Dissabte 26 de setembre de 2009 serà una data que molts (entre ells un servidor) recordarem durant molt de temps!! La Sala Salamandra de l'Hospitalet va viure uns moments que trigaran a repetir-se!!
Mitja hora abans de la suposada obertura de portes, la cua que es va formar a la sala ja arribava fins a la cantonada del següent carrer; i és que la soprano finesa afincada a Buenos Aires mou a molta gent!!
Però els primers a trepitjar l'escenari van ser els joves (molt joves; tot just tenen 19 anys!) noruegs Aspera. Aquesta banda de Melodic Progressive Metal, són tota una revolució al seu país, on han realitzat infinitat de concerts. Acompanyaven a Tarja Turunen, presentant el seu primer disc, Ripples, després d'editar un EP anomenat Illusion.
Després de la seva actuació, vam poder estar xerrant amb els membres de la banda, que estaven al·lucinant de la resposta de la gent (i això que he sentit a dir que els fans del metal de Barcelona som freds!). Ells són Atle Pettersen a la veu, Robin Ognedal a la guitarra, Rein Blomquist al baix, Nickolas Pettersen als teclats i Joachim Strom Ekelund a la bateria.
Van estar tres quarts d'hora ben bons damunt l'escenari, fent embogir a les noies que omplien les primeres files de la sala; i la veritat, no és per menys! La veu d'Atle és molt bona, la guitarra i el baix sonen a la perfecció i amb una gran tècnica, la bateria porta el ritme de la banda de l'inici al final de concert, i els teclats creen unes atmòsferes molt i molt bones. Sense dubtes, una banda que donarà molt a parlar en els pròxims anys!
Poc després, feien acte de presència els finlandesos Kings of Modesty. Els reis de la modèstia, tot i que porten molts anys a l'escena metalera finlandesa i molts concerts a les seves esquenes, no han editat cap àlbum fins aquest 2009. Presentaven el seu Hell or Highwater amb la seva formació al complet, encapçalada per Jason Flinck (baixista a Brother Firetribe) a la veu, Samuel Hjelt a la guitarra, Henkka Tuura al baix, Mikael Hjelt, el germà gran de Samuel, als teclats i Rane Simoinen a la bateria.
El seu so és característic de les terres escandinaves: riffs potents de guitarra, força a la bateria... El concert de la banda va ser molt correcte, però Jason Flinck li va posar tantes ganes que, de vegades, es quedava sense veu enmig d'un tema. Per posar el punt i final a la seva actuació, van fer onejar la bandera de Finlàndia damunt de l'escenari, per recordar a la gent la seva procedència.
Després d'això, mentre es preparava l'escenari per l'actuació que tothom havia anat a veure el dissabte, a la zona de merchandising apareixien els membres de Kings of Modesty, amb qui també vaig poder estar xerrant una bona estona de la nostra ciutat, del seu país, de música... Vaig aprofitar per xerrar també amb el seu mànager, a qui li he d'agraïr que em regalés l'àlbum de la banda, firmat per tots els components de la mateixa.
I, finalment, cap a quarts d'onze de la nit, feia acte de presencia la banda que acompanyava a la vocalista Tarja Turunen en aquest Final Storm Tour 2009. El més aclamat de tots va ser el bateria Mike Terrana (Masterplan i Savage Circus), però no anava sol; l'acompanyaven Alex Scholpp a la guitarra (Farmer Boys), Oliver Holzwarth al baix (Blind Guardian), Christian Kretschmar als teclats (Schiller) i Max Lilja al cello (Hevein). Tarja Turunen feia la seva aparició poc després, enmig dels crits i aplaudiments de la gent.
El set-list escollit per l'actuació va ser d'allò més variat: cançons ràpides i dures, on la cantant no parava de moure's d'una banda a l'altre de l'escenari; cançons més lentes i emotives, on deixava anar tot el seu potencial... però sempre amb mirades de complicitat cap als membres que l'acompanyaven i, sobretot, cap al públic assistent. Vam poder escoltar temes del seu repertori en solitari com My Little Phoenix, Minor Heaven, Ciaran's Well, però també els covers d'Alice Cooper del tema Poison i algun que altre tema de Nightwish, com She is My Sin i Come Cover Me.
Els temes més corejats pels assistents però, van ser I Walk Alone, el primer senzill del seu disc My Winter Storm (que el va cantar amb una capa blanca com a vestuari, la mateixa que fa servir en el videoclip), la versió de Nightwish del senzill Nemo, de l'àlbum Once, i el tema Die Alive, el nou senzill, que va servir per tancar el concert, a tres quarts d'una de la matinada!! Jo tenia entès que els concerts en sala havien d'acabar cap a dos quarts de dotze de la nit; però ja m'està bé que s'allargués!!
Però abans d'escoltar aquest darrer tema, Tarja Turunen tenia una sorpresa guardada per tots els seus fans: en un moment del concert, cap a dos quarts de dotze, va anunciar que la següent seria la última cançó de la nit. La nostra sorpresa va ser que, quan es va retirar de l'escenari, ho va fer per aparèixer per la porta que dóna accés directe del backstage a la sala, rodejada de quatre goril·les que la van portar fins al mig del públic on, després de fer seure a la gent perquè tothom la pugués veure (i que gairebé ningú li va fer cas!!), es va posar a cantar temes des de la zona de públic. Un fet inusual i que, de veritat, s'agraeix!!
Expressant-se en un argentí molt correcte (al començar al concert es va disculpar per no parlar el català), ens va interpretar, en primícia, el tema I Believe, que formarà part del nou treball en solitari de la soprano finlandesa.
Va ser una llàstima no poder parlar amb ella ni abans ni després del concert; però va ser un goig poder-la veure en directe i esperem que editi ràpid aquest nou disc perquè tan bon punt pugui, ens torni a visitar!!
Mitja hora abans de la suposada obertura de portes, la cua que es va formar a la sala ja arribava fins a la cantonada del següent carrer; i és que la soprano finesa afincada a Buenos Aires mou a molta gent!!
Però els primers a trepitjar l'escenari van ser els joves (molt joves; tot just tenen 19 anys!) noruegs Aspera. Aquesta banda de Melodic Progressive Metal, són tota una revolució al seu país, on han realitzat infinitat de concerts. Acompanyaven a Tarja Turunen, presentant el seu primer disc, Ripples, després d'editar un EP anomenat Illusion.
Després de la seva actuació, vam poder estar xerrant amb els membres de la banda, que estaven al·lucinant de la resposta de la gent (i això que he sentit a dir que els fans del metal de Barcelona som freds!). Ells són Atle Pettersen a la veu, Robin Ognedal a la guitarra, Rein Blomquist al baix, Nickolas Pettersen als teclats i Joachim Strom Ekelund a la bateria.
Van estar tres quarts d'hora ben bons damunt l'escenari, fent embogir a les noies que omplien les primeres files de la sala; i la veritat, no és per menys! La veu d'Atle és molt bona, la guitarra i el baix sonen a la perfecció i amb una gran tècnica, la bateria porta el ritme de la banda de l'inici al final de concert, i els teclats creen unes atmòsferes molt i molt bones. Sense dubtes, una banda que donarà molt a parlar en els pròxims anys!Poc després, feien acte de presència els finlandesos Kings of Modesty. Els reis de la modèstia, tot i que porten molts anys a l'escena metalera finlandesa i molts concerts a les seves esquenes, no han editat cap àlbum fins aquest 2009. Presentaven el seu Hell or Highwater amb la seva formació al complet, encapçalada per Jason Flinck (baixista a Brother Firetribe) a la veu, Samuel Hjelt a la guitarra, Henkka Tuura al baix, Mikael Hjelt, el germà gran de Samuel, als teclats i Rane Simoinen a la bateria.
El seu so és característic de les terres escandinaves: riffs potents de guitarra, força a la bateria... El concert de la banda va ser molt correcte, però Jason Flinck li va posar tantes ganes que, de vegades, es quedava sense veu enmig d'un tema. Per posar el punt i final a la seva actuació, van fer onejar la bandera de Finlàndia damunt de l'escenari, per recordar a la gent la seva procedència.
Després d'això, mentre es preparava l'escenari per l'actuació que tothom havia anat a veure el dissabte, a la zona de merchandising apareixien els membres de Kings of Modesty, amb qui també vaig poder estar xerrant una bona estona de la nostra ciutat, del seu país, de música... Vaig aprofitar per xerrar també amb el seu mànager, a qui li he d'agraïr que em regalés l'àlbum de la banda, firmat per tots els components de la mateixa.I, finalment, cap a quarts d'onze de la nit, feia acte de presencia la banda que acompanyava a la vocalista Tarja Turunen en aquest Final Storm Tour 2009. El més aclamat de tots va ser el bateria Mike Terrana (Masterplan i Savage Circus), però no anava sol; l'acompanyaven Alex Scholpp a la guitarra (Farmer Boys), Oliver Holzwarth al baix (Blind Guardian), Christian Kretschmar als teclats (Schiller) i Max Lilja al cello (Hevein). Tarja Turunen feia la seva aparició poc després, enmig dels crits i aplaudiments de la gent.
El set-list escollit per l'actuació va ser d'allò més variat: cançons ràpides i dures, on la cantant no parava de moure's d'una banda a l'altre de l'escenari; cançons més lentes i emotives, on deixava anar tot el seu potencial... però sempre amb mirades de complicitat cap als membres que l'acompanyaven i, sobretot, cap al públic assistent. Vam poder escoltar temes del seu repertori en solitari com My Little Phoenix, Minor Heaven, Ciaran's Well, però també els covers d'Alice Cooper del tema Poison i algun que altre tema de Nightwish, com She is My Sin i Come Cover Me.
Els temes més corejats pels assistents però, van ser I Walk Alone, el primer senzill del seu disc My Winter Storm (que el va cantar amb una capa blanca com a vestuari, la mateixa que fa servir en el videoclip), la versió de Nightwish del senzill Nemo, de l'àlbum Once, i el tema Die Alive, el nou senzill, que va servir per tancar el concert, a tres quarts d'una de la matinada!! Jo tenia entès que els concerts en sala havien d'acabar cap a dos quarts de dotze de la nit; però ja m'està bé que s'allargués!!
Però abans d'escoltar aquest darrer tema, Tarja Turunen tenia una sorpresa guardada per tots els seus fans: en un moment del concert, cap a dos quarts de dotze, va anunciar que la següent seria la última cançó de la nit. La nostra sorpresa va ser que, quan es va retirar de l'escenari, ho va fer per aparèixer per la porta que dóna accés directe del backstage a la sala, rodejada de quatre goril·les que la van portar fins al mig del públic on, després de fer seure a la gent perquè tothom la pugués veure (i que gairebé ningú li va fer cas!!), es va posar a cantar temes des de la zona de públic. Un fet inusual i que, de veritat, s'agraeix!!Expressant-se en un argentí molt correcte (al començar al concert es va disculpar per no parlar el català), ens va interpretar, en primícia, el tema I Believe, que formarà part del nou treball en solitari de la soprano finlandesa.
Va ser una llàstima no poder parlar amb ella ni abans ni després del concert; però va ser un goig poder-la veure en directe i esperem que editi ràpid aquest nou disc perquè tan bon punt pugui, ens torni a visitar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada