El passat divendres 26 d'agost al vespre, van passar dues coses molt importants: en primer lloc, el Futbol Club Barcelona guanyava una altra copa, en aquest cas la Supercopa d'Europa, davant de l'Oporto. Lluny del Principat de Mònaco, però molt més a prop de nosaltres, a Ripollet, se celebrava una nova edició (la que en fa 19!!) del festival Ripollet Rock!!
Enguany, les bandes escollides eren els barcelonins Tribute, els egarencs EmbellisH, els thrashers d'Albacete Angelus Apatrida i els alemanys Axxis!! Pels temps que corren, poder veure aquestes bandes de manera gratuïta és un esdeveniment remarcable!!
A les 22:00h s'obrien les portes del Parc dels Pinetons per acollir els primers headbangers de la nit. És de mencionar el que ens va costar trobar el recinte, que no el pàrking habilitat per l'ocasió, perfectament indicat; però en la nostra defensa, direm que no vam ser els únics que ens vam perdre!! Molts dels assistents ens vam trobar dins una fira, amb Lady Gaga i reggaeton sonant de fons, destrossant els nostres cervells!! Però finalment, vam trobar l'accés i les notes dels primers en tocar, ens van posar les neurones al seu lloc.
A les 22:30h, amb una puntualitat britànica, els Embellish començaven a descarregar el seu metal gòtic davant d'un públic que ja omplia força el recinte. David Gohe a la veu, Miguel Castilla i Marc Martín a les guitarres, Ernesto Castilla al baix i Gonzalo Moldes a la bateria van tenir un so molt acceptable durant la seva actuació, on van demostrar el seu saber fer a nivell gòtic, deixant anar tocs de bandes com The 69 Eyes (de qui van ser teloners en la seva visita a Barcelona l'any passat), Paradise Lost o Moonspell; però si ens van recordar a alguna banda (i que no s'enfadin els seguidors de la mateixa per si no agrada la comparació) van ser als finlandesos HIM.
Entre els temes interpretats m'agradaria destacar Black Star i Falling, que van despertar l'entusiasme del públic (i el meu també) i un tema, del que no recordo el nom (ho sento) que, només començar, em va recordar al tema que canta el vampir Lestat en el concert de la pel·lícula Queen of the Damned. També van deixar escoltar algun tema que inclourà el seu nou disc, previst per abans de que acabi l'any (ja tenen el màster enllestit). No havia pogut veure'ls abans en directe però, tot i no ser el meu estil preferit, he de dir que si torno a tenir l'ocasió de veure'ls, no me'ls perdré per res del món!!
Aproximadament mitja hora després de la finalització del concert d'EmbellisH era el torn de la banda internacional del festival: els alemanys Axxis!! He de dir que tenia moltes ganes de veure'ls en directe, després d'haver-me perdut la seva última visita a Barcelona; i el que vaig veure damunt de l'escenari, em va deixar impressionat!! I no podia ser menys, ja que van venir en concert celebrant els seus 20 anys d'existència!!
Alex Landeburg a la bateria fent de les seves, Rob Schomaker al baix, donant potència a l'actuació, Marco Wriedt a la guitarra amb els seus solos interminables, Harry Oellers posant la melodia amb el seu teclat i fent embogir a la gent enfundant-se una samarreta del Barça (tot i ser el model antic) i Bernhard Weiß entregant-se al 200% en un concert on no va fallar res!! La música al volum que es mereixia i amb la qualitat que pertocava, la veu clara i neta, la gent entregada als temes dels alemanys i Bernhard atrevint-se a parlar el català!!
El setlist de la seva actuació va ser d'allò més variat, fent un repàs a gran part de la seva discografia i sonant temes com The Last Man on Earth, Fass Mich An o Utopia, del seu disc més recent, Tales of Glory Island, My Little Princes, Face to Face, Heaven in Black, Kingdom of the Night i Living in a World entre d'altres.
En un moment de l'actuació, el vocalista va demanar si algú volia pujar a l'escenari; només va posar una condició: que fos una noia que els acompanyés! I així va ser com va pujar la Noelia, una assistent al festival que va interpretar dos temes amb els alemanys i, segons paraules de Bernhard després d'escoltar el públic corejant el nom de la noia, has aconseguit un club de fans en 5 minuts quan jo he necessitat 20 anys!!
Per criticar alguna cosa d'un concert que va ser excepcional, i a nivell personal, diré que em vaig quedar amb les ganes d'escoltar el tema Underworld del seu disc Utopia (09); al final del concert, també es va poder escoltar gent demanant el tema Bloodangel, del Doom of Destiny (07); però va ser amb el seu clàssic Na, Na, Hey, Hey, Kiss Him Goodbye amb el que van posar punt i final a la seva actuació.
Aquest 2011 han editat un CD/DVD en directe commemorant els 20 anys de carrera de la banda, però des de 2009 que no editen material inèdit; espero que no triguin gaire a sorprendre'ns a tots amb noves cançons!!
Arribàvem a l'equador del festival quan apareixien unes altres bèsties damunt de l'escenari: Angelus Apatrida i el seu thrash metal que et destrossa per dins!! El volum del concert estava realment fort i, tant la bateria de Víctor Valera com les cordes de les guitarres i el baix de Guillermo Izquierdo (qui també és vocalista), David G. Álvarez i Jose Izquierdo, arribaven a sonar dins les entranyes de qualsevol que estigues a menys de 500 metres de l'escenari!! Si ja ho hem dit més d'una vegada... que menja la gent d'Albacete per tenir aquesta força!!!???
Els manxecs, immersos en la presentació del seu gran disc Clockwork (el primer amb Century Media) i acabats de fitxar per la marca Jackson Guitars (convertint-se en la primera banda espanyola en fer-ho), s'han passat l'estiu girant per tots els festivals possibles!! I el Ripollet Rock no podia ser una excepció!!
Repassant temes dels tres àlbums editats fins el moment (Evil Unleashed (06), Give 'Em War (07) i Clockwork (10)), van provocar el headbanging de tots els assistents i la formació de mosh pits i un wall of death a petició de Guillermo. Fent un petit parèntesi, m'agradaria comentar que les olles amb el thrash les puc arribar a tolerar... però amb el hard rock i power metal dels Axxis no li veig gaire sentit; tanco parèntesi.
Després de veure'ls en directe i al·lucinar amb la tècnica musical que tenen tots els membres del grup, diré que els temes se'm van fer una mica repetitius, potser per desconeixement, potser per cansament... però no puc dir que no m'agradessin, perquè van fer vibrar totes les parts del meu cos amb la potència descarregada!!
Encara quedava una actuació per concloure el festival, però un servidor i els seus acompanyants no podien més i vam decidir marxar cap a casa, tot i que encara restava el concert dels Tribute, una banda barcelonina que versiona als clàssics del hard rock i heavy metal i que, per les crítiques que he pogut anar llegint dels seus concerts, ho fan molt i molt bé... però aquesta vegada no vam poder gaudir de la seva música.
A tots els que ens vam veure per allà, espero veure-us aviat en algun altre concert!! I als que no veu venir... l'any vinent no hi podeu faltar!! Aquí us deixo amb algunes de les fotografies fetes durant l'esdeveniment!!
Enguany, les bandes escollides eren els barcelonins Tribute, els egarencs EmbellisH, els thrashers d'Albacete Angelus Apatrida i els alemanys Axxis!! Pels temps que corren, poder veure aquestes bandes de manera gratuïta és un esdeveniment remarcable!!
A les 22:00h s'obrien les portes del Parc dels Pinetons per acollir els primers headbangers de la nit. És de mencionar el que ens va costar trobar el recinte, que no el pàrking habilitat per l'ocasió, perfectament indicat; però en la nostra defensa, direm que no vam ser els únics que ens vam perdre!! Molts dels assistents ens vam trobar dins una fira, amb Lady Gaga i reggaeton sonant de fons, destrossant els nostres cervells!! Però finalment, vam trobar l'accés i les notes dels primers en tocar, ens van posar les neurones al seu lloc.
A les 22:30h, amb una puntualitat britànica, els Embellish començaven a descarregar el seu metal gòtic davant d'un públic que ja omplia força el recinte. David Gohe a la veu, Miguel Castilla i Marc Martín a les guitarres, Ernesto Castilla al baix i Gonzalo Moldes a la bateria van tenir un so molt acceptable durant la seva actuació, on van demostrar el seu saber fer a nivell gòtic, deixant anar tocs de bandes com The 69 Eyes (de qui van ser teloners en la seva visita a Barcelona l'any passat), Paradise Lost o Moonspell; però si ens van recordar a alguna banda (i que no s'enfadin els seguidors de la mateixa per si no agrada la comparació) van ser als finlandesos HIM.
Entre els temes interpretats m'agradaria destacar Black Star i Falling, que van despertar l'entusiasme del públic (i el meu també) i un tema, del que no recordo el nom (ho sento) que, només començar, em va recordar al tema que canta el vampir Lestat en el concert de la pel·lícula Queen of the Damned. També van deixar escoltar algun tema que inclourà el seu nou disc, previst per abans de que acabi l'any (ja tenen el màster enllestit). No havia pogut veure'ls abans en directe però, tot i no ser el meu estil preferit, he de dir que si torno a tenir l'ocasió de veure'ls, no me'ls perdré per res del món!!
Aproximadament mitja hora després de la finalització del concert d'EmbellisH era el torn de la banda internacional del festival: els alemanys Axxis!! He de dir que tenia moltes ganes de veure'ls en directe, després d'haver-me perdut la seva última visita a Barcelona; i el que vaig veure damunt de l'escenari, em va deixar impressionat!! I no podia ser menys, ja que van venir en concert celebrant els seus 20 anys d'existència!!
Alex Landeburg a la bateria fent de les seves, Rob Schomaker al baix, donant potència a l'actuació, Marco Wriedt a la guitarra amb els seus solos interminables, Harry Oellers posant la melodia amb el seu teclat i fent embogir a la gent enfundant-se una samarreta del Barça (tot i ser el model antic) i Bernhard Weiß entregant-se al 200% en un concert on no va fallar res!! La música al volum que es mereixia i amb la qualitat que pertocava, la veu clara i neta, la gent entregada als temes dels alemanys i Bernhard atrevint-se a parlar el català!!
El setlist de la seva actuació va ser d'allò més variat, fent un repàs a gran part de la seva discografia i sonant temes com The Last Man on Earth, Fass Mich An o Utopia, del seu disc més recent, Tales of Glory Island, My Little Princes, Face to Face, Heaven in Black, Kingdom of the Night i Living in a World entre d'altres.
En un moment de l'actuació, el vocalista va demanar si algú volia pujar a l'escenari; només va posar una condició: que fos una noia que els acompanyés! I així va ser com va pujar la Noelia, una assistent al festival que va interpretar dos temes amb els alemanys i, segons paraules de Bernhard després d'escoltar el públic corejant el nom de la noia, has aconseguit un club de fans en 5 minuts quan jo he necessitat 20 anys!!
Per criticar alguna cosa d'un concert que va ser excepcional, i a nivell personal, diré que em vaig quedar amb les ganes d'escoltar el tema Underworld del seu disc Utopia (09); al final del concert, també es va poder escoltar gent demanant el tema Bloodangel, del Doom of Destiny (07); però va ser amb el seu clàssic Na, Na, Hey, Hey, Kiss Him Goodbye amb el que van posar punt i final a la seva actuació.
Aquest 2011 han editat un CD/DVD en directe commemorant els 20 anys de carrera de la banda, però des de 2009 que no editen material inèdit; espero que no triguin gaire a sorprendre'ns a tots amb noves cançons!!
Arribàvem a l'equador del festival quan apareixien unes altres bèsties damunt de l'escenari: Angelus Apatrida i el seu thrash metal que et destrossa per dins!! El volum del concert estava realment fort i, tant la bateria de Víctor Valera com les cordes de les guitarres i el baix de Guillermo Izquierdo (qui també és vocalista), David G. Álvarez i Jose Izquierdo, arribaven a sonar dins les entranyes de qualsevol que estigues a menys de 500 metres de l'escenari!! Si ja ho hem dit més d'una vegada... que menja la gent d'Albacete per tenir aquesta força!!!???
Els manxecs, immersos en la presentació del seu gran disc Clockwork (el primer amb Century Media) i acabats de fitxar per la marca Jackson Guitars (convertint-se en la primera banda espanyola en fer-ho), s'han passat l'estiu girant per tots els festivals possibles!! I el Ripollet Rock no podia ser una excepció!!
Repassant temes dels tres àlbums editats fins el moment (Evil Unleashed (06), Give 'Em War (07) i Clockwork (10)), van provocar el headbanging de tots els assistents i la formació de mosh pits i un wall of death a petició de Guillermo. Fent un petit parèntesi, m'agradaria comentar que les olles amb el thrash les puc arribar a tolerar... però amb el hard rock i power metal dels Axxis no li veig gaire sentit; tanco parèntesi.
Després de veure'ls en directe i al·lucinar amb la tècnica musical que tenen tots els membres del grup, diré que els temes se'm van fer una mica repetitius, potser per desconeixement, potser per cansament... però no puc dir que no m'agradessin, perquè van fer vibrar totes les parts del meu cos amb la potència descarregada!!
Encara quedava una actuació per concloure el festival, però un servidor i els seus acompanyants no podien més i vam decidir marxar cap a casa, tot i que encara restava el concert dels Tribute, una banda barcelonina que versiona als clàssics del hard rock i heavy metal i que, per les crítiques que he pogut anar llegint dels seus concerts, ho fan molt i molt bé... però aquesta vegada no vam poder gaudir de la seva música.
A tots els que ens vam veure per allà, espero veure-us aviat en algun altre concert!! I als que no veu venir... l'any vinent no hi podeu faltar!! Aquí us deixo amb algunes de les fotografies fetes durant l'esdeveniment!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada