11. Last Of The Wilds
12. 7 Days To The Wolves
13. Meadows Of Heaven

divendres, 16 de novembre del 2007

Kalimetal#0002

Estimats "metaleros/-es", ja teniu a la vostra disposició el nou programa emès el dijous 15/11/2007. Aquest segon, va ser un programa on vam tocar més estils de heavy metal i on vam descobrir grups no molt coneguts.

Escolteu-lo i opineu vosaltres mateixos... Recordeu que la setmana vinent, després del concert de dissabte a la Sala Razzmatazz 1 (ens hem enterat tard del canvi de sala) de Sonata Arctica, Epica i Ride the Sky, farem un especial parlant d'ells.

Aquí teniu el tracklist del programa:

1) Avantasia - Breaking away
2) Cellador - Forever Unbound
3) Ill Niño - Corazón of Mine
4) Kiss - I was Made for Loving You (El Clàssic de la Setmana)
5) Linkin Park - No More Sorrow
6) Primal Fear - Sign of Fear (La Crítica de la Setmana)
7) At-Vance - Sing this Song
8) Gigatrón - Caballón (El Moment Friki)


Escolta el programa on-line des del teu pc

Descarrega't el programa i escolta'l on vulguis


Ens escoltem ben aviat!

dilluns, 12 de novembre del 2007

El Clàssic de la Setmana # 2

Aquesta setmana li dediquem el clàssic a un grup de hard-rock que es va formar l'any 1973 a la ciutat de Nova York, després de la dissolució de la formació Wicked Lester, on es van conèixer Chaim Witz Eugene Kleim, més conegut com Gene Simmons i Stanley Harvey Eisen, més conegut com Paul Stanley.

Després de varis anuncis a revistes com la Rolling Stones o The Village Voice, s'uneixen al grup Peter Criss i Ace Frehley. D'aquesta manera quedava completada la formació original de Kiss.

Després de gastar molts pots de maquillatge i de gravar diversos àlbums, l'any 1979 editen el magnífic Dynasty, on s'inclou l'èxit I was made for loving you, un clàssic que hem volgut recuperar per tots vosaltres i deixar-vos amb un vídeo on l'interpreten en directe en un concert a Austràlia i acompanyats d'una orquestra...

Gaudiu amb aquest gran clàssic dels Kiss!!


diumenge, 11 de novembre del 2007

El Moment "Friki" de la Setmana # 2

Aquesta setmana us portem una altra perla del món del freak metal. El heavy metal sabem que ha anat variant al llarg dels anys i, un bon dia, els Déus es van enfadar per aquests canvis i van pensar en arrassar el món, però al final van decidir "enviar cuatro mensajeros divinos para devolver al jebi de verdad, del de toda la vida, el trono que realmente le correspondía": ells són Charly Glamour, Frank el Tachas, Bestia indomable i Mike Ferralla, són del País Valencià i es fan dir Gigatrón.

Gigatrón (nom que vé de "Giga", unitat de mesura equivalent a 1000 megues i "Trón", unitat de canya; o sigui, un Gigatrón és la màxima canya que pot suportar la Terra en una volta, segons Charly Glamour) es van donar a conèixer utilitzan les bases musicals de temes d'altres artistes, combinant-les amb lletres satíriques (com a exemple podem citar el tema Te Peto el Cacas, una versió del The Final Countdown dels Europe).

Però avui no portem aquest tema; avui escoltem i gaudim amb el videoclip del tema Caballón, versió del clàssic de Manowar, Carry on.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Estoy Enamorado de SATÁN !!

Després de visitar moltes pàgines i bueno...després de considerar-me una mica "metalero" o heavy he trobat un document que m'ha fet molta gràcia, tanta que no he pogut resistir-me a posar!! És genial!! Els nois de La hora chanante, o ara Muchachada nui, van fer un eskech ( no se si es diu així) on resumeixen el sentiment de molta gent cap a aquesta música (el heavy).

La veritat és que no podia passar sense posar-lo perquè ho gaudiu!! Jo m'ho passo bomba sentint aquesta cançó que em sembla que és dels Obús; no és un grup que segueixi molt, però per la informació que es veu al vídeo sembla que si. Potser és una canço seva (em refereixo als nois de La hora chanante, que potser han fet en plan de conya). En tot cas ho esbrinarè...

Espero que us agradi i rigueu molt! hahaha Heavy a topeeeeeeeeee!!!



dijous, 8 de novembre del 2007

La Crítica de la Setmana # 2

Primal Fear - New Religion


No ens equivocaríem si diguéssim que aquest és el millor àlbum que mai hagin gravat els Primal Fear. És veritat que no trobem el power metal tradicional amb el que es van fer famosos ni tampoc la clara imitació de Judas Priest dels seus inicis, tot i que el disc obri amb Ralph Scheepers fent de Rob Halford en el tema Sign of Fear.

Un bon músic de jazz va dir un dia que existeixen dos tipus de música: la bona...i l'altra. Tot i que alguns seguidors més tradicionals no els hi agrada el canvi, la formació sona molt millor amb les dues guitarres d'Stefan Leibing i Henny Wolter, el baix de Mat Sinner i la potent bateria de Randy Black, un gran fitxatge. I en el capítol de col·laboracions, no podem deixar de mencionar els riffs de guitarra de Magnus Karlsson i la participació de la cantant d'Epica, Simone Simmons, en el tema Everytime It Rain, un dels millors de l'àlbum.

Però si busquem bons temes, hi trobem Face the Emptiness o la pròpia New Religion, que li dóna nom al disc. Un altre tema destacat és Fighting the Darkness, The Darkness i Reprise: tots tres temes conformen un de sol on hi trobem un inici molt tranquil, la resposta heavy i altra vegada el final tranquil i ressolutiu.

New Religion, un molt bon disc!

Tracklist

1. Sign Of Fear
2. Face The Emptiness
3. Everytime It Rains
4. New Religion
5a. Fighting The Darkness
b. The Darkness
c. Reprise
6. Blood On Your Hands
7. The Curse Of Sharon
8. Too Much Time
9. Psycho
10. World On Fire
11. The Man (That I Don't Know)


dimecres, 7 de novembre del 2007

Aquí Comença el Nostre/Vostre Camí...Fins on Arribarem?

Ei "Metaleros/es"!! Avui comencem a penjar el nostre programa en aquest blog!! L'espera ha estat llarga però per fi ho farem!

Us posem en situació: dijous dia 08/11 a les 21.50 hores, els Metaleros estem una mica nerviosos perquè ens estrenem en 10 minuts...agggh quins nervis!! Quan sonen les 22 hores ja no hi ha volta enrere i comencem el programa.

Una bona selecció de metal per començar:

1)Nightwish - Amaranth
2)Dream Theater - As I Am
3)Helloween - As Long as I Fall (La Crítica de la Setmana)
4)Childrem of Bodom - Follow the Reaper
5)Rammstein - Du Riescht so Gut
6)Rainbow - I Surrender (El Clàssic de la Setmana)
7)Sonata Arctica - Paid in Full
8)El Reno Renardo - Camino Moria (El Moment "Friki" de la Setmana)

A mesura que avançava el programa, ens anàvem trobant més còmodes i vam gaudir molt més de la música que vam posar. Sabem que hi ha molta gent que no va poder escoltar en directe el programa, per això us el deixem aquí a veure que us sembla.

Escolta el programa on-line des del teu pc


Descarrega't el programa al teu pc i escolta'l on vulguis


Ens llegim i escoltem ben aviat!! Força al Metal!!!

dilluns, 5 de novembre del 2007

El Moment "Friki" de la Setmana

Kalimetal, com tots sabeu, és un programa de ràdio dedicat a la música més dura i canyera de la Terra. Però també hi ha grups de hard-rock y heavy que fan versions d'altres grups; i n'hi ha d'altres que fins i tot s'atreveixen a canviar les lletres dels temes i fer les seves pròpies cançons.

A Kalimetal, cada setmana dedicarem una estoneta del programa a escoltar algun tema curiós i, perquè no, friki. I per començar, hem volgut fer-ho amb un grup curiós, nascut el passat 2006 i que compta en la seva formació amb la Zarigüeya, el Mapache i el Rebeco: ells són El Reno Renardo.

Del seu primer àlbum homònim, hem agafat el senzill presentació, Camino Moria, un tema inspirat en la trilogia de The Lord of the Rings, sobre la base musical de Camino Soria de Gabinete Caligari.

Si sou fans del metal ben fet i de l'obra de J.R.R.Tolkien, esperem que gaudiu amb aquesta versió i que rigueu tant com hem fet nosaltres!!