dissabte, 26 de maig del 2012

Kalimetal #167

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa amb dues hores molt ben diferenciades. Durant la primera hora ens volem centrar en dues llistes que han aparegut a la xarxa, on es vol escollir el millor vocalista masculí i la millor vocalista femenina del metal; una cosa molt difícil, sobretot per la gran quantitat d'estils de metal existents!


I, durant la segona hora, entrevistarem a Perfect Smile; però també tindrem una estona per repassar alguna novetat musical i fer un petit remember en forma de cover! Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) NightwishScaretale
02) The AgonistGlobus Hystericus
03) Demons & WizardsTerror Train
04) Amberian DawnCircus Black
05) PoisonblackSycophant
06) NemeseaCaught in the Middle
07) HIMLove, the Hardest Way
08) SireniaFading Star
09) Andre MatosMirror of Me
10) UnSunNot Enough
11) CharonRain
12) Amaranthe1.000.000 Lightyears
13) Judas PriestRapid Fire
14) Luca Turilli’s RhapsodyDark Fate of Atlantis
15) DIn the Name of Justice
16) Entrevista Perfect Smile
16.1) Payaso
16.2) Por el Cielo
16.3) Pétalos de Rosa
17) SaratogaJuicio Final
18) HuntressEight of Sword
19) Animetal USAMakafushigi Adventure

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #141

Un dia us vam parlar de la banda japonesa Animetal, una banda especialitzada en fer covers de sèries d’anime japonès, que es va dissoldre l’any 2006. Doncs el passat 2011, es va crear una banda tribut, als Estats Units, anomenada Animetal USA.

La banda està formada per Mike Vescera a les veus (Yngwie Malsmteen, Loudness), Chris Impelliteri a la guitarra (Impelliteri), Rudy Sarzo al baix (Ozzy Osbourne, Whitesnake, Dio...) i Jon Dette a la bateria (Testament, Slayer). Aquest 2012 han editat el seu segon disc de versions, Animetal USA W, però nosaltres ens volem centrar en un dels temes que s’inclou dins del debut homònim, Animetal USA.

L’any 1986 es va editar el tema Makafushigi Adventure, interpretat per l’artista Hiroki Takahashi. Aquest tema és l’obertura de la sèrie Bola de Drac en la seva primera temporada; no hem trobat cap muntatge musical i, l'únic vídeo on podem escoltar el tema en qüestió es marca com si fos de la segona temporada de la sèrie... però quan l'escolteu segur que reconeixeu el tema i cantareu per damunt de l'anglesa, la seva versió en català!!

El Clàssic de la Setmana #144

L'any 1969 es formava a Birmingham, al Regne Unit, una de les bandes pioneres del heavy metal: els Judas Priest! Quaranta i un anys després, setze àlbums d'estudi editats, un munt de gires mundials i infinits canvis en la seva formació, la banda va anunciar el passat 2010 que la gira que començaven era un gira de comiat. Però tot apunta, en l'actualitat, que la Epitaph World Tour serà la darrera gira mundial, però no la fi de la banda.

El passat 16 de maig, el Palau Sant Jordi de Barcelona va viure, potser, el darrer concert dels britànics per terres catalanes; en aquesta ocasió, el vocalista Rob Halford, els guitarristes Glenn Tipton i Richie Faulkner, el baixista Ian Hill i el bateria Scott Travis, van estar acompanyats pels alemanys Blind Guardian i U.D.O.

Entre els temes que van interpretar, nosaltres ens volem quedar amb el que van fer servir per obrir aquest concert. El tema en qüestió el trobem dins del que, segurament, és l'àlbum més venut de Judas Priest i un dels més influents del heavy metal: el British Steel. Es va editar l'any 1980 i, en la celebració dels 30 anys de la seva edició, la banda va fer una gira commemorativa on va interpretar el disc sencer en els seus directes; aquesta gira va començar l'any 2009 i un dels llocs per on va passar va ser Hollywood. El tema amb el que van començar els concerts i el tema que obre el disc és aquest Rapid Fire!

dilluns, 21 de maig del 2012

Entrevista a Perfect Smile

El passat divendres 18 de maig, Black Troll va organitzar un concert a la Sala BeCool de Barcelona amb la participació de quatre bandes: els catalans Päradox, Volaverunt i Druantia i els madrilenys Perfect Smile. La banda de rock progressiu venien a presentar, per primera vegada, el seu àlbum debut Mañana Puede Ser Peor.


Després de les proves de so de la banda, vam poder xerrar una estona amb el vocalista David Requejado, el guitarrista Sebastián Amengual, el bateria Juan Palacios i el teclista Eduardo Ortíz, perquè ens expliquessin una mica la seva història i altres curiositats que podreu descobrir al llarg de l'entrevista que els hi vam fer!



En breu tindreu la crònica del concert, que va estar carregat d'anècdotes i sorpreses!

diumenge, 20 de maig del 2012

Kalimetal #166

Ei Metaleros/es!! Arriba un nou programa ben carregat de coses! Per avui us tenim preparat un còctel a base de novetats, una entrevista d'allò mès interessant, crònica del concert del passat dissabte 12 a la Sala Estraperlo i, per acabar, farem un repàs a alguna de les bandes que actuaran al festival francès Hellfest!


Sabem que no podeu esperar més... i és per això que us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega del programa d'avui!

01) DelainGet the Devil Out of Me
02) SombrasCaronte
03) A Tempered HeartBelieve the Unbeliever
04) Entrevista Nodrama
04.1) Tail Nailed Fish
04.2) The Patient
04.3) The Bite
05) AnkorReborn
06) WereworldI F.L.Y
07) Barón RojoLos Rockeros van al Infierno
08) MegadethGuns, Drugs & Money
09) Amon AmarthA Best I Am
10) King DiamondGive Me Your Soul
11) Uriah HeepNail on the Head
12) ExodusBurn, Hollywood, Burn
13) EdguyFaces in the Darkness
14) In ExtremoViva la Vida
15) HatebreedNot my Master
16) Mötley CrüeJust Another Psycho
17) Children of BodomShovel Knockout
18) Dimmu BorgirRenewal
19) Evergreen TerraceSunday, Bloody Sunday

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #140

Evergreen Terrace, a banda de ser el carrer on viu la familia Simpson, és una banda de metalcore formada l’any 1999 a Jacksonville, Florida. Des de finals de 2011 que estan treballant en un nou disc, del qual es desconeixen els detalls i que suposarà la sisena edició de la banda.

L’any 2004 van sorprendre a tothom editant un disc de versions sota el nom de Writer’s Block, on hi podem trobar cover de gent com Smashing Pumpkins, Tears for Fears o The Offspring entre d’altres.

Per altra banda, l’any 1983, els irlandesos U2 editaven el disc War, un dels àlbums referència de la banda i dels més crítics que han escrit mai. El disc l’obre el tema Sunday Bloody Sunday, que avui l’escoltem de la mà dels americans Evergreen Terrace!

El Clàssic de la Setmana #143

Barón Rojo, una de les bandes de heavy metal més clàssiques de la península, es va formar l’any 1980 a Madrid; i encara segueixen en actiu, com demostra la seva actuació programada pel festival Costa de Fuego de Benicàssim, el proper 20 de juliol.

Dos anys després de la seva formació i després de les ventes aconseguides amb el seu debut, Larga Vida al Rock'n'Roll, es van traslladar al Regne Unit per gravar el seu segon àlbum, Volumen Brutal, que va ser gravat als Kingsway Studios de Londres, propietat d’Ian Gillan, vocalista de bandes com Deep Purple o Black Sabbath entre d’altres. El disc es va gravar en només dues setmanes i, després de la seva bona acollida, se’n va fer una versió en anglès. Amb més de dos milions de còpies venudes i amb un gran èxit tant a la península com fora d'ella, el mateix 1982 toquen en directe al Reading Festival, amb bandes com Twisted Sister, Iron Maiden o Gary Moore.

Avui us deixem amb el clàssic Los Rockeros van al Infierno, en una actuació de la banda en el programa televisiu Aplauso, per on van passar les millors bandes de heavy metal durant els anys '80. Nosaltres, esperem veure-us les cares per l'infern!

divendres, 18 de maig del 2012

Col·laboració Satan Arise III

La banda alemanya de folk metal en els seus inicis i metal simfònic en l'actualitat Lyriel, va editar el passat 24 de febrer el seu quart disc d'estudi, Leverage. El nostre company de Satan Arise, Sergi Helloween, n'ha fet una review que us la portem a continuació...


Ja fa uns anys que vaig escoltar, per casualitat, Autumnales, un disc carregat de melodia i amb un sabor molt folk. Un disc que em va deixar molt bon regust i que alguns dels seus temes em van calar de tal manera que van fer que Lyriel passés a ser una d'aquestes bandes a les que mires d'una manera menys objectiva que les demés.

Ara la banda edita el seu quart disc, Leverage, un disc que segueix el camí iniciat amb Paranoid Circus, que els allunya de l'estil d'edicions anteriors però que els apropa encara més a un públic més genèric. I és que de definir el seu estil com a folk, en l'actualitat es podrien classificar dins del mal anomenat metal gòtic; i dic mal anomenat, perquè més aviat podríem dir metal amb frontwoman.

Leverage conté onze temes i, en la seva versió extesa, un bonus track en forma de cover del tema Everything's Coming Up Roses, del musical Gypsy. Gairebé tres quarts d'hora de metal contundent, melòdic i enganxós, amb detalls folkies, ja que segueixen tenint dins la formació a Joon Laukamp al violí i a Linda Laukamp al violoncel, donant el so que tant caracteritza a Lyriel.

Entrant de ple en els temes, Leverage és un tema directe que s'enganxa fàcilment, una aposta guanyadora en aquest tipus de discos: guitarres contundents, senzilles però efectives i pont i tornada que entren a la primera escolta. Parting, en canvi, s'allunya de la contundència i recupera part de l'essència folk que era sinònim de Lyriel, resultant festiu i alegre. Seguim amb The Road not Taken és la balada de l'àlbum, un tema preciós i ple de sentiment i White Lilly, un altre tema contundent i que enganxa ràpid, perfecte pels seus directes.


Aus Der Tiefe ens porta els Lyriel més propers a Autumnales, on el violí dibuixa melodies tradicionals, lluitant pel protagonisme amb les guitarres. I una menció especial per Wenn Die Engel Fallen, també interpretada en el seu idioma natal i amb la col·laboració de Thomas Linder, vocalista de la banda de folk rock Schandmaul, a la segona veu, que es converteix en una altra balada commovedora.

Un àlbum amb una bona producció i que es converteix en la continuació del seu predecessor, Paranoid Circus; metal una mica més comercial, més accessible a tots els públics i amb el timbre de veu de Jessica Thierjung, motiu més que suficient per escoltar-lo!

01) Intro
02) Leverage
03) Parting
04) Voices in my Head
05) The Road not Taken
06) White Lilly
07) Aus Der Tiefe
08) Wenn Die Engel Fallen
09) Side by Side
10) Repentance
11) Everything's Coming Up Roses
12) Star of the Country Down

Lyriel són:
Jessica Thierjung - veu
Oliver Thierjung i Tim Sonnenstuhl - guitarres
Steffen Feldmann - baix
Linda Laukamp - violoncel
Joon Laukamp - violí
Markus Fidorra - bateria

Llegeix la review original de Sergi Helloween des de la pàgina de Satan Arise

dilluns, 14 de maig del 2012

Entrevista a Nodrama

Dissabte 12 de maig, abans del triple concert que tindria lloc tres hores més tard a la Sala Estraperlo de Badalona, els membres de Kalimetal vam poder parlar amb la banda Nodrama al complet. El vocalista Aimar Antxia, els guitarristes Koldo Gorozika i Iker Llona, el baixista Xabier Altzugarai i el bateria Nikola Goñi van respondre a les nostres preguntes, i aquí podeu escoltar el resultat d'aquella xerrada.


Ens van parlar dels seus orígens, de la seva música, del seu nou disc, The Patient, tota una declaració d'intencions musicals i de moltes altres coses que, més que explicar-les per escrit, serà millor que les escolteu vosaltres mateixos!



No perdeu de vista aquesta banda biscaïna que donarà molt a parlar en un futur no gaire llunyà!

diumenge, 13 de maig del 2012

Concert Ankor + Nodrama + A Tempered Heart

Una nit de descobriments i retrobaments és el que es va poder veure i viure en directe el passat 12 de maig a la Sala Estraperlo de Badalona, amb les actuacions dels catalans A Tempered Heart i Ankor i els biscaïns Nodrama. Les tres bandes presentaven àlbums nous i tot i la poca afluència de públic, ho van donar tot damunt de l'escenari, competint contra les conegudes Festes de Maig de Badalona.

Era la primera vegada que trepitjàvem aquesta sala, situada enmig del polígon industrial Els Dolors de Badalona i rodejada de carpes i altres discoteques; i, com sempre ens passa al veure una sala petita com aquesta, amb 150 persones d'aforament, ens vam imaginar com podia ser el so que escoltaríem una mica més tard... i, com ja és costum en nosaltres, vam tornar a errar en les prediccions. Però anem pas a pas i desglossem el que vam viure.

Tot i que la sala tenia previst obrir les seves portes a les 22 hores per donar el tret de sortida a la nit mitja hora més tard, nosaltres ens vam presentar dues hores abans per poder xerrar una estona amb tots els membres de Nodrama; en breu podreu escoltar el resultat d'aquesta conversa. I, després de l'entrevista, a fer temps xerrant amb els amics d'Ankor mentre s'apropava l'hora d'inici que, finalment, va ser a les 23 hores! Si una cosa ens caracteritza als catalans en quan a esdeveniments, és que si comencen a l'hora programada, encara no hi som tots!


Els encarregats d'obrir la nit van ser els barcelonins A Tempered Heart, una formació de doom i metal gòtic formada després de la dissolució de Poetry, moment en que els germans Julio i Ángel Madueño decideixen seguir en el món de la música i recluten a Jordi Lebrón, ex-vocalista de The Bleeding Sun i al baixista Josep Villacampa, ex-membre de Rain.

Al 2010 van autoeditar el seu primer treball, Born into a Morning Chaos; arrel de les bones crítiques aconseguides, firmen amb Avispa Records i, a finals de 2011, van marxar a Madrid a gravar el disc que presentaven a Sala Estraperlo: An Eerie Sense of Calm.

Una intro si més no curiosa donava el tret de sortida al concert, el qual unes 30 persones van poder gaudir de principi a final. Les bases de teclats i sintetitzadors anaven programades, un fet que, si es pot evitar amb un músic més damunt de l'escenari, el directe sempre guanya; però els temes van sonar realment bé. La veu d'en Jordi, amb uns registres impressionants, ens transportava allà on volia, jugant amb sonoritats fosques, netes i guturals.

El públic, potser per desconeixença de la banda i els seus temes, potser per ser la primera banda de la nit, encara estava una mica fred... però, mica en mica, van començar a moure's a ritme de les cançons dels barcelonins, de les que voldríem destacar Garden of Doom, Miracle Day i el tema amb el que van posar el punt i final a la seva actuació, el single Believe the Unbeliever, del qual n'han fet un videoclip. Un molt bon concert per començar una gran nit de metal a Badalona.


A continuació era el torn dels biscaïns Nodrama qui, en un principi, havien organitzat el concert juntament amb els seus amics Rise to Fall; per problemes personals, aquests últims van caure del cartell un dies abans de la celebració del concert. Venien a presentar-nos els temes del seu estrenat disc The Patient, editat per Coroner Records i masteritzat als Cutting Room Studios de Suècia. Tota una declaració d'intencions del que la banda vol transmetre als seus seguidors, que van arribar fins i tot de Madrid per veure'ls actuar!

Damunt de l'escenari, els cinc membres de la banda no paren quiets ni un segon: Aimar Antxia, qui va estar acompanyat per una cobra enganxada al peu del seu micròfon durant tot el concert, va demostrar la potència vocal que posseeix, interpretant amb ràbia els 11 temes del setlist, sense deixar de saltar i moure's pel petit escenari de la sala (no ens volem imaginar com pot ser Aimar en un escenari més gran); Koldo Gorozika i Iker Llona a les guitarres, no van parar de fer headbanging (sobretot el primer) mentre descarregaven les notes a una velocitat impressionant. Acompanyant-los en la secció de cordes també trobàvem a Xabier Altzugarai al baix i als coros i, tots ells, sota les ordres del bateria i un dels fundadors de la banda, Nikola Goñi.

El micròfon per les segones veus, a càrrec principalment del baixista Xabier i algunes vegades del guitarrista Iker, va fallar en algun moment de l'actuació; segur que va ser així? Perquè una vegada acabat el concert, parlant amb ells, ens van confessar que canten fluix perquè són molt tímids... Sort que mantindrem el seu secret ben guardat! Van interpretar la gran majoria dels temes del seu disc, volent destacar Tail Nailed Fish, amb el que van obrir, The Patient i, com no, The Bite, del qual tenen un videoclip d'allò més ben parit!

Van posar el punt i final a la seva actuació amb el tema All Behind, deixant a tots els assistents bocabadats amb la seva música i la seva posada en escena, realment brutals. Uns nois que, de seguir per aquest camí, escoltareu més d'una vegada al nostre programa.


I, per acabar la nit, els tarragonins Ankor tornaven a les rodalies de casa nostra per seguir presentant els temes del seu segon treball discogràfic, My Own Angel, amb el que tant bones crítiques han aconseguit. Com ja sabeu, els vam conèixer a fons el passat 3 de desembre de 2011 en el concert de Sala Mephisto i, si en aquella ocasió ja ens van agradar, les taules que van aconseguint concert rere concert es noten, després de veure la seva actuació.

Van començar el concert amb el tema Starting Over, on ja vam poder apreciar la qualitat musical dels membres de la banda: David Romeu i Fito Martínez a les guitarres i segones veus, Julio A. López al baix i veus guturals, Jordi Vidal a la bateria, Javier Casanovas "Rubio" als teclats i la gran Rosa de la Cruz a la veu principal, interaccionant de manera molt propera amb el públic, cosa que sempre és d'agrair.

Amb una mica més d'audiència que al principi del concert, molta d'ella amb les lletres dels temes ben apreses, van seguir descarregant les cançons del seu darrer disc, fent una parada per convidar-nos a veure el seu nou videoclip, corresponent al tema Completely Frozen, altra vegada dirigit per Patric Ullaeus als seus estudis de Suècia. "Rubio" i els seus teclats, sempre al fons de l'escenari, van tenir el seu moment de glòria en la presentació del tema It Would Be Easier, amb una història amb final feliç, però que no sabem si va acabar de convèncer als assistents al concert.

Un altre moment a destacar del concert va ser la cover que es van marcar del clàssic dels System of a Down, Chop Suey!, amb el que van fer saltar i cridar a tots els que estàvem presents a la sala i que presenciava l'inici del final de la seva actuació. Aquesta es va tancar amb el primer single del disc i tema conegut per tots: Remaining. Ja vam dir que aquests nois donarien a parlar...i seguint per aquest camí, no ho dubteu pas de que així serà!!


En definitiva, una gran nit de dissabte que no es va acabar amb la finalització dels concerts! La festa va seguir després, però això ja no interessa a ningú! O potser si? Doncs si us interessa conèixer als membres de les bandes, parlar amb ells i passar una bona estona, no us limiteu a anar a veure els concerts dels grans i descobriu les bandes novells que toquen a sales petites i a preus molt raonables! Entre tots podem fer que aquestes bandes arribin lluny, arribin a ser molt grans... però això només depèn de nosaltres!! El proper dia, no us quedeu a casa!!

dissabte, 12 de maig del 2012

Kalimetal #165

Ei Metaleros/es!! S'apropa la calor de veritat i l'estiu i aquestes dues coses es poden definir, en el món del heavy metal, amb una sola paraula: Festival! I, aprofitant que en tenim diversos en breu, avui en repassarem un parell al llarg de les dues hores del programa.

Tot i això, no ens volem oblidar d'anunciar també el concert del proper divendres 18 de maig a la Sala BeCool de Barcelona, on podrem veure actuar a les bandes Päradox, Volaverunt, Perfect Smile i Druantia! Si voleu més info del concert, podeu recuperar el nostre escrit o visitar la pàgina de Black Troll.


Els dos festivals que repassarem avui són dos dels grans europeus: el Sweden Rock i el Download Festival. El primer se celebra del 6 al 9 de juny a la localitat sueca de Sölvesborg, per on hi passaran un total de 81 bandes repartides en cinc escenaris! Però si això ja us sembla estressant, pel festival britànic que se celebrarà a Donington Park del 8 al 10 de juny, hi passaran un total de 123 bandes!!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega, perquè us feu una idea de que hi podreu trobar en els festivals... i en el concert de la Sala BeCool!!







01) Sebastian BachOne Good Reason
02) Steel PantherSupersonic Sex Machine
03) Deals DeathFortified
04) MastodonBlack Tongue
05) The CrownDoomsday King
06) Symphony XLight Up the Night
07) HellLet Battle Commence
08) Adrenaline MobIndifferent
09) Pompei NightsMidnight Mistress
10) H.E.A.T.Living on the Run
11) Beyond All RecognitionNow or Never
12) Scarlet DropSafe
13) Fiddler’s GreenBugger Off







14) VolaveruntEn el Jardín de las Almas Perdidas
15) Perfect SmilePor el Cielo
16) DruantiaIn the World of Pain







17) Rise to RemainGod Can Bleed
18) HalestormDaughters of Darkness
19) TriviumInception of the End
20) Lamb of GodThe Undertow
21) Machine HeadBe Still and Know
22) SkindredCut Dem
23) Breed 77One More Time
24) Dropkick MurphysGoing Out in Style

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

A ballar s'ha dit!!

En el programa d'aquesta setmana no hi trobareu ni moment clàssic ni moment friki... ooooooooooh! És per això que us volem compensar d'alguna manera i hem decidit portar-vos dos temes que desprenen bon rotllo, de ritme trepidant, que faran que no us pugueu quedar asseguts a la cadira, tenint la necessitat de moure els peus, saltant i ballant!

El primer tema que us proposem ens arriba de la mà de la banda alemanya Fiddler's Green. Aquesta banda de speedfolk es va formar l'any 1990 a la localitat de Erlangen i la seva música combina elements del folk tradicional irlandès i escocès amb el rock i el punk, creant una sonoritat molt curiosa i molt animada. Els seus discos combinen temes propis, que cada vegada han anat evolucionant allunyant-se més del folk, i temes populars de la música tradicional celta.

El passat 2011 van editar el disc Wall of Folk, el seu dotzè treball d'estudi; però un dels temes més coneguts de la banda s'inclou en el seu anterior llarga durada, Sports Day at Killaloe, editat el 2009. Comencem ballant amb aquest Bugger Off!


Però aquí no acaba tot! Encara us volem veure ballar una mica més i és per això que us portem un tema dels americans Dropkick Murphys. Aquesta banda irlandesa-americana es va formar l'any 1996 a Quincy, Massachusetts, l'any 1996; en aquells temps, practicaven el seu rock i punk celta al soterrani de la barberia d'un amic, fins que van veure que la seva música agradava a la gent i van començar a editar-la.

D'aquesta manera ja porten set discos d'estudi editats i molts altres en forma de directes, ep's i recopilacions. L'any 2005 van editar el cinquè disc d'estudi, The Warrior's Code, on s'inclou un dels temes més coneguts de la banda, I'm Shipping Up to Boston, que s'ha utilitzat en sèries i programes de televisió, videojocs... Però ens volem quedar amb el tema que dóna nom al seu darrer disc, editat el passat 2011, i que porta per títol Going Out in Style!

dijous, 10 de maig del 2012

Col·laboració Satan Arise II

3 Inches Of Blood, la banda canadenca de heavy metal es va formar l'any 2000 a la localitat de Vancouver i el passat 15 de març van editar el seu cinquè treball d'estudi, Long Live Heavy Metal. El nostre company Sergi Helloween, de Satan Arise, ens en fa una review més que completa.


3 Inches of Blood tornen a la càrrega amb el seu cinquè disc d'estudi, un disc definitiu i definitori del seu estil, tota una declaració d'intencions. Long Live Heavy Metal. Un cop de puny sobre la taula per recordar-nos que el Heavy Metal segueix viu i així seguirà per molt de temps, amb bandes com aquesta.

Long Live Heavy Metal són dotze temes amb la intensitat i cruesa que es vivia als anys vuitanta, sense contemplacions i sense entrar en subestils, heavy metal pur i dur. Judas Priest, Black Sabbath, Accept i fins i tot Iron Maiden ens vindran a la ment des de la primera escolta. Sembla un disc tribut a totes les bandes que, fa anys, van fer del heavy un estil de culte.

Des de Metal Woman fins a Men of Fortune no hi ha cap moment de descans si ens referim a la intensitat; i si, me deixat el darrer track, una pista per acabar amb un toc folk i èpic. No deixa de ser curiós que, quan totes les bandes comencen el seu disc amb una intro, vingui o no al cas, 3 Inches of Blood fan el contrari i posen el tema al final, a mode de outro.

Els primers temes del disc, com són Metal Woman o Leather Lord, són 100% Judas Priest; fins i tot la característica veu de Cam Pipes, aguda i esquinçada, té un aire a Rob Halford. Són temes elèctrics i amb uns riffs tallants, amb una base rítmica contundent i potent.


Després de la petita intro, Chief and the Blade, comença Dark Messenger, un tema que està a mig camí de tot; té un inici fosc, molt modern, però és només per descol·locar-nos i assotar-nos amb un riff clàssic i recordar-nos que això és... Heavy Metal! Sense cap mena de dubte, un dels millors temes del disc. Acte seguit, per si altra vegada teníem algun dubte, un tema al més pur estil de Black Sabbath i que Ronnie James Dio hagués interpretat a les mil meravelles: Look Out! Aquest tema deixa carregat d'adrenalina fins al més insuls dels companys metaleros embotits en cuir i tatxes de la vella escola.

I, tot seguit, el que per mi és el millor tema del disc; 4000 Torches és una mescla de metal clàssic i speed metal, que t'accelera el cor, fen-te perdre el control de peus i mans que s'enganxen a aquestes baquetes imaginaries que tots tenim a mà, i que ens fan donar cops a la nostra air battery. En directe ha de ser demolidor!

De la segona part del disc hem de remarcar el tema Men of Fortune, encaminat cap al power metal del centre d'Europa, que es converteix en un punt i final que podria ser una carta de presentació resumida del que és el heavy metal dels '80 i principis dels '90.

En un moment on els nous estils de metal s'allunyen cada vegada més dels orígens del heavy metal pur, discos com aquest fan rebrotar els sentiments més primitius dels que hem crescut o viscut amb les grans bandes d'aquestes dècades i que estan esperant que àlbums com aquest Long Live Heavy Metal els facin aflorar de nou.

01) Metal Woman
02) My Sword Will Not Sleep
03) Leather Lord
04) Chief and the Blade
05) Dark Messenger
06) Look Out
07) 4000 Torches
08) Leave It on the Ice
09) Die for Gold (Upon the Boiling Sea IV)
10) Storming Juno
11) Men of Fortune
12) One for the Ditch



Cam Pipes - Veu
Shane Clark i Justin Hagberg - Guitarres
Byron Stroud - Baix
Ash Pearson - Bateria

Llegeix aquí la review original de Sergi Helloween a la pàgina de Satan Arise

diumenge, 6 de maig del 2012

Kalimetal #164

Ei Metaleros/es!! En aquest nou programa, que arriba una mica més tard de l'habitual per problemes logístics, està carregat de novetats discogràfiques recent sortides o que s'editaran en breu! Per tant, apunteu-vos bé totes les novetats per si voleu baixar a carrer Tallers a fer una bona compra!

A més, al llarg del programa podreu escoltar una petició que ens van fer a través de la nostra pàgina del Facebook! I, des d'aquí, altra vegada, us volem animar a que ens feu peticions o ens demaneu dedicatòries... que segur que les complirem!!

Sense perdre més temps, perquè anem tard, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega del programa! Ja esteu tardant a descarregar-lo!!

01) Fear FactoryRecharger
02) SabatonCarolus Rex
03) Iced EarthDark City
04) Stream of PassionThe Endless Night
05) XandriaEuphoria
06) EpicaInternal Warfare
07) IcestormUllals de Sang
08) 037LeoVolar
09) OverkillElectric Rattlesnake
10) Twisted SisterHot Love
11) EuropeNot Supposed to Sing the Blues
12) MoonspellLickanthrope
13) AholaHurricane
14) Sonata ArcticaI Have a Right
15) HelloweenMy Sacrifice
16) Angelus ApatridaYou Are Next
17) Running WildRiding on the Tide
18) HypocrisyWeed Out the Weak
19) TestamentMore Than Meet the Eye
20) DoverLoli Jackson
21) Eyes of a Fallen AngelRolling in the Deep

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #139

Rebuscant per youtube intentant trobar alguna cover, ens vam trobar amb una banda que es fa dir Eyes of a Fallen Angel que, amb la col•laboració del vocalista Craig Patin, han fet una versió d’un tema molt famós actualment, i que us podeu descarregar lliurement des d’aquest enllaç.

El tema porta per títol Rolling in the Deep i és original de la vocalista britànica Adele. L’any 2006 un amic seu va penjar una demo al myspace i poc després firmava un contracte discogràfic; després d’això, els premis van començar a caure: primer els Brit Awards i, més tard, els Grammy. A veure què us sembla aquesta versió!

El Clàssic de la Setmana #142

Twisted Sister, la banda de hard rock i glam metal americana, es va formar l’any 1972 a Nova York. Actualment es troben celebrant els 40 anys damunt dels escenaris i és per això que el proper 29 de maig surten a la venta dos discos molt especials.

El primer serà Clube Daze 2: Live in the Bars; en ell hi trobem dos temes inèdits, set temes gravats per un especial radiofònic de Halloween que mai es va emetre i quatre regravacions amb versions de Little Richard i Chuck Berry. El segon disc portarà per títol Live at Hammersmith, i serà un doble disc en directe d’un concert a Londres de 1984, on es podran escoltar clàssics com We’re Not Gonna Take It, Burn in Hell, Under the Blade...

Tres anys després d'aquest concert, el 1987, van editar el disc Love is for Suckers, que en un principi era un disc en solitari del vocalista Dee Snider, editat amb el nom de la banda per obligació del segell discogràfic. Una vegada acabada la gira de presentació, Snider va deixar la banda i aquesta es va acabar dissolent, per tornar a reunir-se deu anys després i, actualment, celebrar els 40 anys de la seva formació.

Nosaltres els recordem amb el tema Hot Love.