El passat 3 de novembre de 2012 donava el tret de sortida del Blindead Tour a la Sala Mephisto. Els vallesans Embellish presentaven el seu segon disc d'estudi acompanyats de les bandes Medianoche i Onirophagus, convertint així la nit de dissabte en una de les més gòtiques que es recorden a Barcelona.
Davant d'una cinquantena de persones va començar el show poc abans de les 21h i els encarregats de trencar el gel van ser els barcelonins Medianoche, una banda de rock i metal gòtic creada l'any 2006 i formada per Jordi Olloquequi a la veu i baix, Pau Megina a la guitarra i Josep Tapias a la bateria; tot i això, per aquest concert van comptar amb la col·laboració de Jaume als teclats. Precisament aquest últim, caracteritzat de vampir i acompanyat d'una intro musical, va ser el primer en aparèixer a l’escenari per fer una petita performance amb dues noies; després de mossegar-ne a una i beure's la seva sang, comença el concert amb el tema Nudos de Sangre. El de Medianoche és un hard-rock amb tocs de heavy metal gòtic i interpretat en castellà, com ho demostren els temes inclosos en el seu debut discogràfic Pesadillas, editat aquest mateix 2012.
El primer que ens va cridar l'atenció per l'actuació de Medianoche va ser la localització de la bateria, situada a l'esquerra de l'escenari, deixant la part central a la veu i baix i la banda dreta de la tarima per la guitarra. El so, per tractar-se de Mephisto, va ser molt correcte, podent escoltar tots els instruments de la banda i la veu de Jordi a la perfecció; a destacar en Pau a la guitarra i el seu barret de copa, estil Slash. En el tercer tema, En la Boca del Lobo, vam gaudir d'una altra performance, ara a càrrec d'una caputxeta bastant fosca i d'un home llop que, després de perseguir-la per entre el públic i mossegar-la, la va deixar estesa a terra, mentre la banda seguia amb Los Pálidos. La gent, encara una mica adormida, començava a respondre als temes dels barcelonins.
Tot seguit, l’únic tema en anglès, Black Snow, per arribar a l'equador del concert. Després de solucionar uns petits problemes amb guitarra, la banda va seguir desgranant els temes del seu debut. Mica en mica ens apropàvem al final de la seva actuació, però la banda encara ens tenia una sorpresa guardada: en el darrer tema, Pesadillas, una vampiressa va rebre un pot de vidre amb sang de la mà del teclista i, després de fer un bon glop damunt de l'escenari, mentre la banda acabava el tema i s'acomiadava de la gent, va baixar per oferir-ne al públic; uns quants van reaccionar amb cara de pomes agres... però d'altres van beure el líquid de la vida. Una molt bona manera d'arrencar una nit que acabaria millor.
Medianoche Setlist: Nudos de Sangre / No Me Olvidarás / En la Boca del Lobo / Los Pálidos / Black Snow / El Adversario / Hechizo o Tortura / El Terror no Tiene Forma / Madrugada Rota / Pesadillas
Després de treure la bateria del lateral i fer el pertinent canvi de backline, els següents en pujar a la tarima de Mephisto van ser Onirophagus, una banda formada el passat 2011 a l’Hospitalet del Llobregat i composada per Paingrinder a la veu, Moregod i Ghorth a les guitarres, Khrorum al baix i Uretra a la bateria. La banda va per feina, ja que aquest mateix any han editat un ep, Defiler of Hope, amb el segell Xtreem Music, amb qui esperen debutar amb un llarga durada de cara el proper 2013, que portarà per títol Prehuman. La banda practica un death i doom metal clàssic, emulant a bandes de metal extrem de la dècada dels ’90 com poden ser Paradise Lost, My Dying Bride, Immolation o Hypocrisy.
Van començar el seu concert amb el tema No Colours in This Earth, el que serveix per obrir el seu treball discogràfic; amb uns guturals brutals, unes guitarres rapidíssimes i una secció rítmica de baix i bateria aclaparadora, els joves membres de la banda van aportar potència, foscor i tristor a la sala. I és que d'això tracta el doom metal. Tot i comptar amb més assistents que Medianoche, gran part del públic va seguir fred, en part pel canvi radical i l’estil tant diferent que existeix entre Onirophagus i les altres dues bandes de la nit; això si, hem de destacar un fidel seguidor de la banda, que no va parar en tot el concert d'animar i cantar els temes davant de l’escenari. Una mica estàtics damunt de l’escenari, a qui més es veia era al baixista, que no parava de fer headbanging mentre seguien caient els temes del primer ep.
