divendres, 28 de setembre de 2012

Crònica Festival Heavyatum

El passat 21 de setembre es va celebrar, a la Sala Estraperlo de Badalona, la primera edició del Festival Heavyatum, una sèrie de concerts, principalment centrats en el thrash metal, organitzat pels joves membres de la banda Staccatum, una de les participants. Durant la nit, van estar acompanyats de Insaned, Heiser, Aggression, Menzia i Embellish, sent aquestes dues últimes les més allunyades de l’estil principal de la nit.

Després de diferents problemes per tancar el cartell, prop de les 22h s’obrien les portes de la sala, fet que va fer endarrerir molt el ritme dels concerts; en un principi, l’obertura de portes estava programada per les 21h. Però ni aquest retràs va fer perdre les ganes ni a les bandes ni a la gent que ja corria pels voltants del polígon industrial badaloní.


Els primers en actuar van ser els Insaned, una jove banda arribada de Sant Pere de Ribes, al Garraf, amb clares influències del thrash clàssic dels ’80. Ells són Javier Baena a la veu i guitarra, Guillem Martínez a la guitarra, Gerard Rodríguez al baix i Gerard Medialdea a la bateria. Actualment es troben en procés de gravació del que serà el seu primer EP; portarà per títol Leaving the Grave i esperen tenir-lo enllestit el més aviat possible.


El seu concert va ser una autèntica descàrrega de potència, amb un so molt contundent i unit i una qualitat incontestable per part de tots els membres de la banda. De tots és ben sabut que el thrash metal és un estil bastant estàtic en quant a moviment damunt de l’escenari, però amb una mica més de moviment per part dels membres d’Insaned, el seu show seria molt complet. El seu setlist va ser una mescla de covers i temes propis, aquests darrers sonant realment bé. Estigueu atents a la sortida del seu EP, que promet i molt!


Just després dels trashers, era el torn de canviar de rotllo i endinsar-nos en la màgica atmosfera a la que ens transporta la música dels Embellish. La banda està formada per David Gohe a la veu, Miguel Castilla i Marc Martín a la guitarra, Ernesto Castilla al baix i Gonzalo Moldes a la bateria. El concert dels egarencs va servir per acomiadar, de manera simbòlica, els temes del seu primer disc, Black Tears and Deep Songs for Lost Lovers, per donar pas a una immediata gira de presentació del seu nou treball, Blindead, tal i com va explicar el mateix David Gohe.


La complicitat que es crea entre la banda i el públic augmenta concert rere concert, destacant la comunicació i el saber estar de Gohe i els ànims que reclama en tot moment Miguel Castilla; la resta de membres tampoc passen desapercebuts, destacant la seva gran qualitat musical. Ens agradaria fer menció als dos temes nous que van estrenar: Valley of Broken Smiles i Bleed Me, que van sonar impressionants. Recordeu que el proper 3 de novembre comencen gira a Sala Mephisto.


Seguidament, el jove trio organitzador de l’esdeveniment feia acte de presència a l’escenari de la Estraperlo: era el torn dels sabadellencs Staccatum, una banda de heavy metal clàssic formada per Marc Galindo a la veu i guitarra, Jesús Marquina al baix i Dennis Ruíz a la bateria. Va ser el concert que va comptar amb més afluència de públic, que va poder gaudir dels temes que s’inclouen en els treballs de la banda.


Marc és un comunicador impressionant, presentant i explicant cadascun dels temes que van interpretar, cantant-los amb una ràbia bestial; Jesús no va parar ni un moment quiet amb el seu baix i Dennis no deixava de colpejar la bateria amb força, velocitat i precisió. Ens agradaria destacar el tema Dale!, que s’ha convertit ràpidament amb un himne per la banda i pels seus seguidors. El seu concert també va servir per presentar el tema Atrapado i per demostrar que el heavy metal interpretat en castellà no acaba amb les bandes clàssiques de sempre.


Els quarts en actuar van ser els barcelonins Aggression que, com ja ens diu el seu nom, amb la seva música agressiva, van revolucionar el món del thrash i ho segueixen fent per allà on passen. Ells són Pol Luengo a la veu i guitarra, Oscar Reka a la guitarra, Carlos Leonardo al baix i Jose Rosendo a la bateria. Els hi va tocar un paper difícil, ja que la gran majoria dels assistents es trobaven fora de la sala després de la descàrrega dels amfitrions.


Amb la seva armilla característica i la seva veu rabiosa, Pol va animar a la gent a acostar-se a l’escenari i donar suport a la banda, mentre descarregaven una gran part dels temes que conformen el seu segon disc, Viocracy, sense oblidar-se d’alguns altres del seu debut, Moshpirit. Entre uns i altres temes es va poder notar la maduresa compositiva de la banda, que els hi ha donat l’experiència i la incorporació dels dos membres rítmics. Els headbangings de tots els membres, l’actitud damunt de l’escenari i els seus temes van fer, de la seva, una gran actuació.


Seguidament, un altre descans thrasher per escoltar a la banda de metal alternatiu Menzia, a qui ja havíem pogut veure en directe tancant la segona edició del Metal Rising Fest (recorda aquí la crònica). Ells són Gat a la veu, Dídac Narváez a la guitarra, Berni Navarro al baix, Roger Gomés a la bateria i Montse Ballbé als teclats. Segueixen presentant els temes del seu segon disc, Way to Nowhere, així com les seves particulars versions i espectacle visual.


Part del concert ens el vam perdre perquè érem fora entrevistant a dues bandes de les que, en breu, podreu gaudir de les seves paraules; i, al tornar a la sala per acabar de veure l’actuació de Menzia, ens va sorprendre la poca gent que quedava dins! Tot i això, un aspecte a destacar de la banda, va ser la seva entrega damunt de l’escenari, sense importar si érem 20 o 20 mil els assistents. El seu va ser el concert dels despropòsits: al inici no funcionava un micròfon sense fil, en el tema Necrosis no van poder crear l’efecte de sang perquè no s’obria el paquet i, just acabar el tema, al Dídac se li va trencar una corda de la guitarra. Era la primera vegada que no en portava de recanvi i, a falta de tres temes i sense ningú que li pogués deixar una guitarra, van haver de finalitzar la seva actuació de manera sobtada.


I, a altes hores de la matinada, encara faltava un concert per veure: el dels egarencs Heiser, una jove banda de groove metal formada per David Rodríguez a la veu i guitarra, Saïd Hafid a la guitarra, Sergi Maillo al baix i Marcos Gómez a la bateria. Actualment es troben en procés de gravació del que serà la seva primera maqueta, que esperem estigui llesta en breu.


Si amb Menzia hi havia poca gent, amb Heiser encara n’hi havia menys! Tot i això, els seus membres no van deixar de donar-ho tot damunt de l’escenari, destacant l’actitud de Saïd i Marcos, realment impressionant. Però això no vol dir que David i Sergi estiguessin estàtics, tot el contrari: la secció de corda no va parar ni un moment de fer headbanging i d’anar d’una banda a l’altra de l’escenari. Els seus temes són interpretats en castellà, excepte Beautiful Morning, l’únic cantant en anglès. Un gran concert per tancar una gran nit.


Si la setmana abans ja havíem cremat calories amb el Metal Rising Fest, aquest festival de Sala Estraperlo pot ser el més esgotador al que hem assistit mai! Allà es van ajuntar sis grans bandes que van fer gaudir durant més de sis hores als assistents que es van atrevir a aguantar fins el final. Si no hi vau assistir, i en sabem d’uns quants que no vau venir, us diem el mateix de sempre: recolzeu el metal local i novell, que sempre us aportaran noves visions i grans sorpreses!

dilluns, 24 de setembre de 2012

Entrevista a Drakum

El passat 14 de setembre, la Sala Estraperlo de Badalona acollia la primera edició del A Ultranza Metal Fest (recorda aquí la crònica), amb la participació de les bandes Ravenblood, Elathan, Karlahan i Drakum.


Una vegada finalitzat el show, ens vam trobar amb els folkies de Drakum per xerrar amb ells una estona i saber més de la banda. Tot i que es presentaran, us posem en situació dient-vos que ells són Javi Crosas a la veu, Cristian Villanueva i Marc Martínez a les guitarres, José Luís Parreño al baix, Conrad Soler a la bateria, Paula Mykhaylychenko als teclats i acordió i Javi Rubio al violí. Això és el que ens van explicar...



Us recomanem que seguiu els moviments d'aquesta banda i que, en alguna ocasió, us apropeu a veure'ls en directe, perquè la festa està assegurada quan ells pugen damunt d'un escenari!


dimarts, 18 de setembre de 2012

Crònica Metal Rising Fest II

Dissabte 15 de setembre va ser un dia per recordar! No només pels sis grans concerts que vam poder veure i viure en directe, si no també per la gran quantitat d'amics que es van fer a la Sala Music Boxes de Palau-Solità i Plegamans. I és que aquest va ser el lloc escollit per la segona edició del Metal Rising Fest, un festival dedicat a bandes novells que s'estan obrint pas dins del difícil món musical. Les bandes que es van donar cita en aquesta ocasió van ser A Tempered Heart, Druantia, Icestorm, Karlahan, Sylvania i Menzia.

La sala es troba situada a un polígon industrial de Palau-Solità i Plegamans, reconvertint l'entrada a uns box d'assaig en sala de concerts. La primera impressió, com sempre ens passa en entrar en llocs així, va ser a veure com seria el so... i, com ja ens està passant darrerament, ens vam quedar sorpresos per la bona qualitat que en va sortir al llarg de tota a nit! Tot i que l'escenari tenia una forma estranya i quedava una mica just per la majoria de bandes, el festival va acabar sent una festa del heavy metal, deixant contents a tots els assistents que, entre membres de les bandes, familiars i altres curiosos que es van desplaçar fins el lloc, es va arribar, gairebé, al centenar de persones.


La bona, o mala sort, va fer que A Tempered Heart fossin els encarregats d'obrir el festival, a les 20:30h. Jordi Lebrón a la veu, Julio Madueño a la guitarra, Josep Villacampa al baix i Ángel Madueño a la bateria segueixen rodant el seu primer disc, An Eerie Sense of Calm per allà on van, donant a conèixer la seva original proposta musical. L'ambient estava una mica fred a l'inici del concert, però mica en mica en públic es va anar despertant, recolzant a la banda que s'havia envoltat d'un ambient místic amb espelmes i fum sortint de l'escenari... potser un dels punts negatius de la nit... la gran quantitat de fum que expulsava la màquina i deixava al públic cobert d'una boira irrespirable.


Com en els seus anteriors concerts, van obrir amb la seva característica intro, seguida de City of the Dead. Sense tant de temps com al Fnac del Triangle (recorda la presentació del disc aquí), van seguir descarregant temes com The Blind o Go Shining, per acabar amb el seu primer single, Believe the Unbeliever. En aquest concert vam gaudir d'una millor comunicació de Jordi Lebrón amb el públic i del bon rotllo que tenen els membres els uns amb els altres. Amb una execució molt bona, sonant més durs que en estudi, als qui ja els coneixíem ens van agradar molt i els que els veien per primera vegada, van sortir a respirar una mica d'aire fresc amb la sensació d'haver vist un gran concert de metal. Per si els voleu conèixer una mica més, en breu tindreu disponible una entrevista amb la banda.


Els segons en pujar a l'escenari van ser els egarencs Druantia. En aquest concert vam poder gaudir damunt de l'escenari de la veu de Sílvia Suàrez, les guitarres de Xavi Díaz i Marc Delgado, el baix d'Alan Prieto, Eric Ruíz a la bateria, qui cada vegada està més integrat a la banda, i Àlex Martín als teclats. El passat dissabte va ser l'última ocasió per veure aquesta formació damunt de l'escenari, ja que l'Alan deixa la banda per donar entrada a Aaron Carrasco, qui serà el nou baixista de Druantia, tal i com van anunciar el passat dilluns 17 de setembre.


Per fi, tot i que damunt de l'escenari s'escoltessin malament, el públic va poder gaudir del bon so de la banda, cosa que no havia passat en les altres ocasions que els havíem pogut veure en directe. L'escenari es quedava petit amb tanta gent, però això no va impedir veure-hi headbanging, que gairebé acaba amb la Sílvia contra el públic; però el bon rotllo que desprenen va fer que es quedés en una anècdota. Marc Delgado va haver de canviar la seva guitarra i, en aquell moment, es va aprofitar per cantar el Per molts anys a la Sílvia, qui havia celebrat el seu aniversari dos dies abans. Van repassar alguns dels temes que conformaran el seu primer disc i la versió del Our Solemn Hour dels holandesos Within Temptation. Amb el tema Wheel of Fate, la Sílvia va aprofitar per presentar la banda, acomiadar l'Alan com Déu mana i posar el punt i final a un gran concert de metal simfònic. Us recomanem l'entrevista que penjarem en breu per descobrir molt més sobre la banda.


Abans d'arribar a l'equador del festival, una altra banda pujava a l'escenari; en aquesta ocasió ho feien els IceStorm, una banda de heavy metal interpretat en la nostra llengua: el català! Ells són Lambert Méndez a la veu, Lluís Quintana a la guitarra, Marc Ferré a la guitarra i segones veus, Àlex Martínez al baix i Niku Lapuerta a la bateria. El seu concert va servir per presentar el seu disc, Contes de la Vall de Glaç, un disc que sortirà al mercat quan disposin de 650€ per editar-lo, tal i com va dir en Lambert durant el concert.


Tot i haver-hi menys afluència de gent per veure la seva actuació, la banda va sonar molt compacta, amb un directe molt potent i interpretant temes com Ullals de Sang, el primer senzill del seu disc. Amb el record de la Diada Nacional de Catalunya molt proper, van voler dedicar el tema Fills del Tro a tots els assistents a la manifestació. Marc Ferré va estar molt comunicatiu en tot moment des del seu micròfon d'on hi penjava una gran banya, per moments desapercebuda per la gran quantitat de fum que es tornava a generar damunt de l'escenari. Un altre dels moments èpics del concert va ser la versió de Les Creus Vermelles de Sangtraït; i és que el gran Quim Mandado ha col·laborat en la gravació del disc. Una banda altament recomanada, sobretot per tots els nostàlgics del heavy metal en català. En breu tindreu disponible una entrevista per conèixer una mica més a la banda.


Els concerts continuaven i ara era el torn de l'únic banda arribada des de més enllà de les terres de l'Ebre; els valencians Sylvania es van apropar fins a Palau-Solità i Plegamans per presentar, per primera vegada en terres catalanes, el seu àlbum debut Lazos de Sangre. Amb un so molt potent, Ángel Ortíz a la veu, Alberto Montoya i Eric Rando a les guitarres, Álvaro Chillarón al baix, Pablo Ayala a la bateria i Sofía Pinar als teclats, van començar la seva descàrrega amb un dels temes que més ens agraden del disc: La Princesa Prometida.


Durant el concert vam poder comprovar diferents coses: la potència vocal d'Ángel és impressionant (més que en estudi), l'Álvaro s'ho passa de conya a l'escenari, la resta de membres són uns músics excepcionals i Sofía no va poder aguantar tot el concert amb els talons que portava i el va acabar descalça. Un moment a destacar del concert va ser la col·laboració realitzada amb Ana Hexe, organitzadora del festival, amb qui van interpretar la cover de Nightwish, Wish I Had an Angel. I, entre altres temes propis, encara van tenir temps de fer la seva cover per excel·lència: el Desátame, de Mónica Naranjo. Per qui no els hagi escoltat, us recomanem el seu disc i que, la propera vegada que ens tornin a visitar, no us els perdeu! Estigueu atents que en breu tindreu l'entrevista que els hi vam fer just abans del concert.


La nit va seguir amb Karlahan, la banda de death metal progressiu que la nit anterior havia estat tocant al A Ultranza Metal Fest (recupera la crònica aquí). La banda està formada per Iban de Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, van iniciar el seu show amb la intro interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kiev, seguida d’un dels seus temes més característics, Reverie. Ja amb aquest tema va quedar demostrada la força que tenen en directe; tant és així que els moviments de cames característics de l'Iban van acabar per obrir un forat a la tarima de l'escenari!


Com ja fessin la nit anterior a Badalona, tots els membres van demostrar la seva qualitat musical, tot i tenir menys espai a l'escenari. Aquests concerts els hi estan servint per acabar de quallar la nova formació i agafar confiança de cara a la gravació d'un nou treball, que portarà per títol Exile. Si encara no els heu vist en directe, us direm que no us els perdeu i que hi aneu descansats, perquè l'energia que desprenen damunt de l'escenari cansa fins i tot al públic! A ells també els podreu conèixer una mica més amb l'entrevista que en breu penjarem al blog.


I, per si no en teníem prou, encara quedava un concert per tancar la nit. I mare meva quin concert i final de festa! Els encarregats van ser els Menzia que, tot i que tenien un altre concert el diumenge a les 10 del matí a les Festes del Poble Nou, no es van voler perdre la cita. La banda està encapçalada per Gat, una gran mestre de cerimònies i una gran vocalista, acompanyada de Dídac Narváez a la guitarra, Berni Navarro al baix, Roger Gomés a la bateria i Montse Ballbé als teclats. Tots ells vestits amb temàtica circense i amb màscares i sirenes col·locades estratègicament per l'escenari, van començar el seu concert amb D-Generation, el single del seu segon treball, Way to Nowhere.


La resta de concert va ser un no parar, mesclant temes propis amb versions que van fer cantar a ple pulmó al gran número de gent que encara quedava per la sala. Entre d'altres van sonar el It's my Life de Bon Jovi, It's Raining Men de The Weather Girls i un medley de Bola de Drac que va fer embogir al personal. Amb una demostració de qualitat impressionant, un saber fer damunt de l'escenari i una energia desbordant, van posar el punt i final a la nit amb el tema Necrosis, mentre els membres de la banda, sense saber ben bé com, van començar a sagnar per la boca. I és que veure un concert de Menzia és veure un espectacle en tota regla! Estigueu atents perquè també tindrem entrevista amb els seus membres.


Des de Kalimetal volem donar el nostre màxim suport a aquests tipus d'iniciatives que et fan conèixer a bandes locals que, en moltes ocasions, superen a les tant seguides internacionalment; i també volem reconèixer la feina feta per Ana Hexe, organitzant aquest esdeveniment. Com sempre us diem, a part de les bandes reconegudes mundialment, n'hi ha d'altres que s'ho treballen moltíssim i, en temps de crisi, sempre són una molt bona alternativa per no deixar que la música mori... què això no passi està a les vostres mans!

dilluns, 17 de setembre de 2012

A Ultranza Metal Fest

Divendres 14 de setembre, la ciutat de Badalona va tremolar al ritme de la primera edició del A Ultranza Metal Fest; la Sala Estraperlo va ser testimoni de les grans actuacions que hi van oferir les bandes Karlahan, Drakum, Elathan i Ravenblood. En un primer moment, el festival havia de comptar amb la participació de la banda igualadina Fraktal, que finalment van caure del cartell per incompatibilitat horària.


A les 20:30 hores es van obrir les portes de la sala per donar pas a les més de cinquanta persones que esperaven a les rodalies per poder entrar; al llarg de la nit però, l’assistència va anar augmentant, deixant la sala amb un ambient espectacular, rondant el centenar de curiosos i fanàtics que es van apropar fins a la zona industrial de Badalona.

Els primers a començar, amb una mica de retard doncs el vocalista arribava just de treballar, van ser la banda de death metal simfònic Karlahan. Amb Iban de Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, van iniciar el seu show amb la intro interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kiev, seguida d’un dels seus temes més característics, Reverie. Ja en aquest tema es pot veure l’energia que desprèn l’Iban en directe, no parant quiet ni un moment, seguint el ritme de la música amb els seus moviments i acompanyat del públic, que tenia ganes de festa, de mosh pits i headbanging.


Per altra banda, el Xavi tampoc parava quiet mentre demostrava la seva qualitat a les sis cordes, mentre el Jordi no deixava ni un moment de descans al personal, colpejant la bateria amb ràbia; els dos Sergi de la banda, tot i que una mica més estàtics, els acompanyaven a la perfecció amb la seva execució musical. Així, van caure temes com Involution o Remnant, del seu ep A Portrait of Life, sense gaires parlaments entre temes per recuperar el temps perdut i intercalats amb temes que s'inclouran dins una nova gravació, Exile, que s'espera pel proper 2013. Teníem moltes ganes de veure’ls després de la seva actuació al II Aniversari de Metaleros de Catalunya (recordeu la crònica aquí) i, aquesta vegada, tot i que amb una mica de soroll de fons, si que van sonar bé!


Els següents en pujar a l’escenari eren la troupe de folkies Drakum qui, amb una ambientació amb motius forestals com heura i pells d’animals i amb la intro Entrance to the Dark Realms, els set membres de la banda van anar apareixent poc a poc i situant-se, com bonament podien, al seu lloc per donar el tret de sortida a una descàrrega d’allò més divertida. Javi Crosas a la veu, Cristian Villanueva i Marc Martínez a les guitarres, José Luís Parreño al baix, Conrad Soler a la bateria, Paula Mykhaylychenko als teclats i acordió i Javi Rubio al violí van trencar el gel amb el tema Big One, amb el públic més a prop de l’escenari que amb Karlahan, però no tant esbojarrat.


Amb alguns problemes amb el violí i en el moment en què la Paula es va calçar l’acordió, Javi va animar al públic repartint whisky a tothom, mentre en Cristian ens va explicar un acudit per fer més amena l’espera. Un dels temes que volem destacar va ser Born of the Skyline, que s’inclourà en la propera gravació de la banda, on canten a duet el Javi i la Paula; gran composició i millor interpretació. Si no estava prou animat l’ambient, amb la cover de Finntroll, Trollhammaren, la gent es va desmadrar... tant, que fins i tot va volar una tanga de color vermell i negre (com la indumentària de la banda), que primer va acabar com a barret pel Cristian i va acabar el concert penjat del mànec de la guitarra d’en Marc. A l’espera d’una nova gravació i, per si no ho eren prou, Drakum segueix creixent concert rere concert. En breu, tindreu disponible l'entrevista realitzada a tots els membres de la banda.


Els concerts no s’aturaven i, després dels minuts necessaris per canviar l’escenari, els joves Elathan feien la seva aparició per presentar el seu darrer treball, Sotnemal Led Res. Aquesta banda d’Epic Depressive Black Metal, com ells mateixos es defineixen, està formada per Juan Martínez i Òscar Esteve a les guitarres, Albert Nevirus al baix, Ephraïm Quilis a la bateria i Gessamí Martínez a la veu; just en aquest punt ens agradaria destacar la potència de veu que pot arribar a sortir d’un cos tant petit!


Amb una velocitat de vertigen, les notes dels seus temes anaven caient, mentre els membres de la banda no deixaven de fer poses clàssiques. Al llarg del setlist, només una cançó interpretada en anglès, la que va servir per tancar el seu concert, Darkness of Death. La resta de temes van ser interpretats en castellà però, si algú es pregunta per què no va entendre cap lletra, us podem dir que els seus temes estan cantants a l’inrevés! Si, heu llegit bé; així, el tema que va servir per obrir el concert va ser Arevamirp. Un gran concert d’aquesta jove banda que té molt camí per endavant.


I, per fi, després de l’entrevista que els hi vam fer la setmana anterior i de convèncer-nos per assistir al concert, els membres de Ravenblood (escolta l’entrevista aquí) van pujar a l’escenari amb la intro Promenade i començant la seva descàrrega amb el tema del seu primer videoclip, Pathfinder. Les guitarres de Jordi Mata i Ángel Jara, el baix de Raul Romero i la bateria de Daniel Ortíz sonaven aclaparadores, mentre que el gran mestre de cerimònies, Daniel Pérez, deixava sortir els seus guturals mentre, a la vegada, no deixava de fer headbanging en cap moment (vigilant sempre de no fer-se saltar una dent amb el micròfon) acompanyat del seu company Jordi.


Tota la banda anava coordinada a la perfecció, la gent estava completament entregada als seus temes i el seu concert va ser gravat en vídeo, sobretot les reaccions del públic, per incloure imatges en el seu proper videoclip. En el concert van estrenar el gran tema Ghost Pride, però tampoc es van oblidar de clàssics com Little Viking, cantat a cor pels assistents. Amb l’ambient en plena ebullició i abans de començar a descarregar el tema Wave Wings, Dani va demanar un wall of death i la gent va respondre immediatament; un ritme a lo reggaeton va desencadenar amb la bogeria de cops i salts. El tema Fading Memories, amb el canvi de papers entre el Jordi, qui va passar a vocalista i Dani, que va passar a la guitarra, va servir per posar el punt i final a un concert d’escàndol que no ens hagués agradat perdre’ns!


Ho hem dit moltes vegades, però no ens cansarem de repetir-ho! Les bandes internacionals estan molt bé... però en temps de crisi, festivals com el del divendres, per només 3€, serveixen per anar de concert i, en la gran majoria de vegades, descobrir bandes que valen molt més del preu que es paga! No deixeu de donar suport a les bandes novells... segur que no us deixaran indiferents!!

divendres, 14 de setembre de 2012

Presentació "An Eerie Sense of Calm"

A principis d'aquest 2012, la banda A Tempered Heart editava el seu debut discogràfic, An Eerie Sense of Calm, de la mà d'Avispa Records. Gravat als estudis M20 de Madrid i produït per David Martínez, el disc conté 10 temes de metal gòtic (si és que podem definir així la seva música) contundent i melòdic a la vegada, que no deixa a ningú indiferent després de la seva escolta.


Ja els vam poder veure el passat mes de maig a la Sala Estraperlo de Badalona (recorda la crònica aquí), juntament amb Ankor i Nodrama, en un dels primers directes amb els nous temes. El passat 13 de setembre, després de temps amb el disc al mercat i algunes aparicions damunt de l'escenari, es va fer la presentació oficial al Fòrum del Fnac del Triangle, al centre de Barcelona.

El concert havia de començar a les 19h i, a diferència de quan s'actua en una sala catalana, aquí els temps van anar molt quadrats; tot i això, un quart d'hora abans de l'inici, ja hi havia gent esperant per entrar. Com sempre que visitem un nou local, el primer que ens preguntem és com serà la sonoritat... i només entrar, amb heavy metal sonant de fons, ja vam notar que tindríem un so més que respectable!


Mentre els membres de la banda acabaven de saludar als coneguts que s'havien apropat a veure'ls, els primers compassos de la intro començaven a sonar, llançats des d'un ordinador situat al costat de la bateria, propietat d'Ángel Madueño. Poc a poc van entrar la resta de membres: el seu germà Julio Madueño a la guitarra, Josep Villacampa al baix i el vocalista Jordi Lebrón.


Ja en el primer tema de la tarda, City of the Dead, vam poder comprovar el bon so que tenia el Fòrum del Fnac i la gran qualitat instrumental i vocal de la banda, que va creixent concert rere concert. Al llarg de tot el concert, una cinquantena de persones van estar atents a tots els temes que conformen el disc, mentre altres curiosos anaven entrant i sortint, atrets pel so d'A Tempered Heart.

Amb la gent escampada per l'espai de públic, deixant un gran espai entre la banda i ells, Jordi Lebrón es passejava per davant dels seus companys, desgranant nota rera nota, deixant clara la seva qualitat i versatilitat vocal. D'aquesta manera s'intentava crear un ambient més proper amb un públic atent als temes, però no entregats com en un concert de veritat; i és que l'hora de la presentació i l'ambientació de la sala, amb llums fixes i només una pantalla darrera la banda on s'hi podia veure el seu logotip, va deixar l'ambient una mica fred.


En cap moment es va sentir cap crit d'ànims ni es van veure punys ni banyes al cel, però l'execució dels temes va ser perfecte! Per veure i, sobretot, gaudir dels A Tempered Heart al 100%, des de Kalimetal us recomanem que us passeu aquest dissabte 15 de setembre pel Metal Rising Fest II, a Palau-Solità i Plegamans, on es podrà veure tot el potencial d'aquesta gran banda.


Tot i aquesta fredor, els que ja els hem vist en directe, vam poder gaudir millor dels temes, dels petits detalls que inclouen les composicions com Garden of Doom, Hollow Mourning o Black Heaven, entre molts d'altres. Com no podia ser d'una altra manera, van tancar el seu gran concert amb el single del disc, Believe the Unbeliever, esperat per molts dels assistents.


Us deixem amb el videoclip d'aquest primer single i us esperem a tots el dissabte al Metal Rising Fest II per seguir gaudint amb la música d'A Tempered Heart i de moltes altres bandes!

dilluns, 10 de setembre de 2012

Entrevista a Ravenblood

Abans de començar una nova temporada de Kalimetal, a la que li falta ben poc per donar el tret de sortida amb algunes novetats dins el programa, ens vam desplaçar fins a Cornellà del Llobregat, localitat on els membres de Ravenblood tenen el seu local d'assaig.










Allà ens hi esperaven dos membres de la banda, el vocalista Dani Pérez i el bateria Dani "Ecu" Ortíz. Durant més de mitja hora, vam estar parlant de la història de la banda, del seu pas pel Wacken Open Air, dels seus plans de futur i de moltes altres coses de gran interès. Però millor que llegir, ho podem escoltar!!


A més, us volem recordar que aquest proper divendres 14 de setembre, la banda estarà descarregant a la Sala Estraperlo de Badalona, juntament amb Drakum, Fraktal, Karlahan i Elathan, en el que serà el seu darrer concert per terres catalanes. Els membres de la banda ja han avisat que el concert es gravarà per incloure imatges, sobretot del públic, en el seu proper videoclip.


Per veure una mostra del que han fet fins el moment, no us perdeu les grans imatges que acompanyen un dels seus temes: Pathfinder.