El passat dilluns 22 de juny, la Sala Razzmatazz de Barcelona va ser l'escenari del retorn de Korn a la nostra ciutat; i ho feia acompanyat de dues grans bandes, els gibraltarenys Breed 77 i els també americans Killswitch Engage (més coneguts per KSE).
Amb una sala mig plena, van començar la seva actuació els Breed 77; van haver de cridar l'atenció del públic perquè entrava molta llum de l'exterior i, tot i que van apagar les llums de sala, poca gent es va donar compte de que ja començava el concert. Unes primeres notes tocades amb una guitarra espanyola recolzada en un faristol, deixava entreveure les arrels del metal que practiquen aquests joves: una fusió de heavy metal, flamenc i unes pinzellades de cant aràbic.
La banda formada per Paul Isola a la veu, Danny Felice i Pedro José Caparrós a les guitarres, Stuart J. Cavilla al baix i Óscar Zamora a la bateria, venia en substitució dels americans Five Finger Death Punch, que van abandonar la seva gira europea per desgràcia de molts que els havien seguit per Youtube i tenien ganes de veure'ls en directe. Els van avisar amb només sis dies de marge per preparar la seva actuació i van transmetre una gran energia i ganes de fer bé les coses als pocs assistents que hi havia en aquell moment a la sala.
Van repassar temes dels seus discos, mesclant els temes cantats en castellà, en anglès i en ambdues llengües. Van tenir temps, en la mitja hora que els hi van deixar, per avançar el tema Hatin', que formarà part del nou àlbum que sortirà a la venta el proper mes de setmebre i van acabar el seu concert amb una versió del Zombie de The Cranberries, que ens va deixar amb ganes de més. Esperem que tornin ben aviat!
Cap a les 20.30 hores es tornaven a apagar les llums (aquesta vegada ja estavem preparats, tot i que encara hi havia força llum exterior), per acollir a l'escenari els americans Killswitch Engage, banda de metalcore procedent de Westfield, qui van fer acte de presència amb les notes de A Bid Farewell.
El vocalista Howard Jones va demostrar les seves qualitats vocals durant tot el concert, movent-se sense parar i esquivant els seus companys, qui tampoc estaven quiets damunt de l'escenari. Sobretot el guitarrista Adam Dutkiewicz, que només va parar per presentar alguns temes i per dir grolleries a les noies assistents. La resta de la banda són Joel Stroetzel a la guitarra, Mike D'Antonio al baix i Justin Foley a la bateria.
Van interpretar temes com My Last Serenade, My Curse, Rose of Sharyn i The End of Heartache; van tenir temps per estrenar un tema del seu nou treball homònim, Killswitch Engage, de títol Starting Over i acabar el concert amb una versió del clàssic de Ronnie James Dio, Holy Diver.
Cal destacar un moment del concert on Howard Jones va demanar al públic que formés el que es coneix com a wall of death: és a dir, separar el públic en dos per, al ritme de la música, desfer el passadís que quedava entre la gent per xocar entre si. Tot i això, aquesta paret es va quedar amb el que es coneix com a mosh pit, un cercle on la gent salta i es colpeja sense parar, sense importar qui o què tens al costat.
Amb el concert de Killswitch Engage, la Sala Razzmatazz ja estava molt més plena; no es va omplir del tot, però amb els cap de cartell, l'aspecte era molt bo tot i la crisi i el preu de les entrades. El pioners del nu-metal visitaven Barcelona després de passar per Madrid l'any passat i no deixar-se caure per terres catalanes; per tant, hi havia moltes ganes de tornar a veure a Korn en directe. I no van decepcionar!
No venien a presentar cap àlbum nou ni es van dedicar a repassar els temes del seu darrer treball d'estudi; tot el contrari! Fa poc han editat un recopilatori anomenat Collected, i això és el que van fer, repassar els èxits que els han portat a ser el que són! Vam poder escoltar temes com Freak on a Leash, Blind, Falling Away From Me, A.D.I.D.A.S. o Y'All Want a Single, entre molts d'altres. No van faltar un parell de ressenyes a Metallica (amb un tros del tema One) i a Queen (interpretant el We Will Rock You). No hem de passar per alt tampoc la impressionant versió completa que van fer del Another Brick in the Wall de Pink Floyd.
La posada en escena de Korn va ser cuidada al detall: des de la il·luminació, el so (que va ser perfecte!) i el luxós peu de micròfon que portava el cantant Jonathan Davis. A banda del guitarrista James "Munky" Shaffer, el baixista Reginald "Fieldy" Arvizu i el nou bateria Ray Luzier, la banda estava acompanyada del guitarrista Shane Gibson i el teclista Zac Baird, qui encara donen més força a la banda en directe.
Si el wall of death va ser un gran moment en el concert de Killswitch Engage, el concert de Korn també va tenir un moment per recordar: quan Jonathan Davis va sortir a l'escenari amb una gaita; tot i les dificultats de sonoritzar aquest instrument, no va sonar del tot malament!
En definitiva, un concert més per recordar; el so sempre estarà en la nostra ment i no el podem compartir amb vosaltres, però les imatges quedaran per sempre i aquí en teniu una petita mostra!!
Amb una sala mig plena, van començar la seva actuació els Breed 77; van haver de cridar l'atenció del públic perquè entrava molta llum de l'exterior i, tot i que van apagar les llums de sala, poca gent es va donar compte de que ja començava el concert. Unes primeres notes tocades amb una guitarra espanyola recolzada en un faristol, deixava entreveure les arrels del metal que practiquen aquests joves: una fusió de heavy metal, flamenc i unes pinzellades de cant aràbic.
La banda formada per Paul Isola a la veu, Danny Felice i Pedro José Caparrós a les guitarres, Stuart J. Cavilla al baix i Óscar Zamora a la bateria, venia en substitució dels americans Five Finger Death Punch, que van abandonar la seva gira europea per desgràcia de molts que els havien seguit per Youtube i tenien ganes de veure'ls en directe. Els van avisar amb només sis dies de marge per preparar la seva actuació i van transmetre una gran energia i ganes de fer bé les coses als pocs assistents que hi havia en aquell moment a la sala.
Van repassar temes dels seus discos, mesclant els temes cantats en castellà, en anglès i en ambdues llengües. Van tenir temps, en la mitja hora que els hi van deixar, per avançar el tema Hatin', que formarà part del nou àlbum que sortirà a la venta el proper mes de setmebre i van acabar el seu concert amb una versió del Zombie de The Cranberries, que ens va deixar amb ganes de més. Esperem que tornin ben aviat!
Cap a les 20.30 hores es tornaven a apagar les llums (aquesta vegada ja estavem preparats, tot i que encara hi havia força llum exterior), per acollir a l'escenari els americans Killswitch Engage, banda de metalcore procedent de Westfield, qui van fer acte de presència amb les notes de A Bid Farewell.
El vocalista Howard Jones va demostrar les seves qualitats vocals durant tot el concert, movent-se sense parar i esquivant els seus companys, qui tampoc estaven quiets damunt de l'escenari. Sobretot el guitarrista Adam Dutkiewicz, que només va parar per presentar alguns temes i per dir grolleries a les noies assistents. La resta de la banda són Joel Stroetzel a la guitarra, Mike D'Antonio al baix i Justin Foley a la bateria.
Van interpretar temes com My Last Serenade, My Curse, Rose of Sharyn i The End of Heartache; van tenir temps per estrenar un tema del seu nou treball homònim, Killswitch Engage, de títol Starting Over i acabar el concert amb una versió del clàssic de Ronnie James Dio, Holy Diver.
Cal destacar un moment del concert on Howard Jones va demanar al públic que formés el que es coneix com a wall of death: és a dir, separar el públic en dos per, al ritme de la música, desfer el passadís que quedava entre la gent per xocar entre si. Tot i això, aquesta paret es va quedar amb el que es coneix com a mosh pit, un cercle on la gent salta i es colpeja sense parar, sense importar qui o què tens al costat.
Amb el concert de Killswitch Engage, la Sala Razzmatazz ja estava molt més plena; no es va omplir del tot, però amb els cap de cartell, l'aspecte era molt bo tot i la crisi i el preu de les entrades. El pioners del nu-metal visitaven Barcelona després de passar per Madrid l'any passat i no deixar-se caure per terres catalanes; per tant, hi havia moltes ganes de tornar a veure a Korn en directe. I no van decepcionar!
No venien a presentar cap àlbum nou ni es van dedicar a repassar els temes del seu darrer treball d'estudi; tot el contrari! Fa poc han editat un recopilatori anomenat Collected, i això és el que van fer, repassar els èxits que els han portat a ser el que són! Vam poder escoltar temes com Freak on a Leash, Blind, Falling Away From Me, A.D.I.D.A.S. o Y'All Want a Single, entre molts d'altres. No van faltar un parell de ressenyes a Metallica (amb un tros del tema One) i a Queen (interpretant el We Will Rock You). No hem de passar per alt tampoc la impressionant versió completa que van fer del Another Brick in the Wall de Pink Floyd.
La posada en escena de Korn va ser cuidada al detall: des de la il·luminació, el so (que va ser perfecte!) i el luxós peu de micròfon que portava el cantant Jonathan Davis. A banda del guitarrista James "Munky" Shaffer, el baixista Reginald "Fieldy" Arvizu i el nou bateria Ray Luzier, la banda estava acompanyada del guitarrista Shane Gibson i el teclista Zac Baird, qui encara donen més força a la banda en directe.
Si el wall of death va ser un gran moment en el concert de Killswitch Engage, el concert de Korn també va tenir un moment per recordar: quan Jonathan Davis va sortir a l'escenari amb una gaita; tot i les dificultats de sonoritzar aquest instrument, no va sonar del tot malament!
En definitiva, un concert més per recordar; el so sempre estarà en la nostra ment i no el podem compartir amb vosaltres, però les imatges quedaran per sempre i aquí en teniu una petita mostra!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada