dilluns, 30 de juliol de 2012

Metal Rising Fest II

El proper 15 de setembre, la Sala Music Boxes de Palau-Solità i Plegamans acollirà la segona edició del Metal Rising Fest, un festival que pretén potenciar i donar a conèixer a bandes novells.


En la seva primera edició van comptar amb la participació de Solium of Cinerem, Medianoche, Eleutheria, Drakum i Ravenblood, que aquest any estaran tocant al Wacken Open Air. Fora de l'àmbit musical, també van tenir el plaer de presenciar l'actuació del mentalista Uriel Byron.

Per aquesta segona edició, que servirà per posar gairebé el punt i final a l'estiu per donar pas a la tardor, es comptarà amb la presència de sis bandes extraordinàries, algunes de les quals no us resultaran del tot desconegudes!


A Tempered Heart, la banda de metal gòtic i industrial, està formada per ex-membres de Poetry, Rain i The Bleeding Sun; ells són Jordi Lebrón a la veu, Julio Madueño a la guitarra, Josep Villacampa al baix i Ángel Madueño a la bateria. Els vam poder veure en directe a la Sala Estraperlo (recordeu la crònica), on van presentar els temes del seu disc debut, An Eerie Sense of Calm, i que, després de l'experiència viscuda en aquella ocasió, tenim ganes de repetir-la, per escoltar temes com el del seu primer videoclip, Believe the Unbeliever.


Una altra banda participant serà Druantia, la banda de metal simfònic procedent de Terrassa i formada per Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Alan Prieto al baix, Eric Ruíz a la bateria i Àlex Martín als teclats. Hem pogut gaudir d'ells un parell de vegades en directe, la primera en l'edició d'aquest 2012 del Goblin Fest (recordeu la crònica) i la segona, el passat mes de maig a la Sala BeCool, juntament amb Päradox, Volaverunt i Perfect Smile (recordeu la crònica). Seguiran presentant els temes que s'inclouran en el seu primer disc, el qual estem esperant amb candeletes; el que no sabem és si aquesta vegada també estaran acompanyats de Yssence i d'Alba Segura, ballarina de tribal fusion i violoncel·lista respectivament.


Seguim el repàs de les bandes participants amb IceStorm, una banda formada l'hivern de 2006 i que, actualment, està formada per Lambert Méndez a la veu, Marc Ferré i Lluís Quintana a les guitarres, Àlex Martínez al baix i Niku Lapuerta a la bateria. L'abril d'aquest 2012 van gravar el seu primer disc, Contes de la Vall de Glaç, un disc que inclou catorze temes propis interpretats en català; tal i com ells mateixos diuen, la llengua en la que parlem, discutim, follem, estimem i somiem. Una banda que ha comptat amb la veu de Quim Mandado, de Sangtraït, en un dels seus temes i que tenim moltes ganes de veure en directe.


Una altra de les bandes que encara no hem tingut l'oportunitat de veure en directe són Menzia. Aquesta banda de metal alternatiu està formada per Gat a la veu, Dídac Narváez a la guitarra i segones veus, Berni Navarro al baix, Roger Gomes a la bateria i Montse Ballbé als teclats. Van debutar el 2009 amb el disc Lamb's Skin for the Wolf i aquest 2012 han editat Way to Nowhere, del qual van gravar el seu primer videoclip amb el tema D-Generation. Els seus shows, carregats d'espectacle visual, no deixen indiferent a ningú, i nosaltres tenim ganes d'experimentar aquesta sensació!


Si recordeu les nostres paraules després de la celebració del II Aniversari de Metaleros de Catalunya (recordeu la crònica), una de les bandes que ens va sorprendre i que retornaven amb nova formació després d'un temps d'inactivitat, eren els barcelonins Karlahan. Allà us dèiem que els volíem veure en directe en una altra sala i amb el Metal Rising Fest tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir de l'actuació de Iban De Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, interpretant temes dels seus dos ep's, Twilight i A Portrait of Life. A veure si aquesta vegada la sonoritat de la sala els hi fa justícia.


I per acabar aquest repàs, podrem gaudir del potent directe dels valencians Sylvania, la banda formada l'any 2006 després de la dissolució de Morgana que, després de diferents canvis en la seva formació, van debut el passat mes d'octubre de 2011 amb el disc Lazos de Sangre, un àlbum que no ha deixat d'aconseguir bones crítiques i que s'està venent al Japó i a Amèrica Llatina. La banda està formada per Ángel Ortiz a la veu, Eric Rando i Alberto Montoya les guitarres, Álvaro Chillarón al baix, Pablo Ayala a la bateria i Sofía Pinar als teclats i veu. Una altra banda que tenim moltes ganes de veure en directe.


Aquestes són les nostres raons per no perdre'ns la segona edició del Metal Rising Fest, que se celebrarà el proper 15 de setembre a la Sala Music Boxes de Palau-Solità i Plegamans a partir de les 20:30 hores i per un ridícul preu de 6€!! Una raó més per assistir a concerts com aquest i donar suport a les bandes emergents tant bones que tenim al nostre costat i que tant desconegudes són per molts de nosaltres!

divendres, 27 de juliol de 2012

Crònica Costa de Fuego - Dissabte 21/07/2012

Després d’una nit amb diverses fases de son, però amb les energies renovades, els membres de Kalimetal estàvem llestos per una altra bona jornada de concerts. El moviment de gent durant el matí va ser important: gent que marxava després de veure en directe als Guns N’Roses i gent que arribava després de la seva jornada laboral de divendres, entre ells dos persones que ens acompanyarien durant tota la jornada: la Sílvia Suàrez i el Xavier Díaz, vocalista i guitarrista de la banda Druantia.

