El passat dissabte 21 de novembre, la Sala Salamandra de l'Hospitalet va ser l'escenari de presentació dels àlbums The Chainsaw's Law i La Puta y el Diablo, de les bandes madrilenyes Infernoise i Hamlet, respectivament.
A les 19 hores havíem quedat amb el mànager de Hamlet per poder entrevistar a algun membre de la banda; però les proves de so dels caps de cartell es van allargar i el moment esperat pel nostre company Nando no arribava mai. Un cop fetes les proves de so, que vam tenir la sort de veure en directe, va arribar el moment de pujar als camerinos de la sala i entrevistar a J.Molly, vocalista de la banda.
Per culpa del retràs en les poves de so, les portes van obrir gairebé mitja hora més tard del previst; però l'espera va valer la pena! Quan vam tornar a entrar a la sala, van fer acte de presència els membres d'Infernoise: Rown Houland a la veu, Ix Valieri (Leo, Ángeles del Infierno) a la guitarra, Escorpión al baix i Nitro a la bateria. La veu de Rown sona impressionant; Ix Valieri, per la seva banda, es va presentar amb una estètica semblant a Slash, amb un barret de copa i armilla completament oberta; no va deixar de moure's en tot el concert, demostrant la seva qualitat com a guitarrista.
Van descarregar temes del seu nou àlbum com Hellrider, Crossing the Valley of Death, Snakebite, The Chainsaw's Law i una de les meves preferides, Alive or Dead. A més, van interpretar una versió del tema Wild Side de Mötley Crüe; un tema que van dir que qui no el conegués, no era un metalero de verdad! Després d'aquesta versió, algú del públic va demanar una versió de Pantera i Rown, demostrant gran complicitat amb el públic, va deixar anar una frase tipus... A la mierda Pantera...no me gustan!
La veritat és que el concert d'Infernoise em va deixar molt bon sabor de boca i, mentre Hamlet descarregaven la seva música, vaig tenir l'ocasió de parlar amb Ix Valieri i, properament, el podrem entrevistar per saber una mica més de la seva carrera i de la banda.
Després d'una estona d'espera mentre es preparava l'escenari pels deixebles de Shakespeare, apareixien els seus components: Luís Tarraga i Alberto Marín (el nou de la banda, ex Skunk D.F.) a les guitarres, Álvaro Tenorio al baix, Paco Sánchez a la bateria i José Molinero, J.Molly pels amics, a la veu. Van entrar amb molta força amb el tema El Hábil Reino del Desconcierto, per seguir amb molts dels temes del nou disc, barrejats amb temes ja clàssics de la banda com Vivir es una ilusión, Tu Medicina, Denuncio a Dios, Imaginé i Jodido Facha.
Alberto Marín va demostrar la seva gran qualitat a les cordes, sense deixar de moure's ni un moment, intercanvant la posició a l'escenari amb Luís Tarraga, qui tampoc deixava de saltar i girar sobre ell mateix, sense deixar de tocar la guitarra; una mica més estàtic estava Álvaro. Però qui de veritat va suar la nit del dissabte va ser J.Molly: no parava de saltar, de córrer, de ballar damunt d l'escenari, d'una banda a l'altra, amb una gran habilitat de no molestar als seus companys. Només parava una mica quan s'agafava al seu peu de micro, ple de cranis!
Amb tot això, el madrilenys van aguantar gairebé hora i mitja a l'escenari sense descans! I quan van marxar, per donar pas al bis, només van trigar dos minuts en tornar! No sé si per presses per part de l'organització o perquè tenien ganes de més! Van tocar Limítate i el gran tema del nou àlbum, Siete Historias Diferentes. Amb aquest van posar al punt i final a ls gairebé dues hores de concert.
Mai els havia vist en concert, i he de reconèixer que sonen molt i molt bé (la sala també ajuda); tots els membres tenen el seu rol dins la formació i l'executen a la perfecció; només comentar que, en algun moment, em va semblar que tenien els fums una mica pujats... però suposo que després de tants anys de carrera i havent fixat per una discogràfica que els portarà fora de les fronteres espanyoles, poden ser motius per estar així.
En definitiva, coneixia la música d'uns (però no el directe) i desconeixia completament els altres; i el divendres 21 de novembre, vaig sortir realment satisfet de Sala Salamandra!! A continuació, us deixo unes quantes fotos preses durant els concerts!!
A les 19 hores havíem quedat amb el mànager de Hamlet per poder entrevistar a algun membre de la banda; però les proves de so dels caps de cartell es van allargar i el moment esperat pel nostre company Nando no arribava mai. Un cop fetes les proves de so, que vam tenir la sort de veure en directe, va arribar el moment de pujar als camerinos de la sala i entrevistar a J.Molly, vocalista de la banda.
Per culpa del retràs en les poves de so, les portes van obrir gairebé mitja hora més tard del previst; però l'espera va valer la pena! Quan vam tornar a entrar a la sala, van fer acte de presència els membres d'Infernoise: Rown Houland a la veu, Ix Valieri (Leo, Ángeles del Infierno) a la guitarra, Escorpión al baix i Nitro a la bateria. La veu de Rown sona impressionant; Ix Valieri, per la seva banda, es va presentar amb una estètica semblant a Slash, amb un barret de copa i armilla completament oberta; no va deixar de moure's en tot el concert, demostrant la seva qualitat com a guitarrista.
Van descarregar temes del seu nou àlbum com Hellrider, Crossing the Valley of Death, Snakebite, The Chainsaw's Law i una de les meves preferides, Alive or Dead. A més, van interpretar una versió del tema Wild Side de Mötley Crüe; un tema que van dir que qui no el conegués, no era un metalero de verdad! Després d'aquesta versió, algú del públic va demanar una versió de Pantera i Rown, demostrant gran complicitat amb el públic, va deixar anar una frase tipus... A la mierda Pantera...no me gustan!
La veritat és que el concert d'Infernoise em va deixar molt bon sabor de boca i, mentre Hamlet descarregaven la seva música, vaig tenir l'ocasió de parlar amb Ix Valieri i, properament, el podrem entrevistar per saber una mica més de la seva carrera i de la banda.
Després d'una estona d'espera mentre es preparava l'escenari pels deixebles de Shakespeare, apareixien els seus components: Luís Tarraga i Alberto Marín (el nou de la banda, ex Skunk D.F.) a les guitarres, Álvaro Tenorio al baix, Paco Sánchez a la bateria i José Molinero, J.Molly pels amics, a la veu. Van entrar amb molta força amb el tema El Hábil Reino del Desconcierto, per seguir amb molts dels temes del nou disc, barrejats amb temes ja clàssics de la banda com Vivir es una ilusión, Tu Medicina, Denuncio a Dios, Imaginé i Jodido Facha.
Alberto Marín va demostrar la seva gran qualitat a les cordes, sense deixar de moure's ni un moment, intercanvant la posició a l'escenari amb Luís Tarraga, qui tampoc deixava de saltar i girar sobre ell mateix, sense deixar de tocar la guitarra; una mica més estàtic estava Álvaro. Però qui de veritat va suar la nit del dissabte va ser J.Molly: no parava de saltar, de córrer, de ballar damunt d l'escenari, d'una banda a l'altra, amb una gran habilitat de no molestar als seus companys. Només parava una mica quan s'agafava al seu peu de micro, ple de cranis!
Amb tot això, el madrilenys van aguantar gairebé hora i mitja a l'escenari sense descans! I quan van marxar, per donar pas al bis, només van trigar dos minuts en tornar! No sé si per presses per part de l'organització o perquè tenien ganes de més! Van tocar Limítate i el gran tema del nou àlbum, Siete Historias Diferentes. Amb aquest van posar al punt i final a ls gairebé dues hores de concert.
Mai els havia vist en concert, i he de reconèixer que sonen molt i molt bé (la sala també ajuda); tots els membres tenen el seu rol dins la formació i l'executen a la perfecció; només comentar que, en algun moment, em va semblar que tenien els fums una mica pujats... però suposo que després de tants anys de carrera i havent fixat per una discogràfica que els portarà fora de les fronteres espanyoles, poden ser motius per estar així.
En definitiva, coneixia la música d'uns (però no el directe) i desconeixia completament els altres; i el divendres 21 de novembre, vaig sortir realment satisfet de Sala Salamandra!! A continuació, us deixo unes quantes fotos preses durant els concerts!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada