Hi havia una mica menys de mitja sala plena de gent per veure els teloners: Amadeüs, uns nanos de Cerdanyola del Vallès que, al meu parer, encara els hi falta alguna coseta, però com a mínim hi posaven voluntat; hauríem de dir també que no sé si era per la sala o pel tècnic, però la cosa no acabava de funcionar...com diu el Mark, haurem d'escoltar-los en estudi per veure com sonen.
Tot seguit, i després de recollir tots els instruments i amplificadors, els asturians Avalanch fan acte de presència a l'escenari. S'ha de dir que jo (Joan) i crec que el Mark estarà amb mi, no havíem escoltat gran cosa del grup; per tant, era un concert sorpresa.
A mi, personal i globalment, no em va agradar gaire; la veu de Ramón Lage, el cantant del grup, si que em va agradar, però pel que fa a la música, crec que era massa complicada...o enrevessada...no sé com explicar-me: sonen bé, però tampoc "maten". A mi que m'agraden els guitarristes amb personalitat, els seus instruments no sonàven del tot bé: unes vegades distorsionades, altres vegades molt baixes...la bateria era el que més es podia escoltar; per tant, també es podia associar tot a una mala gestió tècnica.
El concert en sí va ser descafeinat, però com diu molta gent, "a caballo regalado..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada