dimecres, 31 d’octubre de 2012

Entrevista a Aggression

El passat 21 de setembre, la Sala Estraperlo de Badalona va veure passar fins a sis bandes pel seu escenari, totes elles emmarcades dins del Festival Heavyatum (recorda aquí la crònica). Una d'elles van ser els thrashers Aggression, amb qui vam poder xerrar una estona després de la seva actuació.


Amb una formació renovada en la seva secció rítmica de baix i bateria, ja han editat dos àlbums i, el proper 13 de novembre, seran els encarregats d'obrir el show de la gira del 30è Aniversari dels americans W.A.S.P. Això i moltes coses més ens expliquen els seus membres en aquesta entrevista!



Aquella nit va ser la segona vegada que els vam poder veure en directe... i quin directe!! Si teniu ocasió, per més o menys que us agradi l'estil, no deixeu d'anar a algun dels seus concerts! El seu thrash metal tècnic segur que no us deixarà indiferent!!

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Concert Dragonforce + Huntress + Kissin' Dynamite

El proper 15 de novembre hi ha una cita molt important a la Sala Salamandra de l'Hospitalet del Llobregat. I és que Eclipse Group i RRS Promo han unit forces per apropar-nos a un parell de bandes que estan creixent en el món del metal, encapçalades per una altra que, després d'un temps d'incertesa, sembla que ha renascut amb més força que mai!


Els primers que volem destacar són els joves alemanys de Kissin' Dynamite. La banda, formada l'any 2006, la conformen cinc joves que, actualment, ronden els 20 o 22 anys: John Brown a la veu (20), Camini Braun (21) i Jim Mueller (21) a les guitarres, Steffen Haile al baix (21) i Andi Schnitzer a la bateria (22). La banda es va formar com una banda d'escola, però la cosa va anar creixent i rodant sola fins l'any 2008, moment en que editen el seu debut discogràfic, Steel of Swabia, quan els seus membres només tenien 16 anys!

Dos anys després i havent participat ja al Bang Your Head Festival, tornen amb una nova edició, Addicted to Metal, on hi trobem la col·laboració del mític vocalista alemany Udo Dirkschenider. Amb aquest nou treball surten de gira, obrint concerts per gent com Edguy, Steel Panther, Slash o Mötley Crüe, entre d'altres. Actualment, estan presentant el tercer disc de la banda, Money, Sex & Power, on s'inclouen temes tant bons com aquest I Will Be King!


La segona banda de la que s'està parlant bastant últimament és l'americana Huntress, una banda de heavy metal formada l'any 2009 a Highland Park, Califòrnia. La vocalista Jill Janus, qui diu tenir un rang vocal de quatre octaves, sempre va estar en contacte amb el metal de ben jove, però per aconseguir diners, les seves primeres feines van ser de deejay i de cantant en un grup d'òpera. La primera formació de la banda, amb la que van editar un primer Ep anomenat Off with Her Head, la tancaven els guitarristes Blake Mealh i Ian Alden, el baixista Greg Imhoff i el bateria Sean Ford.

Poc després de la seva primera edició, Imhoff i Ford deixen la banda, donant entrada als membres actuals: el baixista Eric Harris i el bateria Carl Wierzbicky, amb qui han editat, aquest 2012, l'àlbum debut de la banda, Spell Eater. Actualment, Harris està treballant en l'edició d'un disc amb la seva altra banda, Gypsyhawk; és per això que Ian Alden tocarà el baix i s'ha contractat al guitarrista Ant Crocamo perquè els acompanyi durant la gira amb Dragonforce. Durant aquest tour es podran escoltar temes com aquest Eight of Sword!


I, com a caps de cartell del concert del proper dijous 15 de novembre a Sala Salamandra tindrem, ni més ni menys, que els britànics Dragonforce! La banda de power metal es va formar a Londres l'any 1999 de la mà dels virtuosos guitarristes Herman Li i Sam Totman, els únics membres que resten de la formació original. Actualment, la formació la tanquen el teclista Vadim Pruzhanov, el bateria Dave Mackintosh, el baixista Frédéric Leclercq i el vocalista Marc Hudson, qui va entrar a la banda el passat mes de març de 2011, després de la marxa de ZP Theart.

La banda es caracteritza per les seves lletres fantàstiques, els seus solos llargs i ràpids de guitarra i els sons electrònics, que ens evoquen als videojocs dels anys '80. Fins el moment han editat cinc discos d'estudi, sent The Power Within d'aquest 2012 la seva més recent edició. Un dels temes més famosos de la banda és el conegut Through the Fire and Flames, gràcies al virtuosisme dels instruments i la veu de ZP Theart; amb el nou vocalista, els fanàtics de la banda patien una mica per veure com sonarien, tant els nous temes com els vells. Per aquests últims haurem d'esperar al dia 15 de novembre; però per els nous, aquí teniu aquest Cry Thunder, una mostra que deixa amb ganes de més!


Creiem que sobren els motius per no perdre's el que, de ben segur, serà una gran nit de heavy metal!

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Crònica Sabaton + Eluveitie + Wisdom

Dimecres 3 d'octubre, a les sis de la tarda, una hora abans de l'apertura de portes a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona, ja hi havia un bon número de públic esperant a les portes; la nit tenia bona pinta i més encara tenint en compte el cartell: uns poc coneguts Wisdom, els folkies Eluveitie, que s'han col·locat en mig d'un cartell clarament power, però que mobilitzen al seu públic (no deixen de ser un dels grups més emergents dels darrers anys) i Sabaton, un cada vegada més gegant del power metal, que no deixa de créixer disc rere disc. Els ingredients estan servits... Què comenci la festa!


Els primers en pujar a l'escenari van ser el húngars Wisdom, encarregats de la sempre difícil feina d'escalfar la sala pels següents grups i que venien a presentar el seu darrer treball, Judas. Poc sabia d'aquesta banda a part de que practiquen un power metal clàssic; i això va ser el que ens vam trobar, una banda que bé podria haver estat obrint per Gamma Ray o Blind Guardian deu anys enrere.


Una bona posada en escena, sense grans pretensions; power metal directe a la vena sense excessives virtuositats. La seva actuació va ser correcta en tot moment i, el vocalista de la banda va anunciar, entre dos temes, que no parlaria perquè tenien poc temps. El punt més àlgid de la seva actuació va tenir lloc amb la interpretació dels primer acords de Wasted Years dels britànics Iron Maiden, que el públic va corejar ben alt.

La banda va tancar els seus escassos trena minuts amb el tema que dona títol al seu segon treball editat al 2011, Judas, finalitzant així la seva descàrrega en un escenari molt reduït, amb part del backline de les següents bandes al seu darrera.


Van deixar un bon sabor de boca sempre que siguis un bon fan del power.

Després del corresponent canvi de backline, l'escenari va guanyar una mica d'espai, però no massa, i més tenint en compte que Eluveitie són set membres! L'escenari em recordava al vídeo del seu primer gran èxit, Inis Mona, on cada un d'ells estava a la seva tarima sense poder moure's, com figures de fang o ferro que cobraven vida.


Chrigel i els seus van obrir amb Helvetios, tema que dóna nom al seu darrer treball, si no comptem el recopilatori d'aniversari. La banda va fer un bon directe, com era d'esperar; una banda que ja té suficient carisma i potencial com per fer la seva pròpia gira sense haver que reduir el seu setlist a uns escassos 45 minuts. Va ser una descàrrega curta, massa curta, per tots aquells que van anar a per la seva dosi de death folk; i és que poques bandes poden presumir de fusionar tant perfectament els dos estils a aquest nivell, sense perdre el toc tradicional de folk.

Van tocar temes com Luxtos, A Rose For Epona o Neverland… però el moment en el qual la sala es va venir amunt, arribant a l’èxtasis, va ser amb Inis Mona, un gran tema que s’ha convertit en l'himne per excel·lència dels suïssos. A Havoc, tema que va servir per tancar la seva actuació, Chrigel va demanar un wall of death i el públic no va dubtar ni un moment en formar als dos costats de l’escenari per acabar creant una gran olla.


Haurem d'esperar en una altra ocasió perquè tinguin un escenari per ells sols, sense haver d'estar atapeïts i amb un temps més adient pel seu actual nivell.

I de nou, canvi de backline per, poc a poc, poder veure el perquè del poc espai per les dues bandes teloneres; i és que Sabaton portaven un escenari digne de les grans bandes: rampes, plataformes, quadres de llums… la cosa pintava bé! Una vegada que tot estava aparentment preparat, les llums es van apagar mentre sonava The Final Countdown... seguim esperant... segueix sonant mentre la sala coreja el tema...i ja, per fi, Sabaton apareixen a l’escenari.

L’ambient militar envaeix la sala, amb l'indumentària habitual de Joakim i els seus companys d'armes, gairebé renovats en la seva totalitat, a excepció de Pär Sundström al baix; era el moment de veure com Robban Bäck a la bateria i Thobbe Englund i Chris Rörland a les guitarres s’havien integrat en la formació i com es desenvolupaven en directe. Des del primer moment no es veure ni un sol detall que indiqués que aquesta formació estià quasi totalment renovada; els nous membres sembla com si portessin anys compartint escenari i no només això, si no que a moltes bandes més consagrades, ja els agradaria tenir un directe tant dinàmic i potent com el que vam poder presenciar aquella nit.


Joakim sempre amb les seves ulleres de sol, va demostrar ser un gran frontman i es va guanyar al públic des del primer tema, interactuant i compaginant les bromes amb petits discursos, sabent vendre molt bé els temes sense fer-se pesat i resoldre els petits problemes i successos que requerien improvisacions ràpides, com van ser la caiguda que va patir al mig d'un tema, refent-se sense que es notés a la seva veu mentre la seva cara dibuixava un somriure; o quan el públic li va donar un fuet, o quan la gent, després d'un comentari referent a Catalonia, va començar a cridar Independència.


Pel que fa els temes, van tocar alguns del seu últim treball, Carolux Rex, com poden ser Poltava o Karolinens Bön, que van cantar en suec, mentre feia broma dient que algun dia cantarien una en català. Però no van faltar grans himnes com 40:1, Ghost Division, Art of War o Cliffs of Gallipoli. Un bon detall, que van repetir un parell de vegades, va ser l'elecció del següent tema per part del respectable, que va haver d'escollir entre tres temes, i així van sonar Uprising i Attero Dominatus.

Els teclats van ser samplejats, excepte quan Joakim es va encarregar d'ells i va aprofitar la situació per bromejar, comentant que es sentia com Elton John i fent un intent de Jump, per seguir amb el tema The Hammer has Fallen. Tot un crack. La gent demanava Primo Victoria, mentre Joakim advertia que si la tocaven, el concert hauria d'acabar ja que la reservaven pel final; i va ser en aquest moment, quan el públic estava ja molt calent i gaudint d'un gran concert, quan van obtenir el seu gran moment... al escoltar la frase Through the gates of hell... ja es va tornar boig del tot, més encara, i entre salts i cops de cap van corejar el tema de principi a fi.


La descàrrega va finalitzar amb Metal Crüe, posant el punt i final a una nit on Sabaton van demostrar que són una de les bandes més en forma del power europeu, amb un directe potent i ple d'energia.

Agrair a Madness Live! Productions per poder cobrir aquest concert.

Crònica i fotos: Sergi Helloween

Concert Kamelot + Xandria + Triosphere + Blackguard

El proper divendres 9 de novembre, la Sala Razzmatazz 2 acollirà un nou concert internacional, arribat de la mà de Madness Live! Productions: a partir de les 19h podrem gaudir de quatre grans bandes que descarregaran els seus temes convertint una nit de divendres qualsevol en una gran nit de heavy metal.


La primera banda que volem destacar seran els canadencs Blackguard, una banda de folk i death metal èpic formada l'any 2001 a Montreal. Es van donar a conèixer sota el nom de Profugus Mortis i arribant a obrir el show de gent com Kataklysm, Unexpect i, fins i tot, per Yngwie Malmsteen en una gira per Canadà. L'any 2007 van debutar amb el disc So It Begins per, posteriorment, guanyar el Myspace Band Contest i signar amb Nuclear Blast.

En aquell moment canvien de nom per l'actual i decideixen anomenar el primer disc amb el segell alemany Profugus Mortis, en honor al nom original de la banda. Temps després de seguir girant amb bandes com Ensiferum, Therion, Lacuna Coil i moltes altres, el 2010 anuncien que canvien de segell per firmar amb Victory Records. Amb ells, el passat 2011 va veure la llum el disc Firefight, que presentaran a casa nostra. En ell hi trobem la força de temes com el que li donen nom al disc!


Una altra de les bandes que podrem veure en directe són els noruecs Triosphere. Aquesta banda de heavy metal melòdic i progressiu es va formar a la localitat de Trondheim l'any 2004, sent un trio; només un any més tard van sorprendre a tothom editant la seva primera demo, Deadly Decadence i, un any després, al 2006, debutaven amb l'edició mundial del disc Onwards.

Han tocat amb gent com W.A.S.P. (que vindran a celebrar els seus 30 anys el proper 13 de novembre, també a Razzmatazz 2 i gràcies a Madness Live! Productions), Kotipelto, Jorn, Arch Enemy o Destruction, entre d'altres. El passat 2010 van editar el segon àlbum: The Road Less Travelled, del que podrem escoltar més d'un tema. Tot i això, potser deixen caure alguna cançó nova, ja que pel proper 2013 s'espera l'edició d'un nou disc! Un dels temes que han presentat recentment amb un videoclip és aquest Marionette!


El passat mes d'abril, els alemanys Xandria ens van visitar en una gira conjunta amb Epica i Stream of Passion; però en aquella ocasió, degut a una malaltia de la vocalista Manuela Kraller, no van poder actuar. Per tant, esperem que aquesta sigui la definitiva per poder veure'ls damunt d'un escenari aquest 2012. La banda es va formar l'any 1994 com una banda de metal simfònic i gòtic per, actualment, practicar un estil més proper al power metal simfònic, deixant una mica de banda els aspectes més foscos de la seva música.

Han patit diversos canvis en la formació al llarg de la seva història, passant per ella Lisa Middelhauve i el seu marit Nils Middelhauve, a la veu i baix respectivament. Nils ha deixat la banda aquest mateix 2012 i, actualment, es troben buscant un nou baixista. Fins el moment han editat cinc discos d'estudi, sent Neverworld's End, la més nova edició i el primer disc amb Manuela Kraller a la veu. Dins de l'àlbum hi trobem temes com aquest Valentine, el primer single i presentació de la nova vocalista!


I, els caps de cartell del show proposat per Madness Live! Productions són, ni més ni menys, que els renovats Kamelot. La banda americana es va formar l'any 1991 a Tampa, Florida, de la mà del guitarrista Thomas Youngblood i el bateria Richard Warner. La primera formació de la banda la tancaven Sean Tibbets al baix (qui va tornar el passat 2009 a la banda, després de 17 anys) i Mark Vanderbilt a la veu; no va ser fins 1993 que la banda va incorporar al teclista David Pavlicko. Però la formació que més es recorda és la formada per Thomas Youngblood a la guitarra, Glen Barry al baix, Oliver Palotai als teclats, Casey Grillo a la bateria i el gran Roy Khan a la veu.

Durant la tardor de 2010, Khan anuncia la seva marxa de la banda per dedicar-se a la seva família i a altres assumptes; però la banda no deixa de donar concerts amb l'ajuda de Fabio Lione (Rhapsody of Fire) i Tommy Karevik (Seventh Wonder) en l'apartat vocal. Finalment, la banda ha anunciat a aquest últim com el nou vocalista de Kamelot, amb el qui han gravat i editat el disc que vindran a presentar: Silverthorn. El disc és una obra d'art, com les darreres edicions de la banda, amb un estil molt semblant i un gran Karevik a la veu. Ara, haurem d'esperar al 9 de novembre per poder veure com sonen els clàssics de la banda amb el nou vocalista. Però no deixeu d'escoltar el nou disc, que val molt la pena, com ho demostra el primer single: Sacrimony (Angel of Afterlife), amb les col·laboracions de les vocalistes Elize Ryd (Amaranthe) i Alissa White-Gluz (The Agonist)!


El proper divendres 9 de novembre teniu una cita a Sala Razzmatazz 2, on es preveu un gran concert de heavy metal molt variat i de gran qualitat! Encara no teniu prou motius per venir?

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Kalimetal #177

Ei Metaleros/es!! El programa d'aquesta setmana arriba abans de temps; però tot en aquesta vida té una explicació! I és que aquesta setmana ens estrenem fent un concurs on regalem dues entrades pel concert del proper dissabte 3 de novembre a Sala Mephisto, dia i lloc on els egarencs Embellish donaran el tret de sortida a la seva gira peninsular per presentar el seu nou treball, Blindead.


Com que els horaris de les diferents emissores són molt dispars, volem que tothom tingui les mateixes possibilitats i, a partir d'ara mateix, podeu començar a concursar! Al llarg del programa descobrireu què heu de fer per participar en el concurs! Així que, ja sabeu... a descarregar-lo, escoltar-lo, participar i gaudir de bona música en directe el proper dissabte!

A més, anunciem gires interessants de cara a inicis de l'any vinent, notícies curioses que ens hem trobat per la xarxa i entrevistem a la banda valenciana Sylvania. Sense més, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!! Sort per a tothom!

01) Stratovarius - Fight!
02) Amaranthe - My Transition
03) Entrevista Sylvania
03.1) La Princesa Prometida
03.2) No Sé Qué Será de Mí
03.3) Lazos de Sangre
04) Helloween - The Bells of the Seven Hells
05) Rage Against The Machine - Freedom
06) Yngwie Malmsteen - Axe to Grind
07) Saxon - Surviving Against the Odds
08) Skip the Foreplay - This City (We're Taking Over)
09) Metallica - That Was Just Your Life
10) Iron Maiden - Wildest Dream
11) Embellish - Bleed Me
12) The 69 Eyes - Love Runs Away
13) Annihilator - Plasma Zombies
14) Pain - You Only Live Twice
15) Gigatrón - Heavy Hasta la Muerte

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #149

El proper dissabte 10 de novembre, la banda americana Kamelot i les altres tres bandes que l'acompanyen al llarg de la gira europea, estaran actuant al Metal Lorca Festival. Al contrari del que us pugueu pensar, els americans no s'encarregaran de tancar el festival, ja que s'hi han colat uns valencians molt especials: Gigatrón!

Justament una setmana després, Gigatrón visitarà la Sala Salamandra de l'Hospitalet per presentar els seus nous temes i els seus clàssics en directe, acompanyats de les bandes Motorzombis i Bustin'Out; les entrades pel concert se situen als 16€ si les compreu anticipades o 20€ si les adquiriu el mateix dia a taquilla.

Després d'un temps aturada, la banda liderada per Charly Glamour va tornar al panorama musical amb l'edició del tema Apocalipsis Molón (que ja us l'hem posat al programa), destrossant motlles! Fa poc més d'una setmana, van publicar un nou tema perquè, si encara no teniu ganes suficients d'anar al concert, us acabeu d'animar.

L'any 1984, la banda de glam metal Twisted Sister van editar un dels temes que més es recorden i més es canten avui en dia de la seva discografia: We're Not Gonna Take It. Doncs amb la base musical d'aquest gran clàssic, els valencians Gigatrón ens ofereixen la seva pròpia versió, sota el títol de Heavy Hasta la Muerte! Segur que us els perdreu?

El Clàssic de la Setmana #152

Els precursors del rap i el funk metal estan de celebració. I és que l’any 1991 es formava a Los Ángeles, Califòrnia, la banda Rage Against The Machine, amb Zach de la Rocha a la veu, Tom Morello a la guitarra, Tim Commeford al baix i Brad Wilk a la bateria.

Van debutar un any després amb el disc homònim, Rage Against The Machine, combinant elements del heavy metal amb l’estil de bandes com Afrika Bambaataa o Public Enemy, deixant a tot el món sorprès amb aquella nova sonoritat. El disc va sortir a la venta el 10 de novembre de 1992 i, per el proper 27 de novembre d'aquest 2012, vint anys i disset dies després, veurà la llum una reedició del disc.

Rage Against the Machine - XX, inclourà tots els temes originals digitalitzats, cares b, la primera demo de la banda i el seu concert del 2010 a Finsbury Park. Un pack per tots els nostàlgics que, després de la reunió anunciada, esperàvem un disc amb temes inèdits que, de moment, no acaba d'arribar.

Anem a recordar-los amb el tema que feien servir per acabar tots els seus shows; us deixem amb Freedom.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Concert Volaverunt i Sombras

Després d’un dia plujós, a la Sala Crossroads de Terrassa, un bar de dimensions més que correctes per concerts petits i amb un so força bo per aquest tipus de sales, tenia lloc un esdeveniment local interessant: Sombras i Volaverunt es preparaven per començar una nit de rock i metal.


Passaven trenta minuts de l’hora marcada per l’inici del concert quan es va llançar la intro que donava inici a la descàrrega dels barcelonins Sombras, una banda molt jove que es defineix com Folk n’ Roll, barreja de folk i hard rock. Amb Daniel Tonda a les veus, Rafa del Carpio a la guitarra, Josep de la Peña al baix, Pau Voces a la flauta i teclats i Roger Martínez a la percussió. Des de la darrera vegada que els havia vist en directe, Sombras han canviat de formació i, aquell dissabte, ens presentaven al seu nou guitarra, Rafa, una veritable màquina a les sis cordes.


I també estrenaven un canvi visual: han adoptat una indumentària força diferent a la que ens tenien acostumats. El primer en fer aparició va ser en Roger amb una samarreta de colors llampants a la que només hi faltava Nike Air, mitjons esportius… una imatge molt dels '80; el dia que aconsegueixi unes Reebok the Pump ja serà total! En Josep també ens va sorprendre amb una samarreta de futbol americà de color fúcsia i per últim, en Dani, qui va aparèixer amb una camisa d'estiu al més pur estil hawaià. Un nou estil que a un servidor li va agafar per sorpresa i el va deixar una mica fora de lloc.

Respecte al concert, es nota que amb el pas del temps la banda ha anat agafant experiència i s’ha pres molt seriosament la seva preparació. Poc tenien a veure amb la banda que l’any passat va estar tocant pels escenaris de Barcelona. Van demostrar una força i energia abans impensable. El fet de que en Dani ja no vagi amb la segona guitarra li permet ser molt més actiu sobre l’escenari i interactuar amb la resta de components de la banda. La nova incorporació, Rafa, va demostrar la seva vàlua en la posició de guitarra solista i, de moment, únic guitarra de la banda, molt actiu en tot moment i desfent-se en postures típiques d'un rock star.

El so va ser força correcte per la sala on érem, un local petit on, tot i que no hi havia molta gent, es va aconseguir un ambient força calorós. Després d'un bis i uns xarrups per part del local, va arribar el torn dels manresans Volaverunt.


Volaverunt són una banda de metal nacional amb tocs progressius, ja amb un disc editat, Hybryth, gravat ja fa temps, tot i que no s’han mogut gaire i segueixen sent una banda encara per descobrir per a molts. Es van presentar amb unn canvi bàsic per a tota formació, la veu, ja que des de no fa gaire Joaquin Montoliu, vocalista que va enregistrar Hybryth, ha tornat a formar part de la banda; un retorn amb moltes ganes i d'això vam ser testimonis els assistents aquella nit. Una mica estàtic sobre l’escenari, es va deixar la pell per demostrar que era la veu que Volaverunt necessitava.


La banda, que ha estat tocant en diverses ocasions durant el mes de setembre, arribant al seu punt màxim a la Sala Stroika de Manresa davant de unes 400 persones, ara es trobaven amb una sala mig buida, un canvi important des de la perspectiva del músic sobre l’escenari. Volaverunt va afrontar la seva actuació amb molta naturalitat i amb el calor del públic assistent, que tot a no ser gaires, es van deixar notar; inclòs els components de Sombras, que van animar el concert interactuant amb els manresans.

Del pla musical, no hi ha gaire a comentar: bona execució per part de Volaverunt amb un bon so. El moment còmic de la nit va arribar amb el bis, quan el propietari del local va dir quin tema repetirien, justament va escollir el tema més llarg de Volaverunt: 10 minuts de tema on la banda va fer broma dient que si no volia un altre més curt.


Una nit de rock i metal entre amics amb dos bandes amb molt potencial a l’escena barcelonina que no deixen de donar passes de gegant en una continua evolució que esperem que no deixi de créixer. Una vegada més la gent prefereix quedar-se a casa, enlloc d'invertir 3 euros per unes quantes hores de bon rotllo, cerveses i música; sense paraules!

Crònica i fotos: Sergi Helloween

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Entrevista a Sylvania

El passat 15 de setembre es van reunir a la Sala Music Boxes, a Palau-Solità i Plegamans, sis bandes de diferents estils per participar en la segona edició del Metal Rising Fest (recorda aquí la crònica). A diferència de les altres bandes, en va haver-hi una que va fer bastanta més carretera, ja que arribaven des de València: ells són Sylvania.


Fa poc més d'un any van debutar amb el disc Lazos de Sangre i el venien a presentar, per primera vegada, a casa nostra; i, nosaltres, no podíem deixar passar l'oportunitat de xerrar una estona amb tots els membres de la banda! Això és el que ens van explicar...



Des de Kalimetal esperem tornar-los a veure ben aviat per les nostres terres i poder seguir gaudint de la seva música! Quan tornin, us recomanem que no us perdeu el seu directe! Segur que us agradarà!!

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Kalimetal #176

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa on, durant la primera hora, podrem escoltar algunes de les millors veus femenines del heavy metal actual! I és que aquest cap de setmana s'està celebrant, a Bèlgica, la desena edició del Metal Female Voices Fest!


Aprofitant aquest esdeveniment, entrevistem a una banda de casa nostra que, si segueix treballant, algun dia podem arribar a veure en el prestigiós festival belga, ja que compta en les seves files amb la vocalista Sílvia Suàrez; ja els coneixeu: Druantia!


Però no ens enrotllem més; us deixem el setlist del programa d'aquesta setmana i, com sempre, els enllaços perquè el descarregueu i l'escolteu allà on vulgueu!!

01) Crysalys - The Awakening of Gaia
02) Dimlight - Absence of Light
03) Lahannya - Cocoon
04) Skeptical Minds - No Way Out
05) Amberian Dawn - Fight
06) Arkona - Stenka na Stenku
07) Lacuna Coil - Give Me Something More
08) Meden Agan - All Seems Lost
09) Trillium - Bow to the Ego
10) Trail of Tears - Bloodstained Endurance
11) Diabulus in Musica - Hidden Reality
12) Xandria - Forevermore
13) Soulfly - World Scum
14) Cavalera Conspiracy - Warlord
15) Angra - Spread Your Fire
16) Gamma Ray - One With the World
17) Entrevista Druantia
17.1) In the World of Pain
17.2) Black Hand
18) Dokken - Empire
19) Amon Amarth - Runes to my Memory
20) Blind Guardian - Mr.Sandman

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #148

L’any 1954 es va publicar, per primera vegada, la gravació del tema Mr.Sandman; la cançó va ser escrita per Pat Ballard i interpretada per quintet de música popular a capella The Chordettes. Mr Sandman és un personatge que, segons la cultura celta, ens visita cada nit i ens tira sorra màgica als ulls per tenir somnis.

El tema va arribar al número 1 de la llista Billboard americana i al número 11 de la llista britànica; aquestes bones posicions van donar popularitat al tema, del que s’han fet múltiples versions: Chet Atkins, Mocedades, Marvin Gaye, The Supremes o Linda McCartney són algunes bandes i cantants que l’han versionat. A més, s’ha fet servir per diferents bandes sonores de pel•lícules i sèries televisives com The Simpsons, Futurama, Back to the Future, Philadelphia...

Però la versió que més ens agrada a nosaltres és la que trobem dins del disc de 1996, The Forgotten Tales, dels alemanys Blind Guardian. El disc està ple de covers molt bones i nosaltres hem triat la que serveix per obrir el disc per tots vosaltres. Aquí teniu el videoclip que va fer la banda d'aquest tema: Mr.Sandman! Vigileu a veure si us ve a visitar aquesta nit...

El Clàssic de la Setmana #151

L'any 1989, després de la seva marxa de la banda de power metal alemanya Helloween, el guitarrista i vocalista Kai Hansen va formar la seva pròpia banda, batejant-la amb el nom de Gamma Ray. Per ella han passat un munt de músics de renom com poden ser l'actual vocalista de Primal Fear, Ralf Scheepers, el baixista Uwe Wessel, els bateries Uli Kusch i Dan Zimmerman i un llarg etcètera.

Tres anys després de la seva formació, l'any 1991, la banda va editar el seu segon disc d'estudi sota el títol de Sigh No More. Aquest va ser el primer disc amb Uli Kusch a la bateria i el primer amb Dirk Schlächter a la guitarra. Avui us proposem aquest clàssic perquè la setmana passada vam poder compartir una estona amb el gran Kai Hansen, durant la seva visita a Barcelona amb el seu altre projecte, Unisonic, on s'ha tornat a reunir amb Michael Kiske.


No us perdeu el videoclip del tema que us portem perquè les pintes de la gent no tenen preu! Sobretot el poder veure a Ralf Scheepers amb una llarga cabellera! El tema en qüestió porta per títol One With the World.

divendres, 19 d’octubre de 2012

Concert Profane Omen + Amoral + Ensiferum

Dimecres 26 de setembre, la Sala Razzmatazz 2 es va convertir, durant unes hores, en capital finlandesa de heavy metal: aquell dia es van reunir damunt de l’escenari les bandes Profane Omen, Amoral i Ensiferum, dins del Beabers of the Sword Tour. Els caps de cartell ja havien trepitjat Barcelona diverses vegades...però desplaçar-se per veure'ls ens permetria descobrir dues bandes enormes que encara no ho havien fer mai per presentar la seva música.


Hem de dir que, en aquesta ocasió, la organització del concert va tancar mitja sala, deixant l’aforament a la meitat; així, a l’hora d'inici dels concerts, la sala ja presentava una entrada que no estava gens malament. A mesura que van anar passant les hores, més i més gent es va reunir a l’espai, acabant amb una entrada més que respectable.

Les portes obrien a les 19 hores, però hi havia gent hores abans esperant per entrar; nosaltres vam arribar al volt de les cinc de la tarda per parlar amb dos membres d'Amoral, el vocalista Ari Koivunen i el guitarrista Masi Hukari. Després de l’entrevista, vam esperar sota la pluja per poder trobar-nos amb el baixista d’Ensiferum, Sami Hinkka, amb qui també vam poder xerrar una estona. I, durant l’entrevista a la terrassa de la sala, el concert va donar el seu tret de sortida.


Els primers en actuar van ser Profane Omen, una banda de groove metal formada l’any 1999 i que, des de la seva formació, pocs han estat els canvis en la seva formació. La banda va ser creada pel vocalista Jules Näveri; poc després, els guitarristes Williami Kurki i Antti Kokkonen van entrar a la banda. No seria fins 2005 quan Samuli Mikkonen, bateria, entrés a formar part de Profane Omen; i, el membre més nou és el baixista Antti Seroff, qui va entrar el passat 2011.


És una banda no gaire coneguda a la nostra terra, però per la gèlida Finlàndia ja s’ha format un nom, editant quatre discos en cinc anys i sent reconeguts com la millor banda novell del seu país l’any 2007. Venien a presentar, bàsicament, els temes del seu darrer treball discogràfic, Destroy!; tot i això, van interpretar diversos del seu debut Beaten into Submission.

La banda sona d'una manera brutal en directe, amb un Jules realment comunicatiu i molt expressiu durant els temes. Els dos guitarristes són durs i els hi agrada fer poses en directe, mentre Antti acompanya amb el seu baix i la seva veu a la cruesa dels temes. Samuli a la bateria no para ni un moment i, com la resta de la banda, li agrada fer-se veure aixecant-se cada vegada que tenia ocasió. Una banda que, de seguir així, es farà un lloc important dins del seu gènere.


Profane Omen Setlist: Base / Wastehead / Predator / Pit of my Thoughts / God in a Bottle / Bound to Strive / Painbox

Els següents a trepitjar l’escenari de Sala Razzmatazz 2 van ser Amoral, una banda de heavy metal melòdic formada l’any 1997 com a banda de death metal tècnic. La formació ha patit canvis importants, sent el de vocalista el més clar: amb la marxa de Niko Kalliojärvi i l’entrada d’Ari Koivunen, l’estil de la banda va canviar radicalment i, segons la nostra opinió, cap a millor.


La resta de la banda la completen Ben Varon, guitarrista solista i fundador de la banda juntament amb el bateria Juhana Karlsson; Misa Hukari, guitarrista rítmic i últim en entrar a la banda, el passat 2010 i Pekka Johansson al baix, qui va entrar al 2008. La banda ha editat, fins el moment, cinc discos d'estudi, tot i que el concert va estar centrat en els dos darrers, els interpretats per Ari Koivunen: Show Your Colours i Beneath. Tot i això, el concert va arrencar amb el tema Mute, del disc Reptile Ride, l’últim abans de l’entrada del guanyador del Suomi Idols.

Ari va començar una mica fred, però a mesura que avançava el concert va agafar la confiança necessària per encoratjar al públic, que va començar a fer moshpits, tot i que la música no era la més adient. Ben va estar incommensurable a la guitarra solista, canviant-la un parell de vegades en tot el concert, mentre que Misa va estar una mica més estàtic, però demostrant una gran qualitat a les sis cordes. Qui no va parar ni un moment va ser Pekka, passejant-se per tot l’escenari, mentre Juhana passava una mica més desapercebut que el seu predecessor a la bateria. Un gran concert que ens va permetre veure complert un dels nostres somnis (pels que seguiu el programa de fa temps ja ho sabreu): veure a Ari Koivunen en directe.


Amoral Setlist: Mute / Hours of Simplicity / Exit / (Won’t Go) Home / Release / Wrapped in Barbwire / Same Difference / Sex N’Satan / Beneath

I, per tancar una gran nit de heavy metal finlandès, la banda de folk metal Ensiferum pujava a l’escenari per fer-nos deixar, durant una estona, tots els nostres problemes enrere i gaudir d'un gran i festiu espectacle. Markus Toivonen, el guitarrista, va formar la banda l’any 1995 i només queda ell de la formació original. Petri Lindroos, vocalista i guitarrista i Sami Hinkka, baixista, van entrar l’any 2004; un any després ho va fer el bateria Janne Parviainen i el passat 2009 va entrar Emmi Silvennoinen, teclista i corista de la banda.


Sota un fons vermell, la banda va anar apareixent a l’escenari mentre sonaven les notes de Symbols, la introducció del nou treball discogràfic, Unsung Heroes. Ràpidament van enllaçar amb el single del disc, In My Sword I Trust, corejat per tot el públic que omplia la sala. Tots els membres vestien les seves indumentàries guerreres, acompanyades de les típiques pintures negres a la cara, oferint una imatge molt més ferotge del que en realitat són: ho vam poder comprovar mentre entrevistàvem a Sami Hinkka, qui va canviar radicalment de sota a sobre de l’escenari. És pura fibra i no és d'estranyar, doncs no para ni un moment en tot el concert; de la mateixa manera podem destacar a Markus qui, tot i estar una mica més estàtic a l’hora de tocar la guitarra, tampoc va parar d'anar d'un costat a l’altre de l’escenari.

Janne va estar sublim a bateria i la dolça Emmi, situada darrera d'un gran escut de víking, va fer vibrar a tothom amb la seva veu i les notes que sortien del seu teclat. Com a mestre de cerimònies, un Petri Lindroos impressionant a la veu, no va deixar d'animar al públic en tot moment, destacant la introducció del tema Iron, fent cantar a tots els assistents, que van respondre de manera increïble. Tota una festa per tancar una nit memorable de heavy metal.


Ensiferum Setlist: Symbols / In My Sword I Trust / Guardians of Fate / From Afar / Burning Leaves / Pohjola / Heathen Throne / Blood is the Price of Glory / One More Magic Potion / Hero in a Dream / Unsung Heroes / Iron – Twilight Tavern / Lai Lai Hei / Battle Song

Tres estils molt diferents, procedent del mateix país, els que es van poder escoltar dimecres 26 de setembre a Sala Razzmatazz 2. Ara, toca esperar al proper concert i seguir gaudint de la música que ens omple i ens fa viure la vida d'una manera millor!

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Entrevista a Druantia

El passat 15 de setembre es va celebrar, a la Sala Music Boxes de Palau-Solità i Plegamans, la segona edició del Metal Rising Fest (recorda aquí la crònica). Nosaltres ens vam desplaçar fins allà per xerrar amb les bandes que hi participaven... i ara és el torn d'escoltar als egarencs Druantia.


La banda està formada per Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Àlex Martín als teclats, Eric Ruíz a la bateria i Aaron Carrasco al baix, la més recent incorporació a la banda després de la marxa d'Alan Prieto. De fet, el concert de mitjans de setembre va servir per acomiadar-lo com es mereixia. Anem a escoltar què ens van explicar...



Des d'aquí volem agrair al Xavi la seva velocitat i dedicació, tot i estar fotut, per fer una primera mescla del tema Black Hand, que només aquí podeu escoltar en exclusiva! També us volem recordar a tots que el proper dissabte 27 d'octubre, la banda estarà en concert a la Sala Estraperlo de Badalona, juntament amb Age of Dust; el concert servirà per presentar al nou baixista de la banda i poder seguir gaudint dels seus temes en directe, mentre esperem l'edició del disc. De debò que no vindreu?

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Concert Tristania + Sarah Jezebel Deva + Kells + Sound Storm

Dissabte 22 de setembre, sis de la tarda. Sala Mephisto, Barcelona. L'equip de Satan Arise va arribar per fer una entrevista a Sound Storm abans del concert, mentre l'equip de Kalimetal feia el mateix amb Tristania. Les rodalies de la sala eren buides.


Comentant la jugada, volem pensar que es perquè encara és molt aviat i pensem que arribarà més gent quan sigui l'hora de començar el concert. També arribem a la conclusió, com passa freqüentment en aquesta ciutat, que hi haurà menys gent amb els primers grups que amb Tristania, ja que molta gent té per costum saltar-se als teloners per anar només a veure el cap de cartell del dia. Doncs com és aquest cas, molts s'estaran perdent un excel·lent grup obrint l'espectacle de la nit.

Acabada l'entrevista i després d'esperar una estona fins el moment d'obrir portes per donar inici a tot, sembla que el que esperàvem, no arribarà mai. Les persones que estan a la porta a dos quarts de vuit, es podrien comptar amb els dits de les dues mans, i encara en sobrarien.

Després de l'entrada de la gent a la sala, comença l'espectacle. Sound Storm a la tarima, llestos per començar, ja sigui amb quatre o cinc-centes persones. Simplement admirable. Així doncs, obren el concert amb Back To Life, el tema que trobem al prinicpi del deu darrer treball (sense comptar la intro), Immortalia. Philippe D'Oragne, cantant principal de la banda comença amb el mateix riure que al disc i continua tota la cançó amb espectaculars canvis de to i un acompanyament a la veu de la cantant que darrerament porten de gira. Continuen amb Wrath of the Storm, també del seu darrer àlbum; una cançó amb una energia increïble, amb un incansable doble bombo al servei de Federico Brignolo i uns ritmes trepidants. Després de finalitzar, arriba el torn dels teclats i les guitarres en un altre tema del nou disc: Promises. Harmònics de Valerio Sbriglione a la guitarra i, com a tot el disc, segones veus autèntiques, en directe, sense cap sampler ni pista gravada. Un gran punt, en aquest tema, el disposar de veus femenines. Continua la nit amb Blood Of Maiden: inici de teclats a càrrec de Davide Cristofoli i, una altra vegada, un incansable ritme durant tota la cançó, combinat amb veus líriques i la veu estripada de Philippe.


Després d'haver començat amb quatre persones, la sala es va omplint poc a poc. El grup agafa més força i demanen les mans del públic per continuar l'espectacle. Així arriben a la penúltima cançó, un tema del primer àlbum, Twilight Opera, que porta per títol Me and Myself. Amb un marcat baix de Massimiliano Flak, és una cançó amb menys cos però igual força. Per posar el punt i final a la seva actuació, presenten la sorpresa de la nit: Torquemada cantada en castellà. La gent, una mica més activa, s'entrega a la que serà l'última peça del grup. Amb una afluència de públic molt menor a la que aquesta gran banda es mereix, però amb els assistents contents pel show, donen pas al següent grup: els francesos Kells.


Soundstorm Setlist: Back to Life / Wrath of the Storm / Promises / Blood of Maiden / Me and Myself / Torquemada

Després del canvi d'escenari i amb un nou ambient a la sala, que s'anava omplint una mica tot i no arribar a un aforament desorbitat, arriba el torn de Kells. Un grup que no coneixia massa i que, pel que havia sentit, tampoc no esperava amb especial emoció: el resultat va ser sorprenent.

Aquest grup marcarà un punt d'inflexió a la nit. L' incansable Virginie Goncalves, cantant del grup, farà revolucionar al públic constantment. Comencen el seu show amb Bleu, la mateix pista que obre el seu àlbum d'aquest 2012, Anachromie. Un estil totalment diferent al de Sound Storm, amb un so més industrial, més contundent i menys clàssic, qualificat com a nu metal simfònic. Continuen amb Se Taire, igual que a l'àlbum; una veu estripada i guitarres tant incansables com tot el grup, a càrrec de Patrick Garcia, proporcionen potència, cos i força a la banda i donen vida a tot el públic, que es va animant. Continuen amb Illusion d’une Aire, moment en que la gent comença a saltar al mateix temps que la banda.


Continuant amb el repertori, segueixen amb L'Heure que le Temps Va Figer, la primera cançó més tranquil·la del grup, amb una guitarra més neta, acompanyada per un baix més que present durant tot el concert, amb un carisma característic: Laurent Lésina a les quatre cordes no para durant tot el concert, animant i fent embogir als assistents. Trencant amb l'ordre del disc, ara donen pas a L’Écho, amb una orquestra gravada de fons, un ritme lent d'inici, amb guitarres netes, que no trigaran en canviar, i una veu neta amb uns intensos aguts, tant intensa com tota la nit de Virginie Goncalves.

Els temes de la banda segueixen el patró d'inicis lents que es converteixen en temes potents, i ara era el torn de L’Autre Rive. Ritmes pels quals els remolins marcats entre cantant i baix m'esgota fins i tot a mi. Una energia sense fi, música i espectacle que dóna mes força als oients més calmats. Després de calmar la seva veu i perdre el seu monitor, Virginie dedica unes paraules en castellà al públic dient que s'entreguin al màxim. Passem al seté tema de Kells, Emmurés, amb una increïble bateria a mans i peus de Julien Nicolas que, durant l'actuació, no para de demanar la reacció del públic; aquest no dubta en entregar-se completament. El concert arribava al seu final i, per acabar, van interpretar dos temes del disc de 2009, Lueurs: el primer va ser La Sphère. A petició de la banda, els assistents de la primera fila van saltar durant tot el tema, fins que va arribar l'últim tema de la nit, que dóna nom al disc: Lueur. Durant el tema demanen a la gent que baixi fins el terra, després d'un ja sabeu el que volem; el baixista apareix agenollat darrera el públic, fins que arriba el moment de bogeria, amb tot el món saltant i cantant, i un final espectacular del grup francès, que acaba saludant al públic, picant de mans i finalitzant el tema deixant que el públic acariciï i "toqui" guitarra i baix. Un autèntic espectacle!


Kells Setlist: Intro + Bleu / Se Taire / Illusion d’une Aire / L'Heure que le Temps Va Figer / L'Écho / L'Autre Rive / Emmurés / La Sphère / Lueur

Tornem a canviar d'estil per donar pas a Sarah Jezebel Deva. I no només d'estil, després de l'entrega a l'escenari demostrada per Kells. En aquest cas tenim al baixista animant i saltant a ritme de bateria durant tot el concert i una Sarah molt estàtica, demostrant la seva potència vocal. Després de començar amb When It Catches Up with You, de l'ep d'aquest 2012, Malediction, continuen amb The World won't Hold Your Hand, de l'àlbum de 2011, The Corruption of Mercy. Canvi destacable, ja que el toc més èpic dels temes calmen lentament al públic, tot i el notable ritme de bateria de Damjan Stefanovic, la guitarra de Dan Abela i el baix d'Ablaz. Continuem amb This is my Curse, tema que ha vist la llum aquest 2012.


Com en la majoria dels temes de Sarah Jezebel Deva, trobem uns ritmes molt contundents, inclús amb moments de bateria fent blast beat, però amb una veu èpica que li dóna un toc més lent. A més, en aquest cas, la guitarra va patir algun que altre problema tècnic. Continuen amb Lies Define Us, on el baix seguirà entregant-se al màxim a l'escenari; després d'aquest tema tocaran A Matter of Convenience. La gent es va començar a dispersar per la sala, escoltant la música i prenent alguna cervesa, però no gaudint plenament del concert, tot i la veu de Sarah Jezebel Deva. Després d'equivocar-se i mirar el setlist d'una altre banda i llençar-lo al veure que no era el seu, continua amb Silence Please. Ritmes que ens podrien fer recordar a una pel·lícula de Tim Burton, que per sort, va sonar en una Mephisto que aquella nit va gaudir d'un so força bo. Després de finalitzar el tema i repetir per enèsima vegada que feia molta calor a l'escenari, comencen I'm Calling, de l'àlbum God Has A Plan For Us All d'Angtoria, una de les mil bandes per on ha passat Sarah Jezebel. Després dels ritmes èpics de l'antiga banda de metal neo-clàssic, tocaran l'últim tema de la nit: No Paragon of Virtue, també de l'àlbum The Corruption Of Mercy que, seguint el patró de la nit, tindrà ritmes amb potents bateries i guitarres, arrengaments orquestrals i una veu èpica que tancarà l'espectacle del grup anglès per donar pas als noruecs de Tristania.


Sarah Jezebel Deva Setlist: Intro + When It Catches Up with You / The World won't Hold Your Hand / This is my Curse / Lies Define Us / A Matter of Convenience / Silence Please / I'm Calling / No Paragon of Virtue

Així arriba el moment dels caps de cartell: Tristania. Comencen amb l'ovació del públic; un públic que ha anat omplint mica en mica Mephisto, arribant a la mitja entrada. El show arranca amb un tema de l'aclamat Beyond The Veil, Angina. Un so clàssic de teclats i les veus guturals fins l'aparició de Mariangela Demurtas, proporcionen un inici èpic de la banda; els cors sonant quasi igual de bé que al disc marquen un bon inici. Continuen amb The Wretched, del álbum del 2005, Ashes. Inici de bateria contundent amb les veus estripades d'Anders Høvyvik Hidle; per sorpresa de molts, Mariangela i Kjetil Nordhus desapareixen de l'escenari entre fum i tornaran a aparèixer passada una estona, moment en que els hi toca cantar. Desafortunadament això es repetiria durant tota l'actuació. Tot i així, el grup arriba amb força sorpreses per tots: entre elles, la presentació de temes que s'inclouran en el proper àlbum de la banda, que s'espera pel mes de maig de 2013. El primer tema en presentar és Requiem, amb una composició musical completa i molt bona cançó, amb veus desdoblades i una tonada que enganxa. A més, la teatralitat constant del grup, li dóna una espurna especial a la seva actuació. Segueixen amb un altre tema d'Ashes: Libre i continuen amb un tema del darrer disc, Rubicon; el tema escollit és Exile que, tot i els problemes tècnics amb la guitarra acústica, no deixa de sonar increïble en directe. No renuncien al seu passat, interpretant un tema del seu treball del 2001 World of Glass, sent The Shining Path el tema escollit; amb unes veus i un estil més gòtic i unes guitarres més contundents a mans d'Anders Høvyvik Hidle i Gyri Smørdal Losnegaard, que ho donarà tot en aquesta cançó i durant tot el concert, aconsegueixen un bon resultat. Segueixen amb el ritme més lent de Shadowman, abans s'arribar a la recta final del concert. Ritme que es trencarà al final per donar pas a un altre tema del nou àlbum que sortirà al maig del proper any: Cathedral.


Amb el públic victorejant de fons, comencen Ole Vistnes al baix, Tarald Lie Jr. a la bateria i Mariangela Demurtas a la veu; poc després se suma la resta del grup als cors melòdics de Vistnes. Sense dubtes, el proper disc, promet. Continuen amb Tender Trip on Earth, amb l'acústica que segueix sense funcionar del tot bé; tot i així, es pot gaudir del directe i de la increïble combinació de veus en tot moment. Acaben la seva actuació amb Beyond The Veil: amb un inici lent, calmat, el tema aconsegueix crear un final de concert magistral; si no fos perquè faltava una peça clau, que no trigaria en arribar.

La banda acaba l'espectacle i ara es veu més que mai un públic més aviat dormit. Després d'uns minuts, masses segons la meva opinió, quan la gent veu que es comencen a recollir les coses de l'escenari, comencen a reclamar un tema més. Gyri Smørdal, ja fora de la sala, apaga la cigarreta per acabar el concert com la gent esperava. Tota la banda torna a pujar a l'escenari i, amb tot el públic cantant amb ells, acaben, aquesta vegada sí, amb Year Of The Rat. En resum, una gran actuació de la banda i, encara més, tenint en compte les condicions.


Tristania Setlist: Angina / The Wretched / Requiem / Libre / Exile / The Shining Path / Shadowman / Cathedral / Tender Trip on Earth / Beyond the Veil / Year of the Rat

Esperem la tornada de les quatre bandes, aquesta vegada amb més gent! Si et vas perdre el concert, jo de tu, no tornaria a fer-ho! Així podreu gaudir, igual que ho vam fer nosaltres, d'aquestes quatre grans bandes, tant diferents entre elles però que tant bé encaixen damunt d'un escenari!

Crònica: David Saldaña
Fotos: Sergi Helloween i Kalimetal

Kalimetal #175

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa carregada de bons temes amb els que us explicarem l'actualitat del món del heavy metal! A través dels temes proposats, repassarem alguns dels concerts celebrats recentment a casa nostra, així com concerts que se celebraran en breu.

Com sempre, també tindrem un espai per escoltar algunes de les novetats del moment i, com ja ve sent habitual, entrevistarem a alguna banda! En el programa d'aquesta setmana us presentem als A Tempered Heart!


De moment, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega, perquè feu el que millor sabeu fer!! Descarregar-vos el programa i escoltar-lo fins la propera edició!!

01) Ex Deo - I, Caligvla
02) Holy Knights - Mistery
03) Entrevista A Tempered Heart
03.1) A Tempered Heart
03.2) Believe the Unbeliever
03.3) City of the Dead
04) Wisdom - Live Forevermore
05) Eluveitie - Havoc
06) Sabaton - Poltava
07) Nightwish - The Carpenter
08) Vision Divine - Mermaids from their Moons
09) In This Moment - Blood
10) As I Lay Dying - A Greater Foundation
11) Lacrimosa - Feuerzeug (part 2)
12) Ankor - No Matter What
13) Döria - Ciudad Esperanza
14) Sybreed - Posthuman Manifesto
15) Bullet - Full Pull
16) Luca Turilli's Rhapsody - Tormento e Passione
17) Arch Enemy - Cruelty Without Beauty
18) Psy Cover - Gangman Style

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #147

El món es mou per modes: tendències estilístiques, de complements i també musicals: hi ha cançons que pugen com l’escuma i després s’esfumen com ella...i, actualment, és el torn del rapper sud coreà Psy.

S’està fent d’or gràcies al tema Gangman Style i, sobretot, gràcies al seu videoclip que segur que tots heu vist; de fet el passat 20 de setembre va ser reconegut amb el premi Guinness World Records com el vídeo amb més likes de la història de Youtube!

Aquest bon home ja ha editat sis àlbums d’estudi i més de 15 singles... però aquest últim ha triomfat! Com sempre passa amb els èxits, sempre surt algú fent una versió... la que us portem avui té la veu de Psy, però canviant la música electrònica per una guitarra elèctrica, apropant el tema al nostre estil. L'usuari ha eliminat el vídeo d'on hem extret l'àudio... però hi ha molts d'altres que valen la pena! Aquí us deixem una mostra i us convidem a explorar el Youtube, on us fareu un fart de riure amb algunes de les versions que hi trobareu!

El Clàssic de la Setmana #150

L’any 1996, tres amics d'institut formaven a Kitee, Finlàndia, la banda de metal simfònic Nightwish. La banda va anar guanyant popularitat amb la formació que més es recorda: Tarja Turunen a la veu, Emmpu Vuorinen a la guitarra, Marco Hietala al baix, Jukka Nevalainen a la bateria i Tuomas Holopainen, líder i fundador, als teclats.

Al 2005, Tarja Turunen va ser convidada a deixar la banda per emprendre la seva aventura en solitari i Anette Olzon va entrar al 2007, procedent de la banda Alyson Avenue; amb ella han gravat els dos darrers discos, Dark Passion Play i Imaginaerum.

A finals de setembre d'enguany, Anette no es trobava en condicions d'actuar i va ingressar a l’hospital: allà es va assabentar de que la banda havia seguit endavant amb el concert, reclutant a Elize Ryd, d’Amaranthe i a Alissa White-Gluz de The Agonist per posar veu a la seva música; els finlandesos estaven de gira americana amb Kamelot i les dues vocalistes feien els cors a la banda americana.

L’1 d’octubre es va fer oficial el comunicat de la banda on s’anunciava que Anette Olzon deixava de formar part de Nightwish i que Floor Jansen, ex vocalista d’After Forever i actualment a Revamp, acabaria la gira amb els finlandesos. Tot pot venir provocat per unes declaracions que Anette va fer al seu blog personal, on deia que no li semblava bé el que havia fet la banda.

Nightwish va debutar l’any 1997 amb el seu disc Angels Fall First, on s’inclou el primer single de la banda i tema que va donar pas al seu primer videoclip, escàs en recursos. El tema en qüestió és The Carpenter.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Entrevista a A Tempered Heart

El passat 15 de setembre, la localitat de Palau-Solità i Plegamans va acollir la segona edició del Festival Metal Rising (recorda aquí la crònica), amb la participació d'un total de sis bandes, entre les que s'hi trobaven els barcelonins A Tempered Heart.


Després de la seva actuació, la primera de la gran nit que es va viure a la Sala Music Boxes, vam poder xerrar amb els membres de la banda, que ens van explicar la seva història, trajectòria musical i plans de futur...això és el que ens van dir!



Des de Kalimetal us volem recomanar el seu àlbum debut, An Eerie Sense of Calm (recorda aquí la seva presentació) i, sobretot, els seus directes. Properament els podreu veure a la inauguració de la sala Reus Concerts, a la mateixa localitat tarragonina, el proper 27 d'octubre; també estaran al Pub Golden Gloves de Calella el proper 4 de novembre. Abans però, hi ha una cita a Barcelona ciutat, a la Sala BeCool, el proper 3 de novembre, com a teloners de Beethoven R, a partir de les 22h i per un preu de 10€. No els hi perdeu la pista, que la música gòtica i industrial té una nova banda a casa nostra!

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Kalimetal #174

Ei Metaleros/es!! El segon programa de la temporada ja és aquí!! En aquesta nova edició volem fer una mica de repàs de concerts, tant als que hem assistit darrerament com els que vindran en un futur proper!

A més a més, en el programa trobareu dues entrevistes molt interessants a Drakum i Karlahan, dues de les bandes participants a la primera edició del A Ultranza Metal Fest (recorda aquí la crònica).


Sense més, us deixem el tracklist del programa i els enllaços de descàrrega!

01) Sound Storm - Wrath of the Storm
02) Kells - L'Autre Rive
03) Sarah Jezebel Deva - No Paragon of Virtue
04) Tristania - Exile
05) Entrevista Drakum
05.1) Around the Oak
05.2) Absinthe
05.3) The Wanderer
06) Profane Omen - Predator
07) Amoral - Wrapped in Barbwire
08) Ensiferum - In My Sword I Trust
09) Thy Majestie - Harbinger of a New Dawn
10) Elvenking - The Loser
11) Entrevista Karlahan
11.1) Remnant
11.2) Reverie
12) Unisonic - Never Too Late
13) Gotthard - Yippie Aye Yay
14) 69 Chambers - Cause and Effect
15) Delain - We Are the Others
16) Manowar - The Lord of Steel

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

Nit de Rock i Metal a Mephisto

Dissabte 15 de setembre a la nit, dia ennuvolat, l’estiu va camí del seu final i s’allunya la calor ofegant. L’hora de l’obertura de portes de Sala Mephisto ja s’apropava i jo, que ja feia estona que estava per allà fent alguna entrevista, em tocava deixar la taula del bar on era juntament amb Talesien i Pareidolian esperant l’hora d'inici d'una nit que prometia un metal variat i, sobretot, de qualitat. Si hi ha una paraula per qualificar aquella nit era la qualitat tècnica, element comú de les quatre bandes del cartell.


Quan passaven cinc minuts de les vuit, Green Coma donaven el tret de sortida; una banda de la província de Tarragona que practica un rock progressiu amb una gran particularitat: són un quartet sense vocalista, un fet que marca la banda per bé o per malament. Segons la meva opinió, en sentit negatiu. Tot depèn del punt de vista que tingui la banda, ja que 45 minuts de rock progressiu es una droga força dura per tots els que vulguin passar-ho bé i gaudir de la banda i no vulgui trencar-se el cap digerint el que està sentint.


Van fer una actuació més que correcta, massa estàtica sobre l'escenari però amb una execució molt correcta en un estil gens fàcil. La sala encara estava buida i, com sempre, això no ajuda.

L'anècdota de la descarrega va ser que en cap moment es van presentar com una banda instrumental, si no que al final de cada tema ens anunciaven que el seu inexistent vocalista havia tingut un problema, que estava de camí i no trigaria en arribar. Com era previsible, el vocalista mai va arribar.


Canvi de backline de rigor i els nois de Pareidolian van començar a preparar la seva actuació.

A aquestes alçades tothom ja coneix a la banda i el seu metal experimental; encapçalats a les veus per Aliena, la banda la completen Aeolian i Torris a les guitarras, Esteban al baix, Mireia als teclats i Atheral golpejant la percussió. Van tocar temes del seu reeditat Jardín de Ébano i algun tema del seu proper disc.


La banda es va sentir còmode sobre l'escenari, amb un públic que rondaria la cinquantena d'assistents, mentre seguia arribant gent. I arribats a aquest punt, va succeir el primer moment fatídic de la nit: un tall de llum que va deixar la sala en silenci amb l'única il·luminació de les llums d'emergència, provocant el desconcert de la sala, músics i públic. El problema no era de Mephisto, si no de la companyia elèctrica, que va deixar a part del barri del Poble Nou a les fosques.

Afortunadament, després d'uns minuts sense llum, l'actuació va poder seguir; tot i això, es van retallar un parell de temes per problemes de temps i es van viure moments de tensió en la manera que els van anunciar que havien d'acabar el show, fruit del nerviosisme produït pel tall de llum.


I era el moment dels gallecs Talesien, que feien a Barcelona una parada més de la seva gira Rompiendo el Silencio, per presentar el seu darrer disc El Silencio, editat aquest mateix any.

Talesien venien amb moltes ganes de tocar a Barcelona i, com a prova, va ser el seu inici: van sortir a menjar-se l'escenari, però aquella nit no va ser la millor per ningú; i en especial per Talesien, qui havien recorregut mil kilòmetres per actuar.


Què va passar? Doncs de nou la sala es va tornar a quedar a les fosques al segon minut del primer tema dels gallecs, davant l'impotència del presents. I aquesta vegada la llum no va tornar fins passades les dotze, obligant a suspendre el concert.

Un fet destacable i digne de menció va ser la decisió dels membres de Tao Pai Pai que, veient que el temps passava, van decidir cedir el seu temps i no tocar en favor de Talesien si la llum tornava. Un detall que, tot i que no es va poder posar en pràctica, demostra el gran caràcter dels nois de Tao Pai Pai.

Una nit trista per Talesien i Tao Pai Pai que no van poder fer el que tot músic vol: tocar en directe.

I m'heu de permetre finalitzar aquesta crònica repetint una cosa que va sent habitual al finalitzar les meves redaccions de directe i que, tot i que puc resultar pesat, no deixaré de repetir. Concerts com aquest i molts d'altres on les bandes emergents es deixen la pell i els estalvis per poder tocar i sumar esforços perquè segueixi sonant metal a les nits de la nostra ciutat, no es mereixen tocar a sales mig buides quan el preu de l'entrada es simbòlic. Hem de cuidar el metal novell... i aquí fallem com a públic. Si t'agrada el metal, demostra-ho: ves als concerts!

Crònica i fotos: Sergi Helloween