Concert Ride The Sky / Epica / Sonata Arctica

Gothicus

Us poso en situació: dissabte 17 de novembre de 2007, a les 18:50 hores, STemplar i un servidor es troben al carrer Almogàvers, just a la cantonada de l'Ovella Negra de Poble Nou. Molta gent ja tira cap a la Sala Razzmatazz on a les 19 hores obren portes pel triple concert de Ride the Sky, Epica i Sonata Arctica; comencem a baixar cap allà i, al arribar, veiem la dimensió de la cua per entrar...comencem a caminar seguint la fila de gent fins que arribem a davant la porta del Tsunami, un bar musical que es troba al carrer Pallars, paral·lel a Almogàvers; total, entrem a Sala Razzmatazz a les 19:20 hores.

Als 5 minuts d'entrar i després d'escoltar de fons un tema d'Iron Maiden, s'apaguen els llums i surten a l'escenari els primers teloners del concert, els alemanys Ride the Sky, desplegant la seva potència i professionalitat a l'escenari. Van interpretar uns quants temes del seu "àlbum debut" (com a Ride the Sky, perquè tots els components han passat per altres grups) New Protection. Mitja hora de concert que es va quedar curta (segons la meva opinió) per un gran grup, amb un gran guitarra i baixista, i amb la sala plena en un terç de la seva capacitat.

15 minuts de descans: a l'escenari, es prepara la següent actuació i la gent aprofita per anar al lavabo o a la barra de la sala a refrescar-se una mica (tot i el fred que feia al carrer, dins s'estava força bé), mentre segueixen sonant temes d'Iron Maiden per fer més amena l'espera.

La sala comença a omplir-se quan es tornen a apagar els llums, i amb música instrumental surten a l'escenari els holandesos d'Epica. Comencen l'espectacle, però es troba a faltar a la mezzo-soprano Simone Simons; quan apareix, la Sala Razzmatazz es torna boja amb la seva veu. Temes de tots els seus àlbums, però sobretot del seu darrer, The Divine Conspirancy, és el que es va poder escoltar en la gairebé una hora de concert, amb guitarres i baix molt durs, veus melòdiques i sensuals de Simone Simons i veus més guturals de Mark Jansen i una posada en escena bona, tant pel joc de llums com pels ventiladors a peu d'ecenari, que creaven un efecte molt vistós a les llargues cabelleres de gairebé tots els membres del grup. Només una crítica: quan a Simone Simons no li tocava cantar, moltes vegades desapareixia de l'escenari, un fet que no em va agradar gaire, més que res cara als seus companys; per la resta, perfectes!

Després del concert d'Epica, el descans és una mica més llarg...els caps de cartell es volen fer esperar...però després d'uns 25 minuts, els finlandesos de Sonata Arctica fan acte de presència, i ens ofereixen una hora i mitja de concert intens, intercalant temes del nou disc, Unia, amb temes de tota la seva extensa discografia. Henrik Klingenberg em va sorprendre moltíssim als teclats, un geni virtuós; Elias Vijanen, un guitarrista enorme; Marko Paasikoski, un bon baixista; Tommy Portimo, un rapidíssim bateria; i el que més em va sorprendre, Tony Kakko, un gran vocalista que ho va donar tot damunt l'escenari, cridant quan ho havia de fer, en temes com, per exemple, The Cage, i posant-se més melòdic en temes com Tallulah.

Després d'una hora de concert, els membres de Sonata es prenen 5 minuts de descans, mentre la Sala Razzmatazz, completament plena, comença a corejar el nom del tema Wolf & Raven; quan Tony Kakko torna a l'escenari, comenta que el tema no està programat al "set list" i no la toquen (l'única queixa del concert). A canvi ens ofereix una "anada d'olla", creant una bateria humana i cantant el clàssic de Queen, We Will Rock You. A aquest tema el segueix mitja hora més de concert, fins que se'ns fan les 23.15 hores, moment en que, per fi, podem estirar una mica les cames i sortim de la Sala Razzmatazz.

Un gran concert, segons la meva opinió; esperem que els propers siguin, com a mínim, igual que el del passat 17 de novembre a la Sala Razzmatazz!!