dilluns, 20 de juliol del 2009

Sonisphere 2009 - Concerts

Després de les meves conclusions extretes de la organització del festival, anem a repassar els grups que van fer que més de 40.000 amants del heavy metal es concentressin al Parc del Fòrum el passat dissabte 11 de juliol. Cosa res extranya, tenint en compte els grups que van participar en la primera edició del Sonisphere: Metallica, Slipknot, Machine Head, Down, Lamb of God, Mastodon, Soziedad Alkoholica, Gojira i The Eyes!! Un gran cartell!!!

Com ja he comentat en l'altre escrit, el primer grup a tocar eren els barcelonins The Eyes, una banda que porta 5 anys en actiu; van editar un primer àlbum anomenat Pursuing the Misfortune, un 7" amb versions de Metallica i Black Sabbath i, després d'una petita parada per buscar cantant i bateria, van editar el passat mes de maig el seu segon disc, Insignis. Tenia moltes ganes de veure la banda en directe després d'escoltar alguns dels seus temes a través del seu myspace; però l'aglomeració de gent que es va formar a l'entrada i a la cua dels tickets de consumicions, em van fer impossible arribar a temps de veure'ls. La propera vegada, no me'ls perdo!!!

Els segons a actuar al mateix escenari que els barcelonins, van ser els francesos Gojira. Formats a la localitat de Bayona, formen la banda els germans Joe i Mario Duplantier a la veu i guitarra el primer i a la bateria i percussions el segon, Christian Andreu a la segona guitarra i Jean-Michel Labadie al baix. Vam poder arribar a l'escenari 2 (o el que és el mateix, a l'amfiteatre del Fòrum), quan els francesos ja estaven descarregant la seva potent música, una mescla entre progressiu, death, thrash...vaja, una barreja inclassificable i que els fan gairebé únics! La sonorització no va ser la millor; però per sonoritzar un event d'aquestes característiques, se n'ha de saber molt!!!

Van descarregar temes dels seus àlbums, ens especial del The Way of All Flesh, sense deixar de banda grans clàssics que van despertar l'eufòria del públic que omplia ja l'amfiteatre.



Tot seguit, era el torn dels bascos Soziedad Alkoholika; veníen a presentar el seu nou treball, Mala Sangre, el primer editat per Roadrunner Records (fent un petit parèntesi, deixeu-me que us comenti que gran part dels grups del Sonisphere eren d'aquesta discogràfica). 21 anys damunt dels escenaris avalen la carrera d'aquesta banda; musicalment sonen molt durs, però la manera de cantar de Juan no m'acaba de convèncer.

Com que amb la gent que anavem al festival no teníem ningú un gran interès per veure la banda, vam aprofitar per anar a prendre alguna cosa, a veure la zona de tendes i per preparar-nos pel següent concert. Tot i això, molta gent si que va voler veure als bascos damunt l'escenari 1.



Mentre S.A. acabaven la seva actuació, ens vam dirigir cap a l'amfiteatre per veure als americans Mastodon, una banda classificada com a groove metal, però molt més difícil de classificar que això.

Brent Hinds a la guitarra i la veu, Troy Sanders al baix i a la veu, Bill Kelliher a la guitarra i Brand Dailor a la bateria, van interpretar temes del seu darrer treball discogràfic Crack the Skye, sense deixar de repassar temes anteriors. Un dels més aplaudits pels assistents va ser Oblivion, d'quest nou àlbum; al igual que van fer els altres artistes, no van deixar de banda grans clàssics de la banda.

La veritat és que poc sabia d'aquests nois de Geòrgia; personalment, em van deixar un sabor agredolç, ja que alguns temes em van agradar molt i d'altres em van deixar completament indiferent. Però damunt l'escenari, he de reconèixer que connectaven amb el públic i la qualitat musical va ser indiscutible.



Just abans d'acabar aquest concert, vam marxar corrent cap a l'escenari 1, perquè era el torn d'una banda que s'estrenava al nostre país i que tenia moltíssimes ganes de veure i escoltar en directe.

Randy Blythe a la veu, Mark Morton i Willie Adler a les guitarres, John Campbell al baix i Chris Adler a la bateria formen Lamb of God. Els de Virginia arribaven a Barcelona per presentar els temes del seu àlbum Wrath: d'ell, vam poder escoltar Set to Fail (el senzill presentació que, en directe, sona encara més trencador que en estudi) i Fake Messiah; però també van contentar als assistents amb temes clàssics de la banda com Laid to Rest, Ruin o Redneck. Gràcies a l'Angel Sánchez, que coneix millor que jo la banda, m'anava indicant els temes que sonaven i quins eren millors que altres.

Amb la ganes que tenia de veure'ls en acció, Lamb of God no em van decepcionar...tot el contrari!! Era la primera vegada que ens visitaven i, segons comentava en Randy entre tema i tema, es trobaven molt còmodes tocan aquí. Jo només espero que ens vinguin a visitar com a caps de cartell i en alguna sala de concerts de la ciutat, per poder gaudir molt millor de la seva música.



Continuava el festival amb l'actuació del supergrup americà format per Phil Anselmo a la veu, Pepper Keenan i Kirk Windstein a les guitarres, Rex Brown al baix i Jimmy Bower a la bateria. Tots ells es van reunir després d'abandonar les seves respectives bandes (com Pantera, Kingdom of Sorrow o Superjoint Ritual) per formar Down.

Alguns dels que vam anar al festival, vam creure convenient anar a buscar alguna cosa de menjar i de beure i descansar una mica perquè, com aquell qui diu, ens trobàvem a l'equador del Sonisphere. Com ja havíem comentat anteriorment, per culpa de les cues ens vam perdre tot el concert de Down i, gràcies a que les paradetes estaven relativament aprop de l'escenari 1 i el volum era molt fort, vam poder escoltar de fons el següent concert.

Machine Head donaven el tret de sortida als tres plats forts del festival. A partir d'ells, l'escenari de l'amfiteatre quedava fora de circulació d'artistes. Robb Flynn a la veu i guitarra, Phil Demmel a la guitarra, Adam Duce al baix i Dave McClain a la bateriavan oferir un gran concert i, aprofitant que la resta de concerts es farien al mateix escenari, la gent es va donar pressa per aconseguir el millor lloc ben aprop de l'escenari.

La mescla d'estil que practiquen aquests americans va retronar en tot el Parc del Fòrum, descarregant temes del seu darrer treball The Blackening, fent una menció especial del tema Halo; tot i això, com la resta de grups, van repassar altres temes com Imperium o Davidian.

Una altra de les sorts que vam tenir durant aquest concert va ser que, com que ja començava a fer-se fosc, van connectar les pantalles gegants dels costats de l'escenari 1; això ens va permetre, des de la posició on ens trobaven fent el petit descans, poder seguir amb tot detall el concert dels americans.



Després d'una estona d'espera, amb el cel ja gairebé fosc del tot, ens vam començar a endinsar per la multitud que omplia l'esplanada del Fòrum per veure, una mica més d'aprop, els següents protagonistes.

Slipknot, els nois d'Iowa que no necessiten presentació, van protagonitzar el concert més vistós de tot el festival: jocs de llum impressionants, quilòmetres dels seus components damunt de l'escenari, zones de percussió giratories i elevades...i, fins i tot, durant el tema Spit It Out, la bateria de Joey Jordison es va col·locar completament perpendicular al terra i va rotar 180º, deixant amb la boca oberta a més d'un assistent.

Va ser un concert d'allò més complet, tot i que la banda no estava completa, ja que Chris Fehn, un dels percusionistes de la banda, no va poder assistir al concert de Barcelona ja que havia abandonat la gira per assistir a l'enterrament d'un familiar. Tot i això, Corey Taylor i la resta de membres de la banda el van voler recordar en l'últim concert de la seva gira mundial col·locant la seva màscara davant d'una de les zones de percussió.

Venien a presentar els temes del seu últim disc, All Hope is Gone, amb Psychosocial com a tema més destacat, i el tranquil Dead Memories; però el setlist va estar ple de temes mítics de la banda: People=Shit (del qual se'n van veure moltes samarretes, entre elles la meva), Before I Forget, Wait and Bleed i la ja anomenada Spit It Out.

Després del concert dels d'Iowa, em va passar com amb Lamb of God; em quedo amb les ganes de veure'ls en sala i no en festival, per poder gaudir molt més dels seus temes!!



Després de gairebé 10 hores de cues, cerveses, kalimotxos, entrepans amb pa ressec, i molt bons concerts, arribaven els esperadíssims caps de cartell: els ressorgits de les cendres Metallica.

James Hetfield a la veu i guitarra, Kirk Hammet a la guitarra, Rob Trujillo al baix i Lars Ulrich a la bateria tornaven a Barcelona per presentar un àlbum més que acceptable, Death Magnetic. La nostra sorpresa va ser quan, d'aquest nou àlbum, només es van interpretar temes com All Nightmare Long i The Day That Never Comes.

Van començar la seva actuació amb un fragment de la banda sonora d'Ennio Morricone, incorporada en el film The Good, The Bad and the Ugly per, tot seguit, començar amb la seva descarrega de temes, de més de dues hores, amb el tema Fight Fire With Fire. Van repassar els clàssics de la banda, sense faltar temes com Master of Puppets (que va trigar en aparèixer), Fade to Black, Enter Sandman, Sad But True o Nothing Else Matters; però també van interpretar temes més difícils de veure'ls en directe com One, Of Wolf and Man o Creeping Death.


Durant el bis del concert, van fer un petit homatge a la banda britànica Queen, interpretant la seva versió del Stone Cold Crazy, tot dient que aquest tema els va inspirar a tocar música. Van seguir amb Phantom Lord i, finalment, van tancar el concert amb el tema Seek & Destroy, acompanyats de pirotècnia i grans flames que s'enfilaven cap al cel fosc de Barcelona.

Van acabar el concert agraïnt al públic la seva assistència i ens van prometre que, després de sis anys desde la seva última visita, ara no trigarien tant en tornar!! I això és el que esperem molts dels assistents, que vam vibrar amb el seu concert. Podeu veure moltes més fotografies tot seguit.

divendres, 17 de juliol del 2009

Sonisphere 2009 - Organització i Curiositats

Us demano perdó ja d'entrada!! I és que si normalment les crítiques dels concerts ja són força llargues, a continuació us deixo la crítica del que va ser el festival Sonisphere del passat 11 de juliol al Parc del Fòrum de Barcelona.

Les portes del recinte no s'obrien fins les 15 hores, però un grup de gent vam quedar una hora i mitja abans a Diagonal Mar per dinar alguna cosa; mai havia vist el centre comercial amb tants amants del heavy metal concentrats. Però és que no només el centre estava ple!! La rampa d'accés al Fòrum ja feia hores que no hi cabia ningú més!!

Abans de fer les crítiques corresponents als diferents concerts que vaig poder veure, que per desgracia no ho vaig poder fer a tots (i que repassarem en un altre post!!!), ens centrarem en diferents aspectes del recinte i de la organització del festival. I és que una vegada passat, podem fer una valoració: com en tot, hi ha coses bones i coses dolentes.

El primer concert tenia l'hora prevista de començar a les 15.30h; els barcelonins The Eyes actuaven a l'escenari 2. Era un dels concerts que tenia moltes ganes de veure però, degut a les grans cues que es van formar als accessos del festival, me'l vaig perdre sencer!! L'aglomeració de gent a l'entrada era molt gran i, per més inri, els que s'encarregaven de comprovar que l'entrada era bona, enlloc de trencar la punta (com a tots els concerts als que he anat fins el moment) per no reutilitzar-la, van trencar la meitat de l'entrada!!


Si miràvem els consells que els organitzadors donaven des de la pàgina oficial del Sonisphere, es recomanava que els tickets de consumicions es retiressin al entrar al recinte; la nostra sorpresa va ser la gran quantitat de gent que s'havia llegit els consells i feia cua per aconseguir els desitjats tickets (val a dir que, com a mínim estaven aconseguits, ja que trobavem imatges d'alguns dels grups participants). Però no una cua ordenada, no!! Cadascú es posava on volia!!! Ja vam rebre cops de colze i patades i això que de concerts encara no n'havíem vist cap!!

En el recinte hi podíem trobar múltiples alternatives per si algun concert no el volíem veure: des d'un espai amb herba artificial ben anunciat al planell del recinte com a Smok'n Area, passant per un stand del Guitar Hero Metallica, un escenari de Movistar on podíes demostrar les teves qualitats de músic amb la tava banda, un stand de la beguda energètica Monster o les típiques parades plenes de samarretes, gorres, pulseres i molts altres complements de les bandes més conegudes de l'escena.


A mesura que anaven passant les hores, les mancances van fer acte de presència: ja hem comentat l'aglomeració de gent tant a l'entrada del festival com alhora de fer cua pels tickets de consumicions. Aconseguir una beguda es feia més difícil com més avançava el dia; i ja no parlem dels entrepans, que ens van fer perdre el concert sencer de Down i mig concert de Machine Head!

Els metaleros tenim fama de consumir molt alcohol, cervesa i kalimotxo en especial; doncs la gran previsió del festival no va comptar en que, tot i que no va brillar un gran sol, feia calor! I el millor per treure's aquesta sensació de set és beure aigua!! Doncs va ser l'única beguda que, a partir de les 22 hores ja no podíes demanar, doncs es van acabar abans de tancar el festival!! ´

Un fet lligat a la beguda és que tot el que entra... ha de sortir!!! Per això l'organització havia posat a disposició dels assistents uns magnífics lavabos químics portables que, per la gran quantitat de gent que es va concentrar, es van quedar curts. Cues de fins a 20 minuts per buidar la bufeta!!! I si a la poca quantitat, li sumen els que van quedar inutilitzats per uns quants desagraïts, les cues es feien més llargues.

I un fet, per mi deplorable, va ser que el dia següent, a les crítiques que es van poder fer del festival, deixava als assistents com uns marranos, ja que el Fòrum va quedar ple de gots buits, de plàstics i tovallons dels entrepans, de paquets de tabac buits... tot tirat al terra!! Però senyors, això és el que passa quan en un recinte tant i tant gran, no hi trobes ni una trista paperera!! Ja no demano contenidors de reciclatge, perquè hauria arribat un moment on ningú els hagués utilitzat correctament, però contenidors o papereres no hauria costat tant posar-los!!! Això si, fora del recinte si que n'hi havien, però no guardarem els gots fins el final no? A més, tampoc n'hi havia tantes i així van quedar!!


El que si que va funcionar van ser els horaris; fet curiós perquè és el que acostuma a fallar normalment!! Tots els concerts van anar gairebé a l'hora que els hi tocava i amb Metallica, després de 8 concerts, només s'havien acumulat 15 minuts d'endarreriment!!

Coses bones, altres de molt bones...però també coses a millorar!! Per ser el primer any del festival i per haver-lo fet a Barcelona ciutat, li posem una bona nota i esperem amb ganes que es repeteixi aquest esdeveniment l'any vinent, amb alguns canvis, però amb la mateixa filosofia: demostrar que Barcelona també pot ser una capital heavy!!!

Breus # 08

Últimament, Peter Tägtgren s'havia centrat en la seva banda de metal industrial Pain i havia deixat una mica de banda el seu projecte amb Hypocrisy; l'últim àlbum editat va ser Virus, l'any 2005, si no tenim en compte la reedició del Catch 22, de 2002, reeditat el passat 2008.

Després d'editar Psalms of Extinction el 2007 i Cynic Paradise el 2008 amb Pain, retonra la seva activitat amb Hypocrisy editant l'àlbum A Taste of Extreme Divinity. Si tot va bé i es respecta el calendari, el proper 23 d'octubre veurà la llum aquest nou àlbum de la banda de death metal, del qual només se sap que els temes ja estan gravats a falta d'alguns arranjaments i que la portada serà la següent:


----------------------

La banda finlandesa Sonata Arctica ha fet públic el títol, el tracklist i la portada del seu nou àlbum, que veurà la llum el proper 18 de setembre, via Nuclear Blast. The Days of Gray s'editarà en dos formats; el tracklist del CD convencial serà:

01) Everything Fades To Gray (instrumental)
02) Deathaura
03) The Last Amazing Grays
04) Flag in the Ground
05) Breathing
06) Zeroes
07) The Dead Skin
08) Juliet
09) No Dream Can Heal a Broken Heart
10) As If The World Wasn't Ending
11) The Truth Is Out There
12) Everything Fades To Gray (versió completa)

La versió digipack limitada inclou el mateix tracklist més el bonus track In the Dark, a més d'un CD extra amb temes encara per anunciar. Us deixem també la portada dels àlbums, molt acord amb el seu estil de sempre.

divendres, 10 de juliol del 2009

Kalimetal Estiu 09 # 02

Ei Metaleros/-es!! Arriba una nova entrega del Kalimetal d'Estiu, carregat de temes tranquils. Aquesta setmana, que sembla més que estiguem a la tardor que a l'estiu, vam haver de fer el programa des dels estudis de l'emissora, ja que per pluja no vam poder anar a la Piscina Municipal de Tiana.

Us deixo els tracks que vam poder escoltar i la secció per tots vosaltres:

01) Nightwish - Eva
02) Edguy - When a Hero Cries
03) Kiss - Beth
04) Europe - Carrie
05) Mägo de Oz- Desde Mi Cielo

Descarrega't el Segon Kalimetal d'Estiu

dijous, 9 de juliol del 2009

Breus # 07

El proper 15 de setembre ens arribarà el nou disc d'estudi de la banda americana Megadeth. Dave Mustaine i els seus editaran Endgame, que comptarà amb el següent tracklist:

01. Dialectic Chaos
02. This Day We Fight!
03. 44 Minutes
04. 1,320
05. Bite The Hand That Feeds
06. Bodies Left Behind
07. Endgame
08. The Hardest Part Of Letting Go... Sealed With A Kiss
09. Headcrusher
10. How the Story Ends
11. Nothing Left To Lose

Si voleu escoltar el senzill presentació del disc, Head Crusher, ho podeu fer en aquest enllaç!

---------------------

Els també americans Metal Church, han fet un comunicat anunciant la finalització de les seves activitats: El concert de Rocklahoma serà el nostre últim concert; la bancarrota de la discogràfica SPV ha impossibilitat la continuïtat professional de la banda. Tenim qüestions pendents a l'estudi i, amb una mica de sort, futurament editarem alguna cosa d'interès pels nostres fans. Ens agradaria acabar donant les gràcies a tots els fans.

Prometen tornar, però no saben quan. I és que això de la crisi ha fet molt de mal, i ja està arribant fins al món de les discogràfiques!

---------------------

La crisi sembla no afectar als membres de Kiss (ni l'econòmica, ni la de l'edat!), i aquests si que estan ultimant els detalls del seu nou treball, tal i com ha publicat el baixista de la banda Gene Simmons: El nou disc (haureu d'esperar una mica més per conèixer el títol) està gairebé acabat. Hem pensat en revisar un dels onze temes per assegurar-nos de que l'àlbum contè el que es mereix; farem alguns arranjaments finals i el mesclarem.

A més, tot el procés de producció ha anat a càrrec de Paul Stanley: Tot això va començar amb un punt de vista de Paul. Aquesta visió fa ignorar l'època, les crítiques...són per pensar en qui és ell i qui som nosaltres i que no hem d'aprovar res. Portem 35 anys de carrera musical i volíem fer el nostre disc!

Esperem que, després de l'edició de l'àlbum, comencin una gira mundial i ens portin el seu espectacle damunt de l'escenari i, si no és molt demanar, ben aprop de casa!!

dimarts, 7 de juliol del 2009

Concert Breed 77 + Killswitch Engage + Korn

El passat dilluns 22 de juny, la Sala Razzmatazz de Barcelona va ser l'escenari del retorn de Korn a la nostra ciutat; i ho feia acompanyat de dues grans bandes, els gibraltarenys Breed 77 i els també americans Killswitch Engage (més coneguts per KSE).

Amb una sala mig plena, van començar la seva actuació els Breed 77; van haver de cridar l'atenció del públic perquè entrava molta llum de l'exterior i, tot i que van apagar les llums de sala, poca gent es va donar compte de que ja començava el concert. Unes primeres notes tocades amb una guitarra espanyola recolzada en un faristol, deixava entreveure les arrels del metal que practiquen aquests joves: una fusió de heavy metal, flamenc i unes pinzellades de cant aràbic.

La banda formada per Paul Isola a la veu, Danny Felice i Pedro José Caparrós a les guitarres, Stuart J. Cavilla al baix i Óscar Zamora a la bateria, venia en substitució dels americans Five Finger Death Punch, que van abandonar la seva gira europea per desgràcia de molts que els havien seguit per Youtube i tenien ganes de veure'ls en directe. Els van avisar amb només sis dies de marge per preparar la seva actuació i van transmetre una gran energia i ganes de fer bé les coses als pocs assistents que hi havia en aquell moment a la sala.

Van repassar temes dels seus discos, mesclant els temes cantats en castellà, en anglès i en ambdues llengües. Van tenir temps, en la mitja hora que els hi van deixar, per avançar el tema Hatin', que formarà part del nou àlbum que sortirà a la venta el proper mes de setmebre i van acabar el seu concert amb una versió del Zombie de The Cranberries, que ens va deixar amb ganes de més. Esperem que tornin ben aviat!

Cap a les 20.30 hores es tornaven a apagar les llums (aquesta vegada ja estavem preparats, tot i que encara hi havia força llum exterior), per acollir a l'escenari els americans Killswitch Engage, banda de metalcore procedent de Westfield, qui van fer acte de presència amb les notes de A Bid Farewell.

El vocalista Howard Jones va demostrar les seves qualitats vocals durant tot el concert, movent-se sense parar i esquivant els seus companys, qui tampoc estaven quiets damunt de l'escenari. Sobretot el guitarrista Adam Dutkiewicz, que només va parar per presentar alguns temes i per dir grolleries a les noies assistents. La resta de la banda són Joel Stroetzel a la guitarra, Mike D'Antonio al baix i Justin Foley a la bateria.

Van interpretar temes com My Last Serenade, My Curse, Rose of Sharyn i The End of Heartache; van tenir temps per estrenar un tema del seu nou treball homònim, Killswitch Engage, de títol Starting Over i acabar el concert amb una versió del clàssic de Ronnie James Dio, Holy Diver.

Cal destacar un moment del concert on Howard Jones va demanar al públic que formés el que es coneix com a wall of death: és a dir, separar el públic en dos per, al ritme de la música, desfer el passadís que quedava entre la gent per xocar entre si. Tot i això, aquesta paret es va quedar amb el que es coneix com a mosh pit, un cercle on la gent salta i es colpeja sense parar, sense importar qui o què tens al costat.

Amb el concert de Killswitch Engage, la Sala Razzmatazz ja estava molt més plena; no es va omplir del tot, però amb els cap de cartell, l'aspecte era molt bo tot i la crisi i el preu de les entrades. El pioners del nu-metal visitaven Barcelona després de passar per Madrid l'any passat i no deixar-se caure per terres catalanes; per tant, hi havia moltes ganes de tornar a veure a Korn en directe. I no van decepcionar!

