El passat divendres 11 de juny, la corista dels madrilenys Mägo de Oz, Patricia Tapia, i la seva nova banda, Khy, van visitar la Sala Mephisto de Barcelona per presentar el seu àlbum debut, Volver a Creer, acompanyats dels barcelonins Hapax, encarregats d'obrir la nit musical.
Els membres de Kalimetal ens vam colar a les proves de so i compartir uns moments amb les dues bandes abans de l'inici del show. Amb la sala ocupada per una quarantena d'assistents, van començar amb una mica de retard els Hapax amb el seu repertori habitual, sonant temes com Una Vez Más, Déjate Llevar, la balada dedicada a l'avi del vocalista, Oscar Lecina, Nada es Igual i, com no, un tema de Megadeth, banda referent dels barcelonins.
Tot i que el concert no va sonar del tot bé (i aquí no podem deixar de mencionar al tècnic, qui va marxar durant l'actuació dels Hapax), Marcos García a la bateria, Rubén Pérez Chiqui al baix, Jordi Foraster a la guitarra solista i Oscar Lecina a la veu i guitarra rítmica van donar tot el que portaven dins perquè el poc públic assistent s'ho passés d'allò més bé amb la seva música.
Arribava l'hora d'escoltar els nous temes de Khy en directe, després de poder escoltar el disc i d'entrevistar a la vocalista i líder de la banda, Patricia Tapia. Rodejada d'antics companys de la banda Nexx i de bons músics, van sortir a l'escenari la germana de la vocalista, Mónica Tapia, als cors i la guitarra rítmica, Jaime de la Aldea a la guitarra solista, Daniel Fraile al baix, Oscar Pérez a la bateria i Juan Guadaño als teclats.
Venien a presentar el seu àlbum debut, Volver a Creer, del que vam poder escoltar tots els temes que el conformen: Mil Momentos, Hoy Como Ayer, Al Otro Lado del Papel, En Mi Memoria, Dime o Aquel Callejón s'anaven intercalant amb versions d'altres músics; així, van sonar els clàssics Moonlight Shadow de Mike Oldfield, Frozen de Madonna, Umbrella de Rihanna o You're the Voice de John Farnham, interpretada en castellà i sota el nom de Una Voz.
Tot i el poc públic que va assistir al concert, els membres de Khy estan avalats per una gran banda com és Mägo de Oz i, s'ha de dir, que el directe és més dur que l'àlbum i el so que mostren en escena sona realment bé!
Us deixem algunes fotos per engrescar-vos a que us apunteu al proper!
Els membres de Kalimetal ens vam colar a les proves de so i compartir uns moments amb les dues bandes abans de l'inici del show. Amb la sala ocupada per una quarantena d'assistents, van començar amb una mica de retard els Hapax amb el seu repertori habitual, sonant temes com Una Vez Más, Déjate Llevar, la balada dedicada a l'avi del vocalista, Oscar Lecina, Nada es Igual i, com no, un tema de Megadeth, banda referent dels barcelonins.
Tot i que el concert no va sonar del tot bé (i aquí no podem deixar de mencionar al tècnic, qui va marxar durant l'actuació dels Hapax), Marcos García a la bateria, Rubén Pérez Chiqui al baix, Jordi Foraster a la guitarra solista i Oscar Lecina a la veu i guitarra rítmica van donar tot el que portaven dins perquè el poc públic assistent s'ho passés d'allò més bé amb la seva música.
Arribava l'hora d'escoltar els nous temes de Khy en directe, després de poder escoltar el disc i d'entrevistar a la vocalista i líder de la banda, Patricia Tapia. Rodejada d'antics companys de la banda Nexx i de bons músics, van sortir a l'escenari la germana de la vocalista, Mónica Tapia, als cors i la guitarra rítmica, Jaime de la Aldea a la guitarra solista, Daniel Fraile al baix, Oscar Pérez a la bateria i Juan Guadaño als teclats.
Venien a presentar el seu àlbum debut, Volver a Creer, del que vam poder escoltar tots els temes que el conformen: Mil Momentos, Hoy Como Ayer, Al Otro Lado del Papel, En Mi Memoria, Dime o Aquel Callejón s'anaven intercalant amb versions d'altres músics; així, van sonar els clàssics Moonlight Shadow de Mike Oldfield, Frozen de Madonna, Umbrella de Rihanna o You're the Voice de John Farnham, interpretada en castellà i sota el nom de Una Voz.
Tot i el poc públic que va assistir al concert, els membres de Khy estan avalats per una gran banda com és Mägo de Oz i, s'ha de dir, que el directe és més dur que l'àlbum i el so que mostren en escena sona realment bé!
Us deixem algunes fotos per engrescar-vos a que us apunteu al proper!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada