divendres, 28 de setembre de 2012

Crònica Festival Heavyatum

El passat 21 de setembre es va celebrar, a la Sala Estraperlo de Badalona, la primera edició del Festival Heavyatum, una sèrie de concerts, principalment centrats en el thrash metal, organitzat pels joves membres de la banda Staccatum, una de les participants. Durant la nit, van estar acompanyats de Insaned, Heiser, Aggression, Menzia i Embellish, sent aquestes dues últimes les més allunyades de l’estil principal de la nit.

Després de diferents problemes per tancar el cartell, prop de les 22h s’obrien les portes de la sala, fet que va fer endarrerir molt el ritme dels concerts; en un principi, l’obertura de portes estava programada per les 21h. Però ni aquest retràs va fer perdre les ganes ni a les bandes ni a la gent que ja corria pels voltants del polígon industrial badaloní.


Els primers en actuar van ser els Insaned, una jove banda arribada de Sant Pere de Ribes, al Garraf, amb clares influències del thrash clàssic dels ’80. Ells són Javier Baena a la veu i guitarra, Guillem Martínez a la guitarra, Gerard Rodríguez al baix i Gerard Medialdea a la bateria. Actualment es troben en procés de gravació del que serà el seu primer EP; portarà per títol Leaving the Grave i esperen tenir-lo enllestit el més aviat possible.


El seu concert va ser una autèntica descàrrega de potència, amb un so molt contundent i unit i una qualitat incontestable per part de tots els membres de la banda. De tots és ben sabut que el thrash metal és un estil bastant estàtic en quant a moviment damunt de l’escenari, però amb una mica més de moviment per part dels membres d’Insaned, el seu show seria molt complet. El seu setlist va ser una mescla de covers i temes propis, aquests darrers sonant realment bé. Estigueu atents a la sortida del seu EP, que promet i molt!


Just després dels trashers, era el torn de canviar de rotllo i endinsar-nos en la màgica atmosfera a la que ens transporta la música dels Embellish. La banda està formada per David Gohe a la veu, Miguel Castilla i Marc Martín a la guitarra, Ernesto Castilla al baix i Gonzalo Moldes a la bateria. El concert dels egarencs va servir per acomiadar, de manera simbòlica, els temes del seu primer disc, Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers, per donar pas a una immediata gira de presentació del seu nou treball, Blindead, tal i com va explicar el mateix David Gohe.


La complicitat que es crea entre la banda i el públic augmenta concert rere concert, destacant la comunicació i el saber estar de Gohe i els ànims que reclama en tot moment Miguel Castilla; la resta de membres tampoc passen desapercebuts, destacant la seva gran qualitat musical. Ens agradaria fer menció als dos temes nous que van estrenar: Valley of Broken Smiles i Bleed Me, que van sonar impressionants. Recordeu que el proper 3 de novembre comencen gira a Sala Mephisto.


Seguidament, el jove trio organitzador de l’esdeveniment feia acte de presència a l’escenari de la Estraperlo: era el torn dels sabadellencs Staccatum, una banda de heavy metal clàssic formada per Marc Galindo a la veu i guitarra, Jesús Marquina al baix i Dennis Ruíz a la bateria. Va ser el concert que va comptar amb més afluència de públic, que va poder gaudir dels temes que s’inclouen en els treballs de la banda.


Marc és un comunicador impressionant, presentant i explicant cadascun dels temes que van interpretar, cantant-los amb una ràbia bestial; Jesús no va parar ni un moment quiet amb el seu baix i Dennis no deixava de colpejar la bateria amb força, velocitat i precisió. Ens agradaria destacar el tema Dale!, que s’ha convertit ràpidament amb un himne per la banda i pels seus seguidors. El seu concert també va servir per presentar el tema Atrapado i per demostrar que el heavy metal interpretat en castellà no acaba amb les bandes clàssiques de sempre.


Els quarts en actuar van ser els barcelonins Aggression que, com ja ens diu el seu nom, amb la seva música agressiva, van revolucionar el món del thrash i ho segueixen fent per allà on passen. Ells són Pol Luengo a la veu i guitarra, Oscar Reka a la guitarra, Carlos Leonardo al baix i Jose Rosendo a la bateria. Els hi va tocar un paper difícil, ja que la gran majoria dels assistents es trobaven fora de la sala després de la descàrrega dels amfitrions.


Amb la seva armilla característica i la seva veu rabiosa, Pol va animar a la gent a acostar-se a l’escenari i donar suport a la banda, mentre descarregaven una gran part dels temes que conformen el seu segon disc, Viocracy, sense oblidar-se d’alguns altres del seu debut, Moshpirit. Entre uns i altres temes es va poder notar la maduresa compositiva de la banda, que els hi ha donat l’experiència i la incorporació dels dos membres rítmics. Els headbangings de tots els membres, l’actitud damunt de l’escenari i els seus temes van fer, de la seva, una gran actuació.


Seguidament, un altre descans thrasher per escoltar a la banda de metal alternatiu Menzia, a qui ja havíem pogut veure en directe tancant la segona edició del Metal Rising Fest (recorda aquí la crònica). Ells són Gat a la veu, Dídac Narváez a la guitarra, Berni Navarro al baix, Roger Gomés a la bateria i Montse Ballbé als teclats. Segueixen presentant els temes del seu segon disc, Way to Nowhere, així com les seves particulars versions i espectacle visual.


Part del concert ens el vam perdre perquè érem fora entrevistant a dues bandes de les que, en breu, podreu gaudir de les seves paraules; i, al tornar a la sala per acabar de veure l’actuació de Menzia, ens va sorprendre la poca gent que quedava dins! Tot i això, un aspecte a destacar de la banda, va ser la seva entrega damunt de l’escenari, sense importar si érem 20 o 20 mil els assistents. El seu va ser el concert dels despropòsits: al inici no funcionava un micròfon sense fil, en el tema Necrosis no van poder crear l’efecte de sang perquè no s’obria el paquet i, just acabar el tema, al Dídac se li va trencar una corda de la guitarra. Era la primera vegada que no en portava de recanvi i, a falta de tres temes i sense ningú que li pogués deixar una guitarra, van haver de finalitzar la seva actuació de manera sobtada.


I, a altes hores de la matinada, encara faltava un concert per veure: el dels egarencs Heiser, una jove banda de groove metal formada per David Rodríguez a la veu i guitarra, Saïd Hafid a la guitarra, Sergi Maillo al baix i Marcos Gómez a la bateria. Actualment es troben en procés de gravació del que serà la seva primera maqueta, que esperem estigui llesta en breu.


Si amb Menzia hi havia poca gent, amb Heiser encara n’hi havia menys! Tot i això, els seus membres no van deixar de donar-ho tot damunt de l’escenari, destacant l’actitud de Saïd i Marcos, realment impressionant. Però això no vol dir que David i Sergi estiguessin estàtics, tot el contrari: la secció de corda no va parar ni un moment de fer headbanging i d’anar d’una banda a l’altra de l’escenari. Els seus temes són interpretats en castellà, excepte Beautiful Morning, l’únic cantant en anglès. Un gran concert per tancar una gran nit.


Si la setmana abans ja havíem cremat calories amb el Metal Rising Fest, aquest festival de Sala Estraperlo pot ser el més esgotador al que hem assistit mai! Allà es van ajuntar sis grans bandes que van fer gaudir durant més de sis hores als assistents que es van atrevir a aguantar fins el final. Si no hi vau assistir, i en sabem d’uns quants que no vau venir, us diem el mateix de sempre: recolzeu el metal local i novell, que sempre us aportaran noves visions i grans sorpreses!