dimarts, 4 de desembre del 2012

Crònica Dragonforce + Huntress + Kissin' Dynamite

Després de moltes visites a Sala Mephisto, Estraperlo o Razzmatazz, el passat dia 15 de novembre ens vam tornar a desplaçar fins a l’Hospitalet del Llobregat, concretament a la Sala Salamandra, on RRS Promo i Eclipse Group ens havien preparat una nit d'allò més variada amb les actuacions de Kissin' Dynamite, Huntress i, com a plat fort de la jornada, Dragonforce!


Vam arribar a la sala gairebé tres hores abans de l’obertura de portes, doncs ens havíem citat amb dues de les tres bandes per xerrar una estona; concretament amb Jill Janus i Blake Meahl, cantant i guitarrista de Huntress, i Frédéric Leclercq i Marc Hudson, baixista i nou cantant de Dragonforce. Amb tot això, a aquelles hores de la tarda ja hi havia gent fent cua, impacients per veure la banda resident a Londres i descobrir nous sons amb els dos teloners.


A les 20 hores s'obrien les portes de Sala Salamandra perquè comencessin les curses fins la primera fila, sorprenent-nos amb l'absència de fossar, fet que ens va dificultar fer fotografies amb la tranquil·litat que suposa tenir tres temes sense que ningú, sempre de manera involuntària, t'espatlli les fotos. I, sense gaire temps per col·locar-nos, amb la sala presentant ja una bona cara, va arrencar el concert dels primers teloners, els joves alemanys Kissin' Dynamite; i diem joves amb totes les lletres, ja que les edats dels seus membres estan compreses entre els 20 i 22 anys! Ells són Johannes Braun a la veu, Ande Braun i Jim Müller a les guitarres, Steffen Haile al baix i Andreas Schnitzer a la bateria, qui van començar a tocar junts sota el nom de Blue Kids fins l’any 2007, passant-se a anomenar Kissin' Dynamite.

Els teutons venien a presentar el seu darrer treball d'estudi, el tercer de la seva carrera sota el nom actual (anteriorment havien gravat ja un disc), que porta per títol Money, Sex & Power. I si la gent esperava una banda que pugés a l'escenari, toqués i marxés, anava molt errada, ja que la posada en escena dels alemanys, tot i no inventar res nou, està cuidada en tots els detalls, començant per l’estètica dels seus membres. Tornant cap a la dècada dels '80, vam poder veure malles ben ajustades, texans rebentats per totes bandes, samarretes estripades, abrics de pell i molts pots de laca invertits en els pentinats cardats; i, durant tot el concert, Hannes no va parar de jugar amb una espècie de vara de majorette, a vegades arribant a patir per la integritat física d'algun component, vist des del públic.


Ja en referència a la música, practiquen un heavy metal clàssic amb elements del glam metal i durant el concert es van poder escoltar temes de totes les edicions de la banda; amb una entrega brutal per part de tots els membres, van fer el concert gairebé d'una tirada, parant algun moment per animar als assistents que, omplint ja mitja sala, van respondre d'una manera impressionant. Afegint al que ja hem comentat de la indumentària, en el tema I Will Be King, un dels singles del nou disc, Hannes va aparèixer amb una capa vermella, com a bon rei. I ja arribant al final del concert, per veure com de cuidada tenen la posada en escena, van simular una escena teatral per acabar formant una piràmide humana, això que tant agrada als americans! Gran concert d'aquesta jove banda, que està cridada a ser una de les importants en un futur no gaire llunyà!


Kissin’ Dynamite Setlist: Sleaze Deluxe / Sex is War / Addicted to Metal / Welcome to the Jungle / I Will Be King / Operation Supernova / Money, Sex & Power

Així com en altres sales són una mica ràpids, a Salamandra els canvis de backline a vegades es fan eterns; i més si esperes amb impaciència una banda descoberta recentment, que no t’imaginaves que podries veure mai en directe i et sorprenen sent teloners d’una altra gran banda, amb estils completament diferents. Estem parlant dels americans Huntress, una banda formada l’any 2009 i que aquest 2012 han debutat amb un gran disc que porta per títol Spell Eater; un disc molt dur i directe que no pensàvem pas que poguessin reproduir en directe... anàvem ben equivocats! Però presentem a la banda, que està formada per la cantant, amb formació operística, Jill Janus, Blake Meahl i Ian Alden a les guitarres, Eric Harris al baix i Carl Wierzbicky a la bateria; durant la gira, Harris no va estar present, cedint el seu lloc al seu company Ian Alden al baix i qui, a la vegada, va ser reemplaçat pel guitarrista Ant Crocamo; aquest últim, al no formar part de la banda, se’l va poder veure una mica fora de lloc, tocant a la perfecció però no involucrant-se amb el show de la banda.


