El passat diumenge 13 de febrer, la
Sala Razzmatazz 2 va ser l'escenari de presentació del disc
The Frozen Tears of Angels dels italians
Rhapsody of Fire; però no venien sols: van estar acompanyats dels també italians
Vexillum i dels austríacs
Visions of Atlantis.
Amb una cua que arribava fins a la meitat del carrer Pere IV (donava un quart de volta a l'illa de cases de la sala), les portes de Razzmatazz 2 es van obrir a les 19 hores puntualment, ja que els teloners tenien pensat començar a les 19.40h; però la nostra sorpresa va ser que, amb una bona entrada de sala ja només obrir portes, els teloners es van avançar 10 minuts a sortir a l'escenari, cosa que és d'agrair, ja que normalment tot va tard!
Així doncs, a les 19.30h, els membres de la Toscana
Vexillum van aparèixer a escena, vestits amb faldilla al més pur estil escocès, descarregant temes del seu àlbum debut,
The Wandering Notes. La seva música, salvant les diferències, s'assembla molt a la que practica Rhapsody of Fire, és a dir un power metal de caires èpics, ràpid i contundent. Ells són
Dario Vallesi a la veu,
Michele Gasparri i
Andrea Calvanico a les guitarres,
Francesco S. Ferraro al baix i
Francesco Girardi a la bateria.
En la mitja hora que va durar la seva presentació davant del públic català, van saber estar a l'altura de les circumstàncies i van escalfar als assistents amb la seva actuació, interpretant temes com
Neverending Quest,
The First Light,
Avalon (un dels més èpics, amb grans cors i ritmes frenètics),
The Brave and the Craven (nou single que podeu trobar a la seva web) i
The Traveller. Tot i que encara estan una mica verds, si s'ho treballen poden arribar molt i molt lluny, ja que els fonaments i les ganes les tenen aquests joves italians!!
Com he comentat abans, que un concert comenci a la seva hora, o inclús una mica abans, és d'agrair... però que el canvi d'escenari i l'inici del següent concert es faci en poc més de 15 minuts, ja és el súmmum!! Això, precisament, és el que va passar amb l'actuació de
Visions of Atlantis.
Els austríacs, que el proper 25 de febrer editen el seu nou disc
Delta, van aprofitar per donar a conèixer alguns dels temes d'aquest nou disc i van repassar temes del seu anterior,
Trinity. El concert també va servir per presentar a Maxi Nil com la nova vocalista de la banda, acompanyant a Mario Plank a les veus masculines, Wener Fiedler a la guitarra, Mario Lochert al baix, Thomas Caser a la bateria i Martin Harb als teclats.
En començar el concert vam notar que el volum de la bateria i la distorsió de la guitarra estaven una mica passades de voltes, fet que va provocar la creació d'una bola de sons que emmascarava a la resta d'instruments, incloses les veus! Tot i això, Maxi Nil va demostrar la seva vàlua damunt de l'escenari, ja sigui a nivell vocal com de presència, vestida de caire gòtic amb un
corsé de color blanc i un vestit de mànigues acabades en punta, molt a joc amb la música de la banda; per la seva banda, Mario Plank semblava sortit d'una reunió de
hippies, amb un fulard palestí que el va fer suar més del compte.
Van tocar temes com
At the Back of Beyond, obrint el concert amb el tema que obren el seu disc
Trinity, seguit de
Seven Seas; el tercer tema, ja va ser un avançament del nou àlbum,
Delta, que tot i no estar al mercat, ja el podies comprar a la zona de merchandising:
Elegy va ser el tema escollit. Les cançons s'anaven succeint entre els dos àlbums i, d'aquesta manera, vam poder escoltar
Black River,
The Poem,
Through my Eyes,
Passing Dead End,
New Dawn i
Memento, aquests últims del nou treball.
No els havia vist mai en directe i, escoltant els seus àlbums abans del concert, no vaig quedar del tot convençut; després de veure'ls en directe, no puc dir que fos un mal concert, però tampoc em van convèncer. Ja sigui per la mala sonoritat, ja sigui perquè el concert es centra amb els dos vocalistes, no vaig veure la relació del tipus de música que practiquen amb la tònica general de la nit de metal èpic que se'ns presentava. Els haurem de veure envoltats de bandes del seu estil.
