dilluns, 27 de maig de 2013

Kalimetal #202

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del Kalimetal i, aquesta setmana, tanquem el període de celebracions i peticions amb les últimes que vam rebre a través dels nostres canals de comunicació!! Abans de deixar-vos amb la llista de temes i els enllaços de descàrrega o escolta del programa, volem donar les gràcies a totes les persones que ens han demanat un tema i a totes les que no ho han fet, però que sabem que segueixen el programa!!

Dir-vos que, si mai voleu escoltar un tema en el programa, no cal que us espereu a que arribem als 300!! Ho podeu fer sempre que vulgueu a través del nostre Facebook, Twitter o correu electrònic, kalimetal666@gmail.com

Dit tot això, us deixem amb el tracklist, els enllaços de descàrrega perquè escolteu el programa allà on vulgueu i els reproductors per escoltar les dues hores sense moure-us d'on sou!!

01) Anathema - Dreaming Light
02) Anthrax - Got the Time
03) Blind Guardian - Mirror, Mirror
04) Whyzdom - Dancing with Lucifer
05) The Rasmus - In the Shadows
06) Black Sabbath - Headless Cross
07) Paradise Lost - Christendom
08) Dark Moor - The Night of the Age
09) Sylvania - Sal de tu Prisión
10) Rammstein - Ohne Dich
11) Warlock - Metal Tango
12) Papa Roach - Infest
13) Aerosmith & Run DMC - Walk this Way
14) Hamlet - Antes y Después
15) System of a Down - Lonely Day
16) Dredg - Ireland
17) Dark Moor - Nevermore
18) Serenity - Wings of Madness
19) Slipknot - Surfacing
20) Forgotten Tales - All the Sinners
21) Biffy Clyro - Different People
22) The Descent - The Day After
23) Warcry - Perdido
24) Sextynice - Sextynice
25) Rage - Empty Hollow
26) Yngwie Malmsteen & Ronnie James Dio - Dream On

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

Escolta'l aquí mateix

Primera Hora

Segona Hora

dilluns, 20 de maig de 2013

Kalimetal #201

Ei Metaleros/es!! Ja teniu aquí una nova edició del programa en la que seguim repassant les vostres peticions per celebrar els 200 Kalimetal!! Si la setmana passada no va aparèixer en antena el tema que ens vau demanar... pot ser que surti aquesta setmana!! A què espereu per descobrir-ho!

Si no veieu la vostra petició en el tracklist, tranquils! La setmana vinent acabarem el repàs i segur que la podreu escoltar!! Com sempre, us deixem els enllaços per descarregar-lo o els reproductors per escoltar-lo des d'aquí mateix!!

01) Volbeat - Thanks
02) Sangtraït - El Vol de l'Home Ocell
03) Stratovarius - Father Time
04) Avenged Sevenfold - Bat Country
05) Döria - Por Si Sirve de Algo
06) Stravaganzza - Arrepentimiento
07) Lordi - Blood Red Sandman
08) Saurom - Irae Dei
09) Peryphery - Scarlet
10) Eluveitie - Inis Mona
11) Mojinos Escozíos - Sacrifai
12) AC/DC - Highway to Hell
13) Ensom - Sons of an Idea
14) Sonata Arctica - The Cage
15) Amon Amarth - Runes to My Memory
16) Metallica - Nothing Else Matters
17) Led Zeppelin - Whole Lotta Love
18) Within Temptation - Faster
19) Alestorm - Keelhauled
20) Omnium Gatherum - Deathwhite
21) Sick Puppies - I Hate You
22) Trick or Treat - Loser Song
23) Whitesnake - Still of the Night
24) Turisas - Rasputin

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

Escolta'l aquí mateix

Primera Hora

Segona Hora

dissabte, 11 de maig de 2013

Kalimetal #200

Ei Metaleros/es!! Semblava que mai arribaria el dia, però ja el tenim aquí!! Arriba l'edició número #200 del programa i sembla que va ser ahir que començàvem aquesta aventura!! Abans de deixar-vos amb el programa, us volem agrair la vostra participació en l'esdeveniment creat a Facebook per omplir una sèrie d'especials on inclourem totes les vostres peticions!! Per cert, podeu seguir fent les vostres aportacions!!


Sense res més a dir, us deixem el tracklist amb les primeres peticions que vam rebre; si la vostra no està a la llista... tranquils que aviat apareixerà! A més, a partir d'ara us donem la oportunitat de descarregar-vos el programa o escoltar-lo directament des d'aquí! I és que això no para de créixer!! Per acabar, i repetint-nos una mica, moltes gràcies a tots i totes!!

