dimarts, 18 de setembre del 2012

Crònica Metal Rising Fest II

Dissabte 15 de setembre va ser un dia per recordar! No només pels sis grans concerts que vam poder veure i viure en directe, si no també per la gran quantitat d'amics que es van fer a la Sala Music Boxes de Palau-Solità i Plegamans. I és que aquest va ser el lloc escollit per la segona edició del Metal Rising Fest, un festival dedicat a bandes novells que s'estan obrint pas dins del difícil món musical. Les bandes que es van donar cita en aquesta ocasió van ser A Tempered Heart, Druantia, Icestorm, Karlahan, Sylvania i Menzia.

La sala es troba situada a un polígon industrial de Palau-Solità i Plegamans, reconvertint l'entrada a uns box d'assaig en sala de concerts. La primera impressió, com sempre ens passa en entrar en llocs així, va ser a veure com seria el so... i, com ja ens està passant darrerament, ens vam quedar sorpresos per la bona qualitat que en va sortir al llarg de tota a nit! Tot i que l'escenari tenia una forma estranya i quedava una mica just per la majoria de bandes, el festival va acabar sent una festa del heavy metal, deixant contents a tots els assistents que, entre membres de les bandes, familiars i altres curiosos que es van desplaçar fins el lloc, es va arribar, gairebé, al centenar de persones.


La bona, o mala sort, va fer que A Tempered Heart fossin els encarregats d'obrir el festival, a les 20:30h. Jordi Lebrón a la veu, Julio Madueño a la guitarra, Josep Villacampa al baix i Ángel Madueño a la bateria segueixen rodant el seu primer disc, An Eerie Sense of Calm per allà on van, donant a conèixer la seva original proposta musical. L'ambient estava una mica fred a l'inici del concert, però mica en mica en públic es va anar despertant, recolzant a la banda que s'havia envoltat d'un ambient místic amb espelmes i fum sortint de l'escenari... potser un dels punts negatius de la nit... la gran quantitat de fum que expulsava la màquina i deixava al públic cobert d'una boira irrespirable.


Com en els seus anteriors concerts, van obrir amb la seva característica intro, seguida de City of the Dead. Sense tant de temps com al Fnac del Triangle (recorda la presentació del disc aquí), van seguir descarregant temes com The Blind o Go Shining, per acabar amb el seu primer single, Believe the Unbeliever. En aquest concert vam gaudir d'una millor comunicació de Jordi Lebrón amb el públic i del bon rotllo que tenen els membres els uns amb els altres. Amb una execució molt bona, sonant més durs que en estudi, als qui ja els coneixíem ens van agradar molt i els que els veien per primera vegada, van sortir a respirar una mica d'aire fresc amb la sensació d'haver vist un gran concert de metal. Per si els voleu conèixer una mica més, en breu tindreu disponible una entrevista amb la banda.


Els segons en pujar a l'escenari van ser els egarencs Druantia. En aquest concert vam poder gaudir damunt de l'escenari de la veu de Sílvia Suàrez, les guitarres de Xavi Díaz i Marc Delgado, el baix d'Alan Prieto, Eric Ruíz a la bateria, qui cada vegada està més integrat a la banda, i Àlex Martín als teclats. El passat dissabte va ser l'última ocasió per veure aquesta formació damunt de l'escenari, ja que l'Alan deixa la banda per donar entrada a Aaron Carrasco, qui serà el nou baixista de Druantia, tal i com van anunciar el passat dilluns 17 de setembre.


Per fi, tot i que damunt de l'escenari s'escoltessin malament, el públic va poder gaudir del bon so de la banda, cosa que no havia passat en les altres ocasions que els havíem pogut veure en directe. L'escenari es quedava petit amb tanta gent, però això no va impedir veure-hi headbanging, que gairebé acaba amb la Sílvia contra el públic; però el bon rotllo que desprenen va fer que es quedés en una anècdota. Marc Delgado va haver de canviar la seva guitarra i, en aquell moment, es va aprofitar per cantar el Per molts anys a la Sílvia, qui havia celebrat el seu aniversari dos dies abans. Van repassar alguns dels temes que conformaran el seu primer disc i la versió del Our Solemn Hour dels holandesos Within Temptation. Amb el tema Wheel of Fate, la Sílvia va aprofitar per presentar la banda, acomiadar l'Alan com Déu mana i posar el punt i final a un gran concert de metal simfònic. Us recomanem l'entrevista que penjarem en breu per descobrir molt més sobre la banda.


Abans d'arribar a l'equador del festival, una altra banda pujava a l'escenari; en aquesta ocasió ho feien els IceStorm, una banda de heavy metal interpretat en la nostra llengua: el català! Ells són Lambert Méndez a la veu, Lluís Quintana a la guitarra, Marc Ferré a la guitarra i segones veus, Àlex Martínez al baix i Niku Lapuerta a la bateria. El seu concert va servir per presentar el seu disc, Contes de la Vall de Glaç, un disc que sortirà al mercat quan disposin de 650€ per editar-lo, tal i com va dir en Lambert durant el concert.


Tot i haver-hi menys afluència de gent per veure la seva actuació, la banda va sonar molt compacta, amb un directe molt potent i interpretant temes com Ullals de Sang, el primer senzill del seu disc. Amb el record de la Diada Nacional de Catalunya molt proper, van voler dedicar el tema Fills del Tro a tots els assistents a la manifestació. Marc Ferré va estar molt comunicatiu en tot moment des del seu micròfon d'on hi penjava una gran banya, per moments desapercebuda per la gran quantitat de fum que es tornava a generar damunt de l'escenari. Un altre dels moments èpics del concert va ser la versió de Les Creus Vermelles de Sangtraït; i és que el gran Quim Mandado ha col·laborat en la gravació del disc. Una banda altament recomanada, sobretot per tots els nostàlgics del heavy metal en català. En breu tindreu disponible una entrevista per conèixer una mica més a la banda.


Els concerts continuaven i ara era el torn de l'únic banda arribada des de més enllà de les terres de l'Ebre; els valencians Sylvania es van apropar fins a Palau-Solità i Plegamans per presentar, per primera vegada en terres catalanes, el seu àlbum debut Lazos de Sangre. Amb un so molt potent, Ángel Ortíz a la veu, Alberto Montoya i Eric Rando a les guitarres, Álvaro Chillarón al baix, Pablo Ayala a la bateria i Sofía Pinar als teclats, van començar la seva descàrrega amb un dels temes que més ens agraden del disc: La Princesa Prometida.


Durant el concert vam poder comprovar diferents coses: la potència vocal d'Ángel és impressionant (més que en estudi), l'Álvaro s'ho passa de conya a l'escenari, la resta de membres són uns músics excepcionals i Sofía no va poder aguantar tot el concert amb els talons que portava i el va acabar descalça. Un moment a destacar del concert va ser la col·laboració realitzada amb Ana Hexe, organitzadora del festival, amb qui van interpretar la cover de Nightwish, Wish I Had an Angel. I, entre altres temes propis, encara van tenir temps de fer la seva cover per excel·lència: el Desátame, de Mónica Naranjo. Per qui no els hagi escoltat, us recomanem el seu disc i que, la propera vegada que ens tornin a visitar, no us els perdeu! Estigueu atents que en breu tindreu l'entrevista que els hi vam fer just abans del concert.


La nit va seguir amb Karlahan, la banda de death metal progressiu que la nit anterior havia estat tocant al A Ultranza Metal Fest (recupera la crònica aquí). La banda està formada per Iban de Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, van iniciar el seu show amb la intro interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kiev, seguida d’un dels seus temes més característics, Reverie. Ja amb aquest tema va quedar demostrada la força que tenen en directe; tant és així que els moviments de cames característics de l'Iban van acabar per obrir un forat a la tarima de l'escenari!


Com ja fessin la nit anterior a Badalona, tots els membres van demostrar la seva qualitat musical, tot i tenir menys espai a l'escenari. Aquests concerts els hi estan servint per acabar de quallar la nova formació i agafar confiança de cara a la gravació d'un nou treball, que portarà per títol Exile. Si encara no els heu vist en directe, us direm que no us els perdeu i que hi aneu descansats, perquè l'energia que desprenen damunt de l'escenari cansa fins i tot al públic! A ells també els podreu conèixer una mica més amb l'entrevista que en breu penjarem al blog.


I, per si no en teníem prou, encara quedava un concert per tancar la nit. I mare meva quin concert i final de festa! Els encarregats van ser els Menzia que, tot i que tenien un altre concert el diumenge a les 10 del matí a les Festes del Poble Nou, no es van voler perdre la cita. La banda està encapçalada per Gat, una gran mestre de cerimònies i una gran vocalista, acompanyada de Dídac Narváez a la guitarra, Berni Navarro al baix, Roger Gomés a la bateria i Montse Ballbé als teclats. Tots ells vestits amb temàtica circense i amb màscares i sirenes col·locades estratègicament per l'escenari, van començar el seu concert amb D-Generation, el single del seu segon treball, Way to Nowhere.


La resta de concert va ser un no parar, mesclant temes propis amb versions que van fer cantar a ple pulmó al gran número de gent que encara quedava per la sala. Entre d'altres van sonar el It's my Life de Bon Jovi, It's Raining Men de The Weather Girls i un medley de Bola de Drac que va fer embogir al personal. Amb una demostració de qualitat impressionant, un saber fer damunt de l'escenari i una energia desbordant, van posar el punt i final a la nit amb el tema Necrosis, mentre els membres de la banda, sense saber ben bé com, van començar a sagnar per la boca. I és que veure un concert de Menzia és veure un espectacle en tota regla! Estigueu atents perquè també tindrem entrevista amb els seus membres.


Des de Kalimetal volem donar el nostre màxim suport a aquests tipus d'iniciatives que et fan conèixer a bandes locals que, en moltes ocasions, superen a les tant seguides internacionalment; i també volem reconèixer la feina feta per Ana Hexe, organitzant aquest esdeveniment. Com sempre us diem, a part de les bandes reconegudes mundialment, n'hi ha d'altres que s'ho treballen moltíssim i, en temps de crisi, sempre són una molt bona alternativa per no deixar que la música mori... què això no passi està a les vostres mans!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com sempre.. bona feina!

Anònim ha dit...

Yo no creo que lo del humo sea para tanto exagerais...muy buena noche buenas bandas y muy divertido.