I per fi, amb una puntualitat que semblava més britànica que catalana,
Rhapsody of Fire es preparaven per descarregar els seus temes amb una sala fins a la bandera!! Les entrades s'havien posat a la venta per la Sala Razzmatazz 1 i, al veure que no omplirien, es va decidir canviar per la Sala Razzmatazz 2; una gran decisió, perquè feia goig veure el volum de públic que es va concentrar, i la gran diversitat d'edats que hi havia: des de gent gran que segueix a la banda des dels seus inicis, fins a joves que, com aquell qui diu, els acaba de descobrir!!
Amb
Dar-Kunor (intro del disc
Triumph or Agony(2006)) i una gravació de Sir Christopher Lee presentant a la banda, donava el tret de sortida a un dels millors concerts que he vist a la sala en qüestió.
Fabio Lione a la veu,
Luca Turilli i
Dominique Leurquin a les guitarres,
Patrice Guers al baix,
Alex Holzwarth a la bateria i
Alex Staropoli als teclats van començar descarregant el tema
Triumph or Agony.
Qui va anar a veure un concert centrat en el darrer àlbum, es va emportar una gran sorpresa, ja que els clàssics de la banda no es van fer esperar; el segon tema va ser
Knightrider of Doom, del disc
Power of the Dragonflame (2001), seguit de
The Village of Dwarves, del
Dawn of Victory (2000). Tot seguit, i fent una parada al disc
Symphony of Enchanted Lands II (2004), van interpretar
Unholy Warcry, per fer una petita pausa amb la balada en italià
Guardiani del Destino, del mateix disc; no m'esperava cap tema com aquest, però no va ser l'únic que va sonar durant la nit.
El següent tema va fer saltar i cridar a tota la gent molt més del que ho havia fet en aquell moment (i no havíem estat callats, precisament!):
Land of Immortals, del seu disc debut
Legendary Tales (1997) que, per fi, va donar pas al primer tema del nou treball:
On the Way to Ainor va donar pas al solo de bateria de Holzwarth, que va fer tremolar tota la sala!! I després, per no baixar el ritme, van començar a sonar els primers acords de
Dawn of Victory, per fer embogir a tots els assistents!!
Per calmar una mica l'ambient, una altra balada en italià,
Lamento Eroico, per donar pas a un altre clàssic de la banda:
Holy Thunderforce. A tot això, el ritme de la banda no baixava de nivell, anant tothom d'una banda a l'altra de l'escenari, sense parar ni un moment!! Després del clàssic, una petita aturada pel
solo de baix de Patrice Guers, que va tornar bojos als assistents!! I, per fi, un altre tema del
The Frozen Tears of Angels,
Sea of Fate, per donar pas al darrer tema abans del bisos:
The March of the Swordmaster!!
Així com d'altres bandes es fan de pregar per tornar a l'escenari, Rhapsody of Fire va estar molt poc temps abans no van reaparèixer per interpretar un dels millors temes del nou disc,
Reign of Terror; i l'ambient no va decaure, ja que la darrera cançó de la nit no podia ser una altra que
Emerald Sword, del
Symphony of Enchanted Lands (1998). En acabar el tema, amb tota la gent amb un
subidón impressionant, van començar a sonar les notes de la versió orquestral del
Sea of Fate, moment en que els membres de la banda va aprofitar per saludar ràpidament al públic i abandonar l'escenari.
El final del concert va ser com un
coitus interruptus, acabant de manera brusca i quan ningú s'ho esperava, però aquest detall no va emmascarar un gran concert de power metal èpic, demostrant que Rhapsody of Fire estan més vius que mai!! De fet, després dels
solos de bateria i baix, molta gent s'esperava un
solo de guitarra de Luca Turilli, però aquest no va arribar mai!!
Ara, toca esperar que durant la primavera d'enguany editin el seu nou disc,
From Chaos to Eternity, i que no triguin tant en tornar-se a deixar caure per Barcelona!! Us deixem amb algunes fotos més del concert!!