Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevistes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 d’abril del 2013

Kalimetal #197

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa, carregada de novetats, notícies interessants i una interessant entrevista amb la banda valenciana [IN MUTE]!! També us volem parlar d'un festival que se celebrarà a Bilbao el proper 18 de maig i us proposem un concurs per anar a veure a El Reno Renardo per la patilla!!


No espereu més!! Escolteu el programa d'aquesta setmana i assabenteu-vos de tot el que us acabem d'anunciar! Com sempre, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!!

01) Def Con DosEspaña es Idiota
02) Rob ZombieDead City Radio and the New Gods of Supertown
03) Arch EnemyUnder Black Flags We March
04) Entrevista [IN MUTE]
04.1) Out of Control
04.2) One in a Million
04.3) Waiting
05) SireniaThis Darkness
06) RammsteinWollt Ihr das Bett in Flammen Sehen?
07) Alice CooperDisco Bloodbath Boogie Fever
08) Tight LeashThe Final Bet
09) NoDramaAll Behind
10) Rise to FallDiaries from the Gloom
11) Vita ImanaGondwana
12) DagobaBlack Smokers (752º Farenheit)
13) DeviceYou Think You Know
14) Metal ChurchThe Perfect Crime
15) Stone SourDo Me a Favor
16) DeftonesHole in the Earth
17) El Reno RenardoRestos de Joaquín

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

divendres, 19 d’abril del 2013

Entrevista a [IN MUTE]

El passat 6 d'abril, la Sala Liverpool de Molins de Rei acollia la final estatal de la W:O:A Metal Battle, on hi van participar un total de nou bandes, arribades de tots els punts de la península, per optar al gran premi: tocar a un dels festivals més importants del moment, el Wacken Open Air.


Una de les bandes participants va ser la valenciana [IN MUTE], a qui vam tenir el plaer d'entrevistar una estona després de la seva actuació que, per cert, ens va deixar bocabadats. Una representació de la banda, concretament la seva vocalista, Stefi, i un dels seus guitarristes, Pejota, van contestar a les nostres preguntes; aquí en teniu el resultat!


Després de veure la seva descàrrega a la W:O:A Metal Battle, només ens queda dir que, quan tornin a casa nostra, no us perdeu el seu directe! Us mantindrem informats de tots els seus moviments!!

dissabte, 13 d’abril del 2013

Kalimetal #196

Ei Metaleros/es!! Després d'unes setmanes sense nosaltres pel descans de Setmana Santa i per problemes de salut, tornem per fi amb les piles carregades, moltes novetats discogràfiques i una entrevista d'allò més interessant!! Entre novetat i novetat, se'ns han col·lat al programa el guitarrista Mike Zágora i el bateria Loris Pacaccio per parlar de la seva vida musical i de la Heavy Rock School, escola de música moderna d'on són professors.


Com sempre fem, us deixem el tracklist que podreu escoltar i els enllaços de descàrrega perquè escolteu el programa allà on vulgueu!!

01) Killswitch Engage - New Awakening
02) Visions of Atlantis - Avatara
03) Serenity - The Art of War
04) Seven Kingdoms - The King in the North
05) Amaranthe - Afterlife
06) Stratovarius - Stand My Ground
07) DGM - Reason
08) Hypocrisy - End of Disclosure
09) Avantasia - Invoke the Machine
10) Bleed from Within - Uprising
11) Entrevista Mike Zágora i Loris Pacaccio
11.1) Chronic Cage - Veil of Sirens
11.2) Mike Zágora - Obsoletto Bombolet
12) Finntroll - Ett Folk Förbannat

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dilluns, 8 d’abril del 2013

Entrevista a Mike Zágora i Loris Pacaccio

Abans de Setmana Santa, els membres de Kalimetal vam voler xerrar amb dos grans músics i millors persones per saber més de la seva vida musical: ells són el guitarrista Mike Zágora i el bateria Loris Pacaccio! A més, el primer és cap d'estudi i els dos són professors de la Heavy Rock School, l'escola de música moderna de Barcelona.


Aquí us deixem amb l'entrevista, en la seva versió íntegra. I és que, com podeu veure en les fotografies, se'ns va fer de nit! En ella descobrirem aspectes desconeguts dels dos protagonistes i aprendrem una mica de música mentre els coneixem millor. Tot i ser una mica llarga, de ser vosaltres no ens la perdríem!


Si us ha quedat algun dubte o voleu més informació sobre la Heavy Rock School, no dubteu de visitar la seva web on trobareu tota la informació sobre l'escola i totes les seves activitats, com masterclass i moltes altres coses. Estudiar heavy metal mai havia estat tant fàcil!!

dilluns, 25 de març del 2013

Kalimetal #195

Ei Metaleros/es!! En plena Setmana Santa arriba una nova edició del Kalimetal, plena de continguts i sorpreses!! A més, podreu escoltar l'entrevista que vam fer amb dos membres de la banda de death metal melòdic modern Rise to Fall. Repassarem com va anar l'últim concert de la Sala Mephisto abans del seu tancament i uns lleidatans que van agradar al jurat del Hard Rock Rising i tornaran en breu a Barcelona!


Tot això i moltes coses més ho podreu escoltar i descobrir en el programa, del qual us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!! Aquesta setmana, que teniu temps, no ens deixeu d'escoltar!!

Bona Setmana Santa a tothom!!

01) LordiWho’s Your Daddy
02) WhyzdomDancing with Lucifer
03) VolbeatCape of Our Hero
04) Imperial StöutThe Riot
05) NewstedSoldierhead
06) LagersteinBeer Bong Song
07) Ex DeoPollice Verso (Damnatio ad Bestia)
08) AlestormThe Sunk’n Norwegian
09) Van HalenBlood and Fire
10) Iron MaidenHallowed Be thy Name
11) KorpiklaaniRauta
12) Entrevista Rise to Fall
12.1) Ascend to the Throne
12.2) Rise for Drama
12.3) Defying the Gods
13) BeatallicaAll You Need is Blood

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dimecres, 20 de març del 2013

Entrevista a Rise to Fall

El passat dijous 14 de març, la banda de death metal melòdic modern procedent del País Basc, els Rise to Fall, van ser els encarregats d'obrir el show dels americans Ill Niño a Sala Salamandra de l'Hospitalet del Llobregat. Abans de que això passés, vam poder xerrar amb dos dels membres de la banda: el guitarrista Hugo i el vocalista Dalay.


La banda es va formar l'any 2006 a Bilbao, de la mà de Dalay i Hugo; després de tancar una primera formació i gravar una primera demo, surten de gira per la península i es donen a conèixer l'any 2010 amb l'edició de Restore the Balance, editat pel segell italià Coroner Records. El passat dijous van presentar a casa nostra el seu segon disc, Defying the Gods, del qual només s'escolten bones paraules. Precisament això, paraules dels protagonistes, és el que us deixem escoltant!



Com deia Dalay a l'entrevista, doneu una oportunitat a la banda i coneixeu-la!! No sabeu el què us esteu perdent!! Una mostra, el seu darrer vídeo corresponent al tema Whispers of Hope!!

dissabte, 9 de febrer del 2013

Kalimetal #189

Ei Metaleros/es!! Aquesta setmana arrenquem amb una sèrie de programes especials on, durant una hora, repassarem a les bandes participants a la WOA Metal Battle d'aquest 2013. Enguany hi ha una sèrie de novetats respecte les anteriors edicions: si abans eren 24 les bandes que lluitaven en dues semifinals, aquest any trobarem a 36 bandes lluitant en tres semifinals, que se celebraran a Barcelona, Madrid i, una altra novetat, Astúries.

Les primeres 12 bandes es veuran les cares els propers divendres 15 i dissabte 16 de febrer, a la Sala Liverpool de Molins de Rei. Les entrades anticipades per l'esdeveniment les podem aconseguir a 6€ l'entrada de dia i a 10€ l'abonament pels dos dies; tanmateix, si les compreu a taquilla, les entrades passaran a costar 8€ la de dia i 12€ l'abonament. Bandes que potser us sonaran, d'altres que no les coneixereu... per això us convidem a tots escoltar atentament la primera hora del nostre programa! Per què d'aquí uns anys, alguna d'elles podria estar entre les grans de la península!


Però també us volem anunciar algun concert, deixar-vos escoltar algun descobriment recent i presentar-vos a la banda Dramática, encarregats d'obrir el show del passat 19 de gener a la Sala Ritmo y Compás de Madrid i acompanyant a Döria i Jose Rubio's Nova Era.


Com podeu veure, un programa carregat de coses i del què us deixem el tracklist i els enllaços per descarregar!

01) FraktalBlood Hunger Plague
02) Shattered SighMelanchollium
03) NuestroctubreIrrompible
04) ReekBifaced
05) In MuteWaiting
06) VrademargkEsquerdes de Foc
07) Between the FrostWolf’s Eyes
08) Mercury RexComo una Llama
09) KarlahanInvolution
10) Neurotic DisorderFluxes d’Odi
11) SudykLooking for a Nemesis
12) LeviatánDispuesto a Ganar
13) Rise to FallWhispers of Hope
14) Ill NiñoInvisible People
15) Entrevista a Dramática
15.1) Sexto Sentido
15.2) Hay Otro Dios
15.3) Serenna
16) ElysionWalk Away
17) DreamakerPerfect Soul
18) DreamshadeConsumed Future
19) Mandrágora NegraSueños de Realidad

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dijous, 31 de gener del 2013

Entrevista a Dramática

El passat 19 de gener, els membres de Kalimetal ens vam desplaçar fins a Madrid, concretament a la Sala Ritmo y Compás, on els barcelonins Döria seguien presentant el seu debut discogràfic Despertar. Aquesta vegada ho feien com a segona banda, compartint cartell amb Jose Rubio's Nova Era, la nova banda del que fos guitarrista de Warcry, entre d'altres. Aprofitant la nostra visita a la capital de la península, vam aprofitar el temps per parlar amb els teloners del concert, Dramática.


La banda va ser formada per la vocalista Lorena B.C. i la baixista Inés Cortés, qui volien tancar una formació femenina; al veure que això no era possible, i després d'alguns canvis en la banda, actualment estan acompanyades per Darío Peña i Javier Cavero a les guitarres i Pablo Romera a la bateria. Si voleu saber més de la seva història, aquí us deixem l'entrevista que vam fer amb ells!!



El seu directe, la seva senzilla a dalt i a baix de l'escenari i l'amistat que s'ha creat amb els membres de la banda, fa que tinguem ganes d'escoltar els nous temes en els que estan treballant actualment i, si tot va bé, que passin per casa nostra per presentar-los. Nosaltres els estarem esperant per rebre'ls!

dilluns, 21 de gener del 2013

Entrevista a Imperial Stöut

El passat 12 de gener, la gira conjunta entre Döria i Amadeüs feia la seva parada a la ciutat de Lleida, una localitat on cap de les dues bandes hi havia actuat abans. Però en aquesta ocasió, a diferència del concert de la setmana abans a Cerdanyola del Vallès, les dues bandes van estar acompanyades d'una tercera: els joves Imperial Stöut, qui van demostrar una gran qualitat i professionalitat damunt de l'escenari.


Tot just acabada la gran nit de hard rock i metal, vam poder xerrar una estona amb la banda, que està formada per Jesus Segura a la veu, Pol Nord a la guitarra, Rafael Rodríguez al baix i Álvaro "Kuroi Kyü" J.Martínez a la bateria. Vam repassar els seus inicis, el seu futur més immediat i tot el que envolta a la banda dins les xarxes socials... una entrevista que no em perdria, així com tampoc deixaria passar la seva música!



Esperem que en breu comencin a sortir de Lleida per portar la seva música arreu de Catalunya i, si pot ser, encara més lluny de les nostres fronteres!!

dissabte, 8 de desembre del 2012

Kalimetal #182

Ei Metaleros/es!! Després d'una setmana de descans forçat, ja que ens trobàvem posseïts per la maleïda grip hivernal, tornem amb moltes ganes per afrontar la recta final d'aquest 2012 amb notícies fresques, novetats i moltes sorpreses...


Com per exemple l'entrevista més divertida que hem fet fins el moment, concretament a la banda barcelonina Menzia, amb qui parlem del passat, present i futur de manera distesa i entretinguda.

Però hi trobareu moltes més coses! Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega perquè ho descobriu vosaltres mateixos!

01) Hardcore Superstar - Guestlist
02) Bullet - Rock Us Tonight
03) IceStorm - Infernal
04) Entrevista Menzia
04.1) Nasty Words
04.2) D-Generation
04.3) Necrosis
05) King Diamond - Never Ending Hill
06) At the Gates - Terminal Spirit Disease
07) Turisas - Among Ancestors
08) Killswitch Engage - Life to Lifeless
09) Deftones - Leathers
10) Benedictum - Shell Shock
11) Gwar - Zombies, March!
12) Aerosmith - Lover Alot
13) All That Remains - Stand Up
14) Majesty - Melt thy Steel
15) Destruction - Carnivore
16) Avenged Sevenfold - Carry On
17) Biomortal - Take My Breath Away

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dimecres, 5 de desembre del 2012

Entrevista a Ensiferum

El passat 26 de setembre, la banda finlandesa Ensiferum va visitar Barcelona per presentar la seva més recent edició, Unsung Heroes, en la gira anomenada Beabers of the Sword Tour (recorda aquí la crònica).


Abans del seu concert, a la mateixa terrassa de Sala Razzmatazz 2 i mentre sonaven els també finlandesos Profane Omen de fons, vam poder xerrar amb el baixista de la banda, Sami Hinkka, qui ens va explicar un munt de coses interessants!



Abans que res, benvingut a Barcelona!

Sami – Oh, gràcies!

Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el teu primer contacte amb la música i quines són les teves influències?

Sami - La música sempre ha estat una part important a la vida de la meva família. El meu pare tocava la bateria des dels 12 anys, i tenia dos germans grans; un d'ells és un gran guitarrista, que em va introduir al hard rock i al heavy metal quan jo era un nen. Així que va ser bastant natural per mi agafar un baix quan tenia 11 anys, volia tocar amb el meu germà gran, i ell em va ensenyar una mica de Black Sabbath, AC/DC, Iron Maiden, Led Zeppelin i coses així... Sobre les meves influències com a baixista he dir dues persones: Steve Harris d’Iron Maiden i Flea de Red Hot Chili Peppers, eren els meus grans ídols quan era un nen.

Ens pots explicar breument la història de la banda?

Sami - Ensiferum van començar el 1995; Markus és el fundador del grup, de fet és l'únic membre original que queda. Es va inspirar en la música folk, música folk escandinava, irlandesa, i altres tipus de música folk, i també en música death metal de la vella escola com els antics Amorphis o Dark Tranquility, aquesta mena de death metal melòdic; i bé, volia tenir una banda pròpia, i tenia alguns amics, i va trobar un nom al diccionari i bé, tenia uns 15 anys... I després de 5 àlbums i centenars de concerts, aquí estem.

Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de les composicions musicals i de les lletres?

Sami - Markus vé a ser el compositor principal, però tothom hi pot aportar idees, jo i el Petri, i també l'Emmi hem posat idees per aquest disc. Normalment la cosa va així: algú té una idea principal, una melodia o un riff, i llavors comencem a treballar junts com a grup. Ho anem muntant tots junts, aquesta és una part molt important d'Ensiferum, el procés de composició, tota la banda hi està implicada. Per a les lletres, me n'he encarregat jo els últims dos discos. Els altres també hi poden participar, però jo sóc el que més llegeix, i em surt de manera més natural, i sembla que tothom n'està content.

I quan escrius les lletres, quines són les teves inspiracions? Què ens expliquen els temes d'Ensiferum?

Sami - Al disc nou, Unsung Heroes, totes les cançons estan inspirades en situacions de la vida real. Alguna cosa que m'hagi passat a mi, o a algú que conegui, o que hagi llegit o vist a les notícies... Però sempre té aquest tema medieval, nòrdic, víking, de fantasia, així que sempre és divertit i un gran repte trobar metàfores per a les lletres, per mi la idea original sempre és allà, però segueix encaixant amb la mentalitat d'Ensiferum.

Molts membres han passat per la banda des de la seva formació; com s'afronten tots aquests canvis?

Sami - Tots han estat canvis molt naturals, i necessaris. Va començar el 2004, quan vam treure el disc Iron, i vam rebre algunes ofertes per fer gires. L'ex-cantant, el Jari, cantava amb Wintersun i es volia concentrar en gravar el seu primer disc, així que era una situació impossible per al grup, perquè la resta del grup volien anar de gira, així que va ser bastant natural, d’acord, tu fas això i nosaltres anem de gira. I després d'això, l'ex-baixista i l'ex-teclista. Vam començar a tenir moltíssims concerts durant l'any. Estàs fora de casa mig any, i és comprensible que la gent vulgui tenir una vida més estable, tenir una feina de veritat, una carrera professional, família... així que és molt comprensible. Ara tothom vol s'implica al 100% amb Ensiferum, ens encanta fer-ho, i quan més junts estem millor... Quan vam gravar l'últim àlbum vam estar vivint junts uns dos mesos, a la mateixa casa. Això ens va unir molt, anem molt de gira junts, i ens portem molt bé. Però quan fas una vida normal junts, i estàs cuinant, mirant la tele, i coses així... això ens va unir molt entre nosaltres, tenim un ambient realment molt bo dins del grup. I he de dir que no hi ha cap mal rotllo entre nosaltres i els ex-membres. Som tots amics. Com l'ex-baixista Jukka-Pekka, que ara toca amb Turisas, i és un dels meus millors amics, i jo tinc un altre projecte de banda amb l'ex-teclista Meiju, el Jari ens van demanar a mi i el Markus per fer coros amb Wintersun... vaja, que som amics.

La gent utilitza algunes bandes per definir els diferents estils de metal: Slayer o Kreator per thrash, Blind Guardian o Gamma Ray per power... i Ensiferum per folk metal; com us sentiu amb una cosa així?

Sami - Crec que folk metal és una etiqueta molt bona per nosaltres, és on vam començar, música folk i metal. És clar que molta gent diu que no som tan folk, ja que molts grups utilitzen instruments de música tradicional a l'escenari. Nosaltres els utilitzem a l'estudi, per això portem teclats, perquè ens permeten fer molta més varietat que si només portéssim un flautista, per exemple. Sí, fem folk metal, crec que és la millor descripció pel nostre tipus de música.

Avui veniu a presentar el darrer disc, Unsung Heroes; que hi podem trobar de nou en aquest disc?

Sami - Tal com ho veig, és un pas endavant molt natural, des de l'últim àlbum, el quart. Especialment perquè la formació és la mateixa, pots escoltar que la banda està molt més unida, i amb els centenars de concerts que hem fet junts... Per aquest disc, que ja és el nostre cinquè disc, volem fer un pas en alguna direcció, i desafiar-nos a nosaltres mateixos com a compositors, i provar coses diferents, així que ha resultat una mica diferent, hem provat elements nous que mai havíem utilitzat. És un àlbum realment sòlid, no és un àlbum fàcil com els anteriors, l'has d'escoltar diverses vegades perquè no hi ha hits tan immediats, si no que cada cançó està molt treballada, amb suor, sang i llàgrimes... hahaha

En els últims set anys heu passat per Barcelona un total de quatre vegades; us hi trobeu a gust tocant aquí? Què té el públic de Barcelona que us fa venir tant sovint per aquí?

Sami - Us estimem, nois! Recordo que va ser un dels meus primers concerts fora de Finlàndia, quan em vaig unir a Ensiferum, des de la primera gira amb el grup, el 2005, alguns dels millors records que tinc d'aquella gira és de Barcelona.... Barcelona sempre ha estat un lloc especial per a nosaltres, i estic molt content de ser aquí!

El Bearers of the Sword Tour va començar el passat 14 de setembre a Alemanya; com està anant aquesta gira?

Sami - Fins ara molt bé. Tenim tres grups d'estils diferents, i encaixen realment bé. La gent ho gaudeix cada nit, molta gent ens diu que ha estat una nit molt especial, perquè també coneixen grups nous. No són només bandes del mateix estil, la dinàmica de la nit no és només grups del mateix estil... També tenim dies lliures, que és quan et coneixes més amb els altres grups, quan agafes alcohol i muntes una festa... L'ambient és molt bo. Està anant molt bé, és una gira molt relaxada, perquè tothom és gran, no hi ha ningú que sigui la seva primera gira... A vegades la gent més jove... és comprensible, recordo les meves primeres gires, d'alguna manera vols estar sempre a tope, de festa tota l'estona, i sí, aquesta és molt relaxada. Bé, diguem que encara sabem muntar-nos una festa, encara que siguem grans...

En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Amoral i Profane Omen. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?

Sami - Jo no els coneixia en persona, encara no ens havíem trobat tots, perquè Finlàndia és molt petita, especialment els cercles de metal són molt petits. Hi havia varis grups que els mànagers i la nostra discogràfica ens havien dit que podien funcionar bé, però.... Profane Omen és una opció bastant òbvia per nosaltres, sobretot, com he dit, perquè volem tenir un paquet molt sòlid amb diversos tipus de música. I són molt bones bandes en directe, que això també és molt important per nosaltres. Tots els grups són grups amb experiència en directe, saben realment com tractar el públic. Això era molt important per nosaltres, que el públic gaudeixi cada nit. Cadascuna de les bandes és professional, d'alguna manera.

Després d’aquesta gira, que s’acaba a mitjans de desembre a Rússia, ja teniu programats alguns festivals de cara al 2013. Un d'ells és el 70000 Tons of Metal, en el que tocareu per segona vegada; com recordeu l'experiència de festival i de tocar damunt d'un vaixell?

Sami - És una experiència increïble, ho recomano a tots si teniu la possibilitat d'anar-hi. Sé que és molt car volar als EUA. Quan vam tocar-hi l'any passat amb Finntroll, i altres grups, i vam començar la gira pels Estats Units amb Fintroll, bé... Vaig estar parlant amb el cantant de Finntroll, Mathias, de que hi hauríem d'anar aquest any simplement en plan “de vacances”, perquè és un sentiment tan increïble... especialment des de Finlàndia, en aquella època de l'any fa fred, uns 25 graus sota zero... i te'n vas al sol del Carib, tocant en una piscina, amb la gent als jacuzzis, prenent begudes fresques... és com això és vida! no? Ens va agradar molt, és un festival petit, unes 2000 persones, crec, així que l'ambient és molt bo. Hi havia un ambient molt bo, crec que no vaig veure ningú ni discutir, i hi havia un consum d'alcohol molt alt. Si no ho recordo malament, abans que el vaixell hagués sortit del port de Miami, ja havien venut més alcohol del que venen en quatre dies de creuer normal. O sigui que van haver de tornar-se a proveir d'alcohol abans de sortir. Els metalheads saben com divertir-se...

Porteu molts anys en actiu i molts concert realitzats; recordeu alguna anècdota divertida o curiosa que us hagi passat damunt d'un escenari?

Sami - Ui... moltes! Una vegada... He de dir que era el meu primer concert fora de Finlàndia, el 2005, a Espanya, era un festival indoor, el sistema de PA es va incendiar durant la nostra actuació, els monitors també es van incendiar, i tothom estava no sento res!, i la gent com boja fent crowdsurfing, fent mosh, i nosaltres en plan no puc tocar, perquè el PA s’està cremant, i veig el nostre bateria que va marxar perquè el seu monitor literalment s'estava incendiant, amb flames que sortien, així que vam haver de parar l'actuació després d'unes poques cançons. Però a la gent li va agradar molt i després vam venir de gira, a Espanya, clar. Després del concert vam anar a un bar, bastant emprenyats, perquè havíem viatjat fins a Espanya i al final no havíem pogut tocar. Així que entrem en un bar, jo, l'Oliver (ex-bateria) i el Pete i li diem volem una ampolla de whisky, i ens diu ok, són 10 euros, 10 euros una ampolla de whisky?, dóna'ns-en 3, ja sabeu que a Finlàndia el whisky és molt més car, i bé... vam acabar molt perjudicats..., estàvem fotuts perquè no havíem pogut tocar, recordo que Markus es va trencar una costella... i va ser un desastre, però ho recordaré tota la vida, hahahaha...

dilluns, 3 de desembre del 2012

Entrevista a Menzia

El passat 24 de novembre, la banda de metal alternatiu Menzia va participar en la presentació de Contes de la Vall de Glaç, l'àlbum debut de la banda Icestorm, en un concert a la Sala Mephisto de Barcelona, del que en breu en tindrem la crònica.


