El passat diumenge 08 de març, la
Sala Razzmatazz 2 de Barcelona va ser l'escenari de la presentació del nou treball dels suecs
Hammerfall,
No Sacrifice, no Victory; la banda estava acompanyada dels també suecs
Bullet i
Sabaton.
Els primers en sortir a l'escenari van ser els
Bullet qui, amb un panell ple de bombetes amb el nom de la banda darrera el bateria (segurament va passar més calor que els que erem a la sala), van començar a animar a la gent. La veu de Hell Hofer recorda una mica als
AC/DC; però no estava sol a l'escenari: Hampus Klang i Erik Almström a les guitarres, Adam Hector al baix i Gustav Hjortsjö a la bateria completaven la formació.
Van interpretar temes del seu disc
Bite the Bullet, sent el tema homònim la cançó més aclamada del concert i acabant-lo amb les guitarres i el baix a l'aire i de cara al públic amb, cadascun d'ells, una de les paraules escrites al revés i formant el nom del tema (
Bite the Bullet). No els coneixíem, però el seu rock i heavy metal de tota la vida van emocionar als assistents.
Poc després van aparèixer en escena
Sabaton, qui venien a presentar els temes del seu darrer treball
Art of War. La temàtica general dels temes de la banda és la guerra; així doncs, van fer homenatge a la seva temàtica vestint tots pantalons de camuflatge. Joakim Brodén a la veu, Rickard Sundén i Oskar Montelius a les guitarres, Pär Sundström al baix, Daniel Mullback a la bateria i Daniel Mÿhr als teclats formen la banda.
Van intepretar temes com
Ghost Division i
Cliff of Gallipoli, del seu últim disc; però també van mirar enrere tocant temes com
Attero Dominatus, del
disc amb el mateix nom i
Primo Victoria o
Metal Machine, de l'àlbum
Primo Victoria.
Joakim va, literalment, flipar amb la reacció de la gent davant l'actuació de la banda; se'l podia veure rient, content d'estar a Barcelona i rebre el suport del públic. Segons la meva opinió, va ser un concert molt correcte que va fer vibrar, saltar, cridar i aixecar el punys a tota la gent que, en aquell moment, gairebé omplia la sala.
Els cap de cartell del concert, que perfectament el podrien haver transformat en un mini festival de grups suecs (copiant la idea del
Finnish Fire Festival), van ser
Hammerfall. L'espera abans de la seva actuació se'm va fer eterna...i no només era per les ganes de veure'ls, sinó perquè van trigar molt a sortir a l'escenari. Però quan ho van fer, la sala es va ensorrar sota un mar de punys i banyes!
I és que hi havia ganes de veure els nou
Hammerfall amb
Joacim Cans a la veu,
Oscar Dronjak i
Pontus Norgren (procedent de
The Poodles) a les guitarres,
Fredrik Larsson (que al 2007 va tornar a Hammerfall després de 10 anys) al baix i
Anders Johansson a la bateria. El set list que van portar a Barcelona està composat per temes del seu nou disc,
No Sacrifice, no Victory, com
Any Means Necessary,
Legion, la balada
Between Two Worlds,
Hallowed Be my Name i la instrumental
Something for the Ages; però també van tocar temes clàssics de la banda com
Renegade,
Riders on the Storm,
The Way of the Warrior,
Let the Hammerfall o la impressionant
Hearts on Fire, tema que va servir per tancar el concert.
Pels que no hi vau poder anar, us deixem unes fotos del que va ser el concert; i esperem veure-us al proper!!
