dilluns, 29 d’abril de 2013

Kalimetal #198

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del Kalimetal i, mica en mica, ens anem apropant a l'edició número 200!! Per aquest programa volem fer que tots vosaltres pugueu participar en el programa d'una manera molt senzilla: volem que ens envieu una proposta de cançó que, evidentment, farem sonar al llarg de les dues hores especials! I, si en tenim més de les necessitades... tranquils! Les seguirem posant en edicions posteriors!! Si voleu participar, ho podeu fer seguint aquest enllaç!!


Però, de moment, encara tenim dos programes per davant; el primer d'ells el volem dedicar a repassar algunes notícies de properes edicions de discos, algunes novetats recent aparegudes al mercat i repassar un interessant concert que tenim pel proper 11 de maig a Sala Estraperlo de Badalona... tot això i molt més ho trobareu en l'edició d'aquesta setmana!!

Com sempre, us deixem el tracklist del programa i els enllaços de descàrrega!!

01) Drowning Pool - Anytime, Anyplace
02) Amorphis - Hopeless Days
03) Primal Fear - Give'Em Hell
04) Sons of Seasons - Soul Symmetry
05) Amon Amarth - Deceiver of the Gods
06) Dragonforce - Give Me the Night
07) Orphaned Land - Nora El Nora (Entering the Ark)
08) Black Majesty - Holy Killers
09) Pagan's Mind - Eyes of Fire
10) Guns N'Roses - Paradise City
11) Baby Metal - Ijime, Dame, Zettai
12) Down - Witchripper
13) Inmoonere - Fugint del Món
14) Moonshide - Helpless Wretch
15) Astral - Pacto de Cristal
16) Linkin Park - Burn It Down
17) Engel - In Darkness
18) Asking Alexandria - The Death of Me
19) Fairyland - Assault on the Shore
20) Rock Sugar - We Will Kickstart Your Rhapsody

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #168

Rock Sugar és una banda que es caracteritza per combinar temes de heavy metal amb temes de la música pop de la dècada dels '80. De fet, en la seva pàgina web afirmen que el so de la banda s'aconsegueix quan la banda es va quedar encallada en una illa deserta l'any 1989 amb un reproductor de cd, unes piles i el cd d'una nena de 13 anys; d'allà en va sortir la música de Rock Sugar.

L'any 2010 van debutar amb el disc Reimaginator, on inclouen un total de 13 temes, mesclant diferents cançons. Avui ens acomiadem mesclant a la banda de glam metal, Mötley Crüe, amb els britànics Queen, fent una barreja impossible de diferents temes; no existeix videoclip oficial... tot i això us deixem amb la versió en directe al Download Festival de 2011, corresponent al tema We Will Kickstart Your Rhapsody!

El Clàssic de la Setmana #171

Els veterans hard rockers amercians Guns N'Roses editaran en breu un DVD en directe, gravat en 3D, del seu concert al Hard Rock Hotel & Casino de Las Vegas, celebrat el passat 21 de novembre en motiu de la gira del 25è aniversari de l'edició de l'aclamat disc Appetite for Destruction.

Aquella gira es va emmarcar sota el nom de Apettite for Democracy, centrant el show en el disc de 1987 i la darrera edició, Chinese Democracy, i podent-se escoltar fins a 33 temes, incloent algunes versions d'altres artistes i solos de guitarra i piano.

Apettite for Destruction va suposar el debut de la banda d'Axl Rose, únic supervivent d'aquella època; fins el moment s'han venut més de 35 milions de còpies a tot el món i, com no podia ser d'una altra manera, va arribar al número #1 de la llista Billboard 200. Se'n van desprendre fins a cinc singles i, avui, en repassem un d'ells, l'únic del disc on s'utilitzen sintetitzadors i que, segons Slash, va ser escrit a la part del darrera d'una furgoneta, on ell va començar a tocar la intro, la resta de la banda va seguir tocant amb ell i Rose hi va posar la lletra. Us deixem amb Paradise City!

dilluns, 22 d’abril de 2013

Crònica de la Final de la W:O:A Metal Battle

Un any més s'ha celebrat la W:O:A Metal Battle, per seleccionar la banda espanyola que anirà al Wacken Open Air enguany; tota una oportunitat per a tota banda de metal i una experiència única per viure. Com és habitual, a mesura que s'avancen fases en les batalles, el nivell de les bandes, que ja d'inici és alt, complica encara més l'esperada decisió final; així doncs, en les següents línies, intentaré narrar el viscut la passada nit del 6 d'abril a la Sala Liverpool de Molins de Rei.


De les trenta sis bandes participants en aquesta edició, nou es van donar cita a la final després de passar les semifinals d'Astúries, Barcelona i Madrid: Anvil Of Doom, Blast Open, CrystalMoors, Dark Code, Grapeshot, In Mute, Kitsune Art, Trallery i Vrademargk, un cartell impressionant!

Organitzar un esdeveniment d'aquesta envergadura, amb tantes bandes, complica el fet de trobar sales que vulguin albergar tantes bandes i, les poques que ho accepten, no són les habituals sales de concerts. Per a aquesta ocasió, igual que en la semifinal barcelonina, ens dirigim a la Sala Liverpool, que es troba en un local nocturn que es divideix en tres sales diferents, donant-se la peculiaritat que alhora que es realitzava la final, una altra sala actuava com a discoteca.

La nit va començar amb els bascos Dark Code, en la seva segona participació en aquest festival: death metal melòdic amb tocs de thrash metal, amb la sala encara era una mica freda, com la tarda que feia a Barcelona; hi havia poc públic però la sala ja tenia un bon ambient amb la gent de les bandes i l'organització. La banda la formen Aitor Etxaniz, guitarra i veus, Jon Elorza guitarra, Julen Rodríguez al baix i Mikel Gómez a la bateria. L'actuació, igual que la de la resta de bandes, és curta, molt curta; tot just quatre temes, gairebé sense temps per gaudir ni conèixer a les bandes. Dark Code, van aconseguir escalfar la sala, acabant amb un wall of death. Van tenir una actitud molt bona sobre l'escenari, molt entregats, especialment el seu baixista, qui no va estar quiet ni un moment.


La gent anava arribant i, tot i que la sala no s'ompliria, va acabar amb un molt bon aspecte; mentrestant, a l'escenari, estaven canviant l'equip per als segon de la nit: els valencians [In Mute], una banda que no coneixia abans de veure el cartell del WOA i que tenia especial ganes de veure en directe, sobretot després de veure com sona el seu nou disc, One In A Million. Stefi i els seus companys van sortir a no deixar a ningú indiferent; des del primer tema es van deixar la vida sobre l'escenari: Stefi treia els seus guturals, sense deixar de saltar i córrer. De fet, al finalitzar un dels temes, i en aprofitar per presentar el següent, va donar senyals d'ofec, li faltava l'aire; semblava que es quedaria sense veu per al tema... gran error pensar això: no sé d'on va treure les forces, però va seguir amb tota normalitat... un gran descobriment. En quant a l'estil, death melòdic molt contundent, que ens van deixar molt sorpresos; i un enorme directe en només uns pocs minuts. Per quan van acabar [In Mute], ja hi havia algun del públic que anava passat de voltes, i això que feia poc que havia començat una nit que duraria fins a les sis del matí.


Els següents a pujar a l'escenari van ser Kitsune Art, que van ser la banda més alternativa d'una nit on predominava el metal extrem. Originals de Madrid practiquen un metal molt de l'estil de Rage Against The Machine, molt americà i barrejant ritmes gairebé electrònics, contundents, passant per moments hip-hop; com a mínim, bastant original. El seu vocalista va tenir temps de començar un tema fent beatbox. Sobre l'escenari van estar molt actius, ocupant molt bé tot l'espai, corrent i deixant-se la pell i suportant amb naturalitat al passat de voltes del públic que va arribar a desplaçar els monitors de lloc alguna vegada. Amb un estil diferent a la resta de les bandes, van deixar bon gust de boca, fins i tot per a mi que reconec que no em trobo a gust en aquests estil em va agradar la seva proposta.


Kitusne Art no van ser l'única alternativa al metal extrem; curiosament els que més gent van mobilitzar, i venien de força lluny, Astúries, van omplir un bus amb els seus seguidors més fanàtics i amics. La Sala Liverpool semblava ser d'Astúries i no de Barcelona! Ja des de l'inici es van posar a primera fila i no van deixar d'animar i encoratjar Blast Open ni un moment... Els asturians, segurament, eren la banda més veterana i la més clàssica de la nit: heavy metal deixant els guturals per una estona, de nou molt entregats en consonància amb el seu públic que els abrigava i encoratjava. Tant Fernando Mateos a les veus com Jorge Martínez al baix, es van passar la descàrrega sobre els monitors, només els faltava fer el salt a baix amb els seus fans, i no seria per falta de ganes! Per la seva part, Andrés Álvarez a les guitarres gaudia a les sis cordes, com si fos el seu últim directe. La formació la tanca Iván Sevillano a la bateria. Molt bona actitud que feia que el nivell de la nit fos molt alt, sense cap daltabaix.


De tornada al metal extrem, era el torn de Vrademargk, els de Terrassa, a qui ho havia tingut l'oportunitat de veure des de feia més d'un any, quan van compartir escenari a Rubí amb LOW. Practiquen death metal melòdic i, com era d'esperar, va sonar algun tema en català, com ens tenen acostumats. Una mica estàtics sobre l'escenari en conjunt, tant Rafa i Héctor a les guitarres com Germán a les quatre cordes, es van deixar la pell tocant intensament: va ser el moment de tornar als cops de cap acompanyant els contundents ritmes de Vrademargk. Durant el seu curt concert, van demostrar el perquè estaven tocant a la final: l'alt nivell tècnic, una base rítmica aclaparadora i en Jordi, amb els seus guturals, es va apoderar de l'escenari. La formació la completa Manel, una màquina darrera dels bombos, timbales, caixa i plats. A l'espera estem de veure el seu tercer treball, que s'està fent de pregar.


La final del WOA seguia el seu curs, ja es notaven que les hores anaven passant i pesant, i era el torn de CrystalMoors, que venien de Cantàbria i feia massa que no passaven per Barcelona. Tocava ara posar-se la cota de malles, posar cara de mala llet i gaudir d'una bona dosi de pagan metal. Es va fer curta, massa curta la seva descàrrega; tot i això van poder gaudir d'un bon pagan metal i, com ha de ser, amb tocs èpics; qui no coneix a hores d'ara a Crystal Moors? Uruksoth Lavín a les veus, aportava una bona dosi de solemnitat a la descàrrega dels cantàbrics, que entraven amb calçador a l'escenari, estant una mica estrets. Tot i la seva seriositat, van signar una bona descàrrega sent, curiosament, l'únic grup d'aquest estil tan en voga en l'actualitat d'aquesta final.


No sé si era el sentiment generalitzat de tots els presents, però l'ambient s'havia relaxat bastant; hauria desitjat més activitat sobre l'escenari, d'altra banda, compensat amb escreix pel nivell de les bandes. Quedaven encara tres bandes més per pujar a l'escenari i, tot seguit, era el moment dels madrilenys Grapeshot, que van rebentar aquesta tendència que estàvem portant: de nou ens allunyem dels extrems i tenim a una banda que es passeja per el stoner metal i un so bastant americà, més modern i alternatiu. Menys atractiu per als més puristes, però de nou vam veure que van deixar la pell en el seu directe. Ja van anunciar que el temps se'ls venia a sobre i no l'anaven a malgastar: sense treva van descarregar el seu curt setist i van ruixant al respectable de cervesa a les primeres de canvi. Atractiva banda per als seguidors d'un metal més modern, que van aprofitar el seu temps i van fer moure al públic de nou. Sense pausa, van pujar, van descarregar i van acabar. El temps mana i ja era la una de matí... quedava una hora i dues bandes per tocar...


Penúltima banda de la nit: Anvil Of Doom, una banda que amb el pas del temps ha anat evolucionant el seu so, des d'un death metal melòdic i molt ràpid dels seus inicis a un death molt contundent i tècnic en l'actualitat, un augment de brutalitat i força de la qual van donar bona mostra aquesta nit. Els de Jérez de la Frontera s'havien menjat mitja península per a aquesta mitja hora de directe i la van aprofitar al màxim: Hugo a les guitarres fer un gran treball, sonant brutal, tot i tenir només una guitarra. Però com ja he dit al principi, el dolent que aquests festivals és la durada de cada banda, que quan encara no l'has degustat ja han de parar i deixar pas a altres ...


Finalment des de les Balears va arribar el torn de Trallery, una banda de thrash metal a l'estil dels '90, ràpid, tècnic i desenfrenat, i en formació de trio. Ja des del principi la cosa pintava molt bé, el canvi va ser molt lent, i van tenir algun petit problema amb l'amplificador de guitarra, que era deixat per una altra banda, In Mute, crec recordar. Tenien en contra que eren els últims a tocar, passats dos quarts d'una de la nit i després de gairebé més de cinc hores de final, el cansament es començava a notar. Per fortuna això no va pesar en ells. Va ser una descàrrega curta i intensa, com la resta de les bandes, i ens vam quedar amb ganes de més; però aquesta tot just mitja hora que vam poder presenciar ens va deixar encantats. Thrash en vena, ritmes ràpids, guitarres afilades i una veu, que jugava a la perfecció entre esquinçats i veus netes. Part del públic, encara amb forces, va anar endavant i es van tornar a veure olles amb Trallery de fons. A mig concert, van canviar d'instruments, imaginem que per tema d'afinacions, i es van llançar a per la segona meitat. Va ser una descàrrega molt intensa i amb un gran nivell tècnic i reivindicant una evidència: el Thrash segueix tan viu com sempre.


Durant els canvis, l'organització, Black Storm Legions, van anar repartint regals del Wacken Open Air: pòsters, samarretes i clauers, alhora que intentaven amenitzar una mica l'espera entre bandes, que per molt que s'intenti, segueix sent una mica pesada, i més en aquests esdeveniments amb tants grups; però que sabem que no es pot evitar i, com a mínim, intentar fer una mica més suportable aquesta espera, és detall que s'agraeix.

Acabat ja tot l'espectacle de la final i a l'espera de donar inici a la sessió de metal que acompanyaria a tots els que tinguessin forces per aguantar fins a les sis del matí, el jurat es va tancar en una sala a deliberar. La cosa estava renyida, el nivell de les bandes no es pot posar en dubte, però... només pot quedar un. Després d'una bona estona reunits, van sortir i, amb l'organització i el jurat sobre l'escenari, es va fer púbic el veredicte... Trallery van ser els guanyadors de l'edició 2013 de la W:O:A Metal Battle Spain i els que participaran en aquesta edició del Wacken Open Air.

L'opinió és lliure, i cada un podrà pensar el que li doni la gana, i tots podem pensar... jo hagués triat a aquest o l'altre... però Trallery van donar els seus motius per ser els escollits, així com les altres bandes, així que... Felicitats a Trallery, i a gaudir!

I això és el que va donar de si una any més de W:O:A Metal Battle... tocarà esperar a l'any vinent per tornar a lluitar per la següent plaça cap a Alemanya. No finalitzaré la crònica agraint a l'organització les facilitats i felicitant-los per la feina; sempre es pot millorar, però d'aquí a acusar-los de aprofitats... és un concurs de bandes, una guanya i moltes ho intenten. Per bé o per mal, només pot quedar un!

Crònica i fotos: Sergi Helloween

diumenge, 21 d’abril de 2013

Kalimetal #197

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa, carregada de novetats, notícies interessants i una interessant entrevista amb la banda valenciana [IN MUTE]!! També us volem parlar d'un festival que se celebrarà a Bilbao el proper 18 de maig i us proposem un concurs per anar a veure a El Reno Renardo per la patilla!!


No espereu més!! Escolteu el programa d'aquesta setmana i assabenteu-vos de tot el que us acabem d'anunciar! Com sempre, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!!

01) Def Con DosEspaña es Idiota
02) Rob ZombieDead City Radio and the New Gods of Supertown
03) Arch EnemyUnder Black Flags We March
04) Entrevista [IN MUTE]
04.1) Out of Control
04.2) One in a Million
04.3) Waiting
05) SireniaThis Darkness
06) RammsteinWollt Ihr das Bett in Flammen Sehen?
07) Alice CooperDisco Bloodbath Boogie Fever
08) Tight LeashThe Final Bet
09) NoDramaAll Behind
10) Rise to FallDiaries from the Gloom
11) Vita ImanaGondwana
12) DagobaBlack Smokers (752º Farenheit)
13) DeviceYou Think You Know
14) Metal ChurchThe Perfect Crime
15) Stone SourDo Me a Favor
16) DeftonesHole in the Earth
17) El Reno RenardoRestos de Joaquín

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #167

El moment friki d'aquesta setmana us volem anunciar el concert que tindrà lloc el proper 11 de maig, dia en que El Reno Renardo torna a Barcelona per actuar a la Sala Salamandra; molta atenció, perquè aquest concert arriba amb concurs!!


Us volem regalar dues entrades individuals per assistir al concert i, per participar, tenim dues preguntes per vosaltres que ens podeu contestar al nostre correu electrònic kalimetal666@gmail.com; la primera: quina discogràfica ha editat els discos de El Reno Renardo? La segona manera de participar no és exactament una pregunta, ja que ens heu de dir quin és el vostre tema preferit de la banda i el perquè ho és; entre tots els que ens envieu la vostra resposta, un jurat especialitzat decidirà qui és el guanyador seguint els criteris d'originalitat i anada d'olla.

Els bascos estan enllestint els temes de Babuinos del Metal, un nou disc que sortirà, si tot va bé, el proper 24 de maig; esperem que en el concert puguem escoltar algun dels temes en primícia. Les entrades pel concert les podeu aconseguir a Pentagram i I Wanna Rock, a Barcelona, i Gong Discos a l'Hospitalet de Llobregat; i el ritme de venta va que vola! No us quedeu sense la vostra i participeu en el nostre concurs!

Nosaltres ens acomiadem amb una adaptació del clàssic Hijos de Caín dels madrilenys Barón Rojo i que s'inclou en el tercer disc dels bascos, El Improperio Contraataca, sota el títol Resto de Joaquín. Encara no heu contestat a cap de les preguntes? Doncs mentre escolteu el tema, comenceu a fer-ho!!

El Clàssic de la Setmana #170

Si teniu Facebook i amics metaleros, ja ho sabreu... però, per si us vau despistar us ho recordem!! El passat 14 d'abril, el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir el concert dels alemanys Rammstein, un dels esdeveniments de l'any a casa nostra (tot i que aquest any està tenint molts esdeveniments: retorn del Sonisphere, gira de Def Leppard i companyia...)

Seguint amb la gira dels 25 anys de la banda i després d'uns anys de la seva última visita al Palau Olímpic de Badalona, els precursors del tanz metal (o metal de ball) van repassar temes de tota la seva discografia; formats l'any 1994 a Berlín i sent una de les poques bandes que han mantingut la seva formació original al llarg dels anys, un any després van debutar amb Herzeleid... i quin debut!

En aquest disc hi trobem clàssics com Weisses Fleisch, Asche zu Asche, Du Reichst so Gut o Heirate Mich, entre molts d'altres. Però nosaltres us deixem amb el tema que serveix per obrir el disc i, per tant, la primera cançó de Rammstein que es va poder escoltar si no ho havies fet mai i et compraves el disc! Us deixem amb el tema Wollt Irh Das Bett in Flammen Sehen?, extret del seu mític concert a la seva ciutat natal, editat l'any 1999 i altament recomanat per nosaltres!

divendres, 19 d’abril de 2013

Entrevista a [IN MUTE]

El passat 6 d'abril, la Sala Liverpool de Molins de Rei acollia la final estatal de la W:O:A Metal Battle, on hi van participar un total de nou bandes, arribades de tots els punts de la península, per optar al gran premi: tocar a un dels festivals més importants del moment, el Wacken Open Air.


Una de les bandes participants va ser la valenciana [IN MUTE], a qui vam tenir el plaer d'entrevistar una estona després de la seva actuació que, per cert, ens va deixar bocabadats. Una representació de la banda, concretament la seva vocalista, Stefi, i un dels seus guitarristes, Pejota, van contestar a les nostres preguntes; aquí en teniu el resultat!


Després de veure la seva descàrrega a la W:O:A Metal Battle, només ens queda dir que, quan tornin a casa nostra, no us perdeu el seu directe! Us mantindrem informats de tots els seus moviments!!

dissabte, 13 d’abril de 2013

Kalimetal #196

Ei Metaleros/es!! Després d'unes setmanes sense nosaltres pel descans de Setmana Santa i per problemes de salut, tornem per fi amb les piles carregades, moltes novetats discogràfiques i una entrevista d'allò més interessant!! Entre novetat i novetat, se'ns han col·lat al programa el guitarrista Mike Zágora i el bateria Loris Pacaccio per parlar de la seva vida musical i de la Heavy Rock School, escola de música moderna d'on són professors.


Com sempre fem, us deixem el tracklist que podreu escoltar i els enllaços de descàrrega perquè escolteu el programa allà on vulgueu!!

01) Killswitch Engage - New Awakening
02) Visions of Atlantis - Avatara
03) Serenity - The Art of War
04) Seven Kingdoms - The King in the North
05) Amaranthe - Afterlife
06) Stratovarius - Stand My Ground
07) DGM - Reason
08) Hypocrisy - End of Disclosure
09) Avantasia - Invoke the Machine
10) Bleed from Within - Uprising
11) Entrevista Mike Zágora i Loris Pacaccio
11.1) Chronic Cage - Veil of Sirens
11.2) Mike Zágora - Obsoletto Bombolet
12) Finntroll - Ett Folk Förbannat

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

divendres, 12 d’abril de 2013

Bilbao Ablaze Fest

El proper 18 de maig, l'antic temple religiós creat durant el segle XVII per Antonio Ortíz de Calina i Francisco de Elorriaga, actualment transformat en la Sala Bilborock, a Bilbao, serà l'escenari d'una nova edició del Bilbao Ablaze Fest. Un entorn màgic per una nit de metal espectacular que arriba de la mà de Noise Division Producciones!


La primera confirmació del festival van ser els caps de cartell del mateix: els francesos Dagoba. Aquesta banda de groove metal amb elements del metal industrial i el death metal es va formar l'any 2000 a Marsella; un any després signen amb Enternote Records i, després de les primeres edicions, són teloners de bandes com Machine Head, Metallica, In Flames o Sepultura. La seva visita a Bilbao servirà per veure damunt de l'escenari a tres membres originals - Shawter a la veu, Werther al baix i Frank Costanza a la bateria - i per presentar al nou guitarrista, Yves "Z" Terzibachian, qui va entrar a la banda el passat 2012. Poc després de la seva presentació al Bilbao Ablaze Fest, durant el mes de juny, sortirà a la venta un nou treball dels francesos, que portarà per títol Post Mortem Nihil Est; no sabem si tocaran algun tema nou... però no estaria gens malament! De moment, els recordem amb un tema extret del seu anterior disc, Poseidon, editat el 2010; aquí teniu Black Smokers (752° Fahrenheit)!


Una altra banda que també participarà en el festival seran els madrilenys Vita Imana, banda de groove metal formada l'any 2005 i que, en els darrers anys, han experimentat un increment de popularitat excepcional, sobretot després de l'edició del segon disc, Uluh, el passat 2012. La banda incorpora al seu estil elements del death i el thrash metal, a banda de les percussions característiques i les batucades que improvisen damunt de l'escenari. Ells són Javier Cardoso a la veu, Román García i Puppy a les guitarres, Pepe Blanco al baix, Míriam Baz a la percussió i Daniel García a la bateria. El passat 2012, a part dels concerts de presentació del disc, se'ls va poder veure per la gran majoria de festivals de la península (Sonisphere, Costa de Fuego, Luarca Metal Fest, Leyendas del Rock...) i, per aquest 2013, tenen pensat repetir en alguns dels escenaris i tornar a entrar a l'estudi per gravar el que serà el seu tercer disc. Un dels temes que s'inclouen en la seva última edició, Uluh, és aquest Un Nuevo Sol.


Dues de les bandes locals que actuaran en el Bilbao Ablaze Fest són velles conegudes del programa! Anem a repassar-les i comencem per Rise to Fall, la banda de death metal melòdic modern que vam poder entrevistar el passat 14 de març, quan ens van visitar obrint el show de Ill Niño a Sala Salamandra (recorda aquí l'entrevista). Formats a Sopelana, Bilbao, l'any 2006, ells són Dalay Tarda a la veu, Hugo i Javi a les guitarres, Asis al baix i Txamo a la bateria; van debutar el 2010 amb Restore the Balance i, el passat 2012, van editar Defying the Gods que, actualment, estan presentant per tota la península. Una de les properes dates importants que tenen és al Resurrection Fest del mes d'agost a Galícia. Una mostra de la seva música i del seu directe és el nou vídeo, estrenat el divendres 12 d'abril, corresponent al tema Decoding Reality, gravat en directe a la Sala Bilborock!


L'altra banda de la que us volem parlar, formada també a Bilbao l'any 2006, és Nodrama; la banda de metal melòdic i alternatiu la vam conèixer l'any 2012 a Sala Estraperlo, on van venir a presentar-nos el seu debut discogràfic, The Patient, i on vam poder xerrar amb tots els membres de la banda (recorda aquí l'entrevista). En aquest darrer any, la banda ha patit algun canvi en la seva formació que, actualment, està composada per Aimar Antxia a la veu, Koldo Gorozika i Dann Hoyos, nova incorporació, a les guitarres, Xabier Altzugarai al baix i Nikola Goñi a la bateria. Tenim moltes ganes de tornar-los a veure en directe, juntament amb Rise to Fall, a veure si aquesta vegada podem escoltar el tema dels primers on hi col·labora Aimar a la veu; a més, podrem tornar a escoltar temes com aquest Power of Lavishness, en directe a la mateixa Sala Bilborock, en el concert que va servir per acomiadar a Iker Llona a la guitarra.


I, per acabar el repàs de les bandes que actuaran al Bilbao Ablaze Fest, ho fem amb Tight Leash, una banda de heavy metal alternatiu amb reminiscències industrials, formada a Bilbao i consolidada l'any 2011; ells són Xandra Jiménez a la veu, Héctor Prieto i Alejandro Santillán a les guitarres, David Ares a la bateria i David Serradilla als teclats i, en breu, veurà la llum el primer disc de la banda que portarà per títol Hedonism. La banda aprofitarà el festival per presentar els nous temes a la societat, com per exemple aquest Closer to God.


Recordeu que el Bilbao Ablaze Fest se celebrarà el proper dissabte 18 de maig a la Sala Bilborock i les entrades les podeu aconseguir a un preu de 16€ les anticipades i a 19€ a taquilla el mateix dia del festival. Si voleu més informació, us enllacem l'esdeveniment del Facebook i us deixem el vídeo promocional!

dimecres, 10 d’abril de 2013

Concert Seven Kingdoms + Amaranthe + Stratovarius

Divendres 5 d'abril, el Nordic Nexus of Nemesis Tour tenia parada a Barcelona, concretament a la Sala Razzmatazz 2 on, a les 19 hores, s'obrien les portes per deixar entrar a la gent que ja feia estona que s'esperava sota la pluja. Nosaltres vam arribar abans per poder xerrar amb Lauri Porra, baixista dels finlandesos Stratovarius, qui aquella nit actuarien al costat dels suecs Amaranthe i els americans Seven Kingdoms.


Precisament aquests últims, els americans Seven Kingdoms, van ser els primers en pujar a l'escenari, donant el tret de sortida al seu show amb el tema After the Fall, un dels que s'inclouen en el darrer treball de la banda, The Fire is Mine, editat l'any 2012; de fet, gran part del seu concert va estar centrada en aquest disc, excepte el darrer tema de la nit, Into the Darkness, extret del segon disc, Seven Kingdoms, del 2010. En aquell moment, i contràriament al que venien sent els últims concerts a Sala Razzmatazz 2, ja hi havia més de mitja sala plena... i allò només havia fet que començar!


Però no només hi havia gent, si no que a més, estava entregada amb la música dels americans, que combinen a la perfecció el power metal, en la seva vessant més europea, i el thrash metal de la seva zona natal, Florida, on es van formar l'any 2007. Si a tot això li sumés una petita però matadora frontwoman, com és Sabrina Valentine, l'espectacle està assegurat. I si el so acompanya, la resta de músics – Camden Cruz i Kevin Byrd a les guitarres, Aaron Sluss al baix i Keith Byrd a la bateria – es mouen per l'escenari i aconsegueixen enganxar al públic, després de mitja hora de descàrrega tens ganes de que tornin aviat per aquí a presentar-nos, amb un show més llarg, la seva discografia.


Seven Kingdoms Setlist: After the Fall / Flame of Olympus / Fragile Minds Collide / The King in the North / Into the Darkness

Després de la seva visita el passat desembre de 2011 a Sala Salamandra acompanyant als també suecs Hammerfall, la banda de heavy metal modern Amaranthe tornava a Barcelona per presentar els temes del seu segon treball, The Nexus, altra vegada sense un dels seus tres vocalistes oficials: Andy Solvestrom no va poder acompanyar a Jake E.Berg i Elize Ryd per problemes familiars; en el seu lloc vam poder escoltar els guturals de Henrik Englund, vocalista de la banda Scarpoint, que ens va deixar al·lucinats amb la seva manera de cantar.


Però abans del concert tot eren incerteses respecte les condicions vocals d'Elize qui, dos dies abans, no havia pogut actuar a Lió; i, per si els problemes eren pocs, el bateria de la banda, Morten Løwe Sørensen va actuar amb febre, retirant-se a descansar immediatament després del seu show. Els qui si que estaven en plena forma eren el guitarrista i líder de la banda, Olof Mörck, i el baixista Johan Andreassen. Amb millor so que en l'anterior visita, van arrencar amb Invincible, del nou disc; amb una comunicació constant amb el públic, Jake va presentar els següents temes, tots ells extrets del primer àlbum homònim i que tants bons resultats els hi ha donat.


Excepte Morten a la bateria, qui no es pot moure del seu lloc per raons òbvies, els cinc membres restants no van parar d'anar d'una punta a l'altra de l'escenari, llançant mirades cap al públic qui, en aquest moment, ja omplia més de tres quartes parts de la sala. Amb la gent entregada, corejant els temes, nous i vells, i animant en tot moment, la banda es va anar creixent durant tot el concert, completant una actuació genial, únicament enterbolida per l'alt volum dels samplers que, a vegades, emmascaraven la melodia principal dels temes.


Alguns dels moments que no volem deixar de recordar van ser, per exemple, l'inici del tema Amaranthine, moment en que Olof va canviar la guitarra pels teclats i, amb una il·luminació íntima, Elize i el públic van cantar a duet el tema en qüestió. Però tots sabem que la música d'Amaranthe és molt electrònica, i la festa es va desfermar al sonar Call Out My Name, moment en que tota la sala va tremolar degut als salts i balls de tots els assistents. Després del tema un moment de descans i retorn a l'escenari per acabar la seva actuació amb Automatic i, com no podia ser d'una altra manera, el single que va suposar l'inici de la gran carrera dels suecs: Hunger.


Amaranthe Setlist: Red Light Alarm / Invincible / Leave Everything Behind / 1.000.000 Lightyears / Serendipity / Into the Maze / My Transition / Infinity / Drum Solo / Burn with Me / Mechanical Illusion / Rain / The Nexus / Afterlife / Amaranthine / Call Out My Name / Automatic / Hunger

I, finalment, els darrers en pujar a l'escenari de Sala Razzmatazz 2, van ser els finlandesos Stratovarius; a punt de celebrar el trentè aniversari de la banda – es va formar l'any 1984 a Hèlsinki, tot i que ja no hi ha cap dels membres originals – van demostrar estar en plena forma! Sobretot el seu frontman, Timo Kotipelto qui, després del primer tema, Abandon, va comentar al públic que estava molt content de tornar a Barcelona en plenes facultats vocals després de l'última visita, on no ho va passar del tot bé (recorda aquí la crònica). Acompanyat del gran Matias Kupiainen a la guitarra, l'enorme Lauri Porra al baix i el carismàtic Jens Johansson als teclats, els finlandesos venien a presentar un parell de novetats a casa nostra: els temes de Nemesis, el nou disc, i el substitut de Jörg Michael, el joveníssim Rolf Pilve, qui va brillar a la bateria.


Bandes amb tanta trajectòria musical i tants temes clàssics no pot basar una gira seva amb només temes dels darrers àlbums; i això és el que van fer Stratovarius: mesclar les noves composicions amb les clàssiques, sent el segon tema de la nit el gran Speed of Light. Amb una sala gairebé plena, els finlandesos seguien amb la seva descàrrega, recolzats en tot moment per un públic que corejava totes les lletres, i ho feien amb el tema que ha servit per gravar el primer videoclip del nou disc, Halcyon Days. Si hem comentat que venien a presentar un nou membre, quina millor manera de fer-ho que cedint el moment del solo a Rolf Pilve; el jove va deixar a tot el públic bocabadat amb la seva destresa a les baquetes, fent que el respectable seguís els seus cops amb les seves mans i els seus crits. I, per acabar de rematar el moment apoteòsic, el solo de bateria va enllaçar amb un altre clàssic de la banda, Eagleheart.


El públic estava entregat, el so era realment fantàstic i Timo Kotipelto va comentar que sabia que el públic de Barcelona era bo... però que no recordava que ho fos tant! Abans de la petita pausa per tornar amb els bisos, encara vam poder escoltar un tema nou, Fantasy, i un parell de clàssic que no podem obviar de comentar: el primer va ser el llarg però impressionant Destiny on, cap al final del tema, tots els membres de la banda van marxar de l'escenari per deixar a soles a Timo Kotipelto i Jens Johansson, creant un ambient que va posar els pèls de punta al més insensible de la sala. Després d'aquest moment pel record, va arribar el gran clàssic Black Diamond i l'aturada momentània per seguir amb el final gloriós del show.


El primer en tornar va ser Jens Johansson, qui va improvisar un solo amb el seu teclat per, una vegada tots a l'escenari, fer un canvi en els darrers setlists de la banda: darrerament tornaven amb la balada Forever però, a Barcelona, ho van fer amb la més nova, If the Story is Over. I, el millor, encara estava per arribar! Perquè, amb una mobilitat impressionant damunt de l'escenari i amb la mateixa energia que a l'inici del concert, van fer tota una declaració d'intencions de que la banda no està acabada amb el tema Unbreakable; després dels agraïments, van posar el punt i final al seu enorme concert amb, possiblement, el tema més carismàtic de tota la seva carrera: Hunting High & Low. Durant la cançó, Kotipelto va fer corejar a ple pulmó el nom del tema al públic, mentre Lauri Porra deixava escapar algunes notes de Els Segadors amb el seu baix, provocant la bogeria entre el públic. Apoteosi increïble per posar el punt i final a un concert que trigarem a oblidar!


Stratovarius Setlist: Abandon / Speed of Light / Halcyon Days / Eternity / Dragons / Drum Solo / Eagleheart / Fantasy / Destiny / Black Diamond / Keyboard Solo / If the Story is Over / Unbreakable / Hunting High & Low

dilluns, 8 d’abril de 2013

Entrevista a Mike Zágora i Loris Pacaccio

Abans de Setmana Santa, els membres de Kalimetal vam voler xerrar amb dos grans músics i millors persones per saber més de la seva vida musical: ells són el guitarrista Mike Zágora i el bateria Loris Pacaccio! A més, el primer és cap d'estudi i els dos són professors de la Heavy Rock School, l'escola de música moderna de Barcelona.


Aquí us deixem amb l'entrevista, en la seva versió íntegra. I és que, com podeu veure en les fotografies, se'ns va fer de nit! En ella descobrirem aspectes desconeguts dels dos protagonistes i aprendrem una mica de música mentre els coneixem millor. Tot i ser una mica llarga, de ser vosaltres no ens la perdríem!


Si us ha quedat algun dubte o voleu més informació sobre la Heavy Rock School, no dubteu de visitar la seva web on trobareu tota la informació sobre l'escola i totes les seves activitats, com masterclass i moltes altres coses. Estudiar heavy metal mai havia estat tant fàcil!!

divendres, 5 d’abril de 2013

Tour Beast or Not Tour Beast

Els nostres monstres preferits, els finlandesos Lordi, tornen aquest mes d'abril a casa nostra per presentar-nos els temes del seu nou treball discogràfic, To Beast or Not to Beast. De la mà de la promotora Rock'n'Rock, actuaran a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona el proper dissabte 27 d'abril, acompanyats de les bandes Collateral Damage i Reverse Grip.


Reverse Grip és una banda de hard rock canadenca formada per Dru Broda a la veu, Sean Broda a la guitarra, Dylan Broda a la bateria (tres germans) i Kramer White al baix. Tot va començar quan Dru i Sean van passar una època vivint a Austràlia i van decidir posar-se a escriure música; poc després van tornar al seu país per acabar de tancar la formació de la banda i van debutar el novembre de 2011 amb l'ep Nasty Reputation! i el setembre de 2012 van llançar el seu primer llarga durada, Hunger for Chaos! Una mostra del que podrem veure i escoltar damunt de l'escenari es deixa veure en el videoclip del tema que dóna nom al primer treball de la banda, Nasty Reputation!


Collateral Damage no acompanyarà als finlandesos durant tot el tour, però tindrem la sort de que a casa nostra si que podrem gaudir de la seva música. Aquesta banda de hard rock i glam metal es va formar a Vasanello, Itàlia, l'any 2004, però no va ser fins dos anys més tard quan es va completar la formació, quedant de la següent manera: Matt a la veu, Izzy a la guitarra solista, Blade a la guitarra rítmica, Steve al baix i Slam a la bateria. Després de gravar una primera demo, van debutar el 2009 amb l'àlbum homònim a la banda, Collateral Damage i, actualment, amb un so que ens pot recordar a gent com Alice Cooper, Def Leppard o Mötley Crüe, estan treballant en el seu segon disc; aquest s'espera per finals d'any, però ja han desvetllat el títol, The Carnival i, fins i tot, han gravat el videoclip del primer single, el tema que donarà nom al disc!


I, finalment, els finlandesos Lordi tornen a casa nostra, una vegada més, per presentar-nos moltes novetats dins la banda: nous membres i nous temes que es van editar el passat 1 de març sota el títol de To Beast or Not to Beast. Els monstres han anat escalant en el seu pas per Barcelona, passant de Sala Apolo a Salamandra i, per aquesta nova gira, fent parada a Sala Razzmatazz 2; ara quedarà veure quanta gent es desplaçarà per veure i escoltar aquesta banda de hard rock i heavy metal formada a Hèlsinki l'any 1992.

Recordem que l'anterior treball, Babez for Breakfast, va comptar amb la gravació de Kita a la bateria qui, poc després del llançament, va anunciar la seva marxa de la banda; en el seu lloc va entrar Otus, gran bateria que va acompanyar a la banda durant la gira de presentació del disc (passant per Sala Salamandra, recorda la crònica aquí). Malauradament Otus, o Tonmi Lillman, ens va deixar el 14 de febrer de 2012; en el seu lloc, la banda s'ha fet amb els serveis de Mana, llegenda escandinava coneguda com el pastor dels morts. Per altra banda, la teclista Lady Awa va deixar la banda per motius personals i ha estat substituïda per Hella, una humana de passat desconegut que va ser raptada per un dement anomenat Ruiz qui, després de varis mesos, la va voler convertir en una nina de plàstic. Així, la nova formació dels finlandesos queda de la següent manera: Mr.Lordi a la veu, Amen a la guitarra, Ox al baix, Mana a la bateria i Hella als teclats.


El primer senzill del nou disc, To Beast or Not to Beast, va veure la llum el 8 de febrer sota el títol de The Riff; uns dies després va sortir el videoclip del tema, on es mesclen imatges de la banda tocant en un supermercat i una noia amb problemes intentant comprar paper de vàter en el mateix supermercat ple de zombis; molt Lordi, vaja!


El concert, recordem, serà el proper 27 d'abril a Sala Razzmatazz 2; les portes obriran a les 19 hores i les entrades les podeu aconseguir a un preu de 26€ de manera anticipada. Si ens coneixeu una mica ja sabeu que nosaltres no ens ho perdrem per res del món!! I vosaltres, què fareu?

dijous, 4 d’abril de 2013

Final W:O:A Metal Battle

Aquest proper dissabte 6 d'abril, la Sala Liverpool de Molins de Rei serà l'escenari que acollirà una nova ronda final de la W:O:A Metal Battle, d'on sortirà la banda que ens representarà en el prestigiós festival alemany. Enguany, amb l'increment del número de bandes participants (de 24 a 36), la final també augmenta el número de concerts; el dissabte podrem veure a nou bandes damunt de l'escenari per, una vegada finalitzat l'esdeveniment, seguir la festa fins les 06:00 hores amb sessions de deejays i moltes més sorpreses. Recordeu que les entrades es poden aconseguir al preu únic de 8€ a la mateixa taquilla de la sala, que no està permesa l'entrada a menors de 16 anys i que tot plegat començarà a les 20:00 hores. Tot seguit us fem un repàs ràpid a les bandes que hi actuaran!!


Anvil of Doom, la banda de death metal formada a Jérez de la Frontera l'any 2002, després de l'edició del primer llarga durada, Deathillusion, i de fer concerts per tot arreu, sent teloners de bandes com Barón Rojo o Avulsed i participant en festivals com el Metalway, al costat de gent com Megadeth o Kreator, a finals de 2007 van patir una aturada per reformar la banda i tornar al 2009. Preparant un nou disc d'estudi, el passat 2011 van editar l'ep Turn Your Back, que segueixen presentant per allà on poden. Aquí teniu el tema que dóna nom a aquest ep!


Blast Open és una banda asturiana de thrash metal formada l'any 2008; aquest quartet va debutar amb una demo de dos temes que els va permetre compartir escenari amb gent com Warbringer, Primal Fear o Vicious Rumors. El mes de juliol passat van llençar al mercat They Destroy Our World, el seu primer llarga durada, on s'inclouen temes com aquest Blindead.


Seguim amb Crystal Moors, una banda de celtic i pagan metal formada l'any 1995 a Santander, debutant l'any 1999 amb la seva primera demo oficial. La banda va anar creixent a mesura que anaven editant demos i mini cd's, fins l'any 2008, quan van editar el seu primer disc: Antiqvam Exqvirite Matrem, seguit per l'edició de Circle of the Five Serpents el passat 2011. Escoltem un tema seu: això és Crown of Wolves.


Una banda que ja té experiència en el món de la W:O:A Metal Battle, on hi van participar l'any 2011, són els guipuscoans Dark Code, una banda formada a Bergara l'any 2009 i que van debutar amb el disc Raise of Death durant el mes de gener de 2012. Mesclant el death metal melòdic amb altres influències com podrien ser el thash metal, dins del disc ens trobem temes com aquest Processed Mind.


La història dels madrilenys Grapeshot és, si més no, curiosa; tot va començar l'any 2009 quan dos dels membres de la banda van decidir formar-la... però no va ser fins un any després, amb un munt de temes al cap, quan es tanca la formació; amb influències de bandes com Metallica, Pantera, Machine Head... en la seva música hi podem trobar aspectes del thrash, groove, death i, fins i tot, nu metal. Durant el 2012 van anar editant temes a través del seu bandcamp i, a finals d'any, els van recopilar en un ep que us podeu descarregar lliurement des de la seva pàgina de facebook. Nosaltres ens quedem amb un dels seus temes: això és Riots.


Marxem ara fins a València per parlar de la banda In Mute, una banda de death metal formada l'any 2003; amb l'estil definit i la formació tancada, tot i alguns canvis, el 2009 editen el primer disc, Aeternum, masteritzat als Cutting Room Studios de Suècia (on han mesclat bandes com In Flames, Clawfinger o Rammstein). A inicis de 2010 la banda es queda sense vocalista, donant entrada a Steffi amb qui, a principis d'aquest 2013, han editat One in a Million, d'on extraiem aquest tema: Waiting.


L'any 2011 es va acabar de formar la banda madrilenya Kitsune Art, una banda que es troba a mig camí del rock alternatiu i el metal amb tocs electrònics, passatges experimentals i orquestrals... de fet, és una referència al seu nom: Kitsune és la traducció japonesa de guineu, on aquest animal es mostra com un ésser diferent on la seva intel·ligència, coneixements i saviesa augmenten amb el pas del temps, augmentant així el seu número de cues; aquí podríem fer la comparativa amb la banda, que està influenciada per un munt de bandes, sense tancar-se portes a nous sons. El 2012 van debutar amb l'ep Live All You Can; us deixem amb el tema Puppets.


Trallery és una banda de thrash metal formada l'any 2010 a Mallorca que, en breu, editaran el seu debut discogràfic, juntament amb el videoclip del tema que li donarà nom; a l'espera dels seus temes en bona qualitat, us deixem amb l'únic material gràfic i sonor del que disposem: el vídeo de la seva actuació a la semifinal de Barcelona de la W:O:A Metal Battle del passat mes de febrer.


I per acabar el repàs, l'any 1999, es començava a forjar a Terrassa el que, poc després, seria la banda de death metal Vrademargk. No va ser fins el 2006 que debutaven amb The End of the Beginning; després de rodar-lo per les sales, sent teloners de gent com Dark Tranquility, Insomnium, Vader i molts d'altres, van editar Transition to Nowhere el 2010 i a mitjans d'abril entraran a l'estudi per gravar el que serà el tercer treball de la banda. Des del Transition to Nowhere us deixem el tema Revolution of Blood.


Ja sabeu una mica més de les nou bandes participants! Ara només us queda moure el cul fins a Molins de Rei i gaudir d'una nit de bon heavy metal i molta festa!!