Per problemes logístics no vam arribar a temps de veure els primers concerts de la jornada: els locals Noctem, Feed the Rhino, The Tractor i Nodriza. Però de moment, el nostre pla d’atac per la segona jornada encara no es veia afectat i el primer concert del que vam poder gaudir una estona va ser el dels britànics Architects, a l’escenari Costa de Fuego. Una de les bandes del moment dins el metalcore va patir per omplir l’escenari, tot i que el seu concert va ser molt correcte, amb Sam Carter a les veus impressionant, cantant amb ràbia i acompanyat d’un so aclaparador. El tema Delete/Rewind va revolucionar el públic assistent, que va crear una gran olla, deixant-se portar pel ritme de la música. Un fet a destacar en aquest concert va ser l’excés de fum a l’escenari: està bé per crear ambient, però si s’abusa, no es pot gaudir del que passa damunt de l’escenari i del que fan els músics.


Després d’un petit refrigeri i d’una volta per tot el recinte, The Last Request estava acabant el seu show al Red Bull Tour Bus i Berri Txarrak estaven llestos per començar el seu concert al Black Bikini. Nosaltres però, ens vam tornar a trobar davant del Costa de Fuego per veure el concert de In Flames; i, com nosaltres, molta gent es va apropar a veure el directe dels suecs. Havien tocat a Alemanya el divendres i ni el concert ni el viatge fins Benicàssim van afectar les ganes i les energies de la banda, que no va parar quieta ni un moment, fent que l’escenari semblés molt més petit del que era. Van sonar temes com Trigger, Fear Is the Weakness, on la gent va embogir literalment, A Mirror’s Truth o Deliver Us entre d’altres. L’única cosa a retreure va ser l’ús de sintetitzadors gravats, però suposo que tot això va marcat pel tipus de concert que ofereixen. Van tancar el seu recital amb el tema Take this Life.


Passaven pocs minuts de les 21 hores quan va acabar el concert dels suecs i, tot i que la resta d’escenaris seguien rebent bandes com Nami, Toundra, Rolo Tomassi o As Light Dies, nosaltres no ens vam moure del gran escenari principal, esperant l’aparició dels finlandesos Nightwish. La banda tornava a la península quatre anys després, moment en que van presentar Dark Passion Play, el primer disc amb Anette Olzon. Aquesta vegada també presentaven disc, Imaginaerum; i molta gent es va perdre els mateixos concerts que nosaltres per aconseguir agafar un bon lloc davant de l’escenari per veure als finlandesos, qui es van convertir en una de les bandes més aclamades de tot el festival.


Encara és ara, set anys després de la marxa de Tarja Turunen i cinc des de la presentació d’Anette, que s’escolta la típica discussió sobre qui és millor; doncs Anette va donar un cop de puny sobre la taula fent un concert immaculat; però és que tota la banda va estar immaculada! Amb la intro Crimson Tide van aparèixer tots els membres: Tuomas Holopainen darrera els seus teclats, fent un homenatge a Jean Sibelius, juntament amb la seva ampolla de vi, Jukka Nevalainen i la seva impressionant bateria, Emmpu Vuorinen i la seva guitarra violeta, Marco Hietala i el seu increïble baix i Anette Olzon amb la seva gràcia i simpatia van trencar el gel amb el primer single del nou disc, Storytime.


En la seva darrera visita a Barcelona, a la Sala Razzmatazz (recordeu la crònica), no ho van poder utilitzar; però en un festival a l’aire lliure, els finlandesos van venir carregats amb tot el seu arsenal de pirotècnia i llançaflames, per acompanyar els temes més bombàstics de la nit. Entre ells, van sonar els més nous com Amaranth o I Want My Tears Back (primer moment amb flamarades) i d’altres més clàssics com Wish I Had an Angel, Planet Hell, Nemo o la versió dedicada a Gary Moore, Over the Hills and Far Away, potser el pitjor tema del show, on va fallar pràcticament tothom. En els temes més folkies de l’actuació, la banda va estar acompanyada pel músic Troy Donockley a la gaita i flauta, interpretant els temes I Want My Tears Back, la instrumental Last of the Wilds i el clàssic Come Cover Me. El tema Last Ride of the Day, acompanyat de pirotècnia i flamarades continues i amb una traca final, anunciava la finalització de, segons la nostra humil opinió, el millor concert de tot el festival.


Ràpidament vam deixar l’escenari principal per arribar al Red Bull Tour Bus, on hi estaven actuant els tarragonins Ankor, qui l’organització va canviar d’escenari ja que, en un primer moment, havien d’actuar a la carpa Jack Daniel’s. Què us hem de dir d’aquests joves que s’estan menjant el món que no us haguem dit ja? Va ser un concert a les altures, sense gaire espai per moure’s i sense poder mostrar les seves coreografies en alguns dels seus temes. Tot i això, la banda va sonar a la perfecció, amb una Rosa de la Cruz animant a la gent i no parant ni un moment, al igual que la resta de membres. En aquesta ocasió, tal i com va passar a la Sala Estraperlo (recordeu la crònica), després de temes com Reborn o Completely Frozen, ens van oferir la cover de System of a Down i el seu tema Chop Suey!, que va fer embogir a uns quants seguidors. Com ja és bastant habitual en la banda, van posar el punt i final amb el tema Remaining, aconseguint molts més seguidors dels que ja tenien després de la seva actuació.


A les 23:15 hores, Dünedain començaven el seu show a la carpa Jack Daniel’s i cinc minuts abans ho havien fet els suecs Katatonia al Black Bikini. La banda editarà nou disc a finals d’agost i en aquesta ocasió, encara no es va poder escoltar cap dels nous temes. Amb alguns problemes de so durant la seva actuació, van sonar temes com My Twin, Omerta, Ghost of the Sun i Leaders per acabar la seva actuació. El públic estava una mica adormit o fent temps per anar a veure a l’excèntric Marilyn Manson, qui tenia previst començar el seu show a les 23:40 hores al Costa de Fuego, on ja s’hi concentraven milers de persones.

El cap de cartell de la segona jornada de festival no va gaudir de tant de temps a l’escenari com Axl Rose i els seus Guns N’Roses, però la gran quantitat de gent congregada allà va sortir prou contenta. No és el nostre cas! Marilyn Manson ja no és el que era: ja no canta, ara crida; en un dels temes va agafar una guitarra, la qual feia sonar pujant el volum i distorsionant el so, sense tocar cap nota en concret; passava molta estona d’esquena al públic, cosa que no ens agrada gens... musicalment, la banda està bé, però vam poder escoltar el concert gairebé en la seva totalitat i, a mesura que anaven caient els temes, també queia la qualitat dels mateixos. Van sonar clàssics com Rock is Dead, The Dope Show o Antichrist Superstar, temes més nous com Slo-Mo-Tion o Pistol Whipped i les covers Personal Jesus i Sweet Dreams (Are Made of This), aquesta última una gran destrossa. Com sempre diem, aquesta és la nostra opinió i ara que ningú s’enfadi, però a nosaltres no ens va agradar.


I que consti que no som els únics que critiquem a Marilyn Manson. A les 00:55 hores havia començat al Black Bikini el concert d’Opeth. Els suecs, liderats per Mikael Åkerfeldt, van sonar extraordinàriament bé, demostrant la seva qualitat instrumental i vocal en els sis temes que van tocar. Parlàvem de les crítiques a Manson per què, una vegada arribats a l’escenari, van veure que Mikael estava molt seriós, sense interactuar gaire amb el públic... abans de tocar Deliverance, el darrer tema de la seva actuació, va donar les gràcies per l’hospitalitat demostrada per la gent que s’havia quedat al seu concert, però es notava que estava cabrejat pel temps d’actuació i per l’escenari que els hi havia tocat, acabant les seves paraules amb un no tothom és Marilyn Manson.


Mentrestant, l’escenari Costa de Fuego s’estava preparant per una de les actuacions més esperades a nivell peninsular: els madrilenys Hamlet. El set-list de la banda es va composar de tres dels nous temes i clàssics de tots els temps, corejats pel gran nombre de públic que es va concentrar per veure’ls en directe. Luís Tarraga i Alberto Marín a les guitarres van estar incombustibles i J. Molly, amb un nou look i el seu peu de micro amb calaveres, va demostrar la seva força vocal al llarg de tot el concert. En un moment de l’actuació va baixar a la zona de públic, on va començar a criticar al govern de les retallades; seguidament, el tema Jodido Facha va servir per donar la seva opinió de tot el que està passant a nivell polític. Altres temes que van sonar van ser Deja Vu, Denuncio a Dios, Habitación 106 i Un Mundo en Pausa, tema amb el que van posar el punt i final a la seva actuació.


Els concerts seguien als diferents escenaris i nosaltres vam fer temps fins a les 02:25 hores, moment en que els bascos Rise to Fall assaltaven el Black Bikini per presentar els temes dels seus dos discos editats fins el moment. Temes com Reject the Mould, Inner Scream, Redrum o Defying the Gods van servir per demostrar la qualitat de la banda, amb un Dalay Tarda a les veus, mostrant una ràbia impressionant i secundat per la resta de membres, que no van parar ni un moment damunt de l’escenari. El punt i final de la seva actuació havia de ser el tema Rise from Drama, cantat a duet amb Aimar, vocalista de Nodrama, qui havia viatjat expressament fins a Benicàssim per interpretar aquest tema; però l’organització els va avisar de que s’havien passat de temps i el concert va acabar de manera sobtada, sense temps per res més, després del tema Decoding Reality. Una llàstima, perquè havíem passat part del dia amb els membres de les dues bandes i teníem ganes de veure què podien fer junts en directe.


A falta dels concerts de Cancer Bats al Costa de Fuego i de Heights al Black Bikini, uns servidors van decidir anar tirant cap a la zona d’acampada amb un gran sabor de boca després de les dues jornades de festival.

A mode de resum, podem dir que l’organització del festival va ser esplèndida (es noten els anys d’experiència de Maraworld amb el FIB), el fet que es promoguin a bandes emergents és un aspecte molt positiu, mantenint el metal més viu que mai; i tot i que el nombre de públic potser no arribés a les expectatives previstes pels organitzadors, ja s’ha confirmat una segona edició del Festival Costa de Fuego per l’any 2013, en dates molt semblants a les d’aquesta primera edició. El que si que es podria millorar és l’elecció d’algunes de les bandes, ja que s’han trobat a faltar algunes de nivell mig, entre els que podrien ser caps de cartell i bandes novells; i també intentar quadrar una mica millor els horaris, perquè no se solapin tant les bandes de renom, fent escollir a la gent quin concert no es vol perdre. Tot i aquests apunts, ens trobem potser amb un dels festivals que, segur, donarà molt a parlar en els anys que venen a nivell de heavy metal!

Així doncs, si tot va bé, esperem poder explicar-vos també la segona edició del Costa de Fuego!

Crónica Costa de Fuego - Divendres 20/07/2012

El matí del divendres 20 de juliol començava a despuntar quan els membres de Kalimetal, carregats amb les motxilles i la tenda de campanya, agafàvem el tren direcció a Benicàssim, on ens esperaven dos dies de metal en el nou festival organitzat per Maraworld (els mateixos que el FIB), el Costa de Fuego.


Arribats a la zona del festival, una organització immaculada ens va guiar fins la zona de canvi de polseres i, posteriorment, fins la zona d’acampada, on tot estava calculat al mil·límetre, però sense que ningú molestés a ningú. Una vegada instal·lats i passats per sota la dutxa per intentar mitigar els efectes del sol i la forta calor que feia a la ciutat valenciana, vam baixar al recinte del festival per començar a veure i escoltar alguns dels 26 concerts que hi havia programats per la primera jornada.

El recinte obria les seves portes a les 17:30 hores i, després de passar un control de seguretat i de polseres, vam trepitjar per primera vegada el gran espai on veuríem grans estrelles del metal desplegant tot el seu potencial. Els concerts es van repartir en quatre escenaris: el Costa de Fuego, escenari gegant preparat per encabir a unes 20.000 persones (mai es va arribar a aquesta xifra, doncs l’assistència general no va superar les 15.000), el Black Bikini on s’hi podien concentrar unes 3.000, la carpa Jack Danie’ls, amb capacitat per unes 500 persones i el Red Bull Tour Bus, on hi van actuar bandes emergents amb molt futur per endavant.

Els encarregats d’obrir el festival i d’estrenar la carpa Jack Daniel’s, l’únic escenari cobert que limitava l’aforament per veure i escoltar els concerts, van ser els locals Dry River. La banda de Castelló de la Plana van aprofitar per presentar els temes del seu disc debut, El Circo de la Tierra; el seu rock eclèctic i progressiu, acompanyat de la vestimenta de tots els seus membres, converteixen el seu directe amb una proposta molt interessant, com ho va demostrar el ple aconseguit sota la carpa, tot i començar el seu concert a les 18 hores.


Després de donar una volta per la zona de botigues, escoltant de fons el directe de We Are the Ocean, i de fer la primera parada a una de les zones de begudes, ens vam trobar davant de l’escenari Black Bikini, on estaven actuant els madrilenys Steel Horse. El seu estil és el heavy metal clàssic de bandes com Iron Maiden o Judas Priest, aconseguint un directe fresc i molt potent, sobretot gràcies a la veu de Jorge Cortés. Van acabar la seva actuació amb el tema que dóna nom al seu àlbum debut, Wild Power, corejat per la gran majoria d’assistents.


En aquest moment, V3ctors ja havien acabat el seu concert al Red Bull Tour Bus i OST començava també el seu directe a la carpa Jack Daniel’s; però nosaltres vam optar per anar a l’escenari Costa de Fuego on, a les 19 hores, hi havia programat el concert dels finlandesos Amorphis. L’hora no va afavorir l’assistència massiva de gent, però els que hi érem vam rebre els temes de la banda amb moltes ganes, tot i que el volum general i sobretot el de la veu de Tomi Joutsen, no estiguessin gaire alts. Van obrir amb el tema Silver Bride, seguit per altres com You I Need, Into Hiding o Sky is Mine; per posar el punt i final a la seva actuació van triar el tema House of Sleep, deixant-nos amb ganes de tornar-los a veure en directe.


Els concerts no paraven i, entre les diferents propostes que teníem a les 20 hores, nosaltres ens vam decantar per tornar a veure el directe aclaparador dels manxecs Angelus Apatrida al Black Bikini. Van engegar el show amb el single de The Call, el seu àlbum més recent, You Are Next. El volum de l’escenari estava excessivament alt, tant que solapava l’actuació de Satyricon al Costa de Fuego; aquest fet i temes com Give’Em War o Blast Off van fer embogir encara més al públic. Després d’un missatge revolucionari i contra el govern de les retallades, sobretot a la cultura, per part de Guillermo Izquierdo, el tema Thrash Attack va servir per posar punt i final a la seva actuació.


El recinte del festival, a banda de diverses botigues de samarretes i complements i molts punts de beguda (sense cues ni aglomeracions) per passar la set i la calor de Benicàssim, disposava d’un passeig amb diversos locals de restauració on podies menjar des d’un tros de pizza, passant per entrepans, hamburgueses o plats d’arròs amb pollastre... i és que els metaleros també ens alimentem de bones coses! En aquest moment, vam decidir fer una petita parada a reposar energies i seguir amb els concerts.

Mentre Guadaña descarregava la seva música al Red Bull Tour Bus, els clàssics Barón Rojo començaven el seu show al Costa de Fuego. Una gran quantitat de públic es va congregar als voltants de l’escenari per veure l’actuació d’una de les grans bandes del heavy metal de la península; la mitjana d’edat havia augmentat considerablement i és que després de Barón Rojo, pujarien a l’escenari els Obús, seguits dels caps de cartell del primer dia de festival, els Guns N’Roses.

El públic més jove es trobava al Black Bikini, on hi actuaven els asturians Warcry, qui es troben en un moment pletòric en la seva carrera. Presentats a través d’una pantalla, van començar el show amb Alma de Conquistador, amb una energia impressionant per part de tots els membres; tot i que Víctor García estava una mica tocat de la veu, la complicitat amb el públic i la seva entrega durant tota la seva actuació va ser excel·lent. Altres temes que van sonar van ser La Muerte de un Sueño, Ardo por Dentro, La Vieja Guardia, la corejada Tu Mismo i la clàssica Capitán Lawrence per tancar una actuació memorable. Destacar a tots els membres de la banda pel seu gran concert, en especial a Pablo García, qui va deixar bocabadat a més d’un amb la seva guitarra, fent el solo d’un tema amb ella enganxada al clatell, i mantenint una actitud genial amb el públic.


Després del bon sabor de boca que ens van deixar els asturians, ens vam passar un moment per la carpa Jack Daniel’s on, a les 23 hores, havia començat el concert dels locals Uzzhuaïa. Amb un ple absolut es van presentar com una banda procedent de Violencia, criticant el govern local i interpretant temes com Baja California o La Mala Suerte. Mentrestant, el Black Bikini es preparava per acollir el directe dels britànics Paradise Lost. Teníem moltes ganes de veure’ls, però el resultat no va ser l’esperat: una banda tant consolidada que porta els sintetitzadors gravats, que gairebé no es belluga en directe i que hi ha poca complicitat amb el públic, no ofereix l’espectacle que un espera en un festival. Nick Holmes no va tenir el seu millor dia a nivell vocal, interpretant temes com Tragic Idol, Honesty in Death o Faith Divides Us / Death Unites Us. Una llàstima perquè en estudi era una banda de recent descobriment que ens havia agradat molt.

I la primer nit de festival es tancava amb una sobresaturació de concerts dels quals volíem veure una mica de cada: a les 00:45 hores, els madrilenys Vita Imana descarregaven la seva música a la carpa Jack Daniel’s, fent embogir al públic que no parava de saltar i corejar els temes de la banda. Només cinc minuts després, havia de començar el concert d’un dels caps de cartell del festival: Guns N’Roses, liderats per Axl Rose, aquesta vegada no van fer tard; més aviat, van començar dos minuts abans la seva actuació! Cosa a la que no estàvem gaire acostumats. Van obrir amb el clàssic Welcome to the Jungle, on ja vam poder escoltar que el nivell vocal del rockstar no estava, ni molt menys, en les seves millors condicions. El concert va estar acompanyat de canons de fum amb confeti i de pantalles gegants, instal·lades al fons de l’escenari Costa de Fuego, on s’anaven intercalant imatges del concert en directe amb d’altres gravades.


Però al Black Bikini estava actuant una altra banda que no ens volíem perdre per res del món: els milanesos Lacuna Coil. El nombre de seguidors concentrats al segon escenari del recinte es va veure perjudicat per la competència dels caps de cartell, però els que hi érem, ens vam fer sentir. Amb un so molt més contundent que en estudi, Andrea Ferro i Cristina Scabbia ho van donar tot en les facetes vocals, així com la resta de la banda amb els seus respectius instruments. Scabbia va demostrar que, a banda de bona cantant, és una gran mestra de cerimònies, creant una gran atmosfera entre ella i el públic entre tema i tema. Barrejant temes nous amb alguns més clàssics, van acabar el seu show amb Trip of Darkness i Spellbound, deixant-nos satisfets en una primera jornada que s’apropava al seu final.


Després d’un dia molt dur, de poques hores de son la nit anterior i sense temps per descansar, els concerts de The Computers, Bury Tomorrow i Killus ens els vam perdre; havíem de recuperar energies perquè l’endemà ens esperaven encara moltes més bandes per veure: In Flames, Katatonia, Marilyn Manson, Ankor i, com no, Nightwish!

Aquestes són les nostres impressions del primer dia de festival; no són ni millors ni pitjors que les d’uns altres, simplement són les nostres. En breu, la segona part amb la resta de concerts!

dimecres, 18 de juliol de 2012

Concert II Aniversari Metaleros de Catalunya

El passat dissabte 14 de juliol, el grup de Facebook Metaleros de Catalunya, va celebrar el seu segon aniversari amb l'organització de concerts a la Sala KGB i una festa a la Sala Bunker, oferint més de 10 hores de metal non-stop.

A més, la festa també va servir per celebrar el quart aniversari de Black Storm Legions, una entitat d'Igualada que organitza diferents esdeveniments per potenciar el metal a casa nostra; també es va aprofitar per fer promoció de la botiga Asgard Metal Shop i d'un nou estudi de gravació a Barcelona, SteelTracks Records.


Com sempre passa a casa nostra, la cosa anava molt quadrada d'horaris i, com sempre, es va acabar anant tard: la sala tenia prevista l'obertura de portes a les 19h... i mitja hora més tard, moment en que es tenia programat començar els concerts, més d'una cinquantena de persones esperaven al carrer per poder accedir a la sala i començar amb la celebració.

Finalment, a les 20h va arrencar el primer dels concerts: el virtuós guitarrista Mike Zágora, fundador de la Heavy Rock School i membre d'una infinitat de bandes al llarg de la seva carrera, va deixar bocabadat a més d'un amb el seu control de les sis cordes. I no és d'estranyar en una persona que porta gairebé 20 anys tocant la guitarra, graduat al Berklee College of Music i que ha tingut com a professors gent com Joe Stump, Vernon Reid i John Petrucci entre d'altres.

Acompanyat per la seva guitarra i unes bases musicals, tot i estar sol damunt de l'escenari el va saber omplir en tot moment, gesticulant i fent mirades cap el públic, creant una gran complicitat entre un i altres. Va començar el seu show amb la interpretació del tema Erotomania de Dream Theater, un bon escalfament, per seguir amb temes propis i acabar la seva actuació amb un solo improvisat que va fer les delícies dels assistents.


En aquest moment ja vam poder comprovar que la il·luminació de la sala no era res del altre món, per no dir que era bastant pobre... però el pitjor encara estava per arribar! Per què la il·luminació és un aspecte important en un concert, però encara ho és més el so! I, en aquesta ocasió, totes les bandes van patir la mala sonoritat de la sala, no deixant mostrar tot el seu potencial davant de la gent que va assistir als concerts.

Els següents en pujar a l'escenari van ser Nyctophobia. Aquesta banda de black metal es va formar l'any 2005 a Badalona i està formada per Nocte a les veus, Ø i Frostfang a les guitarres, Beast al baix i Dreth a la bateria. Com tota bona banda de black metal, tots els seus membres anaven amb el típic corpse paint: la coneguda aquí com pintura cadavèrica.

La mala sonoritat de la sala no ens va impedir escoltar la velocitat dels seus temes, que els podem trobar en la seva demo Ritual I - Summoning the Abyss. La llàstima és que aquesta velocitat contrarestava amb l'actitud estàtica de tots els membres, tot i no comptar amb gaire espai damunt de l'escenari; amb una mica més de moviment, s'aconseguiria un millor espectacle de cara al públic, que encara estava una mica adormit tot i la tralla que li estava caient al damunt.

Ja sabeu que no estem gaire al dia d'aquest estil, però si sou amants de la vessant més fosca del heavy metal, no us perdeu el proper concert de Nyctophobia!


Tot seguit era els torn dels barcelonins Katarsick. La banda es va formar l'any 2004 a Cornellà, però no va ser fins l'any 2009 quan es va tancar una formació estable; actualment, es troben en procés de gravació del seu primer disc. La banda està formada per Xoan a la veu, Will i Txus a les guitarres, Cristian al baix, Miquel a la bateria i Colone a les percussions.

En aquest primer disc hi podrem trobar temes amb influències de bandes com Slipknot, Rage Against The Machine o Sepultura, fet que ja vam poder descobrir durant el seu directe; i aquesta barreja d'estils, juntament amb l'energia que hi van posar tots els membres, el públic es va anar despertant mica en mica.

Del concert m'agradaria destacar la ràbia de la banda a l'hora d'interpretar el seu setlist, sobretot per part de Colone qui, a banda de la percussió, que li dóna a la banda una sonoritat molt original, també s'encarrega dels guturals, mentre salta per tot l'escenari. Sense cap mena de dubte, va ser una gran descobriment per nosaltres; ara només hem d'esperar a la sortida del disc per gaudir, encara més, de la seva música.


Per continuar, se'ns va preparar l'actuació de la banda barcelonina Karlahan, formada l'any 2006 com una banda de folk metal, en l'actualitat més centrada en el death metal simfònic i progressiu, però sense deixar de banda les seves arrels. Ells són Iban De Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria.

Després d'un temps d'inactivitat damunt dels escenaris, Karlahan va aprofitar per presentar alguns canvis en la seva formació i seguir presentant els temes de la seva demo, Twilight, i del seu ep, A Portrait of Life. Els temes van sonar aplastants, amb una bateria rapidíssima i un conjunt, a vegades, semblant a Amon Amarth o Equilibrium. De fet, aquests últims van convocar un concurs per col·laborar en la gravació del seu disc de 2008, Sagas; Karlahan, guanyadors d'aquest concurs, van col·laborar en un parell de temes del disc. Amb un públic ja despert en la seva totalitat, es van poder veure les primeres olles, salts i empentes, que tant es van trobar a faltar en els concerts anteriors.

Després del concert del passat dissabte, al que si se li ha de trobar una pega és la utilització de sintetitzadors gravats i no en directe, espero que l'activitat de la banda torni a la normalitat perquè, com ja hem dit diverses vegades, el so de la sala no va fer justícia a la qualitat de la banda; i, personalment, tenim moltes ganes de tornar-los a veure en directe en millors condicions!


La banda que, possiblement, va congregar a més públic, van ser els barcelonins Drakum. Liderats a la veu per Javi Crosas, secundat per Marc i Feni a les guitarres, José Luís al baix, Caleb al violí, Conrad a la bateria i Paula als teclats, van fer explotar la festa i la disbauxa a la Sala KGB amb els temes de la seva demo de 2011, Around the Oak, juntament amb d'altres nous i una versió que va fer embogir als assistents.

Amb una experiència més que contrastada en directe i un nivell musical molt elevat, s'agraeix quan veus una banda tant compenetrada, amb la seva indumentària pròpia i que, si la seva música inclou violí i teclats, els puguis veure damunt de l'escenari. Tots aquests fets (i molts d'altres) propicien a que, el públic que assisteix al concert, et faci canviar el setlist a última hora perquè volen cantar a pulmó un tema que no s'havia pensat tocar. I Drakum va complaure als fans canviant el tema Song for Your Death pel segon tall de la seva demo, Absinthe.

Havíem tingut diverses ocasions per veure'ls en directe, però mai s'havien alineat els astres per poder-ho fer. Després de les sensacions viscudes el dissabte, la propera vegada que es pugui no ens els perdrem per res del món!


I els encarregats de tancar la nit, van ser els barcelonins encarregats d'obrir l'edició del Goblin Fest d'aquest any: els Health Healer. Des d'aquell 24 de febrer, la banda ha incorporat a Álvaro Clemente a la guitarra i Marc Fraile al baix, qui acompanyen a Joan Rello a la veu, Ricard Tapias a la guitarra i Josep G. Font a la bateria.

Respecte l'actuació de Sabadell, Health Healer ha guanyat com a banda, podent veure a tots els membres movent-se per l'escenari (excepte el bateria, està clar), fent una posada en escena més agradable de veure; la llàstima és que la festa de Metaleros de Catalunya seguiria posteriorment a la Sala Bunker i molta gent va marxar per menjar alguna cosa abans de desplaçar-se fins la discoteca.

Vam poder escoltar quatre temes de pur heavy metal i una balada, interpretada amb guitarra espanyola que, veient com s'estava quedant la sala, potser s'hagués pogut deixar per un altre dia; tampoc no volem deixar de mencionar el solo de bateria, l'únic de tota la nit a excepció del solo de guitarra de Mike Zágora a l'inici de la vetllada.


Tot això és el que va donar de si la primera part de la celebració; posteriorment, molts dels assistents als concerts van marxar a seguir la festa amb les sessions dels DJ's ViolentBass, Nythos i Penumbra. Però uns servidors, que ja tenim una edat, vam decidir marxar cap a casa.

Des de Kalimetal volem felicitar a Metaleros de Catalunya i Black Storm Legions pels seus respectius aniversaris i per l'organització de la celebració i posterior festa; i, sobretot, animar-vos a tots els que no vau assistir o encara no formeu part del grup de Facebook, a que us apunteu a alguna de les activitats que els seus membres organitzen, per conèixer gent i passar bones estones!

Moltes felicitats i fins l'any vinent!

dimarts, 10 de juliol de 2012

II Aniversari de "Metaleros de Catalunya"

El proper dissabte 14 de juliol, la Sala KGB del barri de Gràcia, viurà la celebració del II Aniversari de Metaleros de Catalunya, un grup del Facebook on s'hi troben congregats més de 3000 membres, tots ells amb una particularitat comuna: el heavy metal!

Per aquesta celebració han preparat un concert amb les actuacions de Mike Zágora, Nyctophobia, Katarsick, Karlahan, Drakum i Health Healer, a partir de les 19h; tot i això, la festa s'allargarà fins a les 06h del diumenge, amb una sessió a la Sala Bunker. Onze hores non-stop de bon heavy metal a preus molts raonables pels temps que corren!!


A les 19h s'obriran les portes de la Sala KGB per, només mitja hora després, començar amb les actuacions: el primer en pujar a l'escenari serà Mike Zágora, un virtuós de la guitarra, format als Estats Units i fundador i professor de la Heavy Rock School. Mike va començar a tocar amb només 13 anys i, després de passar per un munt de bandes, ens demostrarà del què és capaç de fer amb les sis cordes.

A partir de les 20:15h, serà el torn dels badalonins Nyctophobia. Aquesta banda de death metal clàssic està formada per Nocte a la veu, Ø i Frostfang a les guitarres, Beast al baix i Dreth a la bateria. Seguiran presentant els temes de la seva primera demo, editada el passat 2011, sota el títol Ritual I - Summoning the abyss.

Els següents a pujar a l'escenari seran els barcelonins Katarsick, la banda de thrash metal formada l'any 2004, que esperen començar la seva actuació a partir de les 21h. Xoan a la veu, Will i Txus a les guitarres, Cristian al baix, Miquel a la bateria i Colone a les percussions, actualment es troben en procés de producció d'un disc, del qual podrem escoltar algun tema en el concert del dissabte.

La nit seguirà amb l'actuació de Karlahan, una banda de death metal progressiu i simfònic formada l'any 2006 a Barcelona; ells són Iban De Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria. Al 2007 van debutar amb la demo Twilight i estan a punt de presentar el seu primer llarga durada, A Portrait of Life, del qual esperem escoltar algun tema.

A partir de les 22:30h, la festa agafarà un altre caire amb l'actuació dels barcelonins Drakum. La banda es va formar el 2009 i, el passat 2011 van editar la seva primera demo, Around the Oak, que l'han presentat per un munt d'escenaris, arribant a participar en la semifinal de la WOA Metal Battle del passat mes de maig. Drakum són Javi a la veu, Marc i Feni a les guitarres, José Luís al baix, Caleb al violí, Conrad a la bateria i Paula als teclats.

I per tancar la nit, a partir de les 23:15h, tornarem a gaudir del directe dels barcelonins Health Healer; aquesta banda de heavy metal formada l'any 2010 ja els vam poder veure en la darrera edició del Goblin Fest amb Joan Rello a la veu, Ricard Tapias i Álvaro Clemente a les guitarres, Gabriel Balcells al baix i Josep G Font a la bateria. Seguiran presentant els temes de la seva primera demo.

Les entrades anticipades pels concerts les podeu aconseguir a la botiga Asgard Metal Shop, al carrer Rocafort número 11, al preu de 6€. El mateix dia, les entrades a taquilla costaran 8€.

Però la celebració no acabarà aquí, ja que la festa seguirà a la Sala Bunker, amb les sessions dels Dj's Violent Bass (Riot of Violence) i Tomás Aldas (Metalzone). Les entrades per la sessió estaran a 5€ si assistiu al concert i 7€ si hi aneu directament.

Per més informació, podeu visualitzar el grup de Metaleros de Catalunya al Facebook o l'esdeveniment de la celebració! No us ho podeu perdre!

dilluns, 2 de juliol de 2012

Kalimetal #172

Ei Metaleros/es!! La temporada 2011/2012 arriba al seu final i, per aquest darrer programa, amb el que celebrem els nostres cinc primers anys en antena, volem portar-vos una recopilació d'algunes de les bandes amb les que hem tingut el plaer de compartir una minuts amb alguns dels seus membres.


Amb aquest programa posem el punt i seguit a la nostra història, que seguirà creixent a partir del mes de setembre; tot i això, no deixeu de visitar aquest blog perquè, durant l'estiu, alguna cosa s'anirà fent!

Que passeu tots molt bon estiu i ens escoltem a la tornada!! Com sempre, us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega perquè, durant les vacances, no us quedeu sense Kalimetal!

01) TurisasFear the Fear
02) DragonforceHolding On
03) SireniaThe Twilight in Your Eyes
04) WhyzdomThe Power and the Glory
05) DelainMother Machine
06) Amberian DawnLetter
07) EpicaDeter the Tyrant
08) HamletLa Sombra del Pasado
09) Sonata ArcticaOnly the Broken Hearts
10) El Reno RenardoLa Navaja del Trueno Inmortal
11) HammerfallThe Dragon Lies Bleeding
12) Leaves’ EyesNorthbound
13) SaratogaRevolución
14) KorpiklaaniPaat Pois Tai Hirteen
15) 13 TriesHeretic Angels
16) AnkorPride
17) DöriaPensavientos
18) AmarantheIt’s All About Me
19) EmbellishRomeo’s Death
20) Diabulus in MusicaOihuka Bihotzetik
21) NodramaPower of Lavishness
22) Perfect SmileMurphy
23) Children of BodomI’m Shipping Up to Boston

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #146

Si seguim repassant entrevistes, la darrera que hem realitzat va ser el passat 19 de juny a la Sala Razzmatazz 2, en el dia en que Cannibal Corpse van ser teloners dels finlandesos Children of Bodom.

La banda liderada pel vocalista i guitarrista Alexi Laiho, immersa en la celebració dels seus 15 anys de carrera, ho van voler celebrar amb tots nosaltres amb un concert on van repassar tots els clàssics de la seva història. Abans de la seva descàrrega, vam poder xerrar una estona amb el teclista de la banda, Janne Wirman.


Aquesta gira va acompanyada de l'edició d'una recopilació dels seus millors temes, Holiday at Lake Bodom, on també s'inclouen dues covers inèdites: la primera és del tema Jessie's Girl, de Rick Springfield.

La segona cover, la que ens ocupa aquest espai, va sonar per primera vegada l'any 2005 i la trobem dins del disc The Warrior's Code dels folkies americans Dropkick Murphys. Us deixem amb el tema I'm Shipping Up to Boston, el qual encara no té cap directe ni videoclip, però que val la pena escoltar!

El Clàssic de la Setmana #149

L'any 1993, la ciutat sueca de Göteborg es convertia en l'escenari del naixement de la banda de power metal Hammerfall, de la mà del guitarrista Oscar Dronjak. Com moltes bandes, van començar a tocar en pubs del seu país i, en els inicis de la banda, van anar entrant i sortint músics, fins aconseguir una formació estable, amb la que van començar a editar discos.

L'última incorporació de la banda va succeir el passat 2008, any en que Pontus Norgren va substituir a Stefan Elmgren a la guitarra. Precisament amb l'ex-guitarrista de The Poodles vam xerrar una estona en la darrera visita del suecs a casa nostra; concretament el passat 6 de desembre de 2011 a la Sala Salamandra de l'Hospitalet.


Tot i això, en el tema que us proposem, Pontus encara no formava part de Hammerfall, ja que viatgem en el temps per anar fins 1997, any en que la banda debuta amb el disc Glory to the Brave. Dins d'aquest àlbum hi trobem temes com Steel Meets Steel, composat per Dronjak abans de formar la banda, l'homònim Glory to the Brave i el tema que obre el disc, indispensable en els concerts de la banda, The Dragon Lies Bleeding.

Us deixem amb una versió en directe a Estocolm, realitzada el passat 2010!