Arribant al final del concert, com a primícia, van interpretar el tema Baikal; aquest tema entrarà a formar part del primer disc de la banda i, per nosaltres, va ser un dels millors de la seva actuació, demostrant com pot evolucionar el so d'una banda en un any d'experiència. Sense temps per molt més, van tancar la seva actuació amb el tema Decarnized i, després d'agrair l’assistència de públic, van agrair també la feina del seu tècnic de so, qui havia controlat la situació amb un braç enguixat.
Onirophagus Setlist: No Colours on This Earth / Onirophagus / Incubated Mind / Defiler of Hope / Baikal / Decarnized
Arribats a aquest punt de la nit, cap a les 22:40h, i després d'un canvi de backline una mica més llarg que l’anterior per preparar l’escenari com l’ocasió ho mereixia, saltaven a la tarima els egarencs Embellish: el primer en fer-ho va ser el guitarrista i un dels fundadors de la banda, Miguel Castilla; el va seguir el seu germà i baixista Ernesto Castilla, l’altre guitarrista de la banda, Marcos Martín i el bateria Gonzalo Moldes. Per últim, el vocalista i gran frontman d'Embellish, David Gohe, amb el seu característic maquillatge i el seu somriure hipnotitzador. Venien a presentar el seu segon i esperat disc d'estudi, Blindead; i quina millor manera de fer-ho que començant amb el potent Bleed Me.
Amb la sala a la meitat de la seva capacitat, entre el públic vam poder veure a gent coneguda com Xavi Díaz i Sílvia Suàrez de Druantia o Jordi Lebrón de A Tempered Heart, qui havien cancel·lat el seu show amb Beethoven R a la Sala BeCool. Precisament aquest últim, gran amic de David, va rebre la dedicatòria d'un dels temes de la nit; i no seria l'únic. Els temes del nou disc seguien caient, però en un concert d'Embellish sempre hi ha lloc pels clàssics de la banda; així, ja al tercer tema, van interpretar Falling, el tema amb el que van acabar la seva actuació al Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica). Però no seria l'únic tema del disc debut dels egarencs, arribant a interpretar fins a cinc temes del Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers, com la que dóna nom al disc o la que van fer servir per acabar el concert, False Illusions.
No era la primera ni la segona vegada que els vèiem en directe però podem afirmar que va ser el millor dels concerts que hem vist d'Embellish: Miguel Castilla, una mica fotut de salut, ha va donar tot com sempre a les sis cordes, no deixant d'animar al públic, fent-lo aplaudir al ritme de la música i aixecant les banyes en tot moment; per la seva banda, Marcos, una mica més estàtic, va demostrar la gran professionalitat i el gran saber fer a la guitarra. Ernesto no va deixar d'anar d'una banda a l'altra de l'escenari en tot el concert, mentre Gonzalo colpejava la bateria amb ràbia, obtenint un so molt contundent. I David Gohe, un gran mestre de cerimònies, interpretava amb sentiment tots els temes i aprofitant el final de Walk Alone i l'inici de Black Star per presentar als seus companys. Amb Key of Sadness van marxar un moment de l'escenari, per tornar poc després amb el primer single del nou disc: Valley of Broken Smiles, amb l'energia del començament del concert, tot i portar una hora a l'escenari.
Abans de posar el punt i final a la presentació de Blindead, del que van sonar gairebé tots els temes, van tornar al primer disc per interpretar I Don’t Believe in You i tancar el show amb False Illusions. Els primers temes de la formació sonen brutals... però és que els temes de Blindead encara sonen millor! I és que l’evolució d'Embellish s'ha deixat notar en aquest nou treball, que estaran presentant per tota la península fins a finals d'any. Si mai els heu vist en directe, per molt o poc que us agradi l’estil, nosaltres us els recomanem!
Embellish Setlist: Bleed Me / Waiting the Light / Falling / Words of Fire / Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers / Walk Alone / Black Star / Our Last Twilight / When My Heart is Bleeding / Your Love Wants to Kill Me / Key of Sadness / Valley of Broken Smiles / I Don’t Believe in You / False Illusions
Davant d'una cinquantena de persones va començar el show poc abans de les 21h i els encarregats de trencar el gel van ser els barcelonins Medianoche, una banda de rock i metal gòtic creada l'any 2006 i formada per Jordi Olloquequi a la veu i baix, Pau Megina a la guitarra i Josep Tapias a la bateria; tot i això, per aquest concert van comptar amb la col·laboració de Jaume als teclats. Precisament aquest últim, caracteritzat de vampir i acompanyat d'una intro musical, va ser el primer en aparèixer a l’escenari per fer una petita performance amb dues noies; després de mossegar-ne a una i beure's la seva sang, comença el concert amb el tema Nudos de Sangre. El de Medianoche és un hard-rock amb tocs de heavy metal gòtic i interpretat en castellà, com ho demostren els temes inclosos en el seu debut discogràfic Pesadillas, editat aquest mateix 2012.
El primer que ens va cridar l'atenció per l'actuació de Medianoche va ser la localització de la bateria, situada a l'esquerra de l'escenari, deixant la part central a la veu i baix i la banda dreta de la tarima per la guitarra. El so, per tractar-se de Mephisto, va ser molt correcte, podent escoltar tots els instruments de la banda i la veu de Jordi a la perfecció; a destacar en Pau a la guitarra i el seu barret de copa, estil Slash. En el tercer tema, En la Boca del Lobo, vam gaudir d'una altra performance, ara a càrrec d'una caputxeta bastant fosca i d'un home llop que, després de perseguir-la per entre el públic i mossegar-la, la va deixar estesa a terra, mentre la banda seguia amb Los Pálidos. La gent, encara una mica adormida, començava a respondre als temes dels barcelonins.
Tot seguit, l’únic tema en anglès, Black Snow, per arribar a l'equador del concert. Després de solucionar uns petits problemes amb guitarra, la banda va seguir desgranant els temes del seu debut. Mica en mica ens apropàvem al final de la seva actuació, però la banda encara ens tenia una sorpresa guardada: en el darrer tema, Pesadillas, una vampiressa va rebre un pot de vidre amb sang de la mà del teclista i, després de fer un bon glop damunt de l'escenari, mentre la banda acabava el tema i s'acomiadava de la gent, va baixar per oferir-ne al públic; uns quants van reaccionar amb cara de pomes agres... però d'altres van beure el líquid de la vida. Una molt bona manera d'arrencar una nit que acabaria millor.
Medianoche Setlist: Nudos de Sangre / No Me Olvidarás / En la Boca del Lobo / Los Pálidos / Black Snow / El Adversario / Hechizo o Tortura / El Terror no Tiene Forma / Madrugada Rota / Pesadillas
Després de treure la bateria del lateral i fer el pertinent canvi de backline, els següents en pujar a la tarima de Mephisto van ser Onirophagus, una banda formada el passat 2011 a l’Hospitalet del Llobregat i composada per Paingrinder a la veu, Moregod i Ghorth a les guitarres, Khrorum al baix i Uretra a la bateria. La banda va per feina, ja que aquest mateix any han editat un ep, Defiler of Hope, amb el segell Xtreem Music, amb qui esperen debutar amb un llarga durada de cara el proper 2013, que portarà per títol Prehuman. La banda practica un death i doom metal clàssic, emulant a bandes de metal extrem de la dècada dels ’90 com poden ser Paradise Lost, My Dying Bride, Immolation o Hypocrisy.
Van començar el seu concert amb el tema No Colours in This Earth, el que serveix per obrir el seu treball discogràfic; amb uns guturals brutals, unes guitarres rapidíssimes i una secció rítmica de baix i bateria aclaparadora, els joves membres de la banda van aportar potència, foscor i tristor a la sala. I és que d'això tracta el doom metal. Tot i comptar amb més assistents que Medianoche, gran part del públic va seguir fred, en part pel canvi radical i l’estil tant diferent que existeix entre Onirophagus i les altres dues bandes de la nit; això si, hem de destacar un fidel seguidor de la banda, que no va parar en tot el concert d'animar i cantar els temes davant de l’escenari. Una mica estàtics damunt de l’escenari, a qui més es veia era al baixista, que no parava de fer headbanging mentre seguien caient els temes del primer ep.
Arribant al final del concert, com a primícia, van interpretar el tema Baikal; aquest tema entrarà a formar part del primer disc de la banda i, per nosaltres, va ser un dels millors de la seva actuació, demostrant com pot evolucionar el so d'una banda en un any d'experiència. Sense temps per molt més, van tancar la seva actuació amb el tema Decarnized i, després d'agrair l’assistència de públic, van agrair també la feina del seu tècnic de so, qui havia controlat la situació amb un braç enguixat.
Onirophagus Setlist: No Colours on This Earth / Onirophagus / Incubated Mind / Defiler of Hope / Baikal / Decarnized
Arribats a aquest punt de la nit, cap a les 22:40h, i després d'un canvi de backline una mica més llarg que l’anterior per preparar l’escenari com l’ocasió ho mereixia, saltaven a la tarima els egarencs Embellish: el primer en fer-ho va ser el guitarrista i un dels fundadors de la banda, Miguel Castilla; el va seguir el seu germà i baixista Ernesto Castilla, l’altre guitarrista de la banda, Marcos Martín i el bateria Gonzalo Moldes. Per últim, el vocalista i gran frontman d'Embellish, David Gohe, amb el seu característic maquillatge i el seu somriure hipnotitzador. Venien a presentar el seu segon i esperat disc d'estudi, Blindead; i quina millor manera de fer-ho que començant amb el potent Bleed Me.
Amb la sala a la meitat de la seva capacitat, entre el públic vam poder veure a gent coneguda com Xavi Díaz i Sílvia Suàrez de Druantia o Jordi Lebrón de A Tempered Heart, qui havien cancel·lat el seu show amb Beethoven R a la Sala BeCool. Precisament aquest últim, gran amic de David, va rebre la dedicatòria d'un dels temes de la nit; i no seria l'únic. Els temes del nou disc seguien caient, però en un concert d'Embellish sempre hi ha lloc pels clàssics de la banda; així, ja al tercer tema, van interpretar Falling, el tema amb el que van acabar la seva actuació al Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica). Però no seria l'únic tema del disc debut dels egarencs, arribant a interpretar fins a cinc temes del Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers, com la que dóna nom al disc o la que van fer servir per acabar el concert, False Illusions.
No era la primera ni la segona vegada que els vèiem en directe però podem afirmar que va ser el millor dels concerts que hem vist d'Embellish: Miguel Castilla, una mica fotut de salut, ha va donar tot com sempre a les sis cordes, no deixant d'animar al públic, fent-lo aplaudir al ritme de la música i aixecant les banyes en tot moment; per la seva banda, Marcos, una mica més estàtic, va demostrar la gran professionalitat i el gran saber fer a la guitarra. Ernesto no va deixar d'anar d'una banda a l'altra de l'escenari en tot el concert, mentre Gonzalo colpejava la bateria amb ràbia, obtenint un so molt contundent. I David Gohe, un gran mestre de cerimònies, interpretava amb sentiment tots els temes i aprofitant el final de Walk Alone i l'inici de Black Star per presentar als seus companys. Amb Key of Sadness van marxar un moment de l'escenari, per tornar poc després amb el primer single del nou disc: Valley of Broken Smiles, amb l'energia del començament del concert, tot i portar una hora a l'escenari.
Abans de posar el punt i final a la presentació de Blindead, del que van sonar gairebé tots els temes, van tornar al primer disc per interpretar I Don’t Believe in You i tancar el show amb False Illusions. Els primers temes de la formació sonen brutals... però és que els temes de Blindead encara sonen millor! I és que l’evolució d'Embellish s'ha deixat notar en aquest nou treball, que estaran presentant per tota la península fins a finals d'any. Si mai els heu vist en directe, per molt o poc que us agradi l’estil, nosaltres us els recomanem!
Embellish Setlist: Bleed Me / Waiting the Light / Falling / Words of Fire / Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers / Walk Alone / Black Star / Our Last Twilight / When My Heart is Bleeding / Your Love Wants to Kill Me / Key of Sadness / Valley of Broken Smiles / I Don’t Believe in You / False Illusions