No venien a presentar cap àlbum nou ni es van dedicar a repassar els temes del seu darrer treball d'estudi; tot el contrari! Fa poc han editat un recopilatori anomenat Collected, i això és el que van fer, repassar els èxits que els han portat a ser el que són! Vam poder escoltar temes com Freak on a Leash, Blind, Falling Away From Me, A.D.I.D.A.S. o Y'All Want a Single, entre molts d'altres. No van faltar un parell de ressenyes a Metallica (amb un tros del tema One) i a Queen (interpretant el We Will Rock You). No hem de passar per alt tampoc la impressionant versió completa que van fer del Another Brick in the Wall de Pink Floyd.

La posada en escena de Korn va ser cuidada al detall: des de la il·luminació, el so (que va ser perfecte!) i el luxós peu de micròfon que portava el cantant Jonathan Davis. A banda del guitarrista James "Munky" Shaffer, el baixista Reginald "Fieldy" Arvizu i el nou bateria Ray Luzier, la banda estava acompanyada del guitarrista Shane Gibson i el teclista Zac Baird, qui encara donen més força a la banda en directe.

Si el wall of death va ser un gran moment en el concert de Killswitch Engage, el concert de Korn també va tenir un moment per recordar: quan Jonathan Davis va sortir a l'escenari amb una gaita; tot i les dificultats de sonoritzar aquest instrument, no va sonar del tot malament!

En definitiva, un concert més per recordar; el so sempre estarà en la nostra ment i no el podem compartir amb vosaltres, però les imatges quedaran per sempre i aquí en teniu una petita mostra!!


dilluns, 6 de juliol del 2009

Kalimetal Estiu 09 # 01

Ei Metaleros/-es!!! Us vam anunciar que el programa tornarà el proper mes de setembre amb les energies renovades i moltes novetats; però encara no tanquem temporada perquè el magazín matinal Tiana al Dia, de Ràdio Tiana, ens cedeix un espai de mitja hora tots els dijous.

Per tant, anirem incorporant al blog aquestes seccions que es faran des de la Piscina Municipal d'Estiu de Tiana. Hem de comentar que el target d'edat del programa és una mica més alt que l'habitual; per tant, ens dedicarem a explicar la vida dels artistes i escoltarem temes més tranquil·lets, més que res perquè la gent gran no s'espanti.

De moment, ja podeu escoltar el que va sonar el passat dijous, en un horari poc habitual per nosaltres!! Si tot va com ha d'anar, tindreu quatre especials abans d'agafar les vacances d'una manera més seriosa.

Els temes que vam poder escoltar van ser:

01) Ari Koivunen - Angels are Calling
02) Dragonforce - Trail of Broken Hearts
03) Saratoga - Si Amaneciera
04) Led Zeppelin - Stairway to Heaven

Descarrega't el Primer Especial d'Estiu

dimecres, 1 de juliol del 2009

Vacances d'estiu!!

Ei Metaleros/-es!!! Per problemes tècnics de l'emissora (se'ns ha espatllat la taula de so de l'estudi), no podrem gravar el programa tal i com teníem previst i emetre'l directament en aquest espai.

Per tant, fins el proper mes de setembre no tornarem a emetre cap programa sencer; mentrestant, els components de Kalimetal anirem quedant per xerrar, millorar i començar a preparar la temporada vinent!!

Però des del magazín matinal de Ràdio Tiana, Tiana al Dia, ens cedeixen mitja hora cada divendres per donar a conèixer el nostre programa a més gent; aquest temps el dedicarem a repassar algunes de les balades que han sonat en el nostre programa. Aquests espais també els "penjarem" en aquest blog.

Esperant que ens seguiu visitant, ja que el blog, tot i que a un ritme més calmat, oferirà novetats, tot l'equip de Kalimetal us desitjem un molt bon estiu!! I unes molt bones vacances!!!