dimecres, 16 d’abril de 2008

Concert Pain / Nightwish

El passat dilluns (si, si, dilluns...) 14 d'abril, la Sala Razmatazz va acollir els concerts de dos grups provinents dels països nòrdics de Suècia i Finlàndia, Pain i Nightwish, que van visitar Barcelona per presentar els seus respectius àlbums, Psalms of Extinction i Dark Passion Play.

Tant a les entrades com a diferents pàgines web, l'horari del concert estava fixat per les 18.30 hores Pain i 19.30 hores Nightwish. A nosaltres ja ens va semblar massa aviat i als artistes segur que també; però ningú va dir a la gran quantitat de gent que esperàvem fora de la sala que el concert es faria més tard. Total, que cap als volts de les 20.30 hores s'obrien les portes de la Sala Razzmatazz 1, un parell d'hores després del previst; un parell d'hores que em de dir la gent va suportar d'una manera molt pacífica.

Evidentment, al entrar a la sala, ja estava mig plena i els teloners encara no havien ni començat. Poc després, els llums s'apaguen i apareixen a l'escenari 4 tios enormes, amb uns cabells impressionantment llargs i una força brutal damunt de l'escenari. Peter Tägtgren, líder de Pain però també d'Hypocrisy, va estar acompanyat per René Sebastian a la guitarra, André Skaug al baix i Marc Gossar a la bateria. En un concert de poc més de mitja hora van descarregar temes del seu nou àlbum i dels seus treballs anteriors; a més, es van atrevir amb una versió del Eleanor Rigby dels The Beatles.

Seguidament, els més esperats: els finlandesos Tuomas Holopainen, Marco Hietala, Jukka Nevalainen, Emppu Vuorinen i la sueca Anette Olzon apareixien, davant d'un públic completament entregat (tot i les més de dues hores d'espera), sota les notes del tema Bye Bye Beautiful (suposadament comencen així tots els seus concerts, fent referència a Tarja Turunen). A partir d'aquest moment, els temes del seu treball Dark Passion Play es van anar barrejant amb els seus grans èxits, com Nemo, Dark Chest of Wonder...i molts altres.

Un dels moments més interessants del concert va ser quan va sonar el quart single del disc, The Islander, un molt bon tema gairebé acústic, cantat a duet entre Marco Hietala i Anette Olzon; i un tema que no ens esperàvem la majoria era el que obra el nou disc, The Poet and the Pendulum, una gran obra clàssica de gairebé 14 minuts, que va interpretar íntegrament.

Un molt bon concert i una gran posada en escena dels finlandesos, que van culminar la seva actuació amb el tema Wish I had an Angel; amb aquest desig, van posar punt i final al concert, fins la propera vegada.