Van començar el concert amb el tema Senicide i, des de les primeres notes, ja vam comprovar com se les gasten en directe els nois de Los Angeles... i com se les gasta Jill Janus, qui va aparèixer damunt de l'escenari amb una capa enorme de color negre, i amb una caputxa encara més gran, que li arribava a tapar la cara en determinats moments; tot i la seva indumentària, no ens vam perdre cap detall de l'expressivitat de la cantant a l'hora d'interpretar els temes de Spell Eater. La seva veu rascada, gutural i clara, modulant-la a la seva voluntat, va sorprendre a més d'un, tot i que el públic estava més fred que amb els alemanys. I és que la banda es mou per diferents estils, potser no del gust de tothom.


Destacar també el treball de Blake a la guitarra solista, qui va gaudir de tots els solos, aixecant el seu instrument cap al sostre quan tenia la més mínima oportunitat i comunicant-se amb el públic d'una manera molt amable. Va acabar ben suat, però quan un músic s'entrega d'aquesta manera, sempre és d'agrair; tal i com van fer la resta de membres. El punt i final al concert va ser apoteòsic, acabant amb el primer single del disc, Eight of Sword, moment en que Jill va presentar als seus companys i va tancar un show enorme. Per qui no n'havia sentit mai a parlar, un gran descobriment; pels qui ja els coneixíem, una reafirmació de les nostres paraules. No us els perdeu la propera vegada que vinguin en concert!


Huntress Setlist: Senicide / Snow Witch / The Tower / Spell Eater / Sleep and Death / Children / Night Rape / Eight of Sword

Després de l’actuació dels americans, era el torn de la banda resident a Londres, però formada per membres de països molt diversos com la Xina, França, Ucraïna i Regne Unit. El canvi de backline, si ja va ser llarg entre els primers i segons teloners, l’espera per veure els caps de cartell de la gira es va fer eterna, ja que havien de treure tots els instruments i amplificadors dels concerts anteriors, muntar plataformes, teclats i bateria... Però l’ambient que es vivia a la sala era impressionant: més de tres quartes parts de la sala plena, bona entrada però sense sentir-te empresonat, gent molt jove amb samarretes de la banda, els cors accelerats per veure una de les bandes de power metal més ràpides de la història... Dragonforce segueixen movent a molta gent i, en aquesta ocasió, dos eren els motius principals per veure'ls: l'edició de The Power Within, el nou disc de la formació, i la presentació del nou cantant, Marc Hudson qui, després de demostrar el seu nivell en estudi, s'havia de ratificar en directe.


El show va començar tal i com ho fa el nou disc de la banda, amb la intro del tema Holding On i Marc Hudson fent valer la seva potència vocal amb el crit èpic d'inici; mentrestant, la resta de membres ja havia agafat posicions a l'escenari: Dave Mackintosh ja estava assegut davant la seva impressionant bateria, Vadim Pruzhanov es trobava a un extrem de l'escenari, darrera dels seus teclats i, repartits per la tarima podíem veure al baixista Frédéric Leclercq i a les dues màximes estrelles de la banda, els guitarristes Sam Totman i Herman Li. La secció de cordes no va parar d'anar d'un costat a l'altre de l'escenari, pujant i baixant de les tarimes en el moment dels solos, a vegades acompanyats de Vadim i el seu Roland, fent participar i gaudir al públic amb la seva velocitat estratosfèrica.


Temes clàssics de la banda com Heroes of Our Time o Fury of the Storm s'anaven barrejant amb els més nous com Seasons o Die by the Sword. Marc Hudson va brillar damunt de l'escenari, com si portés tota la vida a la banda, superant la prova del directe; tot i això, amb els temes antics, interpretats originalment per ZP Theart, no se'l va veure tant còmode. Un dels moments en que, per nosaltres que som molt crítics, va fallar una mica va ser amb el mític Through the Fire and Flames, però aquest tema anima a qualsevol i la gent va reaccionar cantant la cançó com si els hi anés la vida, fent air guitar sense parar! Arribant ja al final del concert, Cry Thunder, un dels nous temes, va exaltar encara més als assistents; amb Valley of the Damned, la banda va posar el punt i final a una actuació extraordinària, quedant-se a saludar als assistents després del concert, cosa d'agrair ja que moltes altres de fama internacional no fan mai. Tot un detall de professionalitat i humilitat.


Dragonforce Setlist: Holding On / Heroes of Our Time / Seasons / Fury of the Storm / Die by the Sword / Operation Ground and Pound / Fields of Despair / Soldiers of the Wasteland / Through the Fire and Flames / Cry Thunder / Valley of the Damned

Potser sou dels que critiqueu als britànics, però el que us podem assegurar que un concert d'ells, i ja és la segona vegada que els veiem en directe, és un esdeveniment espectacular que s'ha de viure com a mínim una vegada a la vida!