Troll Festival III

La promotora de concerts Black Troll celebrarà, el proper dissabte 30 de juny, la tercera edició del Troll Festival. L'escenari escollit per l'esdeveniment serà la Sala BeCool de Barcelona, que acollirà els concerts de DooMination, Sygma, Offtopic i Masterly.

Els primers en actuar seran els joves DooMination; la banda de death metal, formada a Sant Hilari Sacalm, seguiran presentant els temes de Illusionist's of an Aborted Dream. Amb aquests temes i la seva posada en escena, van aconseguir el premi del jurat en la passada edició del Goblin Fest.

La banda està formada per Narcís Boter a la veu, Àlex Lastra a la guitarra solista, Àlex Cordero a la guitarra rítmica, Gerard Matas al baix, Marc Matas als teclats i Gerard Ferrer a la bateria. En el concert, podrem recordar temes com aquest Wings ov Redemption.

Els següents en tocar seran Sygma; la banda de metal gòtic es va formar a Barcelona i, amb la gravació d'una demo auto-produïda, es van presentar al Goblin Fest d'aquest 2012, d'on en van sortir premiats pels vots atorgats pel públic assistent.

La banda està formada per Núria G. Ponce de León a la veu, Albert Moreno a la guitarra, Marc Fraile al baix, Raúl Yécora a la bateria i Quim Broquetas als telcats. Un dels temes que segur escoltarem serà aquest Solitary Flight.

Tot seguit, serà el torn dels madrilenys Offtopic; aquesta banda de rock modern amb influències de la dècada dels '80, vindran a presentar el seu tercer disc d'estudi, Impacto, editat el passat 2011. A més, aquesta serà la primera vegada que visiten la nostra ciutat per descarregar la seva música! Així que és una ocasió immillorable per veure'ls en directe.

La banda està formada per Rosa Ibáñez a la veu, Toni Sánchez-Gil a la guitarra, José Luis López al baix i Cristian Millán a la bateria. El nostre company de Satan Arise, Vic Saldà, els va entrevistar a la Sala Ritmo y Compàs de Madrid, abans de la presentació del disc... això és el que li van explicar!

I, per tancar el concert, la banda barcelonina Masterly tornen als escenaris per presentar al seu nou vocalista, Sergi R. Perea; i ho fan amb material nou ja que, després de l'edició de dos ep's amb dos vocalistes diferents, és hora de llançar al mercat el seu primer llarga durada, Sin Identidad, del que us podeu fer una idea de què hi podrem trobar en el disc...

La banda està formada per Sergi R. Perea a la veu, Toni Lara i Ramón José Gulín a les guitarres, Oscar Cortés al baix, Joel Marco a la bateria i Javi als teclats. Vic Saldà els va entrevistar en motiu de la sortida del nou disc i del retorn a l'escena musical... i aquest és el resultat!

Així que, després d'aquesta humil explicació del que serà la nit de dissabte 30 de juny a la Sala BeCool, crec que sobren motius per anar a veure les quatre bandes que formaran part del cartell de la tercera edició del Troll Festival! Però, per si encara voleu més raons, dir-vos que les entrades anticipades es poden aconseguir al preu de 7€ i, si les compreu el mateix dia, només us en costaran 8€!! Així que no teniu excusa per deixar passar una oportunitat com aquesta, de veure bones bandes en directe per un preu ridícul!

Gent com Vic Saldà i Sergi Helloween, que potencien el metal underground i recolzen a les bandes amb més projecció, fan falta per mantenir aquest estil més viu que mai! Força al heavy metal i fins dissabte!!

Kalimetal #171

Ei Metaleros/es!! El programa d'aquesta setmana arriba una mica més tard de l'habitual... ja se sap, la revetlla de Sant Joan ens va passar factura i no hem pogut penjat el programa fins ara... us demanem disculpes!

Pel penúltim programa d'aquesta temporada us portem un especial sobre el Wacken Open Air, que aquest any arriba a la seva 23a edició i se celebrarà a la petita localitat alemanya de Wacken entre el 2 i el 4 d'agost.

Per setè any consecutiu, els 75000 abonamentss’han esgotat; de fet, es va comunicar que no en quedaven el passat mes de desembre! I és que una vegada acabat el festival, ja es posen a la venta les entrades per l’any següent!

Un total de 104 bandes passaran pel festival, tocant en diferents escenaris, entre les que podem destacar Amaranthe, Hammerfall, Opeth, Overkill, Paradise Lost, Machine Head i les que anem a repassar a continuació!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) Scorpions – Rock Zone
02) Manticora – In the Abyss of Desperation
03) Sylosis – Slings and Arrows
04) UDO – Renegade
05) Dead by April – Mystery
06) Ravenblood – Little Viking
07) Volbeat – The Mirror and the Ripper
08) Chthonic – Takao
09) Moonspell – Alpha Noir
10) Saxon – Chasing the Bullet
11) Delain – Where is the Blood
12) Russkaja – Change
13) Dirty Rotten Imbeciles – Thrashard
14) Leaves’ Eyes – Spirits Masquerade
15) Sepultura – Born Strong
16) Gamma Ray – Deadlands
17) BugGirl – Blood, Sweat and Beers
18) Sick Of It All – A Month of Sundays
19) Ministry – 99 Percenters
20) Djerv – Madman
21) Warbringer – Wake Up... Destroy
22) Eisenherz – Die Seele Brennt
23) Cradle of Filth – One Foul Step from the Abyss
24) Kamelot – Moonlight
25) Blaas of Glory – Jump

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "friki" de la Setmana #145

Blaas of Glory és una banda holandesa que es dedica a fer versions de bandes de hard rock i heavy metal en estil bluegrass, recreant clàssics com The Final Countdown, Enter Sandman o Living on a Prayer amb un bombo, flauta travessera, clarinet, banjo, acordió, taula de rentar...

Una curiositat important de destacar és que la banda, al contrari que totes les altres existents al planeta, no acostuma a tocar damunt d'un escenari; les seves principals actuacions es donen a festivals, tocant entre la gent. Aquest any estaran actuant al Wacken Open Air, per tant, si hi aneu, els podreu trobar per la zona d'acampada, a la piscina...

De fet, nosaltres els vam tenir ben a prop l'any 2009, quan van estar girant pel festival Sonisphere, fent parada a la zona del Fòrum de Barcelona. Aquell mateix any van debutar amb el disc Highway to Hell, copiant el nom del famós tema dels australians AC/DC on, a banda de versionar-los a ells i als que hem anomenat unes línies més amunt, tambñe hi podem trobar una cover de Van Halen.

L'any 1984, la banda liderada per Eddie Van Halen i David Lee Roth, van editar el disc MCMLXXXIV, promocionant-lo amb un dels clàssics més coneguts de la banda: Jump. Saltem tots amb aquest tema, però en format bluegrass!! Els vídeos que hem trobat per internet no tenen molta qualitat ja que són de vídeo-aficionats... però us recomanem que en busqueu més, perquè valen molt la pena!!

El Clàssic de la Setmana #148

L'any 1982 es creava a Houston, als Estats Units, la banda de thrash metal Dirty Rotten Imbeciles o D.R.I. Tot i estar celebrant els 30 anys de carrera, mai han aconseguit un gran nombre de seguidors; tot i això, la seva integració d'elements del hardcore i el punk al thrash clàssic, han estat influència per bandes com Suicidal Tendencies o Corrosion of Conformity, entre d'altres.

El seu darrer treball discogràfic, el setè de la seva carrera, va ser editat l'any 1995 i, des de 2004, hi ha rumors sobre l'edició d'un nou treball, que mai arriba. Però la no edició de discos no els impedeix seguir fent directes i, aquest proper agost, formaran part del cartell del festival més prestigiós del món: el Wacken Open Air.

L'àlbum amb més èxit de la banda és el Thrash Zone, el cinquè de la seva carrera, editat l'any 1989; el tema Beneath the Wheel, juntament amb el seu videoclip, van ser emesos per la MTV. Tot i això, nosaltres els volem recordar amb un altre tema d'aquest gran disc: el clàssic d'avui és Thrashard!

Kalimetal #170

Ei Metaleros/es!! En aquesta nova edició del Kalimetal us volem apropar diferents notícies i novetats durant la primera hora; per altra banda, durant la segona, farem un repàs a les bandes que actuaran en la primera edició del Festival Costa de Fuego.

El festival se celebrarà els propers dies 20 i 21 de juliol a Benicàssim, en el mateix recinte que, uns dies abans, haurà acollit una nova edició del FIB... però aquest festival, a nosaltres, no ens interessa!

Hi actuaran bandes com Ankor, Vita Imana, Satyricon, Paradise Lost, Opeth... i totes les que repassarem en el programa. Encara queden entrades, que les podeu aconseguir per un preu de 84€ l'abonament pels dos dies de festival amb quatre dies d'acampada! Si us animeu, allà ens hi trobareu!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega!

01) Fatal Smile – Welcome to the Freakshow
02) Slipknot – Spit It Out
03) Trivium – Watch the World Burn
04) Sebastian Bach – Dance on Your Grave
05) Sôber – La Última Llamada
06) Pop Evil – Boss’s Daughter
07) Gotthard – Fight
08) Stratovarius – Hunting High and Low
09) Kreator – Phantom Antichrist
10) Kalevala – Vedma
11) Crucified Barbara – Into the Fire
12) Deep Purple – Never Before
13) Dünedain – El Año de la Rabia
14) Steel Horse – In the Storm
15) Berri Txarrak – Albo-Kalteak
16) Lacuna Coil – Intoxicated
17) Katatonia – The Promise of Deceit
18) Cancer Bats – Old Blood
19) Noctem – Abnegation and Brutality
20) Hamlet – Mi Soledad
21) Amorphis – My Enemy
22) Architects – Daybreak
23) In Flames – Ropes
24) Nightwish – Last Ride of the Day
25) Guns N’Roses – Better
26) Marilyn Manson – You’re So Vain

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #144

Aquest 2012, l'excèntric Marilyn Manson i la seva troupe tornen a estar al centre de l'huracà amb l'edició del seu nou disc el passat mes de maig, sota el títol de Born Villain; a més, el podrem veure presentant els temes d'aquest àlbum el proper 21 de juliol a Benicàssim, tancant la primera edició del festival Costa de Fuego.

Abans de l'edició d'aquest àlbum, l'11 d'abril la banda va actuar en directe en la cerimònia dels premis Revolver Golden Gods Awards, que vam repassar en el nostre programa. Durant la posada en escena, la banda va interpretar dos dels seus temes més clàssics: The Beautiful People i la cover d'Eurythmics, Sweet Dreams (Are Made of This); la curiositat és que, en una de les guitarres i emulant a un rock star, hi vam poder veure a l'actor Johnny Depp, gran amic de Manson!

Disset anys abans de la formació de la banda de metal industrial, l’any 1972, la vocalista americana Carly Simon editava el seu tercer disc d’estudi, No Secrets; dins d’aquest disc s’inclou el popular tema You’re So Vain, situada en la posició 72 de la llista dels millors temes de tots els temps de la cadena Billboard.

I què tenen a veure Marilyn Manson, Johnny Depp i Carly Simon? Doncs que en el nou disc de Manson hi trobem una cover del tema de Simon, produït i interpretat a la guitarra i a la bateria per Depp...i, la veritat, és que no ho fa gens malament! Hem trobat diferents vídeos i, ja que Johnny Depp ha protagonitzat la darrera pel·lícula de Tim Burton, Sombras Tenebrosas, us deixem amb un muntatge amb imatges del film i aquesta gran cover!

El Clàssic de la Setmana #147

L'any 1968 es formava a Hertford, al Regne Unit, una de les bandes de hard rock de més èxit de tots els temps: Deep Purple. Vuit anys després de la seva formació i deu discos d'estudi editats, la banda va decidir separar-se per tornar-se a reunir l'any 1984 i fins l'actualitat.

La formació actual està composada per Ian Paice a la bateria (l'únic membre original), Ian Gillan a la veu, Steve Morse a la guitarra, Roger Glover al baix i Don Airey als teclats; tot i això, per la banda ha passat gent com Ritchie Blackmore, Glenn Hughes, David Coverdale, Joe Lynn Turner o Joe Satriani.

Mentre la banda segueix fent concerts i girant, principalment, per Europa (sense fer cap parada a casa nostra), estant composant els temes d'un nou treball d'estudi, el que en farà dinou, que serà el successor de Rapture of the Deep de 2005 i que s'espera de cara el proper any.

Marxem fins l'any 1972, moment en que editen el seu sisè disc d'estudi, anomenat Machine Head; aquest disc està citat com un dels discos influents pel desenvolupament del heavy metal i és el que ha aconseguit més èxit d'entre tota la discografia de la banda: va estar 20 setmanes al Top40 del Regne Unit i 118 a la llista Billboard 200 americana.

Dins de l'àlbum hi trobem peces tant importants com Highway Star, Space Truckin' o, com no, el gran clàssic de la música, Smoke on the Water. Però avui us volem apropar un altre dels temes que s'inclouen en aquest disc, que rarament la banda toca en directe i que va ser l'únic tema del que es va fer un vídeo promocional durant els anys '70...avui us portem Never Before!

Concert Druantia + Perfect Smile + Volaverunt + Päradox

El passat divendres 18 de maig, la Sala BeCool de Barcelona va ser l'escenari escollit per la promotora Black Troll per portar, per primera vegada a la ciutat comtal, als madrilenys Perfect Smile. Per l'ocasió, van aprofitar per rodejar-los de tres bones bandes que, mica en mica, s'estan fent un lloc en el panorama català: Päradox, Volaverunt i Druantia.

La sala està al soterrani d'un local petit, però a la vegada acollidor. Com sempre ens passa en una sala per descobrir, com era aquesta, és saber com sonarà tot...però aquest no era l'únic punt que volíem saber. L'escenari està com incrustat a la paret, deixant no més de dos metres entre el terra i el sostre, fet que provoca un moviment limitat dels músics, sobretot si als guitarristes i/o baixistes, els hi dóna per aixecar el mànec del seu instrument per damunt del seu cap!

Cap a les 19:15h s'obrien les portes de la sala i, en breu, va començar l'actuació de Päradox, un jove banda formada per gent molt jove. Paula Calbet a la veu, Oriol Miralpeix a la guitarra, David Tañá al baix i Víctor Badenas a la bateria, tots ells estudiants del Col·legi Pare Manyanet, es van formar com a banda l'any 2009 sota el nom de Lost in Sound, sent el passat 2010 quan van fer el canvi de nom a l'actual Päradox.

Tot i ser dia laboral en una hora on molta gent encara treballa, molts familiars dels membres de la banda s'ho van poder combinar per barrejar-se amb les amistats i poder veure a Päradox en directe, donant un bon aspecte a la petita sala de la zona alta de Barcelona. Les seves influències musicals es van poder veure clarament damunt de l'escenari i, sobretot, amb el setlist configurat per l'ocasió, mesclant temes propis amb algunes versions. Tot i estar començant, la banda apunta a maneres... és per això que els volem seguir veient en directe i, sobretot, veure l'evolució de les seves pròpies cançons.

Els següents en sortir a escena van ser els manresans Volaverunt, qui segueixen presentant el seu disc debut, Hybryth, mentre ja comencen a preparar els temes del que serà el seu segon disc. En aquest moment, la sala va perdre la majoria dels assistents a Päradox, però mica en mica anava arribant gent al concert, fet que va provocar que cap banda toqués sola.

El directe dels manresans, cuidat al detall, i el bon so que va aconseguir la sala, va permetre als assistents poder gaudir d'una gran actuació. La complexitat tècnica dels seus temes i la perfecta execució dels membres de la banda va deixar bocabadat a més d'un: Christian Garcia a la veu, aconsegueix connectar perfectament amb el públic, baixant a la pista o, fins i tot, saltant darrera la barra del local per regalar una còpia de l'àlbum a la cambrera. Xavier Jordá i Rubén Sances a les guitarres i José Luís Figueroa al baix, tenen una tècnica molt depurada i neta; Javi Fernández a la bateria sorprèn a tothom amb els seus canvis de ritme constants i Marc Coronado als teclats i cors, transmet energia positiva als assistents mentre juga amb el seu teclat giratori.

No era la primera vegada que els veiem en directe i les noves incorporacions van quallant a la perfecció, aconseguint millors posades en escena i fent evolucionar la banda cap a millor. Ara, toca esperar el nou disc i seguir gaudint de Volaverunt.

Després d'una espera una mica més llarga que l'anterior, els madrilenys Perfect Smile pujaven per primera vegada en un escenari català. I ho feien per presentar el seu àlbum debut, Mañana Puede Ser Peor, en una nit en la que s'esperaven moltes sorpreses.

El so de la banda va ser espectacular, podent identificar perfectament tots els instruments de manera individual i amb una veu impressionant del nou cantant de la banda: David Requejado, qui tenia la difícil tasca de suplir a Nacho Ruíz, qui va deixar la banda per entrar a Santelmo. Acompanyant-lo hi trobàvem a Sebastián Amengual a la guitarra, Juan Palacios a la bateria i Eduardo Ortíz als teclats. Per aquest concert, i després de la marxa d'Eduardo Corral com a baixista, van comptar amb l'ajuda de Daniel Sabugal, baixista d'Arwen.

La posada en escena de la banda és senzilla però efectiva, no deixant a cap dels assistents indiferents, ara que la sala presentava una entrada bastant bona. David va fer de mestre de cerimònia a la perfecció (no oblidem que treballa a l'Orquestra Kronos), Sebastián gaudia amb la guitarra i Eduardo combinava la seva presència darrera el pc i un teclat fix amb el seu Roland Synth, movent-se per l'escenari.

Mentre anaven caient els temes del seu disc debut, els membres de la banda es notava que s'ho estaven passant bé, doncs si els miraves a la cara els hi podies veure un somriure d'orella a orella... i aquest bon rotllo s'acaba transmeten al públic.

La primera sorpresa de la nit va arribar amb el tema Pétalos de Rosa, moment en que va fer acte d'aparició Israel Ramos, vocalista de la banda Amadeüs, qui ben aviat editaran un nou disc que portarà per títol Black Jack. Just després d'aquest tema, canvi de convidat; amb el tema Por el Cielo, qui va pujar a l'escenari va ser Martí Doria, dels barcelonins Döria, mentre la resta de la banda l'aclamava des del públic.

El concert de Perfect Smile va posar el punt i final amb una versió de Mónica Naranjo i el seu tema Desátame. Per un instant, Barcelona es va convertir en la capital del rock progressiu de la mà d'aquests madrilenys que, de cara a inicis de 2013 en regalaran el seu segon disc que esperem que presentin per casa nostra, en el que segur que serà un altre concert inoblidable.

I, per acabar amb una nit molt bona de metal, encara faltava l'actuació de Druantia, la banda de metal simfònic de Terrassa, qui segueixen presentant en directe els temes que conformaran el seu àlbum debut, que esperem que vegi la llum en breu.

El concert va servir per presentar al nou bateria, Eric Ruíz, qui només portava un parell d'assajos amb la banda, però que va demostrar un gran saber fer damunt d'un escenari; com sempre, la resta de la banda la completaven Sílvia Suàrez a la veu, Xavier Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Alan Prieto al baix i Àlex Martín als teclats.

Ja coneixíem a la banda en directe després de la seva actuació al Goblin Fest, de la mateixa manera que els manresans Volaverunt; i després de veure l'actuació de Sabadell, aquesta de Barcelona ens va deixar un regust agredolç a la boca i no per culpa dels membres de la banda; no sabem si per l'alt volum de la música o perquè, la veu de la Sílvia no es va poder gaudir al 100% i les parts instrumentals es difuminaven sense poder entendre a la perfecció les treballades melodies de la banda.

I el concert dels de Terrassa també va comptar amb col·laboracions especials: en un parell de temes, David Corredor, l'anterior bateria de la banda, va pujar a l'escenari amb els seus antics companys per acomiadar-se del públic. Però aquesta no va ser l'única sorpresa, ja que en alguns temes, la banda va estar acompanyada de la violoncel·lista Alba Segura i la ballarina de tribal fusion, Yssence, qui va embadalir al gran nombre de seguidors de la banda amb els seus balls i els seus jocs amb ganivets.

El públic va demanar un bis, però el temps no va permetre ni que interpretessin tot el setlist que tenien previst...i és que les sales de Barcelona han de millorar molt en aquest aspecte, ja que sempre miren més per la sessió de discoteca de després que pels músics que estan començant.

En definitiva, està molt bé anar a veure concerts de bandes alemanyes, finlandeses, americanes...pels quals arribem a pagar quantitats indecents de diners; però feu-vos un favor a vosaltres mateixos i comenceu a anar a concerts de bandes emergents o no tant conegudes, perquè hi ha dos motius molt clars: pagareu molt menys i, en més d'una i de dues ocasions, us emportareu una gran sorpresa de la qualitat que tenim a casa nostra i que sempre deixem passar.

Com per exemple el concert del passat 18 de maig a la Sala BeCool, quatre bandes que ens van fer oblidar, per un instant, dels problemes que patim darrerament!

Kalimetal #169

Ei Metaleros/es!! Tornem una setmana més amb dues hores de bona música i, ho fem, amb una gran notícia!! I és que, des de sempre, no ens hem amagat de la nostra devoció per Gigatrón... doncs els valencians tornen amb força a l'escena musical i estaran actuant al proper Festival Mundo Idiota! És per això que ens han regalat un nou tema!!

Però aquest només és un tema més dels que trobareu al llarg del programa! Ara feia temps que no us proposàvem una selecció aleatòria de temes... i això és el que trobareu en aquest programa!!

Us deixem amb el tracklist i els enllaços de descàrrega perquè pugueu escoltar el programa allà on vulgueu!

01) Gigatrón – Apocalipsis Molón
02) Soilwork – Two Lives Worth of Reckoning
03) Mägo de Oz – La Conquista
04) Lordi – Non Stop Nite
05) Cellador – I’m Omega
06) Age of Dust – Liars
07) Thunderstone – Blood That I Bleed
08) The Unguided – Inherit the Earth
09) Ill Niño – Bleed Like You
10) Rise to Fall – Reject the Mould
11) Foreigner – Lowdown and Dirty
12) Angra – Awake from Darkness
13) Blood Stain Child – Sirius VI
14) Black Stone Cherry – White Trash Millionaire
15) Death Destruction – Hellfire
16) Warcry – Amistad
17) Raunchy – Shake Your Grave
18) Van Canto – If I Die in Battle
19) Engel – Question Your Place
20) Destruction – Hate is My Fuel
21) Adagio – Undead
22) Dope – Rebel Yell

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #143

En aquesta secció us volem parlar de la banda americana Dope. Formada l'any 1997 a Chicago pels germans Edsel i Simon Dope, el grup practica un nu metal acompanyat d'elements alternatius i industrials; una dada curiosa és que, en els inicis de la banda, els seus membres venien droga per poder sobreviure i comprar-se els instruments.

Després d'un sèrie de concerts per clubs nocturns de Nova York i de repartir un munt de cassets amb la seva música, van signar un contracte amb Epic Records i, quinze anys després, han editat cinc àlbums d'estudi i actualment els membres es troben en procés de composició del que serà el successor del No Regrets de 2009.

Dins d'aquest àlbum s'inclou una col·laboració amb el guitarrista Zakk Wylde en el tema Addiction... però aquest és un tema original; per tant, no en parlarem més en aquesta secció. Però no deixem de parlar del disc, perquè també hi trobem una cover bastant interessant!

L'any 1983, el cantant britànic Billy Idol editava el seu segon disc d'estudi sota el títol de Rebel Yell; l'àlbum va romandre setanta setmanes dins la llista Billboard 200, arribant a situar-se en la sisena posició i, el tema que dóna nom al disc, Rebel Yell, es troba en la posició 79 dels millors temes de rock de la llista creada per la cadena VH1.

Tot un clàssic del rock versionat pels americans Dope! Crideu com rebels i no us deixeu trepitjar per ningú!

El Clàssic de la Setmana #146

L'any 1976, els músics britànics Mick Jones i Ian McDonald, qui havien deixat la terra del te i les pastes per marxar al país dels donuts i les hamburgueses, van conèixer al vocalista Lou Gramm i junts van formar la banda de hard rock Foreigner. La primera formació es va completar amb Dennis Elliot, Al Greenwood i Ed Gagliardi i, del seu primer disc homònim, van arribar a vendre més de quatre milions de còpies només als Estats Units.

Trenta sis anys després de la seva formació i un número impressionant de canvis en la formació de la banda, només el guitarrista Mick Jones segueix en ella. De fet, els múltiples canvis de membres ha provocat que, en tants anys, la banda només hagi editat nou discos d'estudi, el darrer d'ells el passat 2009 i sota el títol de Can't Slow Down.

Actualment la banda no passa per bons moments, i és que el darrer membre en entrar a Foreigner, el teclista Michael Bluestein, es mantindrà apartat de l'activitat amb els seus companys mentre es sotmet al tractament per superar un càncer de còlon, diagnosticat recentment.

L'any 1991, Foreigner editava el seu setè disc d'estudi sota el títol de Unusual Heat; aquest va ser el primer llançament sense el vocalista Lou Gramm, qui havia deixat la banda un any abans. El seu substitut, Johnny Edwards, no va acabar de convèncer al públic i els nivells de ventes del disc van ser tot un desastre; aquest fet va provocar que, un any després de la seva marxa, Gramm tornés a ingressar a la banda, on s'hi va quedar fins el 2003. Tot i el baix nivell de ventes, dins del disc hi trobem temes com aquest Lowdown and Dirty.

Kalimetal #168

Ei Metaleros/es!! Els passats 25 i 26 de maig, a Getafe, es va celebrar una nova edició del festival itinerant més important del món: el Sonisphere. Si hi vau anar (sort la vostra), ja sabeu quines bandes van actuar... si per contra, com ens va passar a nosaltres, us vau quedar a casa... nosaltres us apropem algunes de les bandes que hi van tocar.

I, durant la segona hora, us aproparem algunes novetats acabades de sortir del forn i d'altres que, fins el moment, no havien sonat en el nostre programa... així que, us deixem primer el tracklist i, a continuació, els enllaços de descàrrega per què pugueu escoltar el programa allà on us vingui més de gust!

01) Clutch – 50000 Unstoppable Watts
02) Kobra and the Lotus – Welcome to my Funeral
03) Corrosion of Conformity – The Moneychangers
04) Six Hour Sundown – Jekyll and Hyde
05) Orange Goblin – Red Tide Rising
06) Enter Shikari – Ssssnakepit
07) Vita Imana – Un Nuevo Sol
08) Kyuss – Hurricane
09) Slayer – Human Strain
10) Gojira – L’Enfant Sauvage
11) Limp Bizkit – Get a Life
12) Soundgarden – Rusty Cage
13) Metallica – Through the Never
14) Dol Ammad – Hyperspeed
15) Ancient Bards – Gates of Noland
16) Avven – Hej Ti!
17) Pythia – Just a Lie
18) Serj Tankian – Figure It Out
19) Hevisaurus – Räyh
20) Crystal Viper – Witch’s Mark
21) Manterou Opera – Frill
22) War of Ages – Silent Night
23) Nightrage – Hate Turns Black
24) Drowning Pool – Let the Sin Begin
25) Tragedy – Stayin’ Alive

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana #142

El passat 20 de maig ens assabentàvem d'una notícia que ens va deixar atònits a tothom... i és que el món de la música segueix patint baixes importants contínuament. Per culpa d'un càncer de còlon, ens va deixar Robin Hugh Gibb, un dels germans dels Bee Gees i el bessó de Maurice Hugh Gibb, qui va morir l'any 2003. La banda es completava amb Barry Hugh Gibb, més conegut per tots com el de la barba. Després de la mort de Maurice, la banda es va dissoldre; tot i això, el passat 2009, Robin i Barry es van tornar a reunir per seguir repassant els èxits de la banda damunt d'un escenari... fins el fatídic 20 de maig.

L'any 2007 es va formar a Pennsylvania, la banda de heavy metal Tragedy, una formació que es dedica a fer covers dels grans clàssics dels Bee Gees. En el seu disc All Metal Tribute to Bee Gees, incorporen un munt de versions de les quals us en hem triat una de molt coneguda! Els seus membres són Barry Glibb a la veu i guitarra rítmica, Mo’Royce Peterson a la veu i guitarra solista, Robin Gibbens a la veu i guitarra rítmica, Andy Gibbous Waning al baix i The Lord Gibbeth a la bateria.

I és que l'any 1977, la pel·lícula Saturday Night Fever, protagonitzada per John Travolta, ens va fer ballar a tots a ritme de la música disco de l'època! Qui no recorda l'escena on Travolta es marca un ball sota una gran bola de vidre i damunt d'una pista il·luminada, enfundat en uns pantalons de campana i una camisa ben ajustadeta... En aquella ocasió li posa dansa al tema You Should Be Dancing, però nosaltres volem fer referència al gran tema dels Bee Gees: Stayin' Alive.

El tema va ser número 1 a gairebé totes les llistes d’èxits mundials, ha estat versionada per un munt de gent i s’ha utilitzat en diferents pel•lícules, sèries i videojocs. Nosaltres volem fer un petit homenatge a Robin i a tota la seva família, però des d'un altre punt de vista.

El Clàssic de la Setmana #145

El passat cap de setmana es va celebrar una nova edició del Sonisphere a Getafe, Madrid. Els dos caps de cartell, tant del divendres com del dissabte, van ser dues bandes clàssiques i, en aquesta secció del programa, podríem haver escollit qualsevol de les dues. Nosaltres, pel clàssic, sense desmerèixer a Soundgarden, ens hem volgut quedar amb Metallica!

Els californians es troben immersos en una gira especial celebrant, encara, els 20 anys de l'edició del seu disc homònim, Metallica, més conegut com a Black Album. Durant el concert del dissabte, a banda dels 11 temes que inclou el disc, van repassar grans clàssics com el Battery, Master of Puppets, One o Seek & Destroy, que ja s'ha convertit en l'himne que serveix per tancar les actuacions de la banda.

La revista Rolling Stone situa el disc en la posició 255 de la Llista dels 500 millors discos de tots els temps i va ser el primer de la seva carrera en entrar al Billboard 200, directament al número 1, on s’hi va estar cinc setmanes. A més, és el disc més venut de la banda, superant els 25 milions de còpies en tot el món. Es van desprendre un munt de singles com Nothing Else Matters, The Unforgiven, Enter Sandman, Sad But True... però nosaltres ens volem quedar amb el tema Through the Never! A gaudir-lo!