dilluns, 29 d’octubre de 2012

Crònica Sabaton + Eluveitie + Wisdom

Dimecres 3 d'octubre, a les sis de la tarda, una hora abans de l'apertura de portes a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona, ja hi havia un bon número de públic esperant a les portes; la nit tenia bona pinta i més encara tenint en compte el cartell: uns poc coneguts Wisdom, els folkies Eluveitie, que s'han col·locat en mig d'un cartell clarament power, però que mobilitzen al seu públic (no deixen de ser un dels grups més emergents dels darrers anys) i Sabaton, un cada vegada més gegant del power metal, que no deixa de créixer disc rere disc. Els ingredients estan servits... Què comenci la festa!


Els primers en pujar a l'escenari van ser el húngars Wisdom, encarregats de la sempre difícil feina d'escalfar la sala pels següents grups i que venien a presentar el seu darrer treball, Judas. Poc sabia d'aquesta banda a part de que practiquen un power metal clàssic; i això va ser el que ens vam trobar, una banda que bé podria haver estat obrint per Gamma Ray o Blind Guardian deu anys enrere.


Una bona posada en escena, sense grans pretensions; power metal directe a la vena sense excessives virtuositats. La seva actuació va ser correcta en tot moment i, el vocalista de la banda va anunciar, entre dos temes, que no parlaria perquè tenien poc temps. El punt més àlgid de la seva actuació va tenir lloc amb la interpretació dels primer acords de Wasted Years dels britànics Iron Maiden, que el públic va corejar ben alt.

La banda va tancar els seus escassos trena minuts amb el tema que dona títol al seu segon treball editat al 2011, Judas, finalitzant així la seva descàrrega en un escenari molt reduït, amb part del backline de les següents bandes al seu darrera.


Van deixar un bon sabor de boca sempre que siguis un bon fan del power.

Després del corresponent canvi de backline, l'escenari va guanyar una mica d'espai, però no massa, i més tenint en compte que Eluveitie són set membres! L'escenari em recordava al vídeo del seu primer gran èxit, Inis Mona, on cada un d'ells estava a la seva tarima sense poder moure's, com figures de fang o ferro que cobraven vida.


Chrigel i els seus van obrir amb Helvetios, tema que dóna nom al seu darrer treball, si no comptem el recopilatori d'aniversari. La banda va fer un bon directe, com era d'esperar; una banda que ja té suficient carisma i potencial com per fer la seva pròpia gira sense haver que reduir el seu setlist a uns escassos 45 minuts. Va ser una descàrrega curta, massa curta, per tots aquells que van anar a per la seva dosi de death folk; i és que poques bandes poden presumir de fusionar tant perfectament els dos estils a aquest nivell, sense perdre el toc tradicional de folk.

Van tocar temes com Luxtos, A Rose For Epona o Neverland… però el moment en el qual la sala es va venir amunt, arribant a l’èxtasis, va ser amb Inis Mona, un gran tema que s’ha convertit en l'himne per excel·lència dels suïssos. A Havoc, tema que va servir per tancar la seva actuació, Chrigel va demanar un wall of death i el públic no va dubtar ni un moment en formar als dos costats de l’escenari per acabar creant una gran olla.


Haurem d'esperar en una altra ocasió perquè tinguin un escenari per ells sols, sense haver d'estar atapeïts i amb un temps més adient pel seu actual nivell.

I de nou, canvi de backline per, poc a poc, poder veure el perquè del poc espai per les dues bandes teloneres; i és que Sabaton portaven un escenari digne de les grans bandes: rampes, plataformes, quadres de llums… la cosa pintava bé! Una vegada que tot estava aparentment preparat, les llums es van apagar mentre sonava The Final Countdown... seguim esperant... segueix sonant mentre la sala coreja el tema...i ja, per fi, Sabaton apareixen a l’escenari.

L’ambient militar envaeix la sala, amb l'indumentària habitual de Joakim i els seus companys d'armes, gairebé renovats en la seva totalitat, a excepció de Pär Sundström al baix; era el moment de veure com Robban Bäck a la bateria i Thobbe Englund i Chris Rörland a les guitarres s’havien integrat en la formació i com es desenvolupaven en directe. Des del primer moment no es veure ni un sol detall que indiqués que aquesta formació estià quasi totalment renovada; els nous membres sembla com si portessin anys compartint escenari i no només això, si no que a moltes bandes més consagrades, ja els agradaria tenir un directe tant dinàmic i potent com el que vam poder presenciar aquella nit.


Joakim sempre amb les seves ulleres de sol, va demostrar ser un gran frontman i es va guanyar al públic des del primer tema, interactuant i compaginant les bromes amb petits discursos, sabent vendre molt bé els temes sense fer-se pesat i resoldre els petits problemes i successos que requerien improvisacions ràpides, com van ser la caiguda que va patir al mig d'un tema, refent-se sense que es notés a la seva veu mentre la seva cara dibuixava un somriure; o quan el públic li va donar un fuet, o quan la gent, després d'un comentari referent a Catalonia, va començar a cridar Independència.


Pel que fa els temes, van tocar alguns del seu últim treball, Carolux Rex, com poden ser Poltava o Karolinens Bön, que van cantar en suec, mentre feia broma dient que algun dia cantarien una en català. Però no van faltar grans himnes com 40:1, Ghost Division, Art of War o Cliffs of Gallipoli. Un bon detall, que van repetir un parell de vegades, va ser l'elecció del següent tema per part del respectable, que va haver d'escollir entre tres temes, i així van sonar Uprising i Attero Dominatus.

Els teclats van ser samplejats, excepte quan Joakim es va encarregar d'ells i va aprofitar la situació per bromejar, comentant que es sentia com Elton John i fent un intent de Jump, per seguir amb el tema The Hammer has Fallen. Tot un crack. La gent demanava Primo Victoria, mentre Joakim advertia que si la tocaven, el concert hauria d'acabar ja que la reservaven pel final; i va ser en aquest moment, quan el públic estava ja molt calent i gaudint d'un gran concert, quan van obtenir el seu gran moment... al escoltar la frase Through the gates of hell... ja es va tornar boig del tot, més encara, i entre salts i cops de cap van corejar el tema de principi a fi.


La descàrrega va finalitzar amb Metal Crüe, posant el punt i final a una nit on Sabaton van demostrar que són una de les bandes més en forma del power europeu, amb un directe potent i ple d'energia.

Agrair a Madness Live! Productions per poder cobrir aquest concert.

Crònica i fotos: Sergi Helloween