El passat diumenge 08 de març, la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona va ser l'escenari de la presentació del nou treball dels suecs Hammerfall, No Sacrifice, no Victory; la banda estava acompanyada dels també suecs Bullet i Sabaton.
Els primers en sortir a l'escenari van ser els Bullet qui, amb un panell ple de bombetes amb el nom de la banda darrera el bateria (segurament va passar més calor que els que erem a la sala), van començar a animar a la gent. La veu de Hell Hofer recorda una mica als AC/DC; però no estava sol a l'escenari: Hampus Klang i Erik Almström a les guitarres, Adam Hector al baix i Gustav Hjortsjö a la bateria completaven la formació.
Van interpretar temes del seu disc Bite the Bullet, sent el tema homònim la cançó més aclamada del concert i acabant-lo amb les guitarres i el baix a l'aire i de cara al públic amb, cadascun d'ells, una de les paraules escrites al revés i formant el nom del tema (Bite the Bullet). No els coneixíem, però el seu rock i heavy metal de tota la vida van emocionar als assistents.
Poc després van aparèixer en escena Sabaton, qui venien a presentar els temes del seu darrer treball Art of War. La temàtica general dels temes de la banda és la guerra; així doncs, van fer homenatge a la seva temàtica vestint tots pantalons de camuflatge. Joakim Brodén a la veu, Rickard Sundén i Oskar Montelius a les guitarres, Pär Sundström al baix, Daniel Mullback a la bateria i Daniel Mÿhr als teclats formen la banda.
Van intepretar temes com Ghost Division i Cliff of Gallipoli, del seu últim disc; però també van mirar enrere tocant temes com Attero Dominatus, del disc amb el mateix nom i Primo Victoria o Metal Machine, de l'àlbum Primo Victoria.
Joakim va, literalment, flipar amb la reacció de la gent davant l'actuació de la banda; se'l podia veure rient, content d'estar a Barcelona i rebre el suport del públic. Segons la meva opinió, va ser un concert molt correcte que va fer vibrar, saltar, cridar i aixecar el punys a tota la gent que, en aquell moment, gairebé omplia la sala.
Els cap de cartell del concert, que perfectament el podrien haver transformat en un mini festival de grups suecs (copiant la idea del Finnish Fire Festival), van ser Hammerfall. L'espera abans de la seva actuació se'm va fer eterna...i no només era per les ganes de veure'ls, sinó perquè van trigar molt a sortir a l'escenari. Però quan ho van fer, la sala es va ensorrar sota un mar de punys i banyes!
I és que hi havia ganes de veure els nou Hammerfall amb Joacim Cans a la veu, Oscar Dronjak i Pontus Norgren (procedent de The Poodles) a les guitarres, Fredrik Larsson (que al 2007 va tornar a Hammerfall després de 10 anys) al baix i Anders Johansson a la bateria. El set list que van portar a Barcelona està composat per temes del seu nou disc, No Sacrifice, no Victory, com Any Means Necessary, Legion, la balada Between Two Worlds, Hallowed Be my Name i la instrumental Something for the Ages; però també van tocar temes clàssics de la banda com Renegade, Riders on the Storm, The Way of the Warrior, Let the Hammerfall o la impressionant Hearts on Fire, tema que va servir per tancar el concert.
Pels que no hi vau poder anar, us deixem unes fotos del que va ser el concert; i esperem veure-us al proper!!
Els primers en sortir a l'escenari van ser els Bullet qui, amb un panell ple de bombetes amb el nom de la banda darrera el bateria (segurament va passar més calor que els que erem a la sala), van començar a animar a la gent. La veu de Hell Hofer recorda una mica als AC/DC; però no estava sol a l'escenari: Hampus Klang i Erik Almström a les guitarres, Adam Hector al baix i Gustav Hjortsjö a la bateria completaven la formació.
Van interpretar temes del seu disc Bite the Bullet, sent el tema homònim la cançó més aclamada del concert i acabant-lo amb les guitarres i el baix a l'aire i de cara al públic amb, cadascun d'ells, una de les paraules escrites al revés i formant el nom del tema (Bite the Bullet). No els coneixíem, però el seu rock i heavy metal de tota la vida van emocionar als assistents.
Poc després van aparèixer en escena Sabaton, qui venien a presentar els temes del seu darrer treball Art of War. La temàtica general dels temes de la banda és la guerra; així doncs, van fer homenatge a la seva temàtica vestint tots pantalons de camuflatge. Joakim Brodén a la veu, Rickard Sundén i Oskar Montelius a les guitarres, Pär Sundström al baix, Daniel Mullback a la bateria i Daniel Mÿhr als teclats formen la banda.
Van intepretar temes com Ghost Division i Cliff of Gallipoli, del seu últim disc; però també van mirar enrere tocant temes com Attero Dominatus, del disc amb el mateix nom i Primo Victoria o Metal Machine, de l'àlbum Primo Victoria.
Joakim va, literalment, flipar amb la reacció de la gent davant l'actuació de la banda; se'l podia veure rient, content d'estar a Barcelona i rebre el suport del públic. Segons la meva opinió, va ser un concert molt correcte que va fer vibrar, saltar, cridar i aixecar el punys a tota la gent que, en aquell moment, gairebé omplia la sala.
Els cap de cartell del concert, que perfectament el podrien haver transformat en un mini festival de grups suecs (copiant la idea del Finnish Fire Festival), van ser Hammerfall. L'espera abans de la seva actuació se'm va fer eterna...i no només era per les ganes de veure'ls, sinó perquè van trigar molt a sortir a l'escenari. Però quan ho van fer, la sala es va ensorrar sota un mar de punys i banyes!
I és que hi havia ganes de veure els nou Hammerfall amb Joacim Cans a la veu, Oscar Dronjak i Pontus Norgren (procedent de The Poodles) a les guitarres, Fredrik Larsson (que al 2007 va tornar a Hammerfall després de 10 anys) al baix i Anders Johansson a la bateria. El set list que van portar a Barcelona està composat per temes del seu nou disc, No Sacrifice, no Victory, com Any Means Necessary, Legion, la balada Between Two Worlds, Hallowed Be my Name i la instrumental Something for the Ages; però també van tocar temes clàssics de la banda com Renegade, Riders on the Storm, The Way of the Warrior, Let the Hammerfall o la impressionant Hearts on Fire, tema que va servir per tancar el concert.
Pels que no hi vau poder anar, us deixem unes fotos del que va ser el concert; i esperem veure-us al proper!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada