El passat 26 de setembre, la banda finlandesa Ensiferum va visitar Barcelona per presentar la seva més recent edició, Unsung Heroes, en la gira anomenada Beabers of the Sword Tour (recorda aquí la crònica).
Abans del seu concert, a la mateixa terrassa de Sala Razzmatazz 2 i mentre sonaven els també finlandesos Profane Omen de fons, vam poder xerrar amb el baixista de la banda, Sami Hinkka, qui ens va explicar un munt de coses interessants!
Abans que res, benvingut a Barcelona!
Sami – Oh, gràcies!
Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el teu primer contacte amb la música i quines són les teves influències?
Sami - La música sempre ha estat una part important a la vida de la meva família. El meu pare tocava la bateria des dels 12 anys, i tenia dos germans grans; un d'ells és un gran guitarrista, que em va introduir al hard rock i al heavy metal quan jo era un nen. Així que va ser bastant natural per mi agafar un baix quan tenia 11 anys, volia tocar amb el meu germà gran, i ell em va ensenyar una mica de Black Sabbath, AC/DC, Iron Maiden, Led Zeppelin i coses així... Sobre les meves influències com a baixista he dir dues persones: Steve Harris d’Iron Maiden i Flea de Red Hot Chili Peppers, eren els meus grans ídols quan era un nen.
Ens pots explicar breument la història de la banda?
Sami - Ensiferum van començar el 1995; Markus és el fundador del grup, de fet és l'únic membre original que queda. Es va inspirar en la música folk, música folk escandinava, irlandesa, i altres tipus de música folk, i també en música death metal de la vella escola com els antics Amorphis o Dark Tranquility, aquesta mena de death metal melòdic; i bé, volia tenir una banda pròpia, i tenia alguns amics, i va trobar un nom al diccionari i bé, tenia uns 15 anys... I després de 5 àlbums i centenars de concerts, aquí estem.
Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de les composicions musicals i de les lletres?
Sami - Markus vé a ser el compositor principal, però tothom hi pot aportar idees, jo i el Petri, i també l'Emmi hem posat idees per aquest disc. Normalment la cosa va així: algú té una idea principal, una melodia o un riff, i llavors comencem a treballar junts com a grup. Ho anem muntant tots junts, aquesta és una part molt important d'Ensiferum, el procés de composició, tota la banda hi està implicada. Per a les lletres, me n'he encarregat jo els últims dos discos. Els altres també hi poden participar, però jo sóc el que més llegeix, i em surt de manera més natural, i sembla que tothom n'està content.
I quan escrius les lletres, quines són les teves inspiracions? Què ens expliquen els temes d'Ensiferum?
Sami - Al disc nou, Unsung Heroes, totes les cançons estan inspirades en situacions de la vida real. Alguna cosa que m'hagi passat a mi, o a algú que conegui, o que hagi llegit o vist a les notícies... Però sempre té aquest tema medieval, nòrdic, víking, de fantasia, així que sempre és divertit i un gran repte trobar metàfores per a les lletres, per mi la idea original sempre és allà, però segueix encaixant amb la mentalitat d'Ensiferum.
Molts membres han passat per la banda des de la seva formació; com s'afronten tots aquests canvis?
Sami - Tots han estat canvis molt naturals, i necessaris. Va començar el 2004, quan vam treure el disc Iron, i vam rebre algunes ofertes per fer gires. L'ex-cantant, el Jari, cantava amb Wintersun i es volia concentrar en gravar el seu primer disc, així que era una situació impossible per al grup, perquè la resta del grup volien anar de gira, així que va ser bastant natural, d’acord, tu fas això i nosaltres anem de gira. I després d'això, l'ex-baixista i l'ex-teclista. Vam començar a tenir moltíssims concerts durant l'any. Estàs fora de casa mig any, i és comprensible que la gent vulgui tenir una vida més estable, tenir una feina de veritat, una carrera professional, família... així que és molt comprensible. Ara tothom vol s'implica al 100% amb Ensiferum, ens encanta fer-ho, i quan més junts estem millor... Quan vam gravar l'últim àlbum vam estar vivint junts uns dos mesos, a la mateixa casa. Això ens va unir molt, anem molt de gira junts, i ens portem molt bé. Però quan fas una vida normal junts, i estàs cuinant, mirant la tele, i coses així... això ens va unir molt entre nosaltres, tenim un ambient realment molt bo dins del grup. I he de dir que no hi ha cap mal rotllo entre nosaltres i els ex-membres. Som tots amics. Com l'ex-baixista Jukka-Pekka, que ara toca amb Turisas, i és un dels meus millors amics, i jo tinc un altre projecte de banda amb l'ex-teclista Meiju, el Jari ens van demanar a mi i el Markus per fer coros amb Wintersun... vaja, que som amics.
La gent utilitza algunes bandes per definir els diferents estils de metal: Slayer o Kreator per thrash, Blind Guardian o Gamma Ray per power... i Ensiferum per folk metal; com us sentiu amb una cosa així?
Sami - Crec que folk metal és una etiqueta molt bona per nosaltres, és on vam començar, música folk i metal. És clar que molta gent diu que no som tan folk, ja que molts grups utilitzen instruments de música tradicional a l'escenari. Nosaltres els utilitzem a l'estudi, per això portem teclats, perquè ens permeten fer molta més varietat que si només portéssim un flautista, per exemple. Sí, fem folk metal, crec que és la millor descripció pel nostre tipus de música.
Avui veniu a presentar el darrer disc, Unsung Heroes; que hi podem trobar de nou en aquest disc?
Sami - Tal com ho veig, és un pas endavant molt natural, des de l'últim àlbum, el quart. Especialment perquè la formació és la mateixa, pots escoltar que la banda està molt més unida, i amb els centenars de concerts que hem fet junts... Per aquest disc, que ja és el nostre cinquè disc, volem fer un pas en alguna direcció, i desafiar-nos a nosaltres mateixos com a compositors, i provar coses diferents, així que ha resultat una mica diferent, hem provat elements nous que mai havíem utilitzat. És un àlbum realment sòlid, no és un àlbum fàcil com els anteriors, l'has d'escoltar diverses vegades perquè no hi ha hits tan immediats, si no que cada cançó està molt treballada, amb suor, sang i llàgrimes... hahaha
En els últims set anys heu passat per Barcelona un total de quatre vegades; us hi trobeu a gust tocant aquí? Què té el públic de Barcelona que us fa venir tant sovint per aquí?
Sami - Us estimem, nois! Recordo que va ser un dels meus primers concerts fora de Finlàndia, quan em vaig unir a Ensiferum, des de la primera gira amb el grup, el 2005, alguns dels millors records que tinc d'aquella gira és de Barcelona.... Barcelona sempre ha estat un lloc especial per a nosaltres, i estic molt content de ser aquí!
El Bearers of the Sword Tour va començar el passat 14 de setembre a Alemanya; com està anant aquesta gira?
Sami - Fins ara molt bé. Tenim tres grups d'estils diferents, i encaixen realment bé. La gent ho gaudeix cada nit, molta gent ens diu que ha estat una nit molt especial, perquè també coneixen grups nous. No són només bandes del mateix estil, la dinàmica de la nit no és només grups del mateix estil... També tenim dies lliures, que és quan et coneixes més amb els altres grups, quan agafes alcohol i muntes una festa... L'ambient és molt bo. Està anant molt bé, és una gira molt relaxada, perquè tothom és gran, no hi ha ningú que sigui la seva primera gira... A vegades la gent més jove... és comprensible, recordo les meves primeres gires, d'alguna manera vols estar sempre a tope, de festa tota l'estona, i sí, aquesta és molt relaxada. Bé, diguem que encara sabem muntar-nos una festa, encara que siguem grans...
En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Amoral i Profane Omen. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?
Sami - Jo no els coneixia en persona, encara no ens havíem trobat tots, perquè Finlàndia és molt petita, especialment els cercles de metal són molt petits. Hi havia varis grups que els mànagers i la nostra discogràfica ens havien dit que podien funcionar bé, però.... Profane Omen és una opció bastant òbvia per nosaltres, sobretot, com he dit, perquè volem tenir un paquet molt sòlid amb diversos tipus de música. I són molt bones bandes en directe, que això també és molt important per nosaltres. Tots els grups són grups amb experiència en directe, saben realment com tractar el públic. Això era molt important per nosaltres, que el públic gaudeixi cada nit. Cadascuna de les bandes és professional, d'alguna manera.
Després d’aquesta gira, que s’acaba a mitjans de desembre a Rússia, ja teniu programats alguns festivals de cara al 2013. Un d'ells és el 70000 Tons of Metal, en el que tocareu per segona vegada; com recordeu l'experiència de festival i de tocar damunt d'un vaixell?
Sami - És una experiència increïble, ho recomano a tots si teniu la possibilitat d'anar-hi. Sé que és molt car volar als EUA. Quan vam tocar-hi l'any passat amb Finntroll, i altres grups, i vam començar la gira pels Estats Units amb Fintroll, bé... Vaig estar parlant amb el cantant de Finntroll, Mathias, de que hi hauríem d'anar aquest any simplement en plan “de vacances”, perquè és un sentiment tan increïble... especialment des de Finlàndia, en aquella època de l'any fa fred, uns 25 graus sota zero... i te'n vas al sol del Carib, tocant en una piscina, amb la gent als jacuzzis, prenent begudes fresques... és com això és vida! no? Ens va agradar molt, és un festival petit, unes 2000 persones, crec, així que l'ambient és molt bo. Hi havia un ambient molt bo, crec que no vaig veure ningú ni discutir, i hi havia un consum d'alcohol molt alt. Si no ho recordo malament, abans que el vaixell hagués sortit del port de Miami, ja havien venut més alcohol del que venen en quatre dies de creuer normal. O sigui que van haver de tornar-se a proveir d'alcohol abans de sortir. Els metalheads saben com divertir-se...
Porteu molts anys en actiu i molts concert realitzats; recordeu alguna anècdota divertida o curiosa que us hagi passat damunt d'un escenari?
Sami - Ui... moltes! Una vegada... He de dir que era el meu primer concert fora de Finlàndia, el 2005, a Espanya, era un festival indoor, el sistema de PA es va incendiar durant la nostra actuació, els monitors també es van incendiar, i tothom estava no sento res!, i la gent com boja fent crowdsurfing, fent mosh, i nosaltres en plan no puc tocar, perquè el PA s’està cremant, i veig el nostre bateria que va marxar perquè el seu monitor literalment s'estava incendiant, amb flames que sortien, així que vam haver de parar l'actuació després d'unes poques cançons. Però a la gent li va agradar molt i després vam venir de gira, a Espanya, clar. Després del concert vam anar a un bar, bastant emprenyats, perquè havíem viatjat fins a Espanya i al final no havíem pogut tocar. Així que entrem en un bar, jo, l'Oliver (ex-bateria) i el Pete i li diem volem una ampolla de whisky, i ens diu ok, són 10 euros, 10 euros una ampolla de whisky?, dóna'ns-en 3, ja sabeu que a Finlàndia el whisky és molt més car, i bé... vam acabar molt perjudicats..., estàvem fotuts perquè no havíem pogut tocar, recordo que Markus es va trencar una costella... i va ser un desastre, però ho recordaré tota la vida, hahahaha...
Abans del seu concert, a la mateixa terrassa de Sala Razzmatazz 2 i mentre sonaven els també finlandesos Profane Omen de fons, vam poder xerrar amb el baixista de la banda, Sami Hinkka, qui ens va explicar un munt de coses interessants!
Abans que res, benvingut a Barcelona!
Sami – Oh, gràcies!
Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el teu primer contacte amb la música i quines són les teves influències?
Sami - La música sempre ha estat una part important a la vida de la meva família. El meu pare tocava la bateria des dels 12 anys, i tenia dos germans grans; un d'ells és un gran guitarrista, que em va introduir al hard rock i al heavy metal quan jo era un nen. Així que va ser bastant natural per mi agafar un baix quan tenia 11 anys, volia tocar amb el meu germà gran, i ell em va ensenyar una mica de Black Sabbath, AC/DC, Iron Maiden, Led Zeppelin i coses així... Sobre les meves influències com a baixista he dir dues persones: Steve Harris d’Iron Maiden i Flea de Red Hot Chili Peppers, eren els meus grans ídols quan era un nen.
Ens pots explicar breument la història de la banda?
Sami - Ensiferum van començar el 1995; Markus és el fundador del grup, de fet és l'únic membre original que queda. Es va inspirar en la música folk, música folk escandinava, irlandesa, i altres tipus de música folk, i també en música death metal de la vella escola com els antics Amorphis o Dark Tranquility, aquesta mena de death metal melòdic; i bé, volia tenir una banda pròpia, i tenia alguns amics, i va trobar un nom al diccionari i bé, tenia uns 15 anys... I després de 5 àlbums i centenars de concerts, aquí estem.
Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de les composicions musicals i de les lletres?
Sami - Markus vé a ser el compositor principal, però tothom hi pot aportar idees, jo i el Petri, i també l'Emmi hem posat idees per aquest disc. Normalment la cosa va així: algú té una idea principal, una melodia o un riff, i llavors comencem a treballar junts com a grup. Ho anem muntant tots junts, aquesta és una part molt important d'Ensiferum, el procés de composició, tota la banda hi està implicada. Per a les lletres, me n'he encarregat jo els últims dos discos. Els altres també hi poden participar, però jo sóc el que més llegeix, i em surt de manera més natural, i sembla que tothom n'està content.
I quan escrius les lletres, quines són les teves inspiracions? Què ens expliquen els temes d'Ensiferum?
Sami - Al disc nou, Unsung Heroes, totes les cançons estan inspirades en situacions de la vida real. Alguna cosa que m'hagi passat a mi, o a algú que conegui, o que hagi llegit o vist a les notícies... Però sempre té aquest tema medieval, nòrdic, víking, de fantasia, així que sempre és divertit i un gran repte trobar metàfores per a les lletres, per mi la idea original sempre és allà, però segueix encaixant amb la mentalitat d'Ensiferum.
Molts membres han passat per la banda des de la seva formació; com s'afronten tots aquests canvis?
Sami - Tots han estat canvis molt naturals, i necessaris. Va començar el 2004, quan vam treure el disc Iron, i vam rebre algunes ofertes per fer gires. L'ex-cantant, el Jari, cantava amb Wintersun i es volia concentrar en gravar el seu primer disc, així que era una situació impossible per al grup, perquè la resta del grup volien anar de gira, així que va ser bastant natural, d’acord, tu fas això i nosaltres anem de gira. I després d'això, l'ex-baixista i l'ex-teclista. Vam començar a tenir moltíssims concerts durant l'any. Estàs fora de casa mig any, i és comprensible que la gent vulgui tenir una vida més estable, tenir una feina de veritat, una carrera professional, família... així que és molt comprensible. Ara tothom vol s'implica al 100% amb Ensiferum, ens encanta fer-ho, i quan més junts estem millor... Quan vam gravar l'últim àlbum vam estar vivint junts uns dos mesos, a la mateixa casa. Això ens va unir molt, anem molt de gira junts, i ens portem molt bé. Però quan fas una vida normal junts, i estàs cuinant, mirant la tele, i coses així... això ens va unir molt entre nosaltres, tenim un ambient realment molt bo dins del grup. I he de dir que no hi ha cap mal rotllo entre nosaltres i els ex-membres. Som tots amics. Com l'ex-baixista Jukka-Pekka, que ara toca amb Turisas, i és un dels meus millors amics, i jo tinc un altre projecte de banda amb l'ex-teclista Meiju, el Jari ens van demanar a mi i el Markus per fer coros amb Wintersun... vaja, que som amics.
La gent utilitza algunes bandes per definir els diferents estils de metal: Slayer o Kreator per thrash, Blind Guardian o Gamma Ray per power... i Ensiferum per folk metal; com us sentiu amb una cosa així?
Sami - Crec que folk metal és una etiqueta molt bona per nosaltres, és on vam començar, música folk i metal. És clar que molta gent diu que no som tan folk, ja que molts grups utilitzen instruments de música tradicional a l'escenari. Nosaltres els utilitzem a l'estudi, per això portem teclats, perquè ens permeten fer molta més varietat que si només portéssim un flautista, per exemple. Sí, fem folk metal, crec que és la millor descripció pel nostre tipus de música.
Avui veniu a presentar el darrer disc, Unsung Heroes; que hi podem trobar de nou en aquest disc?
Sami - Tal com ho veig, és un pas endavant molt natural, des de l'últim àlbum, el quart. Especialment perquè la formació és la mateixa, pots escoltar que la banda està molt més unida, i amb els centenars de concerts que hem fet junts... Per aquest disc, que ja és el nostre cinquè disc, volem fer un pas en alguna direcció, i desafiar-nos a nosaltres mateixos com a compositors, i provar coses diferents, així que ha resultat una mica diferent, hem provat elements nous que mai havíem utilitzat. És un àlbum realment sòlid, no és un àlbum fàcil com els anteriors, l'has d'escoltar diverses vegades perquè no hi ha hits tan immediats, si no que cada cançó està molt treballada, amb suor, sang i llàgrimes... hahaha
En els últims set anys heu passat per Barcelona un total de quatre vegades; us hi trobeu a gust tocant aquí? Què té el públic de Barcelona que us fa venir tant sovint per aquí?
Sami - Us estimem, nois! Recordo que va ser un dels meus primers concerts fora de Finlàndia, quan em vaig unir a Ensiferum, des de la primera gira amb el grup, el 2005, alguns dels millors records que tinc d'aquella gira és de Barcelona.... Barcelona sempre ha estat un lloc especial per a nosaltres, i estic molt content de ser aquí!
El Bearers of the Sword Tour va començar el passat 14 de setembre a Alemanya; com està anant aquesta gira?
