La banda alemanya de folk metal en els seus inicis i metal simfònic en l'actualitat Lyriel, va editar el passat 24 de febrer el seu quart disc d'estudi, Leverage. El nostre company de Satan Arise, Sergi Helloween, n'ha fet una review que us la portem a continuació...
Ja fa uns anys que vaig escoltar, per casualitat, Autumnales, un disc carregat de melodia i amb un sabor molt folk. Un disc que em va deixar molt bon regust i que alguns dels seus temes em van calar de tal manera que van fer que Lyriel passés a ser una d'aquestes bandes a les que mires d'una manera menys objectiva que les demés.
Ara la banda edita el seu quart disc, Leverage, un disc que segueix el camí iniciat amb Paranoid Circus, que els allunya de l'estil d'edicions anteriors però que els apropa encara més a un públic més genèric. I és que de definir el seu estil com a folk, en l'actualitat es podrien classificar dins del mal anomenat metal gòtic; i dic mal anomenat, perquè més aviat podríem dir metal amb frontwoman.
Leverage conté onze temes i, en la seva versió extesa, un bonus track en forma de cover del tema Everything's Coming Up Roses, del musical Gypsy. Gairebé tres quarts d'hora de metal contundent, melòdic i enganxós, amb detalls folkies, ja que segueixen tenint dins la formació a Joon Laukamp al violí i a Linda Laukamp al violoncel, donant el so que tant caracteritza a Lyriel.
Entrant de ple en els temes, Leverage és un tema directe que s'enganxa fàcilment, una aposta guanyadora en aquest tipus de discos: guitarres contundents, senzilles però efectives i pont i tornada que entren a la primera escolta. Parting, en canvi, s'allunya de la contundència i recupera part de l'essència folk que era sinònim de Lyriel, resultant festiu i alegre. Seguim amb The Road not Taken és la balada de l'àlbum, un tema preciós i ple de sentiment i White Lilly, un altre tema contundent i que enganxa ràpid, perfecte pels seus directes.
Aus Der Tiefe ens porta els Lyriel més propers a Autumnales, on el violí dibuixa melodies tradicionals, lluitant pel protagonisme amb les guitarres. I una menció especial per Wenn Die Engel Fallen, també interpretada en el seu idioma natal i amb la col·laboració de Thomas Linder, vocalista de la banda de folk rock Schandmaul, a la segona veu, que es converteix en una altra balada commovedora.
Un àlbum amb una bona producció i que es converteix en la continuació del seu predecessor, Paranoid Circus; metal una mica més comercial, més accessible a tots els públics i amb el timbre de veu de Jessica Thierjung, motiu més que suficient per escoltar-lo!
Ja fa uns anys que vaig escoltar, per casualitat, Autumnales, un disc carregat de melodia i amb un sabor molt folk. Un disc que em va deixar molt bon regust i que alguns dels seus temes em van calar de tal manera que van fer que Lyriel passés a ser una d'aquestes bandes a les que mires d'una manera menys objectiva que les demés.
Ara la banda edita el seu quart disc, Leverage, un disc que segueix el camí iniciat amb Paranoid Circus, que els allunya de l'estil d'edicions anteriors però que els apropa encara més a un públic més genèric. I és que de definir el seu estil com a folk, en l'actualitat es podrien classificar dins del mal anomenat metal gòtic; i dic mal anomenat, perquè més aviat podríem dir metal amb frontwoman.
Leverage conté onze temes i, en la seva versió extesa, un bonus track en forma de cover del tema Everything's Coming Up Roses, del musical Gypsy. Gairebé tres quarts d'hora de metal contundent, melòdic i enganxós, amb detalls folkies, ja que segueixen tenint dins la formació a Joon Laukamp al violí i a Linda Laukamp al violoncel, donant el so que tant caracteritza a Lyriel.
Entrant de ple en els temes, Leverage és un tema directe que s'enganxa fàcilment, una aposta guanyadora en aquest tipus de discos: guitarres contundents, senzilles però efectives i pont i tornada que entren a la primera escolta. Parting, en canvi, s'allunya de la contundència i recupera part de l'essència folk que era sinònim de Lyriel, resultant festiu i alegre. Seguim amb The Road not Taken és la balada de l'àlbum, un tema preciós i ple de sentiment i White Lilly, un altre tema contundent i que enganxa ràpid, perfecte pels seus directes.
Aus Der Tiefe ens porta els Lyriel més propers a Autumnales, on el violí dibuixa melodies tradicionals, lluitant pel protagonisme amb les guitarres. I una menció especial per Wenn Die Engel Fallen, també interpretada en el seu idioma natal i amb la col·laboració de Thomas Linder, vocalista de la banda de folk rock Schandmaul, a la segona veu, que es converteix en una altra balada commovedora.
Un àlbum amb una bona producció i que es converteix en la continuació del seu predecessor, Paranoid Circus; metal una mica més comercial, més accessible a tots els públics i amb el timbre de veu de Jessica Thierjung, motiu més que suficient per escoltar-lo!
02) Leverage
03) Parting
04) Voices in my Head
05) The Road not Taken
06) White Lilly
07) Aus Der Tiefe
08) Wenn Die Engel Fallen
09) Side by Side
10) Repentance
11) Everything's Coming Up Roses
12) Star of the Country Down
Lyriel són:
Jessica Thierjung - veu
Oliver Thierjung i Tim Sonnenstuhl - guitarres
Steffen Feldmann - baix
Linda Laukamp - violoncel
Joon Laukamp - violí
Markus Fidorra - bateria
Llegeix la review original de Sergi Helloween des de la pàgina de Satan Arise
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada