dimecres, 16 de febrer de 2011

Concert Lordi + The Dogma + Burning Black

Amb mooooooooooolt de retard, arriba per fi la crònica del concert del passat 6 de desembre de 2010 a Sala Salamandra. Els finlandesos Lordi presentaven el seu darrer treball, Babez for Breakfast, acompanyats dels italians Burning Black i The Dogma. Després de les darreres visites dels finlandesos a la capital catalana a la Sala Apolo, preveient la reducció de seguidors es va optar per una sala una mica més petita, però amb millor sonoritat!

Els primers en sortir a l'escenari van ser els italians Burning Black. Tots els membres estaven col·locats per començar a tocar excepte el vocalista: Eric Antonello i Stephen Moore a les guitarres, AJ Simons al baix i Will Oswin a la bateria. Les primeres notes començaven a sortir dels instruments i alguna cosa estranya va recórrer el meu cos; intuïa que passaria alguna cosa que no m'agradaria... i no anava equivocat!!

Dan Ainlay, l'únic membre que faltava damunt de l'escenari, va fer acte de presència amb una caçadora de cuir blanca (una mica cantona, però no acaba aquí la cosa), unes ulleres de sol amb la muntura de color rosa, unes espardenyes d'estar per casa en forma de gos (o d'un animal semblant) i un pot de fer bombolles de sabó que tant agrada als nens petits!! Però vaig pensar no jutjar-lo fins que hagués acabat el concert. La seva música (segons un flyer i un cd promocional que van repartir els membres de la banda a la sortida del concert)és power metal americà, sense oblidar la seva procedència europea.


No tothom va tenir la mateixa sensació, però una vegada acabat el concert i comentant-lo amb els amics de l'Ovella Negra Rock, semblava que ens estiguessin prenent el pèl!! De fet, el seu comentari al twitter va ser el següent: Menuda mierda de teloneros. Burningblack son la peor version de Edguy que te puedas imaginar. Empezamos MAL! #lordibcn. Crec que amb això ja està tot dit!! Un concert que, per ser dels primers teloners, se'm va fer llarguíssim!!

Minuts després apareixien a escena uns altres italians, els The Dogma. Practiquen un hard rock i heavy metal molt variat, amb tocs power mesclats amb gòtic; la banda està formada per Daniele Santori a la veu, Cosimo Binetti a la guitarra, Giacomo Astorri al baix, Marco Bianchella a la bateria i Stefano Smeriglio als teclats.

Van tocar temes dels tres àlbums editats fins el moment: Black Roses (2006), A Good Day to Die (2007) i Black Widow (editat 3 dies abans del concert). Vam poder escoltar temes com Dirty Dark Diane, Eternal Embrace i The Bride is Back del darrer treball, però van recuperar temes clàssics com Black Roses o In the Name of Rock, tema que va fer vibrar al públic i que va ser dedicat a la figura de Ronnie James Dio.


Musicalment, The Dogma són una banda molt correcte, amb un treball molt bo a l'estudi que fa que en els concerts hagin de portar moltes bases i cors gravats, però no per això perden qualitat damunt de l'escenari. Però a tot se li pot trobar algun punt negatiu (i no el volem destacar per deixar-los malament) i aquest és Daniele Santori. Pot anar una mica just de veu, però el fet és que quan entra un solo de guitarra i, fins i tot quan està cantant, no sap què fer amb el seu cos. Tot i això, aquests italians si que van saber escalfar l'ambient pel concert que se'ns venia al damunt en pocs minuts!!

Al final no van ser pocs... van ser gairebé 40 minuts d'espera per veure els monstres finlandesos damunt de l'escenari!! Aquest va ser un concert especial per Lordi, qui presentava a Otus com a nou membre a la bateria després de la marxa de Kita; a més, venien a presentar l'àlbum Babez for Breakfast, editat el passat mes de setembre. Com ja hem comentat altres vegades, la banda l'acaben de formar Mr. Lordi a la veu, Amen a la guitarra, Ox al baix i Lady Awa als teclats.

I, com no podia ser d'una altra manera, van començar el concert amb el reportatge amb el que obren el disc: SCG5 - It's A Boy, per continuar descarregant el tema que dóna nom al nou disc i fent embogir a la gent que, amb prou feines, omplia mitja Sala Salamandra. I és que després de guanyar Eurovisió, Lordi omplia sales de concerts pel morbo de veure'ls en directe; actualment, només el que de veritat els hi agrada la seva música van a veure'ls.


Tot i venir a presentar disc, no es van oblidar d'interpretar els clàssics que els han fet arribar allà on es troben; i ja el segon tema va ser un d'ells: Dynamite Tonite del seu primer disc, Get Heavy (2002), seguit de My Heaven is Your Hell, del segon treball, The Monsterican Dream (2004). Però no serien els únics clàssics que sonarien al llarg de la nit.

Mr. Lordi, a qui li agrada molt la ciutat de Barcelona, va fer un esforç i va començar el concert dirigint-se al públic en català! Ens va donar les bones nits, va deixar anar alguna paraula grollera i, tot seguit, es va disculpar dient que no sabia gaire català i seguiria en castellà i anglès; tothom va acceptar les disculpes després de l'esforç que va fer! I, tot i que sembli una tonteria, és d'agrair que vingui gent de fora i intenti parlar en la nostra llengua.

Els temes van anar caient un rere l'altre: Bite It Like a Bulldog i The Rebirth of the Countess del Deadache (2008) van donar pas a dos temes del nou disc: Rock Police, on Mr. Lordi va aparèixer amb un barret i unes ulleres de sol a l'estil policia dolent americà i la gran balada Call Off the Wedding, un tema que no m'esperava que interpretessin en directe.


Si algú ja havia vist a Lordi en la seva anterior visita a Barcelona, els gags entre temes per donar temps a Mr. Lordi a vestir-se segons li toqués, van ser pràcticament els mateixos... però vistes les reaccions del públic, la majoria no els havia vist. Who's Your Daddy? va ser el primer tema del disc The Arockalyspse (2006), però no va ser l'últim!! El nou tema Nonstop Nite va donar pas al solo de bateria d'Otus, on va demostrat el seu virtuosisme i, sobretot, la seva contundència!

Altres temes que van sonar van ser Last Kiss Goodbye, Granny's Gone Crazy (amb una àvia a l'escenari que més que boja semblava posseïda), Blood Red Sandman, Hate at First Sight, Amen's Lament to Ra (solo de guitarra), Dr. Sin is In i el ja clàssic Bringing Back the Balls to Rock, precedit del SCG3 - Special Report, l'entrada de l'àlbum The Arocalypse.

Però abans de l'aturada per veure quins eres els bisos que ens esperaven, encara van tenir temps d'interpretar el single que va precedir el nou disc, This is Hevy Metal, introduït amb el nom d'un munt de bandes de l'estil i amb un personatge androgin, amb pintes semblants a Dee Snider dels Twisted Sister i el tema Devil is a Loser, on es produeix una de les imatges més impressionants del concert: Mr. Lordi desplegant les seves ales sota una il·luminació infernal!!


Minuts després de la petita aturada, els membres de la banda tornaven a l'escenari per oferir els tres darrers temes de la nit: Biomechanic Man, l'eurovisiu i esperat Hard Rock Hallelujah i, repartint amor monstruós, van acabar el setlist de 24 temes amb Would You Love a Monsterman?, deixant satisfets a tots els assistents al concert!

Us deixem algunes fotos del concert perquè, quan tornin a venir, si teniu ganes de veure espectacle i escoltar bona música en directe (els monstres finlandesos sonen molt i molt bé) ja sabeu a on anar!!