dimecres, 27 d’octubre de 2010

Concert Korpiklaani + Eluveitie + Northland

El passat 21 d'octubre, la Sala Salamandra es va convertir en l'escenari de presentació del darrer treball dels finlandesos Korpiklaani, Karkelo; els folkis però, no venien sols: els catalans Northland i els helvètics Eluveitie. El cartell del concert també incorporava l'actuació del grup Godnr.Universe, formada per dos membres d'Eluveitie; aquesta banda no va actuar, donant més temps damunt de l'escenari a la resta de bandes.

Abans del tret de sortida dels concerts, gairebé en horari infantil (van obrir portes a les 19h), vam poder parlar amb dos dels membres de la formació finlandesa Korpiklaani. A un dels camerinos ens esperaven Jonne Järvelä i Kalle "Cane" Savijärvi, vocalista i guitarristes de la banda. D'aquí uns dies esperem tenir l'entrevista llesta per què pugueu escoltar tot el que ens van explicar!


Els primers en actuar van ser els barcelonins Northland; els orígens de la banda es remunten a l'any 2004 quan Pau Murillo, vocalista, volia fundar una banda de viking i death metal. Després de diversos problemes, va aconseguir el seu propòsit i aquest 2010, després de l'edició de dues demos, la banda ha pogut editar el seu primer llarga durada, homònim a la banda.

Com ja hem comentat, la banda està formada per Pau Murillo a la veu i guitarra, acompanyat d'Àlex Fernández a la guitarra, Vic Adiego al baix (també a la banda Moonloop), Pau Vázquez al violí, Pol Lemaire als teclats i Dani Mateu a la bateria.

Amb la sala gairebé plena, van interpretar temes del seu àlbum Northland, mentre els membres de la banda es quedaven perplexos de la resposta de la gent; i és que era una de les primeres vegades que tocaven a casa amb tant públic, després dels seus inicis tocant en sales petites. Tot i això, han tocat a diversos països europeus, rebent unes grans crítiques!


Durant el seu concert, que va durar una mica més del previst per la baixa de Godnr.Uninverse, vam poder escoltar temes com The Old Town's Inn, Withering Rose o Revenge. He de confessar que vaig anar al concert sense haver escoltat res d'aquesta formació, però em van recordar a bandes com Turisas o Ensiferum; la traca final de la seva actuació va ser el tema Where the Heroes Die, molt demanat per un públic totalment entregat! Actualment estem en negociacions per què es deixin caure algun dia pel programa!

Els següents a trepitjar l'escenari, per tant, van ser uns dels caps de cartell del concert: els helvètics Eluveitie. La banda de celtic metal es va formar l'any 2002 i compta amb vuit membres a les seves files; sort en van tenir de que l'escenari de Sala Salamandra és prou gran i poc es van molestar els uns als altres! Venien a presentar el seu disc Everything Remains (As It Never Was), editat el passat mes de febrer.

Una de les grans curiositats de la banda és la gran quantitat d'instruments que es poden arribar a veure damunt de l'escenari, ja que el baix, les guitarres i la bateria comparteixen escenari amb gaita, flautes, violí, bodhrán (tambor irlandès), mandolina i, fins i tot, una viola de roda, instrument pensat per ser tocar assegut en una cadira però que, en aquest cas, Anna Murphy el va tocar sense deixar de moure's per l'escenari, com també ho va fer Meri Tadic al violí; la resta de membres, tot i estar a un nivell musical extraordinari, no es feien veure tant.


Van començar el seu show amb el tema Nil, del seu darrer treball; Christian "Chrigel" Glanzmann, vocalista de la banda, va saber connectar amb el públic en tot moment; un públic totalment entregat a la banda, saltant, ballant i empenyent-se en alguna que altra wall of death muntada al bell mig de la sala. Altres temes que es van poder escoltar van ser Blood Stained Ground, Your Gaulish War, Inis Mona, Thousandfold o Kingdom Come Undone.

Una vegada acabat el concert dels helvètics, la pantalla gegant de la sala baixava per fer el canvi d'escenari i donar pas als altres caps de cartell, els finlandesos Korpiklaani. Durant aquesta espera, de ben bé mitja hora, la música d'ambient que sonava va despertar l'interès de molts dels assistents (entre ells el d'un servidor); fins i tot, vaig poder veure com un noi feia una fotografia a la pantalla del portàtil del qual sortia la música en qüestió. Tot i que Korpiklaani és una banda de folk, no té res a veure amb Eluveitie: mentre els segons es deixen portar per ritmes celtes i de death metal melòdic, els finlandesos basen la seva música amb la humppa, polca finlandesa, i estan fortament influenciats pel heavy metal clàssic.


Mentre sonava la intro del concert, els membres de la banda anaven ocupant el seu lloc a l'escenari; d'esquerra a dreta podíem veure a Juho Kauppinen a l'acordió, Jarkko Aaltonen al baix, Jonne Järvelä a la veu i guitarra, Jaakko "Hittavainen" Lemmetty al violí, Kalle "Cane" Savijärvi a la guitarra; darrera de tots ells, es trobava Matti "Matson" Johansson a la bateria.

Una vegada situats, van començar a descarregar Vodka, el single presentació del seu darrer treball, Karkelo, que significa festa en el nostre idioma. I és que tots els concerts de la formació es converteixen en això, en una festa, tot i que aquesta vegada, alguns dels membres de la banda estaven una mica apagats per culpa de la grip. Es van anar succeint temes com Journey Man i Korpiklaani, sense descans entre ells; però un dels moments de més bogeria va ser amb la interpretació del tema del cantautor finès Hector, Juodaan Viinaa, tema on vam poder veure la faceta de cantant del guitarrista Kalle.

Darrerament, en els concerts, es controla molt el tema del fum i les cigarretes; en aquest però, no van poder dir res a ningú, ja que el mateix Jonne, en un tema instrumental, va aprofitar per encendre's una cigarreta i fumar-se-la mentre tocava la guitarra.


Els temes van seguir caient, podent escoltar Metsämies, Tuli Kokko, Pine Woods, Wooden Pints o Happy Little Boozer, entre d'altres. No va ser el millor concert dels finlandesos a terres catalanes ja que, particularment, quan van venir al 2008 amb el Finnish Fire Festival em van agradar molt més. Tot i això, tenien el tema estrella guardat pel final del concert, acomiadant a la gent a ritme de Beer Beer i ruixant al públic amb el líquid daurat.

Del concert, em quedo amb el gran descobriment de Northland, uns nois molt joves que, si la sort els hi ve de cara, donaran molt de què parlar, no només a casa nostra, sinó més enllà de les nostres fronteres!! Us deixem, per acabar ja, amb algunes imatges del concert!