01) Teräsbetoni - Ukkoshevonen
02) Buckethead - Magellan's Maze
03) Powerwolf - Sanctified with Dynamite
04) Inmoonere - Si Ho Vols Deixar Estar
05) Stream of Passion - Passion
06) Star One - Set Your Controls
07) Unsun - Home
08) Metallica - Broken, Beat & Scared
09) Amoral - (Won't Go) Home
10) Xandria - Firestorm
11) Buckcherry - Gluttony
12) Deep Purple - Mistreated
13) Nickelback - Figured You Out
14) Imperial Stöut - The Riot
15) Paradise Lost - Eternal
16) Stratovarius - Paradise
17) Kiss - Rock and Roll All Nite
18) Ghost Machinery - Face of Evil
19) Kamelot - Ghost Opera
20) Savatage - Gutter Ballet
21) Avantasia - Wastelands
22) Breed 77 - El Río
23) The Pretty Reckless - Make Me Wanna Die
24) Dark Funeral - Thy Legions Come
25) Yngwie Malmsteen - Gimme, Gimme, Gimme

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

Escolta'l aquí mateix

Primera Hora

Segona Hora

dijous, 9 de maig de 2013

Crònica Lordi + Reverse Grip + Collateral Damage

El passat dissabte 27 d'abril, la Sala Razzmatazz 2 va ser l'escenari escollit pels finlandesos Lordi per presentar el seu nou treball discogràfic, To Beast or Not to Beast, a casa nostra de la mà de la promotora Rock'n'Rock. Ho va fer, com ja va sent habitual, amb dues bandes teloneres pràcticament desconegudes pel públic en general: els italians Collateral Damage i els canadencs Reverse Grip.


Precisament els italians Collateral Damage, amb una sala que començava a acollir gent, però que mai arribaria a omplir-se, van ser els encarregats de trencar el gel. Formats l'any 2004 a Vasanello, van debutar el 2009 amb Collateral Damage i, actualment, estan enllestint el seu nou treball, The Carnival, del qual van avançar en directe el seu single homònim. A l'escenari van aparèixer el vocalista Matt, els guitarres Izzy i Blade, el baixista Steve i el bateria Slam, tots ells amb una indumentària comuna i maquillatge facial acord amb la roba, que era tota negra amb detalls vermells, tant a les armilles i samarretes com als pantalons.


El públic va començar fred... però després del primer tema i tot i la desconeixença de la banda, el bon rotllo que van demostrar els seus membres damunt de l'escenari es va contagiar a la resta de la gent. El guitarra rítmic, Blade, i Steve no paraven de moure's per la tarima, fent gestos cap al públic, qui els corresponia aixecant els punys i les banyes. Destacar també la gran qualitat de Izzy a la guitarra solista i de Slam a la bateria. Però si va haver-hi una cosa que ens va deixar impressionants, com a mínim a nosaltres, va ser la veu de Matt: poderosa, nítida i amb un anglès molt correcte per la fama que tenen els italians amb aquest idioma.

La seva descàrrega de hard rock i heavy metal clàssic va incloure temes com Touch the Fire, Man of Brain, l'homònim a la banda Collateral Damage o, com ja hem comentat, el tema que donarà nom al seu nou disc, The Carnival. També es van atrevir amb una cover de Billy Idol, versionada per un munt d'artistes, però que va fer cantar a tots els assistents: Rebel Yell. La nit no podia començar de millor manera!


Després del pertinent canvi de backline, va succeir un fet que mai havia presenciat en un directe d'aquestes característiques: un speaker anunciava la següent banda en pujar a l'escenari, procedents de Canadà, eren els Reverse Grip. El primer en aparèixer va ser el guitarrista Sean Broda, seguit del bateria Dylan Broda, qui va tocar descalç durant tot el concert i Kramer White al baix; per últim, el vocalista Dru Broda, el tercer dels germans, feia aparició al escenari amb un mocador al cap, ulleres de sol i uns moviments corporals que a tothom van recordar al líder de Guns N'Roses, Axl Rose. Però el més sorprenent va ser quan va deixar anar les primeres notes, ja que el registre vocal també és molt semblant al de Indiana.


Venien a presentar el seu disc debut, Hunger for Chaos (seguim amb les comparacions amb els americans i el seu disc Appetite for Destruction), del que van sonar temes com Sold My Soul, Enjoy the Chaos, Raise your Fist o el tema que dóna nom al seu primer ep, Nasty Reputation, amb el que van tancar el seu concert. El show dels canadencs va ser una mica estàtic, menys per part de Dru Broda, qui no va parar quiet mentre estava a l'escenari, tot i que va marxar en diverses ocasions.

El públic, que ja omplia mitja sala, es va mostrar més animat que amb els italians tot i que, personalment, a nosaltres ens van agradar més els primers; volums massa forts, uns aguts estridents i altres petits detalls, com la falta de personalitat de la banda, van fer que no gaudíssim tant del show, que es va arribar a fer llarg, potser per les ganes que teníem de veure als finlandesos. Tot i això, la gran majoria de gent va quedar contenta amb el concert, tot i les semblances amb els americans Guns N'Roses... potser va ser aquest el motiu...


I per fi, el Tour Beast or Not Tour Beast ens apropava la banda que tots els presents teníem ganes de veure, o tornar a veure, en directe: els finlandesos Lordi que, tot i no arrossegar a tanta gent com en les seves darreres visites a Barcelona, va aconseguir omplir gairebé tres quarts de sala. En aquesta nova visita, a més de disc nou presentaven dos membres; i quina millor manera de presentar-ne un que començar amb el tema SCG6: Otus' Butcher Clinic, fent homenatge al desaparegut bateria Tonmi Lillman, Otus, i deixant que Mana interpretés el petit solo d'inici. Més tard, podríem gaudir d'un solo de bateria més llarg i més potent. Amb ja tots els membres damunt de l'escenari i la bogeria desenfrenada a les primeres files, van obrir el show amb el tema que obre el nou àlbum: We're not Bad for the Kids (We're Worse).


Darrerament, les bandes amb certa trajectòria obren el show amb un dels nous temes que venen a presentar per, ràpidament, acontentar al públic amb un dels temes més representatius de la seva carrera; en aquest cas, els finlandesos van optar pel Bringing Back the Balls to Rock i, seguidament, el single del nou disc, The Riff. En aquest moment ja havíem pogut veure l'altre nou fitxatge de la banda, Hella, la nova teclista, i com Amen i Ox ja havien intercanviat les seves posicions diverses vegades, movent-se per tot l'ample de l'escenari. I, com sempre, un Mr.Lordi molt comunicatiu i amb una gran comunió amb el públic, com la resta de membres, sobretot Amen, qui no parava de fer gestos obscens i graciosos cap al públic.


Després de dos temes clàssics i que funcionen molt bé en directe com són Who’s Your Daddy? i el gran Blood Red Sandman, vam poder escoltar un altre dels nous temes: Schizo Doll, presentat per Hella amb un solo de teclat acompanyat per una performance on simulava quedar-se sense energia i on acabava perdent el cap, literalment. En aquest aspecte, els interludis musicals, la banda no va portar tants complements com altres vegades... però aquest fet no va deslluir la gran actuació que estaven brindant al públic, qui estava gaudint de tot el show. Seguidament, la banda va començar a interpretar el tema ZombieRawkMachine, tot i que el tema va ser mesclat amb un altre, This is Heavy Metal, del seu anterior disc Babez for Breakfast.


En aquest moment, i després del Something Wicked This Way Comes, tocava baixar una mica les revolucions amb el gran It Snows in Hell i seguir amb un dels temes que millor descriuen a la banda: Supermonstars (The Anthem of the Phantoms); abans però, vam poder veure la demostració de Mana a la bateria en un solo que va animar a tot el públic. Mr.Lordi va tornar a demostrar, una vegada més, el gran frontman i cantant que és, marxant de l'escenari únicament en els moments en que havia de canviar de vestuari, sortint a escena amb barret, màscares i altres complements. Per presentar el següent tema, ell mateix es va encarregar de pujar els ànims de la gent, comentant que no hem de deixar que ningú ens digui que no valem, que som pitjors que altres... perquè I’m the Best, tema on Mr.Lordi va acabar condecorat amb una banda, una corona i un ram de flors.


Després d'un solo de guitarra a càrrec de Amen, una mica extravagant i que es va fer una mica llarg, tocava tancar la primera part del concert amb els temes They Only Come Out at Night i un altre dels clàssics de la banda: Devil is a Loser, on Mr.Lordi va desplegar les seves ales, aquesta vegada més grans que en la seva anterior visita a Sala Salamandra, on no disposaven de tant espai a l'escenari. Després d'uns moments de descans, la banda va tornar a l'escenari per presentar un tema de no havien fet mai en directe fins aquesta gira i que es va incloure com a bonus track en el debut de la banda, el Get Heavy del 2002, Hulking Dynamo.


Aquest tema, pràcticament desconegut per molts, va ser succeït pel tema que tothom esperava i que els va fer guanyar el festival d'Eurovisió l'any 2006: Hard Rock Hallelujah va fer saltar i cridar a tota la sala, qui portava més d'una hora gaudint dels finlandesos i semblava que acabessin de començar. Seguidament, Mr.Lordi va preguntar, i afirmar a la vegada, que hi ha persones que ens toquen els nassos en el nostre dia a dia: el professor a l'escola, el cap a la feina, el marit a casa...a tots ells els hi va dedicar el següent tema, un dels preferits per nosaltres del nou disc i que porta per títol Sincerlery with Love, precedit en la tornada d'un Fuck You Asshole, on es va demanar al públic que aixequés el dit del mig de la mà i el dirigís cap al membres de la banda.


El punt i final al concert el van posar, com ja és habitual en els concerts del finlandesos, amb el tema Would You Love a Monsterman?, tancant així una altra gran actuació de Lordi a Barcelona. Era la quarta vegada que podíem gaudir del seu directe i, cada vegada que els veiem, ens confirmen la nostra opinió que són una gran banda d’estudi... però encara ho són millor en directe! Aquests monstres ens tenen el cor robat!

diumenge, 5 de maig de 2013

Kalimetal #199

Ei Metaleros/es!! Cada vegada queda menys per arribar a l'edició tant esperada, com a mínim per nosaltres!! Hem rebut moltíssimes peticions per posar al programa i ja hem decidit que, com a mínim, farem un parell de programes més per poder posar-les totes!! Però això no vol dir que tanquem el període de peticions... tot el contrari! Podeu seguir deixant-les al mur de l'esdeveniment creat a Facebook que trobareu en aquest enllaç!

Però aquesta setmana tenim moltes coses preparades per vosaltres!! Noves bandes que hem descobert en els últims dies, notícies de gires que passaran per casa nostra i l'estrena d'un single molt i molt esperat!! Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega i no us fem esperar més!!

01) Bloodbound - In the Name of Metal
02) Kobra and the Lotus - 50 Shades of Evil
03) FängörN - Miles Away from Home
04) Earthcry - New Fading Sun
05) Black Sabbath - God is Dead?
06) Secret Sphere - X
07) Fleshgod Apocalypse - The Violation
08) Krampus - Krono's Heritage
09) Judas Priest - Hot Rockin'
10) Luca Turilli's Rhapsody - Ascending to Infinity
11) Ghost - Secular Haze
12) Mägo de Oz - H2Oz
13) Gloryhammer - Angus McFife
14) Tales of Evening - Lázadás
15) Iced Earth - Tragedy and Triumph
16) Eyefear - Eyes of Madness
17) System of a Down - Tentative
18) Týr - Fields of the Fallen
19) Guano Apes - Big in Japan

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #169

El friki de la setmana ens arriba de la mà dels alemanys Guano Apes, una banda de metal alternatiu que incorpora elements del pop i del rap als seus sons. Formats l'any 1994, van debutar tres anys després amb el disc Proud Like a God, d'on diverses cançons van servir per diferents bandes sonores de pel·lícules i, una d'elles, per acompanyar el campionat mundial de snowboard del 1998.

Després d'aquest gran èxit, l'any 2000 van editar Don’t Give Me Names, que els hi va seguir proporcionant encara més fama i, tres anys després, va veure la llum Walking on a Thin Line. Després de la gira de presentació del disc, l'any 2005 la banda va aturar la seva activitat... però el 2009 es van tornar a reunir tots els membres originals (mai han canviat de formació) per fer una sèrie de concerts, i la història de Guano Apes segueix creixent amb l'edició, el 2011, del disc Bel Air i amb la confirmació de que la banda es troba composant nous temes per gravar el seu cinquè disc.

Quedem-nos amb un tema del seu segon àlbum, Don’t Give Me Names; en ell hi trobem una versió dels també alemanys Alphaville, qui van debutar l'any 1984 amb el disc Forever Young. A part del tema que li dóna nom al disc, un altre dels singles que es van desprendre va ser el tema Big in Japan, arribant al Top 10 de gairebé totes les llistes d'èxits europees i americanes i venent més de 250 mil còpies. S'han fet un munt de versions d'aquest tema, però avui us deixem amb la que van fer Guano Apes l'any 2000, amb un videoclip amb parts gravades a Barcelona! Aquí teniu aquesta cover de Big in Japan!!

El Clàssic de la Setmana #172

Què podem dir dels britànics Judas Priest què no haguem dit encara? Doncs de la banda i la seva història, amb la de vegades que els hem posat al nostre programa, pràcticament res... que es van formar l'any 1971 a Birmingham, que són un dels precursors del heavy metal tal i com el coneixem avui en dia i una de les bandes més influents de tots els temps, que per ella ha passat un munt de gent de renom... però, si parlem d'actualitat, si què us podem anunciar una novetat!

I és que el proper 28 de maig llançaran al mercat, en format DVD i Blu-Ray, el concert gravat al Hammersmith Apollo de Londres el passat 26 de maig de 2012. Sota el títol de Epitaph, la banda té pensat estrenar el llançament als cinemes... tot i que aquí dubto molt que es faci!

Per il·lustrar aquesta notícia amb un tema, i com que ens trobem al clàssic, viatgem fins el febrer de 1981, quan editaven Point of Entry, el successor de l'exitós British Steel; promocionant el disc, es van gravar tres vídeos i, avui, amb un d'aquests tres singles: Hot Rockin’.