Després de la seva gran actuació, vam poder xerrar amb tots els membres de la banda: la vocalista Gat, el guitarrista Dídac Narváez, el baixista Bernat Navarro, el bateria Roger Gomes i la teclista Montse Ballbé. Amb ells vam repassar els seus inicis, algunes anècdotes divertides i els seus plans de futur... però millor escoltar-ho amb les seves paraules!



Si mai els heu vist en directe, no deixeu de fer-ho per què, per molt que llegiu cròniques dels seus concerts, mai podrem arribar a explicar tot el que passa damunt de l'escenari quan Menzia hi actua.


El proper 15 de desembre estaran tocant al Infierno Bar de Terrassa, juntament amb Druantia, de manera totalment gratuïta; una bona manera de descobrir dues grans bandes de casa nostra! Per anar obrint boca, aquí teniu el primer videoclip de la banda, corresponent al tema D-Generation!



Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?

Masi - El meu primer contacte amb la música va ser amb la col·lecció de música clàssica del meu pare. Quan era un nen m’agradava Vivaldi i Bach; jo tocava molta música clàssica, abans d'entrar en el món pecaminós del rock'n'roll. Però respecte a les meves influències, es troben en qualsevol música de finals dels 80 i principi dels 90, i les meves influències de la vena més heavy metal, podria dir que són bandes que van des de Whitesnake fins Pantera... tot aquest tipus de bandes. Tool m’agrada molt, Opeth són uns dels meus favorits. També m'agrada molt el rock progressiu com Cream Crimson, Porky Painterly, Steven Wilson, tots aquests...
Més o menys aquestes són les meves influencies musicals. També tinc influencies de bange guitar, però no crec que a molta gent li interessi tot aquest rotllo... hahahaha

Ari - Mmm... crec que de les primeres que recordo són de principis dels 90, quan jo tenia sobre els 6-7 anys... bandes com Napalm Death, Metallica, bandes d'aquest estil. Abans d'això, recordo que el meu pare em posava Rainbow i Whitesnake, bandes com aquestes... m’agradaven quan era petit!!

En el nostre país encara no sou massa coneguts, ens podeu explicar una mica la història de la banda?

Masi - Si, tot i que aquesta banda va ser fundada per membres que ara mateix no estan aquí, en aquesta entrevista... hahaha o sigui que jo us ho puc explicar més o menys una mica des de fora. La banda va ser fundada per el líder de la banda, Ben Varon, que és el guitarrista principal, i per el nostre bateria, Juhana Karlsson. Crec que ells van començar a tocar junts i despres es van incorporar alguns amics seus, però òbviament van haver-hi canvis en la formació; ja amb els nous membres a la banda, l’Ari es va unir a ells l’any 2008 i jo em vaig unir el 2010. I crec que això és el que us puc dir en poques paraules...

Ari - ... La banda va començar 1997 com a una banda de covers i l'han anat desenvolupant fins al que es ara!

Masi - I bàsicament segueix sent la banda que va crear el Juhana... òbviament ara que estic a la banda, jo també composo alguna cançó, però segueix sent la banda dels fundadors, així que mantenim les nostres normes.

Sabeu per què vau triar el nom d’Amoral?

Ari - Va ser una loteria... hahaha. Havien de posar algun nom, i tots van escriure algunes situacions, paraules, i les van ajuntar totes, i van ser en plan... Si!! Aquesta comença per A... i sona... bé! Perfecte, doncs ens quedem amb aquesta! No hi ha cap gran història darrera del nom!

Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?

Masi - Actualment jo i el Ben som els qui composem, però el Ben és el qui més cançons composa. Normalment funciona d'aquesta manera: ell té algunes idees, llavors jo vaig a casa seva i les revisem, ens mirem el que ell té. Després torno al cap de 2 dies amb nous riffs i idees i el Ben les desenvolupa. És el procés ideal a l'hora de treballar entre 2 persones escrivint el que és actualment la part de composició. El Ben ha escrit les lletres d'aquest àlbum i possiblement del proper; li donarem un cop de mà si ell ho necessita; però el proper àlbum serà conceptual i, si una persona té el concepte, és millor que una sola persona escrigui les lletres. A més, realment és un bon lletrista.

Ari - I el Juhana fa totes les parts de bateria actualment. Quan el Silver estava dins la banda, ell va fer alguna composició per les bateries i aportava algunes idees, però ara el Juhana s’encarrega de tot el relacionat amb la bateria i jo intento ajudar amb les melodies de la veu, i... col·laborar en tot el que pugui.

Quines són les principals influències a l’hora d'escriure els vostres temes? Què ens expliquen les vostres cançons?

Ari - Bé, el Ben hauria de respondre això... però no esta aquí... hahaha. No ho sé... podria dir que tracten sobre dracs i espases, però no, no tracten d'això... hahahaha. Si les he interpretat bé, crec que la meitat de les lletres parlen sobre coses, experiències personals, de la vida real, i algunes altres sobre somnis...

Masi - Si, moltes de les nostres cançons no tracten sobre temes massa fantàstics o coses d'aquest estil, tracten només de temes bàsics com la vida de cadascú dins la societat, de com a vegades et sents una mica com un alien, un foraster, i de com sortir-ten, com manejar-se un mateix encara que no sàpigues molt bé quin és el teu lloc en aquesta societat. Aquesta és la meva interpretació...

Ari - Si, si, això és més aviat en els últims dos àlbums i abans d'aquests només eren... paraules boniques, hahahaha i coses que no volien dir res... hahaha

Masi - Jo no he pogut trobar encara massa el sentit de les lletres dels tres primers àlbums... hahaha! Només són crits i guturals... hahaha! Ara ja són molt més melòdiques...

Heu estat 8 anys tocant death metal tècnic i ara heu canviat a un heavy més melòdic; a què es deu aquest canvi tant radical? Com ha afectat aquest canvi als vostres fans?

Ari - És per aquest motiu que jo vaig unir-me a la banda, i crec que tot va començar... quan ells van iniciar la banda, a tots els membres els hi encantava el metal i el rock melòdic com Bon Jovi, Whitesnake, Guns N’Roses... però quan eren més joves van voler decantar-se més cap al death metal i el cantant que tenien en aquell moment, el Niko, no podia cantar massa, només fer guturals. Quan el Niko va deixar la banda, els nois van pensar que aquella era la oportunitat de continuar endavant i fer alguna cosa més melòdica, que ells ja volien... I llavors vaig aparèixer jo i... haha! Bé, la resta ja ho podeu escoltar en els àlbums…

Ari, creus que la teva entrada a la banda ha fet créixer la vostra popularitat fora de Finlàndia?

Ari - Doncs no ho sé... espero que hagi sigut així... però no ho sé. Crec que la banda ha perdut alguns fans, sobretot dels que es decanten més per al death metal, però per altra banda, hi han molts fans nous que els hi agrada aquest nou estil. L’únic que puc dir és que... jo no estava allà... hahaha

Masi - Des de la meva perspectiva, crec que ha sigut una millora. Penso que no podríem haver fet shows com per exemple els d'aquest tour, si encara tinguéssim unes veus de death metal. Ara tenim el millor dels dos mons. Tenim un dels millors vocalistes melòdics del món i també fa una mica de guturals com podreu veure aquesta nit.

El 2009 editeu el disc Show Your Colours, on hi trobem el tema Year of the Suckerpunch. Què ens expliqueu en aquest tema? Què va suposar per vosaltres que fos el tema més demanat a les emissores de ràdio finlandeses?

Masi - Ja no la toquem en els nostres directes, hahaha

Ari - Va ser genial, per suposat. Va ser una de les cançons més sol·licitades, i això et fa sentir bé. I la cançó en trets bàsics, és una forma de dir: Gent! Aneu a la merda! És sobre quan Amoral va passar del death metal a un estil més melòdic. Va ser com una mena de bufetada a la gent que criticava aquest canvi, i que no ens donava cap oportunitat, tot i que encara no havien sentit ni una sola cançó! Jo crec que la cançó tracta sobre tot això.

Avui ens presenteu el disc Beneath; què s’amaga darrera dels temes d'aquest nou disc? Què trobem de nou?

Masi - Ja de per si aquest no és un àlbum temàtic; les lletres tracten sobre estar alienat i fora del teu lloc i d'una forma d'estar en calma en aquell lloc, sabent que no seràs acceptat per molta gent en aquesta vida, però has de seguir endavant i mantenir-te fort en allò que creus. Jo diria que aquest és el missatge principal de l’àlbum, seguit d'una musica que realment és contundent. O sigui que encara que no vulguis escoltar la lletra pots escoltar la musica.

Ari - Musicalment és una mica més progressiu. Viatgem a molts llocs amb aquest àlbum, des de senzilles cançons punk rock a cançons de 10 min més èpiques i progressives, passant també per el death metal...

Masi - També sons més Hard Rock... té de tot!! Et pots trobar de tot!

Ari - De tot menys reggae i hip hop!! hahaha!

El passat 20 de setembre vau començar la gira amb Ensiferum; com està anant la gira?

Masi - Oh està anant realment bé! La organització és genial, tenim un gran mànager, és genial poder tocar amb les dues bandes. Nosaltres ja vam tocar amb Profane Omen a Finlàndia, i també vam anar a Japó junts. Al ser de Finlàndia ens coneixem entre tots i en aquest tour ens hem divertit molt! És com una festa sobre 8 rodes!! Hahaha!!!

Com va sorgir l’oportunitat de girar junts?

Masi - No se molt bé els tecnicismes, el nostre mànager és el que s’encarrega de tot això. Bàsicament hi havia un porta oberta i sé que es van considerar varies bandes com per exemple Medeia, Metsatöll... una banda genial d'Estònia... i crec que nosaltres érem la banda que ens podíem unir en aquell moment... i que podia funcionar millor, ja que ens coneixíem tots els del tour des d'abans... per tant, crec que va ser una elecció òbvia.

És la primera vegada que veniu a tocar a Barcelona? Què espereu del concert d'aquesta nit?

Ari - Jo ja havia estat aquí una vegada abans, però va ser per un tema de Nokia, crec que sobre l’any 2008, i va ser realment divertit. Aquesta nit esperem que sigui un concert genial, una nit fantàstica, amb molta gent fent moshpits... i tot això!!

Masi - Jo vaig estar aquí amb els col·legues de Sonata Arctica, però no tocava, treballava per ells. Va haver un moment que vaig veure el públic, i vaig pensar que era genial. O sigui que espero veure la mateixa bogeria que veu demostrar amb Sonata Arctica! O sigui que endavant, foteu canya!

Després d'aquesta gira, quins són els vostres plans de futur?

Masi - Actualment tenim més o menys una tercera part recorreguda en el procés de composició del proper disc. És un procés lent perquè aquesta vegada farem les cançons més llargues i més èpiques, enllaçades amb variacions dinàmiques i també amb parts avorrides entre una cançó i l’altre, intentant crear alguna cosa temàtic, o sigui que es un desafiament però l’aconseguirem i farem el millor àlbum d'Amoral que s’ha fet mai. Esperem entrar a estudi el pròxim any. En quant a les gires de Beneath, hem fet 2 tours per Finlàndia després d'aquest àlbum, hem estat als Estats Units, a la Xina i al Japó. Hem estat en alguns festivals a Indonèsia... Filipines, i intentarem reservar alguna altre cosa...

Ari - Potser anirem un altre cop al Regne Unit, Londres crec.

Masi - Però seran molt pocs concerts després d'això, perquè hem fet un tour molt llarg, o sigui que finalitzem ja aquest, esperem a el proper tour i després a fer altre cop el mateix i continuar amb la mateixa historia....

Ari - Si, i cadascú te les seves altres bandes, el Masi té la seva banda, jo tinc feina d'estudi i un tour a Finlàndia, o sigui que estarem un parell de mesos desconnectats d'Amoral.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Kalimetal #181

Ei Metaleros/es!! El passat cap de setmana, Barcelona es va omplir de heavy metal en, gairebé, totes les seves sales; un munt de bandes internacionals, però també de la península, van aconseguir unes molt bones ventes... i el futur, a casa nostra, pinta molt bé amb els concerts que s'estan anunciant de cara a principis de 2013!!

Aquest és un dels temes que repassem en el programa; però també hi trobareu novetats discogràfiques, notícies d'allò més interessants i una entrevista amb els membres de la banda Staccatum!


Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) LordiDevil’s Lullaby
02) RammsteinHaifisch
03) VexillumThe Wanderer’s Note
04) Orden OganThe Things We Believe In
05) Freedom Call66 Warriors
06) Death DestructionKill It!
07) Trivium – Drowning in Slow Motion
08) SaratogaÁngel o Demonio
09) KornChaos Lives in Everything
10) Judas PriestHeading Out to the Highway
11) Battle BeastThe Band of the Hawk
12) Sonata ArcticaCinderblox
13) Entrevista Staccatum
13.1) Staccatum
13.2) Dueños de la Noche
13.3) Dale!
14) WarbringerDemonic Ecstasy
15) Dark TranquilitySurface the Infinite
16) Rock Sugar – Shook Me Like a Prayer

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dimecres, 21 de novembre del 2012

Entrevista a Staccatum

El passat 21 de setembre, la Sala Estraperlo de Badalona va ser l'escenari del gran Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica), on hi van actuar un total de sis bandes. Una d'elles, la que vam poder veure a l'equador del festival, va ser Staccatum, un power trio molt jove que, a més, eren els organitzadors del festival.


Després de la seva actuació vam poder xerrar amb el vocalista i guitarra Marc Galindo, el baixista Jesús Marquina i el bateria Dennis Ruíz. Amb ells vam comentar els inicis de la banda, la seva trajectòria i els seus plans de futur... però millor que ho escolteu en paraules dels seus protagonistes!



Si voleu saber molt més de la banda, us convidem a què us passeu per la seva pàgina de Facebook, on hi trobareu totes les actualitzacions que constantment van realitzant, així com seguir en quins punts de la geografia catalana els podeu veure en directe! Com, per exemple, aquest mateix dissabte, 24 de novembre, que estaran descarregant la seva música al Cowboys Gang de Rubí!

diumenge, 18 de novembre del 2012

Kalimetal #180

Ei Metaleros/es!! En el programa d'aquesta setmana us portem l'entrevista amb Age of Dust, una banda de metal gòtic i simfònic de recent creació, però de la que sentirem a parlar, si tot segueix el seu curs. Si voleu recordar com va anar el seu concert del passat 27 d'octubre a Sala Estraperlo, podeu recuperar la crònica aquí!


A més, us portem unes quantes novetats editades en els últims dies i una sèrie de notícies, algunes irrellevants però d'altres molt i molt curioses! A banda d'un clàssic molt mític i un friki molt eurovisiu. Vaja, que no us podeu perdre el programa d'aquesta setmana!!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) MagicaCenter of the Great Unknown
02) Black Country CommunionConfessor
03) Entrevista Age of Dust
03.1) My Anger
03.2) Liars
03.3) Nichts
04) Andre MatosStop!
05) WhyzdomCassandra’s Mirror
06) Status QuoWhatever You Want
07) Machine HeadWho We Are
08) The RasmusYou Don’t See Me
09) MasterplanFar from the End of the World
10) ThaurorodShadows and Rain
11) KatatoniaAmbitions
12) BuckcherryIt’s a Party
13) HatebreedBecome the Fuse
14) AlmahDays of the New
15) Royal HuntAngel’s Gone
16) White WizzardWest L.A. Nights
17) TherionPoupée de Cire, Poupée de Son

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dijous, 15 de novembre del 2012

Crònica Druantia + Age of Dust

Nit freda la del dissabte 27 d'octubre a Badalona, però que ràpidament es va anar escalfant, gràcies a les actuacions que hi havia preparades a la Sala Estraperlo: ens esperava una nit de metal simfònic i gòtic amb dues bandes encapçalades per unes dones que demostrarien la seva potència vocal damunt de l’escenari; tot estava preparat per les actuacions d'Age of Dust i Druantia, dues bandes que han passat pels micròfons de Kaliemtal (recorda l'entrevista a Age of Dust i l'entrevista a Druantia).


Els primers en trepitjar l'escenari d'una Sala Estraperlo com mai havia vist un servidor de plena, van ser els membres d'Age of Dust, una banda de recent creació amb influències simfòniques i gòtiques com Epica o After Forever, formada per Meritxell Iglésias a la veu, Sergio Ainoza a la guitarra i veu, Marta Coscujuela al baix i Carlos Segador a la bateria. Abans també hi havia la figura del teclista a la banda però, després de la seva marxa, tant en Sergio com la Marta s’encarreguen de crear els samplers de teclat pels concerts. L’actuació de la banda tenia molts al·licients: Age of Dust tornava als escenaris set mesos després del seu últim concert i ho feien presentant a la nova vocalista, qui només portava un mes amb la banda; a més, després de l’edició de la seva demo Reborn, a mitjans de 2012, han estat treballant en nous temes i, el concert, va servir per presentar-ne un bon número d'ells.


Els quatre membres de la banda van sortir a menjar-se el món, amb una potència impressionant i obrint el concert amb un dels nous temes, Moon for a Poet, que inclouran en una propera gravació que s'espera de cara a l’any vinent. Ja des d'un bon principi vam poder veure la complicitat que hi ha entre tots i, sobretot, les taules que va demostrar la nova vocalista, qui abans cantava en una banda de covers de Nightwish. Precisament amb Dark Chest of Wonder, tema dels finlandesos, el públic, qui havia començat fred com la temperatura que feia a l’exterior de la sala, es va començar a animar. Les combinacions vocals entre Sergio i Meritxell sonen brutals, tot i que el primer sortís perjudicat de la veu després de cantar a cegues durant tot el concert; i les composicions de la banda estan molt elaborades. Ara, simplement, els hi falta rodatge en directe per aconseguir el seu segell d'identitat; i, la incorporació d'un teclista, des de el nostre punt de vista, sobretot pels concerts, seria un punt essencial.


Els temes antics de la banda estan gravats amb la veu de Mayte Martínez i, tot i defensar-se, amb els nous temes es va veure la millor versió de Meritxell Iglésias, qui ha tingut la difícil tasca d'integrar-se a la banda i aprendre els temes en només un mes; i ho ha aconseguit! En un moment del concert, Carlos va deixar momentàniament la bateria per fer un speech davant del públic, dedicant el següent tema i posant-se un barret per interpretar-lo; qui deuria perdre la juguesca? Tothom havia passat per alguns dels micròfons que hi havia a l’escenari a excepció de la Marta, qui ho va fer al final del concert, per donar les gràcies i acomiadar-se de la gent; tot i això, si ens hi fixàvem bé, no va deixar de cantar una sola cançó en tot el concert! Amb Sensorium, una cover dels holandesos Epica, enfilaven la recta final del seu concert, que van tancar amb dos dels seus temes antics i, possiblement, els més coneguts per la gent que es va aplegar per veure'ls: Liars i Nichts.

Sense cap mena de dubtes, si segueixen treballant dur com fins ara, podem estar davant d'una banda local que es podria arribar a comparar amb les grans bandes de metal gòtic i simfònic del nord d'Europa.


Age of Dust Setlist: Moon for a Poet / False Hopes / Genesis / Dark Chest of Wonder / Lost Remembrance / Weeping Willow / My Anger / Angel’s Dust / Wolf’s Cry / Queen of Chaos / No Shade of Grey / Sensorium / Liars / Nichts

Seguidament era el torn dels egarencs Druantia que, tot i veure’ls en diverses ocasions en poc temps, cada concert de la banda es converteix en una novetat! I és que aquesta vegada, després del seu pas pel Metal Rising Fest II (recorda aquí la crònica), tornaven a pujar a un escenari amb un altre canvi a les seves files: la nit del dissabte va servir per presentar a Aaron Carrasco al baix, després de la marxa anunciada d'Alan Prieto en la posició de baixista. La banda la completen Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Eric Ruíz a la bateria i Àlex Martín als teclats. Amb una força i energia com no la recordava, van arrencar el concert amb el tema Black Hand que, si el voleu escoltar, el trobareu a l'entrevista que els hi vam fer a la banda. Tot i això, com tot bon concert de Druantia, alguna cosa havia de passar: la Sílvia no es trobava en les millors condicions vocals possibles; tot i això, va defensar tots els temes a la perfecció.


Després de veure a la banda en locals com La Sala de Sabadell, Sala BeCool o Music Boxes, hem de dir que la sonoritat va ser la millor, com a mínim des del públic. I un altre aspecte de la banda que ha anat millorant concert rere concert és la comunicació amb el públic i la seva implicació amb l’actuació dels de Terrassa, com ho va demostrar, entre altres moments, el fer cantar la tornada de Our Solemn Hour, versió dels holandesos Within Temptation, al públic de les primeres files. Després d'aquesta cover, va arribar el moment màgic de la nit amb l’inici del tema Fallen Angel, amb el protagonisme compartit d'un Àlex increïble als teclats, acompanyat de la preciosa veu de la Sílvia.


Si hem de destacar la labor instrumental del concert, hem de parar atenció al benjamí de la banda, Eric, qui cada dia ens sorprèn més darrera la seva bateria; tampoc poden deixar de mencionar a Aaron qui, amb molt poc temps a la banda, va demostrar ser un gran baixista amb una gran actitud damunt de l'escenari i una gran integració amb la resta de membres. I, com no, Xavi i Marc, esplèndids amb les sis cordes: el primer portant el pes dels temes i el segon descarregant els seus potents solos, amb la força que li van proporcionar els dos entrepans que es va menjar abans del concert! Ja acabant el show, una altra versió dels holandesos Epica es va poder escoltar a Sala Estraperlo; aquesta vegada l’escollida va ser Cry for the Moon, on Marc Delgado es va posar a la pell del seu compatriota, Mark Jansen, per interpretar el tema a la guitarra i la veu. Per tancar l’actuació, es va presentar a la banda justament abans d'acabar amb Wheel of Fate.


A l’espera del disc debut de la banda podem afirmar que, si tenen sort en crear una formació estable i seguir pel camí que han estat trepitjant fins el moment, ens trobem davant d'una de les bandes amb més projecció dins del metal simfònic de casa nostra.

Druantia Setlist: Black Hand / Downpour / In the World of Pain / Our Solemn Hour / Fallen Angel / The Call / The Storm / Promised Land / Cry for the Moon / Unholy Nation / Wheel of Fate

Si voleu veure a les bandes en directe, ho podeu fer el proper 24 de novembre! Però haureu de triar quina d'elles: per una banda, Age of Dust estarà actuant a la Sala BeGood, juntament amb Pareidolian; per l’altra, Druantia participarà en la presentació del disc Contes de la Vall de Glaç, dels IceStorm, a la Sala Mephisto, juntament amb Ravenblood i Menzia. Trieu quin trieu, estareu recolzant el metal local! Per tant, a nosaltres ja ens estarà bé!

dilluns, 12 de novembre del 2012

Entrevista a Age of Dust

El passat 27 d'octubre, la banda de metal gòtic Age of Dust va ser l'encarregada d'obrir el show que tindria lloc a la Sala Estraperlo de Badalona, juntament amb els seus amics de Druantia, qui també han passat pels micròfons de Kalimetal (recorda aquí l'entrevista). Abans del concert, vam poder parlar amb els membres de la banda: la voclaista Meritxell Iglésias, el guitarrista Sergio Ainoza, la baixista Marta Coscujuela i el bateria Carlos Segador.


En l'entrevista vam xerrar dels inicis i influències de la banda, els canvis de membres que han patit amb el poc temps que porten i el que han estat fent en els últims mesos, que han estat allunyats dels escenaris... aquí podeu escoltar tot els que ens van explicar! Aclarim que els temes que escoltareu durant l'entrevista estan extrets de la demo Reborn, que la banda va editar a mitjans de 2012, amb la veu de Mayte Martínez!



Recordar-vos que el proper dissabte 24 de novembre, per si teniu ganes de veure'ls en directe, estaran actuant a la Sala BeGood, juntament amb els experimentals Pareidolian, amb el preu de les entrades a només 3€! Si esteu interessats, busqueu a les bandes al Facebook i demaneu les vostres entrades! No us quedeu sense!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Kalimetal #179

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa carregada de novetats i d'anuncis de concerts que tindrem properament prop de casa nostra; i és que ens espera un final d'any ple de shows internacionals... però també de les bandes locals!!


I és que el proper dissabte 24 de novembre, la banda de heavy metal IceStorm presentarà el seu àlbum debut, Contes de la Vall de Glaç, a la Sala Mephisto; per aquest i molts altres motius, els vam poder entrevistar i avui veurem què ens expliquen! Estaran acompanyats de Druantia, Ravenblood i Menzia.

A més,tenim un moment pel record cap a la figura de Mitch Lucker, vocalista de Suicidal Silence, mort el passat 1 de novembre després de patir un accident de moto. El nostre més sentit condol a la família, companys de banda i amics. D.E.P. Mitch!

No ens enrotllem més; us deixem el tracklist del programa d'aquesta setmana i els enllaços de descàrrega!

01) FlyleafFreedom
02) Black Veli BridesUnbroken
03) Entrevista IceStorm
03.1) Fills del Tro
03.2) Ullals de Sang
03.3) Horitzons
04) Suicide SilenceYou Only Live Once
05) VoivodRavenous Medicine
06) MeshuggahDo Not Look Down
07) EngelCash King
08) KreatorDeath to the World
09) Kissin’ DynamiteI Will Be King
10) HuntressSpell Eater
11) DragonforceCry Thunder
12) BehemothOv Fire and the Void
13) SerenityWhen Canvas Starts to Burn
14) Ghost MachinerySend Me an Angel
15) BlackousticHunting High and Low
16) PathfinderMoonlight Shadow

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dimecres, 7 de novembre del 2012

Entrevista a Tristania

El passat 22 de setembre, la banda noruega Tristania va visitar Barcelona, concretament la Sala Mephisto (recorda aquí la crònica), vuit anys després del seu últim concert a la Ciutat Comtal. Ho va fer juntament amb Sound Storm, Kells i Sarah Jezebel Deva i van aprofitar per fer un setlist amb algunes novetats que s'inclouran dins del proper disc de la banda, esperat pel mes de maig de 2013.


Abans del concert, vam tenir l'oportunitat de xerrar amb dos dels vocalistes de la banda, Mariangela Demurtas i Kjetil Nordhus, qui ens van explicar un munt de coses!! Us deixem amb l'entrevista!!



Benvinguts a Barcelona! Comencem l’entrevista amb aquesta pregunta: quin va ser el vostre primer contacte amb la música i quines són les vostres influències?

Kjetil - Primer de tot “tusind tak!” (mil gràcies) per la benvinguda... Vaig començar als 16 anys tocant el baix amb amics i vaig acabar com a cantant convidat a la banda On Then Up, amb la que vam fer una demo que crèiem que era una cançó de Faith No More, però vam descobrir més tard que no ho era; després vam acabar fent un grup de versions de Faith No More. I quan tenia uns 23 o 24 anys, un noi que es deia Chord, que tocava en un grup anomenat Reincarnation, em va proposar de tocar amb ells, i vam estar varis anys... I quan pensava que havia acabat amb el món de la música internacional, van aparèixer els de Tristania, fa 4 anys i mig aproximadament, i em van demanar si volia substituir el seu cantant Osten, que estava a punt de ser pare de bessons. El primer acord amb Tristania va ser d’estar amb la banda un any o una cosa així, però després que l’Osten tingués els seus nens, va veure que dos nens petits donaven molta feina, i va decidir no tornar al grup. Així que vaig assumir aquest paper de manera definitiva.

Sí, és una resposta llarga... he he he

Mariangela – contesta en castellà

Quin és el ritme de treball de la banda? És a dir, qui s’encarrega de composar els temes i escriure les lletres?

Kjetil - Per al disc Rubicon, que va sortir el 2010, crec que tothom hi vam contribuir, tant amb les lletres com amb les melodies i la música. I crec que això és bastant excepcional i això m’agrada molt, tot el grup hi participa. Per al proper àlbum, em sembla que l’Ole és el que ha estat més actiu fins ara, també la Mariangela amb les línies vocals, també el Tarald, el nostre bateria, ha estat escrivint lletres... així que intentem que tothom hi contribueixi. Una banda com nosaltres, sempre és una suma dels membres que la composem. Crec que el que és una mica especial, de nosaltres, és que tothom hi influeix, i realment això m’agrada molt.

A l’hora d’escriure els temes, en què us inspireu? Què ens expliquen els temes de Tristania?

Mariangela - Quan escrivim, el primer que arriba amb una idea, lògicament està inspirat per alguna cosa. El que fem després, és donar la nostra pròpia interpretació i intentem veure si encaixa amb la idea que tenia la persona que ha fet la cançó. I intentem treballar junts amb la cançó i expressar els nostres sentiments, respectant la feina de la persona que ha creat la cançó. Així que, en el que respecta a la meva part, per exemple, intento llegir els sentiments de la cançó i intento donar-hi la meva part. A vegades funciona i altres no, altres cops un altre pot interpretar-ho d'una manera diferent... així que treballem en el que és millor, realment. No tenim normes estrictes de que un faci les lletres, un altre la música, etc. A vegades un altre pot aportar una idea més refrescant, així que tothom hi participa d'alguna manera.

Kjetil - Crec que també és bo per nosaltres que tenim 4 cantants diferents; òbviament jo i la Mariangela, l’Ole que fa veus més dures i veus més melòdiques, i l’Anders que fa les parts amb cridades. Així que tenim moltíssimes possibilitats per cada tema. I esperem anar-ho desenvolupant al disc nou. Avui tocarem dues cançons noves, i podeu veure si us agraden o no.

Mariangela - Hem començat a treballar molt amb fer vàries veus totes juntes. A vegades sembla com si fos una sola veu i en són tres, i crec que és molt especial. Crec que això és el que fa que Tristania estigui una mica allunyada de l’estereotip d'altres grups de metal.

L’any 2007, Vibeke Stene deixa Tristania; què ha suposat l’entrada de Mariangela a la banda? Per què la vau triar a ella?

Kjetil - Ho vaig viure des de fora, i em va semblar interessant perquè ja coneixia el grup des d'abans. Coneixia a Vibeke perquè compartíem pis a Noruega en aquella època, i el fet és que podien haver buscat una còpia de Vibeke o bé algú que ajudés al grup a evolucionar els propers anys. I crec que van fer molt bé al triar la segona opció, perquè hauria estat molt fàcil buscar una soprano que fes el mateix que Vibeke i van preferir agafar algú que fos forta, com la Mariangela, amb una personalitat musical forta. Era diferent que Vibeke, però el grup necessitava evolucionar, així que crec que va ser una decisió sàvia, no una decisió fàcil, però crec que va ser la millor opció si pensem en l’evolució a llarg termini de la banda.

L'últim disc de la banda fins el moment és Rubicon, del 2010; què ens expliqueu en aquest disc? Hi podem trobar molts canvis respecte les anteriors gravacions?

Mariangela - És clar que Tristania intenta mantenir el mateix estil a tots els àlbums, però també intentem sempre fer coses diferents i innovar. Crec que amb Rubicon, hem aconseguit l’objectiu, però també ha estat tot una feina dura perquè, amb tanta gent escrivint, érem gent totalment diferent, que no ens coneixíem tant bé entre nosaltres... Escriure junts no és fàcil. Especialment tenint en compte que tots ens hem d'entendre uns als altres. Jo acabava d'arribar d'una altra realitat, una tipus de música diferent i, al principi, em va costar molt entendre com encaixar-hi. Però primer va sortir Rubicon, i ara estem escrivint les cançons noves, i entenc que fa falta temps per treballar bé com a grup. Cal temps perquè vas agafant confiança, entenent-se els uns amb els altres... Això fa que les cançons siguin una mica més properes per a tots. I bé, el que van veure és que només feia falta una mica de temps. Del disc nou, espero que estigui bastant en la línia dels discos anteriors, i al mateix temps amb elements nous i potser més potents... Crec que amb Rubicon, respecte als altres discos, Tristania realment va intentar mantenir el mateix estil, dic això perquè moltes actituds explosives de la meva manera d'escriure anterior, que era més propera al blues i al nu metal, s’han limitat una mica, perquè no podíem fer un canvi tant radical, havia de ser Tristania. I ara entenc perquè havíem de mantenir el mateix estil, perquè si no ja no seria Tristania. I vull que els fans ho entenguin, que Tristania no ha canviat. La gent que ha estat amb Tristania tant temps volien que seguís sent real, i autèntic, i seguir amb les idees que tenien des que van crear el grup.

El primer single del disc va ser Year of the Rat; com vau veure en aquell moment la resposta del públic, en ser el primer tema d'una banda renovada?

Kjetil - Sí, sempre... molts artistes diuen que no els importa realment el que diguin els altres, però evidentment a tothom li importa. I nosaltres en aquest tour estem provant dues cançons completament noves. És molt interessant veure la reacció del públic, i amb Year of the Rat, la vam triar perquè és molt immediata, i té una mena d'aire grandiloqüent, molt melòdic, així que crec que vam triar aquestes dues cançons perquè, com ha dit la Mariangela, tenen algunes idees noves i fresques, i al mateix temps segueixen tenint aquesta identitat antiga de Tristania. Crec que molta gent interpreta malament la identitat de Tristania quan pensen que tot es tracta de sopranos i cors, per exemple, perquè és molt més complex que això. Sempre és difícil parlar del clima d'una cançó, però crec que amb Rubicon i, evidentment, tot el camí passant per Ashes i Illumination, crec que Rubicon és una evolució natural cap endavant, i serà molt interessant veure com acabarà sonarà aquest nou àlbum. Evidentment, ja ho sabem una mica, perquè ara ja tenim unes 10 cançons, i hi ha tant elements antics com nous, però crec que el més important, igual que amb Rubicon, és que serà la suma de les sis o set persones de la banda. Dic sis o set perquè també tenim l'Einar, que sempre ha estat al grup amb la composició, però que ja no fa més tours. No n'ha fet des de fa sis o set anys.

Després de 8 anys sense fer-ho, avui torneu a tocar a Barcelona; per què heu trigat tant a tornar? Què espereu del concert d’aquesta nit?

Kjetil - De fet, durant aquest temps, jo he estat aquí al Razzmatazz amb Trail of Tears... No és que nosaltres decidim on volem anar a tocar. Més aviat rebem ofertes i diem sí o no. Normalment diem que sí, si és possible, i trobo que és estrany que no haguem tocat a Espanya en 8 anys, si és així, jo diria que Espanya de fet és un bon país per Tristania. Evidentment, en aquests temps és difícil, pel tema econòmic i tot plegat, i això fa que no estiguem segurs del tot de si la gent té els diners per venir, i també hi ha molts grups de gira, així que no sabem ben bé què esperar. Ahir a Madrid va estar molt bé, no és com si hi haguessin deu mil persones, però va estar prou bé. La reacció del públic va ser molt bona, com, pel que recordo, sempre ho ha estat a Espanya quan he tocat aquí. També vaig tocar en un festival a Granada, que de fet és quan vaig conèixer la Sara Jezebel Deva. Crec que era el primer cop, deuria ser el 2003, 2004 o una cosa així. Piorno Rock, encara existeix? Era en un estadi cobert, totalment ple de gent, una bogeria, va ser impressionant. Si... tinc bons records de quan he tocat a Espanya. I molts bons records del concert d'ahir, o sigui que espero que la gent sàpiga que toquem aquí. Sabem que no s’ha promocionat gaire, crec no hi ha anuncis penjats per Barcelona anunciant el concert d'aquesta nit... però lo important per nosaltres en aquesta gira és recordar a la gent que editarem un disc nou el maig de l’any que ve, i que puguin tastar una mica les cançons noves i també presentem la nostra formació, que molta gent no ha vist; així que aquest tour té molts al·licients.

En total sou set membres a la banda; us heu trobat mai amb problemes amb la mida de l’escenari?

Mariangela - Hehehe, la mida de l’escenari... home... sempre tenim aquest tema. Per mi és una bona excusa per posar-me talons, per destacar d'alguna manera. Però de fet no tenim cap problema amb això. Realment depèn de la situació. Si és més íntim, està molt bé estar tots més junts a l’escenari, i a vegades m’emporto algun cop de guitarra o de baix, però està bé. Crec que ens les arreglem prou bé amb aquest tema.

Kjetil - Per això deixem el teclista que es quedi a casa, perquè ocupa molt espai...

Mariangela - I és alt!

En aquesta ocasió, esteu fent la gira amb Sarah Jezebel Deva, Kells i Sound Storm. Com surt l'oportunitat de girar amb aquestes bandes? Quina relació teniu entre les bandes?

Kjetil - Socialment, aquesta gira ha estat perfecta. Tots els grups són gent molt maca. De fet no ens coneixíem, bueno... (a Mariangela) Tu coneixies una mica la Sara d'abans oi? Mai ho saps quan vas de gira, a vegades la gent poden ser més difícils per tractar-hi; però anem al bus amb varia gent, amb Sarah Jezebel Diva i Kells, i tots són molt macos. L’oportunitat... bàsicament vam rebre una oferta, de ser els caps de cartell per una gira europea al setembre amb aquests grups, i vam dir que sí. No és que ho planifiquéssim, però hi va haver un noi a Holanda que d'alguna manera va fer les gestions bàsiques, i ens va demanar si ho volíem fer. I ens anava bastant bé fer una gira ara, els últims tres anys hem fet gires al setembre i octubre, gires europees, i ha estat una bona manera de recordar a la gent el disc nou, per exemple.

Mariangela - Jo estic gaudint molt aquesta gira, hi ha coses a nivell d'amistat, i no em sentiria a gust si hi hagués gent que no vol que hi hagi un bon ambient, gent que no vulgui posar els peus a terra i compartir coses amb els altres, com hauria de ser. Crec que es tracta de crear un bon ambient, que és el que et fa gaudir la teva gira. No hi ha ningú millor que un altre. Evidentment, sóc conscient que som els caps de cartell, però sento que tenim molts amics nou, i realment no m’importa la posició dels grups quan toquem. I especialment m’encanta quan les noies ens donem suport entre nosaltres. Ningú va de diva, tothom carrega coses, ajuda els altres... em fa sentir una mica a casa, no m’agraden aquest estatus d'estrella del rock i coses així que a vegades poden passar a les gires. M’agrada més el rollo de gran família.

Una curiositat és que molt poques bandes poden dir que tenen un videojoc amb el seu nom; què suposa això per vosaltres, després de l’edició de Tristania 3D el passat 2011?

Kjetil - Hehehe, és molt estrany. Jo només fa uns quatre anys i mig que sóc al grup, i és fàcil veure que Tristania significa tant per a tanta gent a tot el món. I lo del videojoc va ser molt estrany perquè hi havia un noi a Budapest, crec que era, i ens el volia donar. Així que el vam conèixer l’últim cop a Budapest, i ens en va donar una còpia, i pensar que algú, que probablement ha dedicat milers d'hores per fer aquest joc, per mi és un exemple clar que aquesta banda realment significa molt per a molta gent, i això ens inspira molt, sobretot quan estem treballant per escriure material nou. Saber que el nom del grup sona per tot el món i que la gent realment vol escoltar més cançons nostres.

Després d’aquesta gira, que s’acaba a finals de setembre a Alemanya, quins són els vostres plans de futur?

Mariangela - Després de la gira ens hem de concentrar molt en les cançons noves, i volem que surti un àlbum realment bo. Són temps difícils a la música per vendre discos, però realment el tema és i a qui li importa?. És una cosa realment molt bona, i un bon objectiu a la vida fer una cosa de la que estem tant agraïts. Així que independentment de tot, farem una bona feina i editarem un bon disc, i esperem poder tocar més i tenir més oportunitats a la música, però, per altra banda, m’agrada pensar en que després totes les dificultats que hem tingut per poder-ho fer tot, crec que està anant molt bé. El que espero és passar-m’ho bé, i aconseguir l’objectiu de gravar el disc nou, i que sigui bo.