dijous, 29 de novembre del 2012

Crònica Kamelot + Xandria + Triosphere + Blackguard

El passat divendres 9 de novembre, Madness Live! Productions en tenia una de ben gran preparada a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona. Aquell dia vam poder gaudir d'una calorosa nit de heavy metal molt variada amb les actuacions de Blackguard, Triosphere, Xandria i Kamelot!


A les 18:30 hores s’obrien les portes de la sala per començar a deixar fluir a la gent que ja portava una bona estona esperant al carrer Pamplona de Barcelona. Al pis de dalt, on es troba la sala 2 de Razzmatazz, ens vam trobar, per sorpresa de molts, la ja típica cortina negra, deixant l’aforament de la sala a la meitat; després de l’última visita dels americans amb un ple a rebentar a Sala Salamandra, ens imaginàvem un sala plena també; però no va ser així, tot i la bona afluència final.

Cinc minuts passats de les set de la tarda, els canadencs Blackguard van inaugurar l'escenari, amb un concert que va durar poc més de vint minuts, en el que van tenir temps de repassar un total de cinc temes... però quins cinc temes! El primer que ens va cridar l'atenció va ser la localització de la bateria, totalment en primer pla, col·locada a l'esquerra del públic. La primera en asseure's darrera dels tambors i els plats va ser la jove Justine “Juice” Ethier, qui va estar acompanyada de Paul “Ablaze” Zinay a la poderosa veu, Terry “Roadcase” Deschenes a la guitarra rítmica, Louis Jacques a la guitarra solista, qui ha entrat a la banda aquest 2012 i Étienne Mailloux al baix.


Van aprofitar el concert per interpretar temes del seu darrer treball d'estudi, Firefight, obrint el show amb el tema que dóna nom al disc. Amb una potència impressionant, van aprofitar el seu tercer tema per presentar In Dreams, una nova cançó que s’inclourà en el proper disc de la banda; precisament amb aquest tema, "Ablaze" va deixar una mica més de protagonisme a la secció de cordes de la banda, qui es van ajuntar per fer headbanging, amb coreografia inclosa. La banda fa servir samplers gravats però, amb un membre més en directe, la seva posada en escena encara seria més impressionant. Tot i això, la nit no podia començar de millor manera.


Blackguard Setlist: Firefight / The Path / In Dreams / Wastelands / The Fear of All Flesh

Després d'un ràpid canvi de backline, els segons en pujar a l'escenari van ser els noruecs Triosphere, una banda de metal progressiu i melòdic formada l’any 2004 i que venien a presentar els temes dels seus dos discos editats fins el moment: Onwards (06) i The Road Less Travelled (10), del que van sonar fins a quatre temes. Els de Trondheim estan liderats per Ida Haukland, cantant i baixista, Marius Silver i Tor Ole a les guitarres i Ørjan Aare a la bateria, tot i que pels directes, l’encarregat de colpejar-la és Vidar Lehmann, portant un ritme impressionant durant tot el concert.


Amb el seu directe, les revolucions de la sala van baixar una mica, però la tècnica va augmentar, sobretot després de veure els solos de guitarra de Marius, qui no va parar de moure's en tot moment; una mica més estàtics van estar la resta de membres, també condicionats per la seva tasca dins la banda. La veu de Ida va sonar a la perfecció, cosa que no van fer les segones veus, a vegades impossibles d'escoltar. Amb un públic una mica fred, van despertar amb la potent Trinity, també gràcies al treball de la banda per fer entrar al concert als assistents. Amb Worlds Apart i la directa Sunriser, van posar el punt i final a una gran actuació, deixant-nos la porta oberta a escoltar els nous temes que arribaran en breu.


Triosphere Setlist: Driven / Human Condition / Death of Jane Doe / Trinity / Worlds Apart / Sunriser

Després de la seva cancel·lació el passat mes d'abril, quan estaven girant amb Epica i Stream of Passion, la Sala Razzmatazz 2 va poder veure el directe dels alemanys Xandria, presentant el seu últim disc Neverworld’s End i a la seva nova cantant, Manuela Kraller. La soprano va estar acompanyada de Marco Heubaum i Philip Restemeier a les guitarres, Gerit Lamm a la bateria i, després de la marxa de Nils Middelhauve, és Lance Christensen qui s’encarrega del baix al llarg de tota la gira. Amb un públic molt entregat i la mitja sala disponible ja gairebé plena fins la bandera, el show dels alemanys va començar amb el primer single del nou disc, Valentine, amb clares influències als Nightwish de Tarja Turunen.


En altres shows de la banda van repassar alguns dels temes clàssics de la banda com Ravenheart o India; però en aquest tour, els temes en directe se centren tots en el darrer disc de la formació, sonant tots molt potents, utilitzant samplers gravats i amb la banda una mica estàtica damunt de l'escenari. Però la veu de Manuela Kraller enamora a qualsevol, deixant tots els petits detalls en un segon pla. Un dels moment màgics de la nit va ser la interpretació de la balada The Dream is Still Alive on, fins i tot, es van poder veure alguns encenedors encesos entre el públic, cosa que no veia des de feia molt de temps. Just després del moment de calma i amb alguns problemes amb el vestit i el receptor del micròfon, Manuela va preguntar al públic si estava preparat per fer headbanging, encarant els dos últims temes del seu concert. Amb The Lost Elysion van posar el punt i final a una gran actuació que, per alguns, se'ns va fer curta.


Xandria Setlist: Valentine / Blood on My Hands / Euphoria / Forevermore / Cursed / The Dream is Still Alive / Soulcrusher / The Lost Elysion

Durant els tres primers concerts, la bateria havia estat situada en primer pla, a l'esquerra del públic; el canvi de backline entre els alemanys i els caps de cartell va ser una mica més llarg, ja que havien de retirar tots els amplificadors i la bateria de la tarima, per deixar espai al gran escenari que necessitaven els americans Kamelot, qui aterraven a Barcelona per fer una doble presentació: Silverthorn, el nou disc de la banda i Tommy Karevik, el successor de Roy Khan. Al cantant se li sumaven a la festa Thomas Youngblood a la guitarra, Sean C. Tibbets al baix, Casey Grillo a la bateria, Oliver Palotai als teclats i Elize Ryd, cantant dels suecs Amaranthe, als cors.


Després d'una intro musical, aprofitada pels membres de Kamelot per ocupar el seu lloc a l'escenari, el concert va arrencar amb Rule the World, un tema ja conegut pels assistents, que va ser enllaçat amb el tema que dóna nom al disc on es troben, Ghost Opera. Ja amb aquests dos primers temes, van poder veure les semblances entre Karevik i Khan, tant en la manera de vestir com en la manera de moure’s dalt de l’escenari; pel que fa a la veu, Karevik potser no arriba a les notes de Khan, però el concert va ser rodó i la decisió de la banda a l'hora d'escollir el nou cantant és més que encertada. Després de la presentació oficial del nou vocalista per part de Youngblood i de tocar The Great Pandemonium, el primer tema que va caure del nou disc va ser Veritas, mentre Sean C. Tibbets i les seves trenes no paraven d'anar d'un costat a l'altre de l'escenari; tot el contrari que Thomas Youngblood, qui aquesta vegada va estar més centrat en tocar que en moure's per la tarima. Amb aquest tema, Elize Ryd va agafar el seu micròfon per abandonar la part del darrera de l’escenari i prendre protagonisme al centre de l’escenari, enfundada en una capa blanca d'aspecte hivernal.


Després de l'aparent calma, tornava la potència i la bogeria s'apoderava del públic amb la interpretació de Center of the Universe, un dels clàssics de la banda, mentre Oliver Palotai no deixava de fer headbanging davant del seu teclat Yamaha immens. Seguint a The Human Stain, era el moment de saber com de carismàtic i bon vocalista és Karevik; amb la companyia de Palotai al teclats i envoltat d'una aura màgica, la balada Song for Jolee va posar els pèls de punta als assistents qui, amb els braços enlaire, van acompanyar a la banda durant tota la cançó. I, després d'un altre moment de calma, altra vegada la tempesta; i déu ni do la que va caure, perquè era el moment del solo de bateria de Casey Grillo, qui va demostrar com controla el seu instrument no només en aquest moment, si no en tot el concert. Això si, després dels seus minuts de glòria, van haver de tornar a col·locar, en la seva posició original, l’estructura de la bateria, abans de que tot es desmuntés.


El concert seguia amb un altre dels clàssics més powers de la banda: When the Lights Are Down tornava a desfermar la bogeria entre el públic, qui la va cantar de principi a final. Després d'això, Tommy Karevik va qualificar al públic de Barcelona com a molt sorollosos, fent-lo jugar a cridar, portant-los per on ell volia, sota la seva voluntat. Un altre dels pocs temes del nou disc que van sonar va ser el primer dels singles despresos: Sacrimony (Angel of Afterlife), cantat també pel públic, sent igual que un tema sigui clàssic o nou. Tornem a una baixada de ritme amb la balada Season’s End, interpretada a duet entre Elize i Tommy, per seguir en una atmosfera tranquil·la amb el solo de teclats, de les mans del mestre Oliver Palotai qui, entre parts orquestrals clàssiques, es va atrevir a incloure un fragment de Pirates of the Caribbean.


Després d’aquest moment màgic, era el torn del que tots els assistents estaven esperant; les primeres notes començaven a sortir de la guitarra de Youngblood i el públic ja sabia què tocava fer: cantar amb la banda el clàssic de clàssics, Forever. Cap al final del tema, el joc vocal entre Karevik i el públic va donar pas a un final brutal del tema, moment en que els assistents van començar a corejar el nom del nou vocalista qui, visiblement emocionat i agraït pel suport, va marxar de l'escenari amb la resta de la banda, prenent-se un petit descansa abans d'arrencar el tram final del concert.


Amb la gent cridant i animant a la banda a que tornés a sortir, Sean C. Tibbets va aparèixer a l'escenari per oferir-nos un enorme solo de baix, tant poc corrent en els concerts; normalment, si hi ha un solo de secció de corda, acostuma a ser de guitarra. Ja amb tots els membres a la tarima, Karma va fer saltar i cantar a la gent novament, mentre Elize entonava les seves notes des de darrera de l'escenari, preparant-se per el gran final. Però abans, encara va haver-hi temps per fer un altre tema del nou disc, sent Torn el tema en qüestió, cantat per tothom, demostrant que els nous temes també han calat fort entre el públic. I, per fi Elize i, si no anem errats, Justine Ethier, bateria de Blackguard, van aparèixer a l'escenari caracteritzades d'àngels negres per col·laborar amb Casey Grillo en la percussió marcial del darrer tema de la nit que, com ja ve sent habitual amb Kamelot, es tracta del tema March of Mephisto.


Kamelot Setlist: Rule the World / Ghost Opera / The Great Pandemonium / Veritas / Center of the Universe / The Human Stain / Song for Jolee / Drum Solo / When the Lights Are Down / Sacrimony (Angel of Afterlife) / Season’s End / Keyboard Solo / Forever / Bass Solo / Karma / Torn / March of Mephisto

Un concert enorme de la banda creada per Thomas Youngblood que, tot i els canvis que han experimentat en els darrers anys, ha sabut redreçar el rumb i, amb la incorporació de Tommy Karevik, van demostrar que tenim banda per anys. La gran varietat d'estils que es van poder viure aquella nit i l’enorme qualitat dels tres teloners, van fer del show, per nosaltres, un dels concerts de l’any!

dimecres, 28 de novembre del 2012

Entrevista a Amoral

El passat 26 de setembre, els finlandesos Amoral van aterrar a casa nostra per presentar el seu darrer treball d'estudi, Beneath, a la Sala Razzmatazz 2; eren teloners de Ensiferum i el seu Beabers of the Sword Tour (recorda aquí la crònica).


Abans del concert, a la terrassa d'un bar proper, vam poder xerrar una estona amb dos dels seus membres: el guitarrista Masi Hukari i el cantant Ari Koivunen. Això és el que ens van explicar!



Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?

Masi - El meu primer contacte amb la música va ser amb la col·lecció de música clàssica del meu pare. Quan era un nen m’agradava Vivaldi i Bach; jo tocava molta música clàssica, abans d'entrar en el món pecaminós del rock'n'roll. Però respecte a les meves influències, es troben en qualsevol música de finals dels 80 i principi dels 90, i les meves influències de la vena més heavy metal, podria dir que són bandes que van des de Whitesnake fins Pantera... tot aquest tipus de bandes. Tool m’agrada molt, Opeth són uns dels meus favorits. També m'agrada molt el rock progressiu com Cream Crimson, Porky Painterly, Steven Wilson, tots aquests...
Més o menys aquestes són les meves influencies musicals. També tinc influencies de bange guitar, però no crec que a molta gent li interessi tot aquest rotllo... hahahaha

Ari - Mmm... crec que de les primeres que recordo són de principis dels 90, quan jo tenia sobre els 6-7 anys... bandes com Napalm Death, Metallica, bandes d'aquest estil. Abans d'això, recordo que el meu pare em posava Rainbow i Whitesnake, bandes com aquestes... m’agradaven quan era petit!!

En el nostre país encara no sou massa coneguts, ens podeu explicar una mica la història de la banda?

Masi - Si, tot i que aquesta banda va ser fundada per membres que ara mateix no estan aquí, en aquesta entrevista... hahaha o sigui que jo us ho puc explicar més o menys una mica des de fora. La banda va ser fundada per el líder de la banda, Ben Varon, que és el guitarrista principal, i per el nostre bateria, Juhana Karlsson. Crec que ells van començar a tocar junts i despres es van incorporar alguns amics seus, però òbviament van haver-hi canvis en la formació; ja amb els nous membres a la banda, l’Ari es va unir a ells l’any 2008 i jo em vaig unir el 2010. I crec que això és el que us puc dir en poques paraules...

Ari - ... La banda va començar 1997 com a una banda de covers i l'han anat desenvolupant fins al que es ara!

Masi - I bàsicament segueix sent la banda que va crear el Juhana... òbviament ara que estic a la banda, jo també composo alguna cançó, però segueix sent la banda dels fundadors, així que mantenim les nostres normes.

Sabeu per què vau triar el nom d’Amoral?

Ari - Va ser una loteria... hahaha. Havien de posar algun nom, i tots van escriure algunes situacions, paraules, i les van ajuntar totes, i van ser en plan... Si!! Aquesta comença per A... i sona... bé! Perfecte, doncs ens quedem amb aquesta! No hi ha cap gran història darrera del nom!

Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?

Masi - Actualment jo i el Ben som els qui composem, però el Ben és el qui més cançons composa. Normalment funciona d'aquesta manera: ell té algunes idees, llavors jo vaig a casa seva i les revisem, ens mirem el que ell té. Després torno al cap de 2 dies amb nous riffs i idees i el Ben les desenvolupa. És el procés ideal a l'hora de treballar entre 2 persones escrivint el que és actualment la part de composició. El Ben ha escrit les lletres d'aquest àlbum i possiblement del proper; li donarem un cop de mà si ell ho necessita; però el proper àlbum serà conceptual i, si una persona té el concepte, és millor que una sola persona escrigui les lletres. A més, realment és un bon lletrista.

Ari - I el Juhana fa totes les parts de bateria actualment. Quan el Silver estava dins la banda, ell va fer alguna composició per les bateries i aportava algunes idees, però ara el Juhana s’encarrega de tot el relacionat amb la bateria i jo intento ajudar amb les melodies de la veu, i... col·laborar en tot el que pugui.

Quines són les principals influències a l’hora d'escriure els vostres temes? Què ens expliquen les vostres cançons?

Ari - Bé, el Ben hauria de respondre això... però no esta aquí... hahaha. No ho sé... podria dir que tracten sobre dracs i espases, però no, no tracten d'això... hahahaha. Si les he interpretat bé, crec que la meitat de les lletres parlen sobre coses, experiències personals, de la vida real, i algunes altres sobre somnis...

Masi - Si, moltes de les nostres cançons no tracten sobre temes massa fantàstics o coses d'aquest estil, tracten només de temes bàsics com la vida de cadascú dins la societat, de com a vegades et sents una mica com un alien, un foraster, i de com sortir-ten, com manejar-se un mateix encara que no sàpigues molt bé quin és el teu lloc en aquesta societat. Aquesta és la meva interpretació...

Ari - Si, si, això és més aviat en els últims dos àlbums i abans d'aquests només eren... paraules boniques, hahahaha i coses que no volien dir res... hahaha

Masi - Jo no he pogut trobar encara massa el sentit de les lletres dels tres primers àlbums... hahaha! Només són crits i guturals... hahaha! Ara ja són molt més melòdiques...

Heu estat 8 anys tocant death metal tècnic i ara heu canviat a un heavy més melòdic; a què es deu aquest canvi tant radical? Com ha afectat aquest canvi als vostres fans?

Ari - És per aquest motiu que jo vaig unir-me a la banda, i crec que tot va començar... quan ells van iniciar la banda, a tots els membres els hi encantava el metal i el rock melòdic com Bon Jovi, Whitesnake, Guns N’Roses... però quan eren més joves van voler decantar-se més cap al death metal i el cantant que tenien en aquell moment, el Niko, no podia cantar massa, només fer guturals. Quan el Niko va deixar la banda, els nois van pensar que aquella era la oportunitat de continuar endavant i fer alguna cosa més melòdica, que ells ja volien... I llavors vaig aparèixer jo i... haha! Bé, la resta ja ho podeu escoltar en els àlbums…

Ari, creus que la teva entrada a la banda ha fet créixer la vostra popularitat fora de Finlàndia?

Ari - Doncs no ho sé... espero que hagi sigut així... però no ho sé. Crec que la banda ha perdut alguns fans, sobretot dels que es decanten més per al death metal, però per altra banda, hi han molts fans nous que els hi agrada aquest nou estil. L’únic que puc dir és que... jo no estava allà... hahaha

Masi - Des de la meva perspectiva, crec que ha sigut una millora. Penso que no podríem haver fet shows com per exemple els d'aquest tour, si encara tinguéssim unes veus de death metal. Ara tenim el millor dels dos mons. Tenim un dels millors vocalistes melòdics del món i també fa una mica de guturals com podreu veure aquesta nit.

El 2009 editeu el disc Show Your Colours, on hi trobem el tema Year of the Suckerpunch. Què ens expliqueu en aquest tema? Què va suposar per vosaltres que fos el tema més demanat a les emissores de ràdio finlandeses?

Masi - Ja no la toquem en els nostres directes, hahaha

Ari - Va ser genial, per suposat. Va ser una de les cançons més sol·licitades, i això et fa sentir bé. I la cançó en trets bàsics, és una forma de dir: Gent! Aneu a la merda! És sobre quan Amoral va passar del death metal a un estil més melòdic. Va ser com una mena de bufetada a la gent que criticava aquest canvi, i que no ens donava cap oportunitat, tot i que encara no havien sentit ni una sola cançó! Jo crec que la cançó tracta sobre tot això.

Avui ens presenteu el disc Beneath; què s’amaga darrera dels temes d'aquest nou disc? Què trobem de nou?

Masi - Ja de per si aquest no és un àlbum temàtic; les lletres tracten sobre estar alienat i fora del teu lloc i d'una forma d'estar en calma en aquell lloc, sabent que no seràs acceptat per molta gent en aquesta vida, però has de seguir endavant i mantenir-te fort en allò que creus. Jo diria que aquest és el missatge principal de l’àlbum, seguit d'una musica que realment és contundent. O sigui que encara que no vulguis escoltar la lletra pots escoltar la musica.

Ari - Musicalment és una mica més progressiu. Viatgem a molts llocs amb aquest àlbum, des de senzilles cançons punk rock a cançons de 10 min més èpiques i progressives, passant també per el death metal...

Masi - També sons més Hard Rock... té de tot!! Et pots trobar de tot!

Ari - De tot menys reggae i hip hop!! hahaha!

El passat 20 de setembre vau començar la gira amb Ensiferum; com està anant la gira?

Masi - Oh està anant realment bé! La organització és genial, tenim un gran mànager, és genial poder tocar amb les dues bandes. Nosaltres ja vam tocar amb Profane Omen a Finlàndia, i també vam anar a Japó junts. Al ser de Finlàndia ens coneixem entre tots i en aquest tour ens hem divertit molt! És com una festa sobre 8 rodes!! Hahaha!!!

Com va sorgir l’oportunitat de girar junts?

Masi - No se molt bé els tecnicismes, el nostre mànager és el que s’encarrega de tot això. Bàsicament hi havia un porta oberta i sé que es van considerar varies bandes com per exemple Medeia, Metsatöll... una banda genial d'Estònia... i crec que nosaltres érem la banda que ens podíem unir en aquell moment... i que podia funcionar millor, ja que ens coneixíem tots els del tour des d'abans... per tant, crec que va ser una elecció òbvia.

És la primera vegada que veniu a tocar a Barcelona? Què espereu del concert d'aquesta nit?

Ari - Jo ja havia estat aquí una vegada abans, però va ser per un tema de Nokia, crec que sobre l’any 2008, i va ser realment divertit. Aquesta nit esperem que sigui un concert genial, una nit fantàstica, amb molta gent fent moshpits... i tot això!!

Masi - Jo vaig estar aquí amb els col·legues de Sonata Arctica, però no tocava, treballava per ells. Va haver un moment que vaig veure el públic, i vaig pensar que era genial. O sigui que espero veure la mateixa bogeria que veu demostrar amb Sonata Arctica! O sigui que endavant, foteu canya!

Després d'aquesta gira, quins són els vostres plans de futur?

Masi - Actualment tenim més o menys una tercera part recorreguda en el procés de composició del proper disc. És un procés lent perquè aquesta vegada farem les cançons més llargues i més èpiques, enllaçades amb variacions dinàmiques i també amb parts avorrides entre una cançó i l’altre, intentant crear alguna cosa temàtic, o sigui que es un desafiament però l’aconseguirem i farem el millor àlbum d'Amoral que s’ha fet mai. Esperem entrar a estudi el pròxim any. En quant a les gires de Beneath, hem fet 2 tours per Finlàndia després d'aquest àlbum, hem estat als Estats Units, a la Xina i al Japó. Hem estat en alguns festivals a Indonèsia... Filipines, i intentarem reservar alguna altre cosa...

Ari - Potser anirem un altre cop al Regne Unit, Londres crec.

Masi - Però seran molt pocs concerts després d'això, perquè hem fet un tour molt llarg, o sigui que finalitzem ja aquest, esperem a el proper tour i després a fer altre cop el mateix i continuar amb la mateixa historia....

Ari - Si, i cadascú te les seves altres bandes, el Masi té la seva banda, jo tinc feina d'estudi i un tour a Finlàndia, o sigui que estarem un parell de mesos desconnectats d'Amoral.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Presentació de "Blindead"

El passat 3 de novembre de 2012 donava el tret de sortida del Blindead Tour a la Sala Mephisto. Els vallesans Embellish presentaven el seu segon disc d'estudi acompanyats de les bandes Medianoche i Onirophagus, convertint així la nit de dissabte en una de les més gòtiques que es recorden a Barcelona.


Davant d'una cinquantena de persones va començar el show poc abans de les 21h i els encarregats de trencar el gel van ser els barcelonins Medianoche, una banda de rock i metal gòtic creada l'any 2006 i formada per Jordi Olloquequi a la veu i baix, Pau Megina a la guitarra i Josep Tapias a la bateria; tot i això, per aquest concert van comptar amb la col·laboració de Jaume als teclats. Precisament aquest últim, caracteritzat de vampir i acompanyat d'una intro musical, va ser el primer en aparèixer a l’escenari per fer una petita performance amb dues noies; després de mossegar-ne a una i beure's la seva sang, comença el concert amb el tema Nudos de Sangre. El de Medianoche és un hard-rock amb tocs de heavy metal gòtic i interpretat en castellà, com ho demostren els temes inclosos en el seu debut discogràfic Pesadillas, editat aquest mateix 2012.


El primer que ens va cridar l'atenció per l'actuació de Medianoche va ser la localització de la bateria, situada a l'esquerra de l'escenari, deixant la part central a la veu i baix i la banda dreta de la tarima per la guitarra. El so, per tractar-se de Mephisto, va ser molt correcte, podent escoltar tots els instruments de la banda i la veu de Jordi a la perfecció; a destacar en Pau a la guitarra i el seu barret de copa, estil Slash. En el tercer tema, En la Boca del Lobo, vam gaudir d'una altra performance, ara a càrrec d'una caputxeta bastant fosca i d'un home llop que, després de perseguir-la per entre el públic i mossegar-la, la va deixar estesa a terra, mentre la banda seguia amb Los Pálidos. La gent, encara una mica adormida, començava a respondre als temes dels barcelonins.


Tot seguit, l’únic tema en anglès, Black Snow, per arribar a l'equador del concert. Després de solucionar uns petits problemes amb guitarra, la banda va seguir desgranant els temes del seu debut. Mica en mica ens apropàvem al final de la seva actuació, però la banda encara ens tenia una sorpresa guardada: en el darrer tema, Pesadillas, una vampiressa va rebre un pot de vidre amb sang de la mà del teclista i, després de fer un bon glop damunt de l'escenari, mentre la banda acabava el tema i s'acomiadava de la gent, va baixar per oferir-ne al públic; uns quants van reaccionar amb cara de pomes agres... però d'altres van beure el líquid de la vida. Una molt bona manera d'arrencar una nit que acabaria millor.


Medianoche Setlist: Nudos de Sangre / No Me Olvidarás / En la Boca del Lobo / Los Pálidos / Black Snow / El Adversario / Hechizo o Tortura / El Terror no Tiene Forma / Madrugada Rota / Pesadillas

Després de treure la bateria del lateral i fer el pertinent canvi de backline, els següents en pujar a la tarima de Mephisto van ser Onirophagus, una banda formada el passat 2011 a l’Hospitalet del Llobregat i composada per Paingrinder a la veu, Moregod i Ghorth a les guitarres, Khrorum al baix i Uretra a la bateria. La banda va per feina, ja que aquest mateix any han editat un ep, Defiler of Hope, amb el segell Xtreem Music, amb qui esperen debutar amb un llarga durada de cara el proper 2013, que portarà per títol Prehuman. La banda practica un death i doom metal clàssic, emulant a bandes de metal extrem de la dècada dels ’90 com poden ser Paradise Lost, My Dying Bride, Immolation o Hypocrisy.


Van començar el seu concert amb el tema No Colours in This Earth, el que serveix per obrir el seu treball discogràfic; amb uns guturals brutals, unes guitarres rapidíssimes i una secció rítmica de baix i bateria aclaparadora, els joves membres de la banda van aportar potència, foscor i tristor a la sala. I és que d'això tracta el doom metal. Tot i comptar amb més assistents que Medianoche, gran part del públic va seguir fred, en part pel canvi radical i l’estil tant diferent que existeix entre Onirophagus i les altres dues bandes de la nit; això si, hem de destacar un fidel seguidor de la banda, que no va parar en tot el concert d'animar i cantar els temes davant de l’escenari. Una mica estàtics damunt de l’escenari, a qui més es veia era al baixista, que no parava de fer headbanging mentre seguien caient els temes del primer ep.


Arribant al final del concert, com a primícia, van interpretar el tema Baikal; aquest tema entrarà a formar part del primer disc de la banda i, per nosaltres, va ser un dels millors de la seva actuació, demostrant com pot evolucionar el so d'una banda en un any d'experiència. Sense temps per molt més, van tancar la seva actuació amb el tema Decarnized i, després d'agrair l’assistència de públic, van agrair també la feina del seu tècnic de so, qui havia controlat la situació amb un braç enguixat.


Onirophagus Setlist: No Colours on This Earth / Onirophagus / Incubated Mind / Defiler of Hope / Baikal / Decarnized

Arribats a aquest punt de la nit, cap a les 22:40h, i després d'un canvi de backline una mica més llarg que l’anterior per preparar l’escenari com l’ocasió ho mereixia, saltaven a la tarima els egarencs Embellish: el primer en fer-ho va ser el guitarrista i un dels fundadors de la banda, Miguel Castilla; el va seguir el seu germà i baixista Ernesto Castilla, l’altre guitarrista de la banda, Marcos Martín i el bateria Gonzalo Moldes. Per últim, el vocalista i gran frontman d'Embellish, David Gohe, amb el seu característic maquillatge i el seu somriure hipnotitzador. Venien a presentar el seu segon i esperat disc d'estudi, Blindead; i quina millor manera de fer-ho que començant amb el potent Bleed Me.


Amb la sala a la meitat de la seva capacitat, entre el públic vam poder veure a gent coneguda com Xavi Díaz i Sílvia Suàrez de Druantia o Jordi Lebrón de A Tempered Heart, qui havien cancel·lat el seu show amb Beethoven R a la Sala BeCool. Precisament aquest últim, gran amic de David, va rebre la dedicatòria d'un dels temes de la nit; i no seria l'únic. Els temes del nou disc seguien caient, però en un concert d'Embellish sempre hi ha lloc pels clàssics de la banda; així, ja al tercer tema, van interpretar Falling, el tema amb el que van acabar la seva actuació al Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica). Però no seria l'únic tema del disc debut dels egarencs, arribant a interpretar fins a cinc temes del Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers, com la que dóna nom al disc o la que van fer servir per acabar el concert, False Illusions.


No era la primera ni la segona vegada que els vèiem en directe però podem afirmar que va ser el millor dels concerts que hem vist d'Embellish: Miguel Castilla, una mica fotut de salut, ha va donar tot com sempre a les sis cordes, no deixant d'animar al públic, fent-lo aplaudir al ritme de la música i aixecant les banyes en tot moment; per la seva banda, Marcos, una mica més estàtic, va demostrar la gran professionalitat i el gran saber fer a la guitarra. Ernesto no va deixar d'anar d'una banda a l'altra de l'escenari en tot el concert, mentre Gonzalo colpejava la bateria amb ràbia, obtenint un so molt contundent. I David Gohe, un gran mestre de cerimònies, interpretava amb sentiment tots els temes i aprofitant el final de Walk Alone i l'inici de Black Star per presentar als seus companys. Amb Key of Sadness van marxar un moment de l'escenari, per tornar poc després amb el primer single del nou disc: Valley of Broken Smiles, amb l'energia del començament del concert, tot i portar una hora a l'escenari.


Abans de posar el punt i final a la presentació de Blindead, del que van sonar gairebé tots els temes, van tornar al primer disc per interpretar I Don’t Believe in You i tancar el show amb False Illusions. Els primers temes de la formació sonen brutals... però és que els temes de Blindead encara sonen millor! I és que l’evolució d'Embellish s'ha deixat notar en aquest nou treball, que estaran presentant per tota la península fins a finals d'any. Si mai els heu vist en directe, per molt o poc que us agradi l’estil, nosaltres us els recomanem!


Embellish Setlist: Bleed Me / Waiting the Light / Falling / Words of Fire / Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers / Walk Alone / Black Star / Our Last Twilight / When My Heart is Bleeding / Your Love Wants to Kill Me / Key of Sadness / Valley of Broken Smiles / I Don’t Believe in You / False Illusions

dissabte, 24 de novembre del 2012

Kalimetal #181

Ei Metaleros/es!! El passat cap de setmana, Barcelona es va omplir de heavy metal en, gairebé, totes les seves sales; un munt de bandes internacionals, però també de la península, van aconseguir unes molt bones ventes... i el futur, a casa nostra, pinta molt bé amb els concerts que s'estan anunciant de cara a principis de 2013!!

Aquest és un dels temes que repassem en el programa; però també hi trobareu novetats discogràfiques, notícies d'allò més interessants i una entrevista amb els membres de la banda Staccatum!


Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) LordiDevil’s Lullaby
02) RammsteinHaifisch
03) VexillumThe Wanderer’s Note
04) Orden OganThe Things We Believe In
05) Freedom Call66 Warriors
06) Death DestructionKill It!
07) Trivium – Drowning in Slow Motion
08) SaratogaÁngel o Demonio
09) KornChaos Lives in Everything
10) Judas PriestHeading Out to the Highway
11) Battle BeastThe Band of the Hawk
12) Sonata ArcticaCinderblox
13) Entrevista Staccatum
13.1) Staccatum
13.2) Dueños de la Noche
13.3) Dale!
14) WarbringerDemonic Ecstasy
15) Dark TranquilitySurface the Infinite
16) Rock Sugar – Shook Me Like a Prayer

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #153

Avui us volem presentar un descobriment que, més que dedicar-se a fer versions de temes de qualsevol estil i transforma-los al heavy metal, es dedica a fusionar dos o més cançons, sent com a mínim una d'elles un clàssic de heavy metal o hard rock i l'altre un clàssic pop de la dècada dels '80!

Ells són Rock Sugar i la idea de combinar temes per crear-ne d'altres, sempre segons la seva pàgina web, va sorgir quan la banda es va quedar encallada en una illa deserta l’any 1989 amb un reproductor de cd, unes piles i el disc d'una nena de 13 anys. Amb temps per avorrir-se van començar a experimentar, arribant on han arribat.

L'any 2010 la banda va debutar amb el disc Reimaginator, on inclouen un total de 13 temes; si entreu a la seva pàgina web, podeu deixar recomanacions de temes perquè els combinin, a veure si poden editar un altre disc! El tema que hem triat no té vídeo, però és secundari després de que algú s'hagi atrevit a fusionar dos grans de la música: els AC/DC i la Madonna amb el tema Shook Me Like a Prayer!

El Clàssic de la Setmana #156

El clàssic d'aquesta setmana ens arriba de la mà d'uns britànics que van ajudar a definir el heavy metal tal i com el coneixem avui en dia: Judas Priest. Formats l’any 1969 a Birmingham, van explotar l’any 1980 amb l’edició de l’aclamat British Steel.

Però no van parar allà i un any després van seguir augmentant la seva discografia editant el disc Point of Entry, un disc gravat a l'illa d'Eivissa i del qual se'n van extreure un total de tres singles, dels qual us proposem un d'ells.

Però abans us volem anunciar un concert del qual us volem regalar una entrada; no, no és dels Judas! Però per aconseguir l’entrada haureu de contestar a una pregunta relacionada amb els britànics! I, si la voleu, aneu ràpids que només en tenim una!


El guitarrista Aaron López, professor d'harmonia moderna i guitarra elèctrica de la Heavy Rock School, escola de música moderna de Barcelona, estarà presentant el seu debut discogràfic, Metamorphosis, a l’Espai Jove La Fontana, al barri de Gràcia de Barcelona, el proper 22 de desembre. El preu de l’entrada és de 5€ però, si voleu anar-hi per la patilla, ens heu d'enviar un mail a kalimetal666@gmail.com contestant aquesta pregunta: quin famós guitarrista va ser mànager de Judas Priest durant la dècada dels ’70?

Mentre penseu o busqueu la resposta, us deixem amb un tema de Judas Priest que porta per títol Heading Out to the Highway.

dijous, 22 de novembre del 2012

Hellish Rock Tour II

Es comencen a escalfar els motors de cara l'any 2013 i ja us podem anunciar el que serà un dels concerts de l'any a Barcelona, organitzat per Eclipse Group i RRS Promo! El proper 28 de febrer, la Sala Razzmatazz serà l'escenari de la segona part del Hellish Rock Tour, en el que hi participaran tres grans bandes: els brasilers Shadowside s'han confirmat com els teloners dels alemanys Gamma Ray i Helloween!!


Els encarregats d'arrencar el concert seran els brasilers Shadowside, una banda formada l'any 2001 a la ciutat de Santos i que combina diferents elements del heavy metal com el thrash i el power i el hard rock. Una altra particularitat de la banda és que, acostumats a bandes com Angra, Almah o Cavalera Conspiracy, bandes brasileres amb cantant masculí, Shadowside està liderada per Dani Nolden, una vocalista d'empenta impressionant, qui també s'encarrega dels teclats. Esta acompanyada de Raphael Mattos a la guitarra, Ricardo Piccoli al baix i Fabio Buitvidas a la bateria.


Van debutar l'any 2001 amb la demo Shadowside, que els hi va donar empenta dins del seu país. El 2006 van editar el seu primer llarga durada, Theater of Shadows, en la seva versió brasilera; tant va ser l'èxit del disc, que el van editar un any després en versió americana. El segon disc de la banda, Dare to Dream, va veure la llum el 2009, arribant a presentar-lo per tota Europa, sent teloners de W.A.S.P. El passat 2011 van editar el seu darrer treball fins la data, Inner Monster Out, on s'inclouen temes com un dels singles del disc, Angel with Horns.


El primer dels plats forts de la nit arribarà tot seguit; i és que els alemanys Gamma Ray, banda formada l'any 1988 per Kai Hansen, aterraran a Barcelona per descarregar els temes de la seva llarga discografia, actualment composada per deu discos d'estudi, deixant de banda recopilacions, directes i ep's. Per la banda ha passat gent com Ralf Scheepers, Uli Kusch, Uwe Wessel o Dan Zimmerman, qui ha deixat la banda aquest mateix 2012, donant entrada al bateria Michael Ehré, qui acompanya a Henjo Ritcher a la guitarra i Dirk Schlächter al baix.


Parlant d'edicions, el nou disc de la banda, amb portada, tracklist i data de llançament per anunciar, està previst pel proper 2013, tal i com va confirmar Kai Hansen en una recent entrevista. L'edició més recent de la banda és un doble àlbum en directe, Skeletons & Majesties Live, el qual també el podeu aconseguir en versió DVD. Un dels temes que han fet servir per promocionar l'edició és l'homònim a la banda, Gamma Ray! Us perdreu una descàrrega com aquesta?


Però els caps de cartell de la vetllada seran els alemanys Helloween, que tornaran a Barcelona un parell d'anys després de la seva última visita, quan van venir amb Stratovarius i Trick or Treat, en plena promoció del seu disc 7 Sinners. La banda, per on ha passat gent com el mateix Kai Hansen o Uli Kusch, qui van coincidir a Gamma Ray, Michael Kiske, actualment a Unisonic o Roland Grapow, actualment a Masterplan, està formada per Andi Deris a la veu, Michael Weikath i Sascha Gerstner a les guitarres, Markus Grosskopf al baix i Daniel Löble a la bateria.


El proper 18 de gener de 2013, la veterana banda de power metal editarà el catorzè disc d'estudi de la seva carrera, des de que comencessin a editar discos el passat 1985, any en que van debutar amb Walls of Jericho. El nou disc portarà per títol Straight Out of Hell i el primer single, juntament amb el seu videoclip, s'espera en breu i el tema escollit és el que servirà per obrir el disc, Nabataea. La portada del disc s'ha anat desvetllant progressivament, fins a obtenir la seva totalitat, així com també s'ha desvetllat el tracklist complet del disc.

01. Nabataea – 7:03
02. World of War – 4:56
03. Live Now! – 3:10
04. Far from the Stars – 4:41
05. Burning Sun – 5:33
06. Waiting for the Thunder – 3:53
07. Hold me in your Arms – 5:10
08. Wanna be God – 2:02
09. Straight out of Hell – 4:33
10. Asshole – 4:09
11. Years – 4:22
12. Make Fire Catch the Fly – 4:22
13. Church Breaks Down – 6:06

Esperarem uns dies a poder veure i, sobretot, escoltar el nou tema dels alemanys, a veure com sona! De moment, i per anar obrint boca, els recordem amb el primer single de l'anterior treball, Are You Metal?


Les entrades anticipades pel concert les podeu comprar per un preu de 36€ més despeses; també us podeu esperar al mateix dia del concert i comprar-les a taquilla per un preu de 40€. Però si voleu, podeu aprofitar una oferta especial i comprar la vostra entrada per només 32€ a la botiga Pentagram Music Store, al carrer Sitges número 5 de Barcelona!! Deixareu perdre la oferta i el concert? Nosaltres ja us diem que no ho farem!!

dimecres, 21 de novembre del 2012

Novetats de la Heavy Rock School

Com ja sabeu, la Heavy Rock School, l'escola de música moderna de Barcelona, organitza diferents masterclass i moltes altres activitats que us recordem a continuació; agafeu paper i bolígraf, apunteu-les i no us en deixeu perdre cap ni una!


Per aquest divendres 23 de novembre hi ha una masterclass de guitarra elèctrica; es realitzarà a la tercera planta de la mateixa Heavy Rock School, és totalment gratuïta i serà impartida per David García, professor de l'escola. En aquesta masterclass es mostrarà una cosa que no s'acostuma a explicar en un clínic d'aquestes característiques:

- El so de la guitarra: com aconseguir un so propi, amb personalitat;
- Com regular el so dels amplificadors;
- Com jugar amb els efectes de la guitarra;
- Conèixer tots els secrets tecnològics i la funció acústica de la guitarra.


El dia següent, dissabte 24 de novembre, el bar Heaven and Hell de Cerdanyola del Vallès ha organitzat una nova edició del concert G3 + K1. Serà la segona edició d'una gran nit de virtuosisme de la mà dels guitarristes David García Camino, Mike Zágora (director i professor de la Heavy Rock School) i David Garcia (professor de la Heavy Rock School) i el teclitsta Jesús Espejo (professor de la Heavy Rock School). El concert començarà a les 22 hores, l'entrada és gratuïta i, en alguns temes, tindran la col·laboració vocal de Xtine Black i Manu Esteve.


Per aquest dijous hi havia programada una masterclass de baix, impartida per César Garrido en una de les aules de l'escola; com que no s'han omplert les places, la masterclass s'ha postposat i es realitzarà el proper dijous 13 de desembre, deixant més temps a la gent per què s'apunti. En ella s'ensenyaran diferents tècniques de baix elèctric:

- Tècnica de la mà esquerra: exercicis per la correcta posició de la mà i per obrir-la;
- La importància del baix amb la bateria: el groove, treballar amb metrònom i la importància de caminar amb la bateria;
- Construir línies de baix fent servir diferents tècniques;
- La importànica de saber escoltar per no crear línies sobrecarregades;
- El silenci també és música...

Si voleu assistir-hi, passeu-vos per aquest enllaç, envieu un correu i reserveu la vostra plaça!


I aquí us anunciem una nova masterclass, aquesta vegada de bateria! Es realitzarà el dijous 20 de desembre al bar Hell Awaits i serà impartida pel mestre Loris Pacaccio. En ella es tractaran temes com:

- Ritmes bàsics i intensitat dels cops i redobles;
- Com aconseguir un bon groove;
- Doble bombo nivell principiant, mig i avançat;
- Com entendre la lectura
- Tocar a velocitat lenta i a velocitat ràpida;
- Polirítmia i ús dels plats;
- Independència i improvisació...

Si voleu assistir a aquesta masterclass, envieu un mail a la Heavy Rock School a través d'aquest enllaç; us enviaran un mail de confirmació i podreu ser una de les 50 persones que hi assistiran!


I ja per últim, però no per això menys important, el proper dissabte 22 de desembre, el professor d'harmonia moderna i de guitarra de la Heavy Rock School, Aaron López, estarà en concert a l'Espai Jove La Fontana, al barri de Gràcia i per només 5€ l'entrada.

El concert servirà per presentar el seu debut discogràfic, Metamorphosis, un disc instrumental que ha comptat amb la participació de gent com Danko Compta a la bateria, Carlos Leonardo (d'Aggression) al baix i Lluís Vallès al saxo; a més d'aquestes col·laboracions, en el concert també hi assistiran la vocalista Inma Ortíz i la ballarina Ruth Quesada. Tota aquesta gent amb tant bon saber fer damunt d'un escenari, aconseguiran oferir una nit per recordar!

A més, al programa d'aquesta setmana tindreu l'oportunitat de guanyar una entrada per aquest concert, responent a una fàcil pregunta! Però, per saber de quina pregunta es tracta i què heu de fer per participar, haureu d'escolar la nova edició del Kalimetal! Estigueu atents!!

Entrevista a Staccatum

El passat 21 de setembre, la Sala Estraperlo de Badalona va ser l'escenari del gran Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica), on hi van actuar un total de sis bandes. Una d'elles, la que vam poder veure a l'equador del festival, va ser Staccatum, un power trio molt jove que, a més, eren els organitzadors del festival.


Després de la seva actuació vam poder xerrar amb el vocalista i guitarra Marc Galindo, el baixista Jesús Marquina i el bateria Dennis Ruíz. Amb ells vam comentar els inicis de la banda, la seva trajectòria i els seus plans de futur... però millor que ho escolteu en paraules dels seus protagonistes!



Si voleu saber molt més de la banda, us convidem a què us passeu per la seva pàgina de Facebook, on hi trobareu totes les actualitzacions que constantment van realitzant, així com seguir en quins punts de la geografia catalana els podeu veure en directe! Com, per exemple, aquest mateix dissabte, 24 de novembre, que estaran descarregant la seva música al Cowboys Gang de Rubí!

diumenge, 18 de novembre del 2012

Crònica Amadeüs + Ankor + Masterly

El passat dissabte 27 d'octubre vam viure una nit completa de metal català a la Sala Mephisto de Barcelona. Tot i que fora feia fred, tres bandes van saber escalfar l'ambient d'allò més. Arrancava la gira de presentació del nou àlbum dels Amadeüs, Back Jack, i dels Masterly, Sin Identidad; entre mig d'ells també van actuar els Ankor.


Les portes de la Sala Mephisto s'obrien a les 20:30h i de seguida van començar a tocar els Masterly davant d'unes 80 persones que, tenint en compte la gran nit de metal que hi havia a la ciutat i els temps que corren, no està gens malament. La banda de power metal melòdic venien a presentar el seu primer llarga durada, Sin Identidad; Un disc amb el que s’han consolidat com a banda després d'incorporar un nou guitarrista, el Ramón Gulín, i fer un canvi de cantant, presentant el Sergi R. Perea, guitarrista també de la banda de metal gòtic Romanthica. El concert va començar fent-lo patir en l'inici del tema Aprendiz, i és que quan va saltar a l’escenari, es va acostar al micròfon per saludar al públic però aquest no va funcionar. Ho va seguir intentant sense èxit i just quan havia de començar a cantar, el tècnic de la sala li va activar. A l’escenari, els dos artistes mencionats van ser acompanyats pel Toni Lara a la guitarra, l’Óscar Cortés al baix i el Joel Marco a la bateria.


El concert va servir per presentar els temes del nou àlbum, demostrant que són uns bons músics i que han fet una molt bona tria amb el cantant qui, amb una potència de veu impressionant, no va para quiet ni un moment dalt l’escenari; l’espectacle en general hagués estat més complet si la resta de la banda hagués estat una mica menys estàtics. Masterly té un so molt contundent en directe i una tècnica molt professional, tot i que li va faltar la complicitat del públic, que potser encara estava una mica fred. El punt i final al seu concert va ser el tema que dóna nom al seu disc, Sin Identidad.


Masterly Setlist: Aprendiz / Trece Segundos / Sicus / Princesa / Las Heridas / Sin Identidad

Els següents en trepitjar l’escenari van ser els tarragonins Ankor, una banda amb un directe molt potent per part de tots els seus membres: Rosa de la Cruz a la veu, David Romeu i Fito Martínez a les guitarres i veus, Júlio A. López al baix i veus guturals, Javier Casanova “Rubio” als teclats i Jordi Vidal a la bateria. És una banda que es caracteritza pel bon rotllo que desprenen a l’escenari: una actuació d'ells és una demostració de professionalitat, grans músics i festa; una festa en la que saben unir al públic amb el que passa a l'escenari.


Una vegada més van fer un repàs del seu últim treball, My Own Angel, obrint el seu xou amb Starting Over. Van tenir alguns petits problemes tècnics, com ja va sent habitual en els concerts de la Sala Mephisto, però res fa que els tarragonins no facin vibrar al seu públic; un públic que potser no va estar tan receptiu com en altres ocasions, tot i que la banda no va deixar d'animar-lo en cap moment. Dins del seu potent concert no podien deixar de fer una petita menció a totes aquelles persones que són importants per cadascú de nosaltres amb el seu My Own Angel, una petita baixada de revolucions que va estar seguida del potent Reborn.

No va faltar tampoc la fantàstica versió del Chop Suey! de System Of A Down, que ens avisava de que el concert estava arribant al seu punt i final. Per acomiadar-se com Déu mana dels assistents a la sala, els tarragonins van tancar amb els dos temes dels quals han gravat videoclip a Suècia: Completely Frozen i Remaining. Esperem que la propera vegada que ens tornin a visitar, ja sigui amb un nou treball sota el braç.


Ankor Setlist: Starting Over / Pride / No Matter What / Against the Ground / My Own Angel / Reborn / Chop Suey! / Completely Frozen / Remaining

Arribava el moment àlgid de la vetllada amb el plat fort de la nit. Saltaven a l’escenari els membres de la banda Amadeüs: Israel Ramos a la veu, Rubén Lanuza i Alberto Román a la guitarra, Jared Camps al baix, Alberto Linares a la bateria i Miquel García als teclats. La banda de heavy i rock melòdic, com ells mateixos es defineixen, venien a presentar el seu segon disc, Black Jack, i tal era l’expectativa que havia envoltat la nova edició, que el nombre d'assistents es va veure doblat des que obrien la nit els Masterly.


El concert va començar amb el Prólogo Mea Culpa, la intro del nou disc que va donar pas, com no podia ser d'una altra manera, al tema Multiverso. Durant el concert van repassar gairebé tots els temes del disc que venien a presentar, juntament amb alguns dels temes del seu àlbum debut, Caminos del Alma, com per exemple Juliet, Fausto o La Última Canción, entre d'altres. El públic va estar molt receptiu durant tot el concert i va acompanyar a l’Israel sempre que ell ho va demanar, corejant tant els temes clàssics de la banda com els més nous. Amadeüs va demostrar la gran qualitat que tenen a l’escenari, fent vibrar al públic en tot moment, tot i que el que més els animava era l’Israel, un autèntic frontman amb una veu molt melòdica, que en directe sona encara millor que en el disc.


Amadeüs Setlist: Prólogo Mea Culpa / Multiverso / Vulnerables / Al Diablo / La Cruzada del Miserable / VI / Cabello de Ángel / Juliet / Héroe / La Última Canción / Árbol Viejo / Por Todos los Santos / Tres Milagros / Por el Reino Olvidado / Fausto / El Barco de Papel

Tres estils molt diferents, tots ells de casa nostra, els que vam poder veure el passat 27 d'octubre a la Sala Mephisto de Barcelona. Les tres bandes van demostrar que aquí també sabem fer bon metal i que volen que se'ls conegui arreu del món pel que fan. Aquell dia les tres bandes van moure un bon número de persones, tenint en compte que a poca distància la senyora Angela Gossow i els seus Arch Enemy estaven actuant a la Sala Razzmatazz.

Fotos: Sergi Helloween

Kalimetal #180

Ei Metaleros/es!! En el programa d'aquesta setmana us portem l'entrevista amb Age of Dust, una banda de metal gòtic i simfònic de recent creació, però de la que sentirem a parlar, si tot segueix el seu curs. Si voleu recordar com va anar el seu concert del passat 27 d'octubre a Sala Estraperlo, podeu recuperar la crònica aquí!


A més, us portem unes quantes novetats editades en els últims dies i una sèrie de notícies, algunes irrellevants però d'altres molt i molt curioses! A banda d'un clàssic molt mític i un friki molt eurovisiu. Vaja, que no us podeu perdre el programa d'aquesta setmana!!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) MagicaCenter of the Great Unknown
02) Black Country CommunionConfessor
03) Entrevista Age of Dust
03.1) My Anger
03.2) Liars
03.3) Nichts
04) Andre MatosStop!
05) WhyzdomCassandra’s Mirror
06) Status QuoWhatever You Want
07) Machine HeadWho We Are
08) The RasmusYou Don’t See Me
09) MasterplanFar from the End of the World
10) ThaurorodShadows and Rain
11) KatatoniaAmbitions
12) BuckcherryIt’s a Party
13) HatebreedBecome the Fuse
14) AlmahDays of the New
15) Royal HuntAngel’s Gone
16) White WizzardWest L.A. Nights
17) TherionPoupée de Cire, Poupée de Son

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #152

El passat 5 d'octubre, la ciutat de Barcelona es va omplir de concerts com el dels russos Arkona a la Sala Mephisto, la primera parada de la segona part de la gira Mejor Estar Despierto de Döria i Ankor a la Sala Music Hall (recorda aquí la crònica) i els suecs Therion, qui van celebrar els seus 25 anys de carrera musica a la Sala Razzmatazz 2. Durant la gira d'aquests últims es va posar a la venta, només en els seus concerts o en plataformes digitals, el treball prohibit per Nuclear Blast, Les Fleurs du Mal, un àlbum basat en els poemes de Charles Baudelaire.

Per altra banda, cada primavera se celebra el Festival d'Eurovisió, en una capital europea concreta. El festival es remunta a l'any 1956, quan es va celebrar la primera edició i, nou anys després, el 1965, Luxemburg guanyava gràcies a la vocalista France Gall i la interpretació del tema Poupée de Cire, Poupée de Son, un tema sobre nines escrit per Serge Gainsbourg. Precisament Therion ha fet una versió d'aquest tema, que no guanyarà Eurovisió, però que sona d'aquesta manera!

El Clàssic de la Setmana #155

L’any 1967 es formava a Londres una de les bandes de rock més prolífiques de tots els temps, ja que han arribat a crear més de 60 temes que han entrat a les llistes d'èxits musicals, col·locant-ne més d'una vintena dins el Top 10. Han arribat a portar el rock en totes les seves variants: hard rock, blues rock, rock psicodèlic, rock and roll... però un dels subgèneres que més els ha caracteritzat ha estat el boogie rock. Estem parlant de la mítica banda Status Quo.

Per la banda no han passat una gran quantitat de músics, però des del 1986, que els membres originals no es veuen les cares damunt d'un escenari; però això canviarà el proper mes de març de 2013, quan han tancat cinc dates pel Regne Unit, amb les entrades ja disponibles des de la seva pàgina web. Allà es tornaran a trobar el vocalista i guitarrista Francis Rossi, el guitarrista Rick Parfitt, el baixista Alan Lancaster i el bateria John Coghlan.

L'any 1979 van editar el dotzè disc d'estudi de la banda sota el títol de Whatever You Want, entrant a les llistes de ventes en la quarta posició. D'aquest disc es van despendre dos singles: el primer, el que li dóna nom al disc i el segon va ser Living on an Island. Nosaltres, evidentment, ens quedem amb el primer! Això és Whatever You Want.

dijous, 15 de novembre del 2012

Crònica Druantia + Age of Dust

Nit freda la del dissabte 27 d'octubre a Badalona, però que ràpidament es va anar escalfant, gràcies a les actuacions que hi havia preparades a la Sala Estraperlo: ens esperava una nit de metal simfònic i gòtic amb dues bandes encapçalades per unes dones que demostrarien la seva potència vocal damunt de l’escenari; tot estava preparat per les actuacions d'Age of Dust i Druantia, dues bandes que han passat pels micròfons de Kaliemtal (recorda l'entrevista a Age of Dust i l'entrevista a Druantia).


Els primers en trepitjar l'escenari d'una Sala Estraperlo com mai havia vist un servidor de plena, van ser els membres d'Age of Dust, una banda de recent creació amb influències simfòniques i gòtiques com Epica o After Forever, formada per Meritxell Iglésias a la veu, Sergio Ainoza a la guitarra i veu, Marta Coscujuela al baix i Carlos Segador a la bateria. Abans també hi havia la figura del teclista a la banda però, després de la seva marxa, tant en Sergio com la Marta s’encarreguen de crear els samplers de teclat pels concerts. L’actuació de la banda tenia molts al·licients: Age of Dust tornava als escenaris set mesos després del seu últim concert i ho feien presentant a la nova vocalista, qui només portava un mes amb la banda; a més, després de l’edició de la seva demo Reborn, a mitjans de 2012, han estat treballant en nous temes i, el concert, va servir per presentar-ne un bon número d'ells.


Els quatre membres de la banda van sortir a menjar-se el món, amb una potència impressionant i obrint el concert amb un dels nous temes, Moon for a Poet, que inclouran en una propera gravació que s'espera de cara a l’any vinent. Ja des d'un bon principi vam poder veure la complicitat que hi ha entre tots i, sobretot, les taules que va demostrar la nova vocalista, qui abans cantava en una banda de covers de Nightwish. Precisament amb Dark Chest of Wonder, tema dels finlandesos, el públic, qui havia començat fred com la temperatura que feia a l’exterior de la sala, es va començar a animar. Les combinacions vocals entre Sergio i Meritxell sonen brutals, tot i que el primer sortís perjudicat de la veu després de cantar a cegues durant tot el concert; i les composicions de la banda estan molt elaborades. Ara, simplement, els hi falta rodatge en directe per aconseguir el seu segell d'identitat; i, la incorporació d'un teclista, des de el nostre punt de vista, sobretot pels concerts, seria un punt essencial.


Els temes antics de la banda estan gravats amb la veu de Mayte Martínez i, tot i defensar-se, amb els nous temes es va veure la millor versió de Meritxell Iglésias, qui ha tingut la difícil tasca d'integrar-se a la banda i aprendre els temes en només un mes; i ho ha aconseguit! En un moment del concert, Carlos va deixar momentàniament la bateria per fer un speech davant del públic, dedicant el següent tema i posant-se un barret per interpretar-lo; qui deuria perdre la juguesca? Tothom havia passat per alguns dels micròfons que hi havia a l’escenari a excepció de la Marta, qui ho va fer al final del concert, per donar les gràcies i acomiadar-se de la gent; tot i això, si ens hi fixàvem bé, no va deixar de cantar una sola cançó en tot el concert! Amb Sensorium, una cover dels holandesos Epica, enfilaven la recta final del seu concert, que van tancar amb dos dels seus temes antics i, possiblement, els més coneguts per la gent que es va aplegar per veure'ls: Liars i Nichts.

Sense cap mena de dubtes, si segueixen treballant dur com fins ara, podem estar davant d'una banda local que es podria arribar a comparar amb les grans bandes de metal gòtic i simfònic del nord d'Europa.


Age of Dust Setlist: Moon for a Poet / False Hopes / Genesis / Dark Chest of Wonder / Lost Remembrance / Weeping Willow / My Anger / Angel’s Dust / Wolf’s Cry / Queen of Chaos / No Shade of Grey / Sensorium / Liars / Nichts

Seguidament era el torn dels egarencs Druantia que, tot i veure’ls en diverses ocasions en poc temps, cada concert de la banda es converteix en una novetat! I és que aquesta vegada, després del seu pas pel Metal Rising Fest II (recorda aquí la crònica), tornaven a pujar a un escenari amb un altre canvi a les seves files: la nit del dissabte va servir per presentar a Aaron Carrasco al baix, després de la marxa anunciada d'Alan Prieto en la posició de baixista. La banda la completen Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Eric Ruíz a la bateria i Àlex Martín als teclats. Amb una força i energia com no la recordava, van arrencar el concert amb el tema Black Hand que, si el voleu escoltar, el trobareu a l'entrevista que els hi vam fer a la banda. Tot i això, com tot bon concert de Druantia, alguna cosa havia de passar: la Sílvia no es trobava en les millors condicions vocals possibles; tot i això, va defensar tots els temes a la perfecció.


Després de veure a la banda en locals com La Sala de Sabadell, Sala BeCool o Music Boxes, hem de dir que la sonoritat va ser la millor, com a mínim des del públic. I un altre aspecte de la banda que ha anat millorant concert rere concert és la comunicació amb el públic i la seva implicació amb l’actuació dels de Terrassa, com ho va demostrar, entre altres moments, el fer cantar la tornada de Our Solemn Hour, versió dels holandesos Within Temptation, al públic de les primeres files. Després d'aquesta cover, va arribar el moment màgic de la nit amb l’inici del tema Fallen Angel, amb el protagonisme compartit d'un Àlex increïble als teclats, acompanyat de la preciosa veu de la Sílvia.


Si hem de destacar la labor instrumental del concert, hem de parar atenció al benjamí de la banda, Eric, qui cada dia ens sorprèn més darrera la seva bateria; tampoc poden deixar de mencionar a Aaron qui, amb molt poc temps a la banda, va demostrar ser un gran baixista amb una gran actitud damunt de l'escenari i una gran integració amb la resta de membres. I, com no, Xavi i Marc, esplèndids amb les sis cordes: el primer portant el pes dels temes i el segon descarregant els seus potents solos, amb la força que li van proporcionar els dos entrepans que es va menjar abans del concert! Ja acabant el show, una altra versió dels holandesos Epica es va poder escoltar a Sala Estraperlo; aquesta vegada l’escollida va ser Cry for the Moon, on Marc Delgado es va posar a la pell del seu compatriota, Mark Jansen, per interpretar el tema a la guitarra i la veu. Per tancar l’actuació, es va presentar a la banda justament abans d'acabar amb Wheel of Fate.


A l’espera del disc debut de la banda podem afirmar que, si tenen sort en crear una formació estable i seguir pel camí que han estat trepitjant fins el moment, ens trobem davant d'una de les bandes amb més projecció dins del metal simfònic de casa nostra.

Druantia Setlist: Black Hand / Downpour / In the World of Pain / Our Solemn Hour / Fallen Angel / The Call / The Storm / Promised Land / Cry for the Moon / Unholy Nation / Wheel of Fate

Si voleu veure a les bandes en directe, ho podeu fer el proper 24 de novembre! Però haureu de triar quina d'elles: per una banda, Age of Dust estarà actuant a la Sala BeGood, juntament amb Pareidolian; per l’altra, Druantia participarà en la presentació del disc Contes de la Vall de Glaç, dels IceStorm, a la Sala Mephisto, juntament amb Ravenblood i Menzia. Trieu quin trieu, estareu recolzant el metal local! Per tant, a nosaltres ja ens estarà bé!