dimarts, 23 d’octubre de 2012

Concert Volaverunt i Sombras

Després d’un dia plujós, a la Sala Crossroads de Terrassa, un bar de dimensions més que correctes per concerts petits i amb un so força bo per aquest tipus de sales, tenia lloc un esdeveniment local interessant: Sombras i Volaverunt es preparaven per començar una nit de rock i metal.


Passaven trenta minuts de l’hora marcada per l’inici del concert quan es va llançar la intro que donava inici a la descàrrega dels barcelonins Sombras, una banda molt jove que es defineix com Folk n’ Roll, barreja de folk i hard rock. Amb Daniel Tonda a les veus, Rafa del Carpio a la guitarra, Josep de la Peña al baix, Pau Voces a la flauta i teclats i Roger Martínez a la percussió. Des de la darrera vegada que els havia vist en directe, Sombras han canviat de formació i, aquell dissabte, ens presentaven al seu nou guitarra, Rafa, una veritable màquina a les sis cordes.


I també estrenaven un canvi visual: han adoptat una indumentària força diferent a la que ens tenien acostumats. El primer en fer aparició va ser en Roger amb una samarreta de colors llampants a la que només hi faltava Nike Air, mitjons esportius… una imatge molt dels '80; el dia que aconsegueixi unes Reebok the Pump ja serà total! En Josep també ens va sorprendre amb una samarreta de futbol americà de color fúcsia i per últim, en Dani, qui va aparèixer amb una camisa d'estiu al més pur estil hawaià. Un nou estil que a un servidor li va agafar per sorpresa i el va deixar una mica fora de lloc.

Respecte al concert, es nota que amb el pas del temps la banda ha anat agafant experiència i s’ha pres molt seriosament la seva preparació. Poc tenien a veure amb la banda que l’any passat va estar tocant pels escenaris de Barcelona. Van demostrar una força i energia abans impensable. El fet de que en Dani ja no vagi amb la segona guitarra li permet ser molt més actiu sobre l’escenari i interactuar amb la resta de components de la banda. La nova incorporació, Rafa, va demostrar la seva vàlua en la posició de guitarra solista i, de moment, únic guitarra de la banda, molt actiu en tot moment i desfent-se en postures típiques d'un rock star.

El so va ser força correcte per la sala on érem, un local petit on, tot i que no hi havia molta gent, es va aconseguir un ambient força calorós. Després d'un bis i uns xarrups per part del local, va arribar el torn dels manresans Volaverunt.


Volaverunt són una banda de metal nacional amb tocs progressius, ja amb un disc editat, Hybryth, gravat ja fa temps, tot i que no s’han mogut gaire i segueixen sent una banda encara per descobrir per a molts. Es van presentar amb unn canvi bàsic per a tota formació, la veu, ja que des de no fa gaire Joaquin Montoliu, vocalista que va enregistrar Hybryth, ha tornat a formar part de la banda; un retorn amb moltes ganes i d'això vam ser testimonis els assistents aquella nit. Una mica estàtic sobre l’escenari, es va deixar la pell per demostrar que era la veu que Volaverunt necessitava.


La banda, que ha estat tocant en diverses ocasions durant el mes de setembre, arribant al seu punt màxim a la Sala Stroika de Manresa davant de unes 400 persones, ara es trobaven amb una sala mig buida, un canvi important des de la perspectiva del músic sobre l’escenari. Volaverunt va afrontar la seva actuació amb molta naturalitat i amb el calor del públic assistent, que tot a no ser gaires, es van deixar notar; inclòs els components de Sombras, que van animar el concert interactuant amb els manresans.

Del pla musical, no hi ha gaire a comentar: bona execució per part de Volaverunt amb un bon so. El moment còmic de la nit va arribar amb el bis, quan el propietari del local va dir quin tema repetirien, justament va escollir el tema més llarg de Volaverunt: 10 minuts de tema on la banda va fer broma dient que si no volia un altre més curt.


Una nit de rock i metal entre amics amb dos bandes amb molt potencial a l’escena barcelonina que no deixen de donar passes de gegant en una continua evolució que esperem que no deixi de créixer. Una vegada més la gent prefereix quedar-se a casa, enlloc d'invertir 3 euros per unes quantes hores de bon rotllo, cerveses i música; sense paraules!

Crònica i fotos: Sergi Helloween