diumenge, 8 de novembre de 2009

Concert Sons of Seasons + Amberian Dawn + Epica

El passat dijous 29 d'octubre, la Sala Salamandra acollia un triple concert d'alta qualitat. Com a caps de cartell trobàvem els holandesos Epica, que venien a presentar el seu nou treball Design Your Universe; i com a teloners els acompanyaven els alemanys Sons of Seasons, presentant el eu debut Gods of Vermin i els finlandesos Amberian Dawn, presentant el seu segon treball, The Clouds of Northland Thunder.

Vam arribar a la sala a les 16 hores per poder parlar, abans del concert, amb Yves Huts, baixista d'Epica, i amb Tuomas Seppälä, compositor d'Amberian Dawn. Quan am parlar amb el mànager dels holandesos, ens va comentar que l'entrevista seria amb el bateria, Ariën van Weesenbeek (podeu escoltar l'entrevista en anglès aquí); i quan acabéssim, podríem parlar amb Tuomas i Heidi Parviainen, vocalista dels finlandesos (podeu escoltar l'entrevista en angles aquí).










Ariën van Weesenbeek ens va comentar, just acabar l'entrevista, que el concert es faria igualment, però que Simone Simons estava a l'hospital per problemes al coll!! I es va confirmar: mentre la gent feia cua esperant a que la sala obrís portes, el mànager d'Epica va penjar un cartell on s'informava que la vocalista no actuaria; altra vegada, ens va passar el mateix que amb Delain. La diferència és que els segons tornen el proper 27 de novembre amb Sonata Arctica i els primers no sabem quan tornaran...


Al accedir a la sala, ja estaven actuant els primers de la nit, els Sons of Seasons. La banda està formada per Henning Basse a la veu (vocalista de Metalium), Oliver Palotai a la guitarra i als teclats (també amb Doro i Kamelot), Jürgen Steinmetz al baix (de Silent Force i Rock Ignition), Pepe Pierez a la guitarra (també a Ancient Curse) i Daniel Schild a la bateria (de moltes bandes). En el disc compten amb la col·laboració de les veus de Mark Jansen i Simone Simons, tots dos membres d'Epica; en aquesta ocasió, cap d'ells va participar en el concert, l'una per problemes de veu i l'altre pels maldecaps que els problemes de Simone li ocasionaven alhora de preparar la seva actuació.

Tot i això, l'escenari quedava molt ple amb la presència de tots els membres. Al contrari que la majoria de concerts, tot i ser teloners, Henning va saber com animar al públic, que no va deixar de cridar ni un moment, seguint les ordres del vocalista. Poques paraules sabia dir en castellà, però cojones es va repetir bastantes vegades. La seva veu va sonar impressionant, com també era l'actuació sincronitzada entre Jürgen i Pepe i la facilitat de canviar d'instrument d'Oliver qui, en un segon, passava d'estar tocant la guitarra a posar-se la pua a la boca i, amb les sis cordes penjant del coll, et feia un solo de teclat impressionant!


Vam poder escoltar temes com Gods of Vermin (que li dóna nom al disc), A Blind's Man Resolution, Fallen Family o Dead Man's Shadows. La veritat és que tot va sonar perfecte, i ara els espero com a caps de cartell, per poder gaudir més estona de la seva música.

Després d'una estona de descans, van aparèixer a l'escenari els finlandesos Amberian Dawn, amb Tuomas Seppälä als teclats, Kasperi Heikkinen i Emil Pohjalainen a les guitarres, Tommi Kuri al baix, Joonas Pykälä-Aho a la bateria i Heidi Parviainen a la veu.

Moltes coses es poden comentar d'aquest concert, i començaré per les que no ens van agradar: Tuomas Seppälä, a part de teclista també és guitarrista. Potser, si hagués tocat les sis cordes, s'hagués bellugat una mica més; semblava incòmode als teclats, ja que no sabia que fer amb el seu cos. Una altra cosa curiosa: els dos guitarristes duien la mateixa guitarra, una de color rosa i l'altra verda, totes dues fluorescents. I el més sorprenent va ser que, al entrevistar a Heidi Parviainen, vam poder veure un cabell vermell natural i, a l'escenari, va aparèixer amb una perruca, també vermella, que li va impossibilitzar fer cap moviment brusc amb el cap i propiciant una manera de cantar molt estàtica.


Pel que fa a la música, tenia moltes ganes de veure'ls en directe; la seva música és molt ràpida i volia veure com ho portaven a l'escenari. El teclat de Tuomas no s'escoltava massa i les guitarres sonaven molt, però la veu de Heidi va sonar molt bé, en comparació a d'altres concerts als que he assistit a Sala Salamandra. Vam poder escoltar temes com Lionheart, Sons of Seven Stars, Shallow Waters (totes elles del nou treball, The Clouds of Northland Thunder) i temes com Valkyries, Evil Inside Me, My Only Star (balada dedicada a Simone Simons) i River of Tuoni (del seu àlbum debut, River of Tuoni). No van deixar de tocar el tema Incubus, el meu preferit i el de Tuomas.

Una vegada acabat el concert, la gent esperava l'aparició de Simone Simons a l'escenari per demanar les disculpes ls assistents per la seva afecció al coll, que li impedia cantar aquella nit. Com va passar amb Delain, els membres masculins d'Epica van demanar al públic que els ajudessin a cantar les parts de Simone. Mark Jansen a la guitarra i veus guturals, Isaac Delahaye a la segona guitarra (per cert, era la seva estrena a Barcelona com a membre d'Epica), Yves Huts al baix, Ariën van Weesenbeek a la bateria i Coen Janssen als teclats van donar-ho tot damunt de l'escenari, convertint un concert de Symphonic Metal en, gairebé, un concert de Death Metal.










El setlist dels holandesos repassava temes dels àlbums The Phantom Agony, Consign to Oblivion, The Divine Conspiracy i del seu darrer àlbum, Design Your Universe. Vam poder escoltar temes com Resign to Surrender, Menace of Vanity, Quietus, Martyr of the Free World, Seif Al Din i la cover de la banda sonora d'Star Wars, inclòs en el seu directe The Classical Conspiracy, aquesta vegada sense l'orquestra en directe. El punt i final del concert va ser el tema The Phantom Agony.

Tot i la falta de Simone Simons, el regust del concert va ser el mateix que amb Delain; si que és veritat que en les dues ocasions va faltar el puntal de les bandes, però la resta de membres van deixar-se la pell per donar les gràcies a la gent que va quedar-se a la sala que, a diferència de Delain, omplien Sala Salmandra.

A continuació, us deixo més fotografies del dia del concert!