Sami - Fins ara molt bé. Tenim tres grups d'estils diferents, i encaixen realment bé. La gent ho gaudeix cada nit, molta gent ens diu que ha estat una nit molt especial, perquè també coneixen grups nous. No són només bandes del mateix estil, la dinàmica de la nit no és només grups del mateix estil... També tenim dies lliures, que és quan et coneixes més amb els altres grups, quan agafes alcohol i muntes una festa... L'ambient és molt bo. Està anant molt bé, és una gira molt relaxada, perquè tothom és gran, no hi ha ningú que sigui la seva primera gira... A vegades la gent més jove... és comprensible, recordo les meves primeres gires, d'alguna manera vols estar sempre a tope, de festa tota l'estona, i sí, aquesta és molt relaxada. Bé, diguem que encara sabem muntar-nos una festa, encara que siguem grans...
En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Amoral i Profane Omen. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?
Sami - Jo no els coneixia en persona, encara no ens havíem trobat tots, perquè Finlàndia és molt petita, especialment els cercles de metal són molt petits. Hi havia varis grups que els mànagers i la nostra discogràfica ens havien dit que podien funcionar bé, però.... Profane Omen és una opció bastant òbvia per nosaltres, sobretot, com he dit, perquè volem tenir un paquet molt sòlid amb diversos tipus de música. I són molt bones bandes en directe, que això també és molt important per nosaltres. Tots els grups són grups amb experiència en directe, saben realment com tractar el públic. Això era molt important per nosaltres, que el públic gaudeixi cada nit. Cadascuna de les bandes és professional, d'alguna manera.
Després d’aquesta gira, que s’acaba a mitjans de desembre a Rússia, ja teniu programats alguns festivals de cara al 2013. Un d'ells és el 70000 Tons of Metal, en el que tocareu per segona vegada; com recordeu l'experiència de festival i de tocar damunt d'un vaixell?
Sami - És una experiència increïble, ho recomano a tots si teniu la possibilitat d'anar-hi. Sé que és molt car volar als EUA. Quan vam tocar-hi l'any passat amb Finntroll, i altres grups, i vam començar la gira pels Estats Units amb Fintroll, bé... Vaig estar parlant amb el cantant de Finntroll, Mathias, de que hi hauríem d'anar aquest any simplement en plan “de vacances”, perquè és un sentiment tan increïble... especialment des de Finlàndia, en aquella època de l'any fa fred, uns 25 graus sota zero... i te'n vas al sol del Carib, tocant en una piscina, amb la gent als jacuzzis, prenent begudes fresques... és com això és vida! no? Ens va agradar molt, és un festival petit, unes 2000 persones, crec, així que l'ambient és molt bo. Hi havia un ambient molt bo, crec que no vaig veure ningú ni discutir, i hi havia un consum d'alcohol molt alt. Si no ho recordo malament, abans que el vaixell hagués sortit del port de Miami, ja havien venut més alcohol del que venen en quatre dies de creuer normal. O sigui que van haver de tornar-se a proveir d'alcohol abans de sortir. Els metalheads saben com divertir-se...
Porteu molts anys en actiu i molts concert realitzats; recordeu alguna anècdota divertida o curiosa que us hagi passat damunt d'un escenari?
Sami - Ui... moltes! Una vegada... He de dir que era el meu primer concert fora de Finlàndia, el 2005, a Espanya, era un festival indoor, el sistema de PA es va incendiar durant la nostra actuació, els monitors també es van incendiar, i tothom estava no sento res!, i la gent com boja fent crowdsurfing, fent mosh, i nosaltres en plan no puc tocar, perquè el PA s’està cremant, i veig el nostre bateria que va marxar perquè el seu monitor literalment s'estava incendiant, amb flames que sortien, així que vam haver de parar l'actuació després d'unes poques cançons. Però a la gent li va agradar molt i després vam venir de gira, a Espanya, clar. Després del concert vam anar a un bar, bastant emprenyats, perquè havíem viatjat fins a Espanya i al final no havíem pogut tocar. Així que entrem en un bar, jo, l'Oliver (ex-bateria) i el Pete i li diem volem una ampolla de whisky, i ens diu ok, són 10 euros, 10 euros una ampolla de whisky?, dóna'ns-en 3, ja sabeu que a Finlàndia el whisky és molt més car, i bé... vam acabar molt perjudicats..., estàvem fotuts perquè no havíem pogut tocar, recordo que Markus es va trencar una costella... i va ser un desastre, però ho recordaré tota la vida, hahahaha...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada