dissabte, 26 de febrer de 2011

Kalimetal #0119

Ei Metaleros/es!!! Aquesta setmana us portem un programa ple de concerts, notícies, novetats i molt bona música. Una bona mescla per passar un bon cap de setmana!!

Per la setmana vinent, ja us avisem de que parlarem una mica de la Finnish Metal Expo que es va celebrar el passat cap de setmana a Hèlsinki i on es van repartir els Finnish Metal Awards... però això encara ha d'arribar!! De moment, us deixem amb el tracklist d'aquesta setmana i els enllaços per descarregar-vos el programa!!

01) Teräsbetoni - Metalliolut
02) Visions of Atlantis - New Dawn
03) Vexillum - The Traveller
04) Nightmare - Legions of the Rising Sun
05) Sabaton - Coat of Arms
06) My Chemical Romance - Mama
07) God Dethroned - The Red Baron
08) Exodus - Downfall
09) Nevermore - And the Maiden Spoke
10) Scorpions - Pictured Life
11) As I Lay Dying - The Darkest Night
12) Ram-Zet - Infamia
13) Tarot - Satan is Dead
14) Skylark - Soul of the Warrior
15) Turisas - Hunting Pirates
16) Unsun - Clinic for Dolls
17) Posionblack - Buried Alive
18) Van Canto - My Voice
19) Halestorm - Nothing to Do with Love
20) Northern Kings - Kiss from a Rose

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 95

Viatgem fins a Finlàndia per parlar d'una super banda formada per quatre vocalistes de renom en el món del heavy metal. Ells són Jarkko Ahola de Teräsbetoni, Marco Hietala de Nightwish i Tarot, Tony Kakko de Sonata Arctica i Juha-Pekka Leppäluoto de Charon.

Es fan anomenar Northern Kings i es dediquen a fer covers de clàssics de la música en format de heavy metal simfònic. Com que ja hem parlat d'ells diverses vegades, anem a fer cinc cèntims del que escoltarem a continuació.

El vocalista britànic Seal va editar el seu segon disc homònim, Seal II, l'any 1994; una de les cançons que s'inclou en aquest disc va formar part de la banda sonora del film Batman Forever i va aconseguir guanyar el Grammy Award en una de les categories més importants: Song of the Year.

Estem parlant del tema Kiss from a Rose, primer senzill del segon disc dels finlandesos, Rethroned... aquí us deixem el vídeo!!

El Clàssic de la Setmana # 98

El clàssic que us portem aquesta setmana arriba de la mà de la banda alemanya Scorpions, formada l'any 1965 a la ciutat de Hannover. El passat 14 de març de 2010 van editar el què afirmen serà el darrer treball d'estudi de la banda, Sting in the Tail. La gira que acompanyarà la presentació del disc s'allargarà fins el 2012-2013, moment en que els alemanys han decidit posar fi a la seva carrera damunt dels escenaris.

Però com que aquesta secció és la del clàssic, avui us portem un tema inclòs dins del seu disc de 1976, Virgin Killer, amb el que es van donar a conèixer arreu del món, trencant les fronteres europees. I no ho podien fer d'una millor manera perquè es parlés d'ells: en la portada del disc s'hi pot veure una nena de 10 anys completament nua, amb un efecte de vidre trencant damunt dels seus genitals.

Aquesta portada va escandalitzar al món, i el disc va aparèixer en molts mercats amb una portada de reserva, on es veuen tots els membres de la banda. Per estalviar-nos problemes legals, si voleu veure la portada només heu de fer click aquí. Fins i tot Wikipedia va tenir problemes per poder incorporar-la a la seva pàgina.

Us deixem amb el tema Pictured Life, en una versió en directe al Wacken Open Air del 2006!

divendres, 25 de febrer de 2011

Tots a l'estudi!!

Lacuna Coil preparats per gravar

Els milanesos Lacuna Coil estan assajant actualment el que serà sisè àlbum d'estudi de la banda, que té previst el seu llançament a finals de 2011 a través de Century Media. Cristina Scabbia, vocalista de la banda juntament amb Andrea Ferro, ho ha comentat a través d'un vídeo; en una recent entrevista, la vocalista ha fet les següents declaracions respecte el nou treball:

Vam aprendre molt fent Shallow Life amb un productor diferent i això ha permès que el disc començi amb molt bon peu. Estem inspirats en el "costat negre de la vida" més que per cap altra cosa i estic segura que el nou disc serà més fosc i pesat.

Al parlar del so del nou disc, Cristina comenta: És rock; m'agrada la direcció que va agafar la banda amb el darrer disc i aquest nou seguirà la mateixa línia. Encara estimo el heavy metal, però en aquest moment m'agrada més el rock. M'agrada poder fer coses diferents en els nostres àlbums, la combinació de sons i el fet de que la música està en constant evolució, permetent la llibertat de mesclar diversos sons.

Shallow Life, editat el 21 d'abril de 2009, va suposar un canvi en la sonoritat de la banda que no va agradar a tothom per igual. Esperarem el nou treball, desitjant que hagin recuperat una mica la sonoritat que els va fer tant característics uns anys enrere.

-----------------------

Nightwish grava les parts orquestrals

Els finlandesos Nightwish es troben immersos en el procés de gravació del seu nou disc, Imaginarium, que anirà acompanyat d'una pel·lícula dirigida per Stobe Harju, qui ja es va encarregar del videoclip del tema The Islander.


La banda es va desplaçar fins als The Angel Studios de Londres per gravar les parts orquestrades del disc, la coral i atres instruments; Tuomas Holopainen, cervell i teclista de la banda, va actualitzar el diari de gravació explicant el següent:

Vam arribar als The Angel Studios de Londres la nit del 14 de febrer i els enginyers Steve Price i Mat Bartram ja ho tenien tot preparat per les gravacions del dia següent: tres sessions de tres hores amb una orquestra de 53 músics que ja han gravat "Once" i "Dark Passion Play". Pip Williams, arranjador orquestral, ha fet un gran treball en els darrers àlbums i torna a treballar amb nosaltres. Fins dimecres van estar treballant amb l'orquestra i, fins i tot, van sortir alguns títols per les cançons com "The Birdie Song", "Teriyaki" o "Haunted Mansion Ride".

Dijous va ser el torn dels tambors ètnics; aquesta vegada els hem gravat a banda de l'orquestra per facilitar la feina de mescla del disc. Els encarregats van ser Paul Clarvis i Stephen Henderson; van fer servir un tambor taiko de 350 anys d'antiguitat i un bidó de brossa entre d'altres instruments. Això ho posarem en una secció instrumental de 3 minuts aconseguint un resultat impressionant!

Divendres va ser el dia reservat per els cors; una gran sensació va recórrer el nostre cos quan van entrar a l'estudi els integrants de The Metro Voices. Teníem 13 temes per interpretar i ho van fer en menys de set hores! I dissabte al matí els hi va tocar a The Young Musicians London, una coral infantil; és la primera vegada que provem una cosa així i he de dir que aquests nens tenen un talent immens. El so era innocent unes vegades i molt aterridor en altres; era el que buscàvem.

I a la tarda vam tenir a dos músics convidats: Dermot Crehan al violí (músic de les sagues "Lord of the Rings" i "Harry Potter" entre d'altres) i Dirk Campbell a la zurna. Les dues actuacions van ser genials i aporten un toc antic al disc.

Va ser un honor treballar amb tots ells i esperem veure'ls aviat, en la gravació del proper disc.


Imaginarium, que té previst el seu llançament pel proper 2012, pot esdevenir un altre gran treball dels finlandesos; però pels amants de la banda, encara haurem d'esperar un any més per veure'l fet realitat!! A continuació, us deixem el vídeo de com van ser les gravacions als estudis de Londres.

divendres, 18 de febrer de 2011

Kalimetal #0118

Ei Metaleros/es!! Arriba un nou programa, avui amb dues hores molt diferents entre elles i les dues especials!!

Durant la primera hora farem un repàs als Grammy Awards que es van entregar el passat diumenge 13 de febrer; escoltarem els nominats i guanyadors de les categories de hard rock i heavy metal i, com sempre, direm la nostra!!

I la segona hora, especial Rhapsody of Fire, després de la seva visita, també diumenge, a la Sala Razzmatazz 2 de Barcelona!!


Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega perquè escolteu el programa a casa, al cotxe, mentre esteu a la dutxa... on vosaltres vulgueu!!

01) Muse - Resistance
02) Stone Temple Pilots - Between the Lines
03) Soundgarden - Black Rain
04) Ozzy Osbourne - Let Me Hear You Scream
05) Alice in Chains - A Looking in View
06) Them Crooked Vultures - New Fang
07) Slayer - World Painted Blood
08) Megadeth - Sudden Death
09) Korn - Let the Guilt Go
10) Lamb of God - In Your Words
11) Iron Maiden - El Dorado
--Especial Rhapsody of Fire
---Land of Immortals
---Holy Wind
---Lord of the Thunder
---Emerald Sword
---Holy Thunderforce
---Rain of a Thousand Flames
---Power of the Dragonflame
---Unholy Warcry
---Heart of the Darklands
---Crystal Moonlight
---Sea of Fate
---Dawn of Victory

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

dijous, 17 de febrer de 2011

Concert Rhapsody of Fire + Visions of Atlantis + Vexillum

El passat diumenge 13 de febrer, la Sala Razzmatazz 2 va ser l'escenari de presentació del disc The Frozen Tears of Angels dels italians Rhapsody of Fire; però no venien sols: van estar acompanyats dels també italians Vexillum i dels austríacs Visions of Atlantis.

Amb una cua que arribava fins a la meitat del carrer Pere IV (donava un quart de volta a l'illa de cases de la sala), les portes de Razzmatazz 2 es van obrir a les 19 hores puntualment, ja que els teloners tenien pensat començar a les 19.40h; però la nostra sorpresa va ser que, amb una bona entrada de sala ja només obrir portes, els teloners es van avançar 10 minuts a sortir a l'escenari, cosa que és d'agrair, ja que normalment tot va tard!

Així doncs, a les 19.30h, els membres de la Toscana Vexillum van aparèixer a escena, vestits amb faldilla al més pur estil escocès, descarregant temes del seu àlbum debut, The Wandering Notes. La seva música, salvant les diferències, s'assembla molt a la que practica Rhapsody of Fire, és a dir un power metal de caires èpics, ràpid i contundent. Ells són Dario Vallesi a la veu, Michele Gasparri i Andrea Calvanico a les guitarres, Francesco S. Ferraro al baix i Francesco Girardi a la bateria.


En la mitja hora que va durar la seva presentació davant del públic català, van saber estar a l'altura de les circumstàncies i van escalfar als assistents amb la seva actuació, interpretant temes com Neverending Quest, The First Light, Avalon (un dels més èpics, amb grans cors i ritmes frenètics), The Brave and the Craven (nou single que podeu trobar a la seva web) i The Traveller. Tot i que encara estan una mica verds, si s'ho treballen poden arribar molt i molt lluny, ja que els fonaments i les ganes les tenen aquests joves italians!!

Com he comentat abans, que un concert comenci a la seva hora, o inclús una mica abans, és d'agrair... però que el canvi d'escenari i l'inici del següent concert es faci en poc més de 15 minuts, ja és el súmmum!! Això, precisament, és el que va passar amb l'actuació de Visions of Atlantis.

Els austríacs, que el proper 25 de febrer editen el seu nou disc Delta, van aprofitar per donar a conèixer alguns dels temes d'aquest nou disc i van repassar temes del seu anterior, Trinity. El concert també va servir per presentar a Maxi Nil com la nova vocalista de la banda, acompanyant a Mario Plank a les veus masculines, Wener Fiedler a la guitarra, Mario Lochert al baix, Thomas Caser a la bateria i Martin Harb als teclats.


En començar el concert vam notar que el volum de la bateria i la distorsió de la guitarra estaven una mica passades de voltes, fet que va provocar la creació d'una bola de sons que emmascarava a la resta d'instruments, incloses les veus! Tot i això, Maxi Nil va demostrar la seva vàlua damunt de l'escenari, ja sigui a nivell vocal com de presència, vestida de caire gòtic amb un corsé de color blanc i un vestit de mànigues acabades en punta, molt a joc amb la música de la banda; per la seva banda, Mario Plank semblava sortit d'una reunió de hippies, amb un fulard palestí que el va fer suar més del compte.

Van tocar temes com At the Back of Beyond, obrint el concert amb el tema que obren el seu disc Trinity, seguit de Seven Seas; el tercer tema, ja va ser un avançament del nou àlbum, Delta, que tot i no estar al mercat, ja el podies comprar a la zona de merchandising: Elegy va ser el tema escollit. Les cançons s'anaven succeint entre els dos àlbums i, d'aquesta manera, vam poder escoltar Black River, The Poem, Through my Eyes, Passing Dead End, New Dawn i Memento, aquests últims del nou treball.


No els havia vist mai en directe i, escoltant els seus àlbums abans del concert, no vaig quedar del tot convençut; després de veure'ls en directe, no puc dir que fos un mal concert, però tampoc em van convèncer. Ja sigui per la mala sonoritat, ja sigui perquè el concert es centra amb els dos vocalistes, no vaig veure la relació del tipus de música que practiquen amb la tònica general de la nit de metal èpic que se'ns presentava. Els haurem de veure envoltats de bandes del seu estil.

I per fi, amb una puntualitat que semblava més britànica que catalana, Rhapsody of Fire es preparaven per descarregar els seus temes amb una sala fins a la bandera!! Les entrades s'havien posat a la venta per la Sala Razzmatazz 1 i, al veure que no omplirien, es va decidir canviar per la Sala Razzmatazz 2; una gran decisió, perquè feia goig veure el volum de públic que es va concentrar, i la gran diversitat d'edats que hi havia: des de gent gran que segueix a la banda des dels seus inicis, fins a joves que, com aquell qui diu, els acaba de descobrir!!


Amb Dar-Kunor (intro del disc Triumph or Agony(2006)) i una gravació de Sir Christopher Lee presentant a la banda, donava el tret de sortida a un dels millors concerts que he vist a la sala en qüestió. Fabio Lione a la veu, Luca Turilli i Dominique Leurquin a les guitarres, Patrice Guers al baix, Alex Holzwarth a la bateria i Alex Staropoli als teclats van començar descarregant el tema Triumph or Agony.

Qui va anar a veure un concert centrat en el darrer àlbum, es va emportar una gran sorpresa, ja que els clàssics de la banda no es van fer esperar; el segon tema va ser Knightrider of Doom, del disc Power of the Dragonflame (2001), seguit de The Village of Dwarves, del Dawn of Victory (2000). Tot seguit, i fent una parada al disc Symphony of Enchanted Lands II (2004), van interpretar Unholy Warcry, per fer una petita pausa amb la balada en italià Guardiani del Destino, del mateix disc; no m'esperava cap tema com aquest, però no va ser l'únic que va sonar durant la nit.

El següent tema va fer saltar i cridar a tota la gent molt més del que ho havia fet en aquell moment (i no havíem estat callats, precisament!): Land of Immortals, del seu disc debut Legendary Tales (1997) que, per fi, va donar pas al primer tema del nou treball: On the Way to Ainor va donar pas al solo de bateria de Holzwarth, que va fer tremolar tota la sala!! I després, per no baixar el ritme, van començar a sonar els primers acords de Dawn of Victory, per fer embogir a tots els assistents!!


Per calmar una mica l'ambient, una altra balada en italià, Lamento Eroico, per donar pas a un altre clàssic de la banda: Holy Thunderforce. A tot això, el ritme de la banda no baixava de nivell, anant tothom d'una banda a l'altra de l'escenari, sense parar ni un moment!! Després del clàssic, una petita aturada pel solo de baix de Patrice Guers, que va tornar bojos als assistents!! I, per fi, un altre tema del The Frozen Tears of Angels, Sea of Fate, per donar pas al darrer tema abans del bisos: The March of the Swordmaster!!

Així com d'altres bandes es fan de pregar per tornar a l'escenari, Rhapsody of Fire va estar molt poc temps abans no van reaparèixer per interpretar un dels millors temes del nou disc, Reign of Terror; i l'ambient no va decaure, ja que la darrera cançó de la nit no podia ser una altra que Emerald Sword, del Symphony of Enchanted Lands (1998). En acabar el tema, amb tota la gent amb un subidón impressionant, van començar a sonar les notes de la versió orquestral del Sea of Fate, moment en que els membres de la banda va aprofitar per saludar ràpidament al públic i abandonar l'escenari.


El final del concert va ser com un coitus interruptus, acabant de manera brusca i quan ningú s'ho esperava, però aquest detall no va emmascarar un gran concert de power metal èpic, demostrant que Rhapsody of Fire estan més vius que mai!! De fet, després dels solos de bateria i baix, molta gent s'esperava un solo de guitarra de Luca Turilli, però aquest no va arribar mai!!

Ara, toca esperar que durant la primavera d'enguany editin el seu nou disc, From Chaos to Eternity, i que no triguin tant en tornar-se a deixar caure per Barcelona!! Us deixem amb algunes fotos més del concert!!


dimecres, 16 de febrer de 2011

Grammy Awards 2011

El passat diumenge 13 de febrer es va fer el lliurament dels Grammy Awards, en la seva 53a edició, celebrada al Staple Center de Los Angeles. En el programa d'aquesta setmana escoltarem les cançons més dels nomenats i els guanyadors en les categories de rock, hard rock i heavy metal.

Comencem destacant a la banda britànica Muse; Matthew Bellamy i companyia estaven nominats a tres categories: Best Rock Song, Best Rock Performance by a Duo or Group with vocals i Best Rock Album. Pel que fa a la cançó, estaven nominats pel tema Resistance i pel disc, a The Resistance. Al final de la gala, es van alçar amb el Grammy al millor disc de rock!!


En la categoria Best Hard Rock Performance hi trobàvem a cinc nominats d'allò més variats: Alice in Chains i el tema A Looking in View, Ozzy Osbourne i el seu Let Me Hear You Scream, Soundgarden amb Black Rain i Stone Temple Pilots i el tema Between the Lines. El guanyador d'aquesta categoria va ser la super banda anomenada Them Crooked Vultures, formada per John Paul Jones (Led Zeppelin), Josh Homme (Queens of the Stone Age) i Dave Grohl (Foo Fighters), qui estaven nominats pel tema New Fang, inclòs dins del seu àlbum debut homònim, Them Crooked Vultures.


I per acabar aquest repàs als Grammy, ens centrem en la categoria Best Metal Performance, on hi trobàvem a Slayer i el seu World Painted Blood, Megadeth i el tema exclusiu del Guitar Hero: Warriors of Rock, Sudden Death, Korn amb el tema Let the Guilt Go i Lamb of God i el tema In Your Words. El guanyador va ser la banda britànica Iron Maiden, que aquest any s'està emportant tots els guardons; ho va fer amb el tema El Dorado (no direm res, si us heu escoltat el programa del Rockferéndum, ja sabeu la nostra opinió)! I com que no hi ha manera de trobar el videoclip, us deixem amb la cançó!!

Concert Lordi + The Dogma + Burning Black

Amb mooooooooooolt de retard, arriba per fi la crònica del concert del passat 6 de desembre de 2010 a Sala Salamandra. Els finlandesos Lordi presentaven el seu darrer treball, Babez for Breakfast, acompanyats dels italians Burning Black i The Dogma. Després de les darreres visites dels finlandesos a la capital catalana a la Sala Apolo, preveient la reducció de seguidors es va optar per una sala una mica més petita, però amb millor sonoritat!

Els primers en sortir a l'escenari van ser els italians Burning Black. Tots els membres estaven col·locats per començar a tocar excepte el vocalista: Eric Antonello i Stephen Moore a les guitarres, AJ Simons al baix i Will Oswin a la bateria. Les primeres notes començaven a sortir dels instruments i alguna cosa estranya va recórrer el meu cos; intuïa que passaria alguna cosa que no m'agradaria... i no anava equivocat!!

Dan Ainlay, l'únic membre que faltava damunt de l'escenari, va fer acte de presència amb una caçadora de cuir blanca (una mica cantona, però no acaba aquí la cosa), unes ulleres de sol amb la muntura de color rosa, unes espardenyes d'estar per casa en forma de gos (o d'un animal semblant) i un pot de fer bombolles de sabó que tant agrada als nens petits!! Però vaig pensar no jutjar-lo fins que hagués acabat el concert. La seva música (segons un flyer i un cd promocional que van repartir els membres de la banda a la sortida del concert)és power metal americà, sense oblidar la seva procedència europea.


No tothom va tenir la mateixa sensació, però una vegada acabat el concert i comentant-lo amb els amics de l'Ovella Negra Rock, semblava que ens estiguessin prenent el pèl!! De fet, el seu comentari al twitter va ser el següent: Menuda mierda de teloneros. Burningblack son la peor version de Edguy que te puedas imaginar. Empezamos MAL! #lordibcn. Crec que amb això ja està tot dit!! Un concert que, per ser dels primers teloners, se'm va fer llarguíssim!!

Minuts després apareixien a escena uns altres italians, els The Dogma. Practiquen un hard rock i heavy metal molt variat, amb tocs power mesclats amb gòtic; la banda està formada per Daniele Santori a la veu, Cosimo Binetti a la guitarra, Giacomo Astorri al baix, Marco Bianchella a la bateria i Stefano Smeriglio als teclats.

Van tocar temes dels tres àlbums editats fins el moment: Black Roses (2006), A Good Day to Die (2007) i Black Widow (editat 3 dies abans del concert). Vam poder escoltar temes com Dirty Dark Diane, Eternal Embrace i The Bride is Back del darrer treball, però van recuperar temes clàssics com Black Roses o In the Name of Rock, tema que va fer vibrar al públic i que va ser dedicat a la figura de Ronnie James Dio.


Musicalment, The Dogma són una banda molt correcte, amb un treball molt bo a l'estudi que fa que en els concerts hagin de portar moltes bases i cors gravats, però no per això perden qualitat damunt de l'escenari. Però a tot se li pot trobar algun punt negatiu (i no el volem destacar per deixar-los malament) i aquest és Daniele Santori. Pot anar una mica just de veu, però el fet és que quan entra un solo de guitarra i, fins i tot quan està cantant, no sap què fer amb el seu cos. Tot i això, aquests italians si que van saber escalfar l'ambient pel concert que se'ns venia al damunt en pocs minuts!!

Al final no van ser pocs... van ser gairebé 40 minuts d'espera per veure els monstres finlandesos damunt de l'escenari!! Aquest va ser un concert especial per Lordi, qui presentava a Otus com a nou membre a la bateria després de la marxa de Kita; a més, venien a presentar l'àlbum Babez for Breakfast, editat el passat mes de setembre. Com ja hem comentat altres vegades, la banda l'acaben de formar Mr. Lordi a la veu, Amen a la guitarra, Ox al baix i Lady Awa als teclats.

I, com no podia ser d'una altra manera, van començar el concert amb el reportatge amb el que obren el disc: SCG5 - It's A Boy, per continuar descarregant el tema que dóna nom al nou disc i fent embogir a la gent que, amb prou feines, omplia mitja Sala Salamandra. I és que després de guanyar Eurovisió, Lordi omplia sales de concerts pel morbo de veure'ls en directe; actualment, només el que de veritat els hi agrada la seva música van a veure'ls.


Tot i venir a presentar disc, no es van oblidar d'interpretar els clàssics que els han fet arribar allà on es troben; i ja el segon tema va ser un d'ells: Dynamite Tonite del seu primer disc, Get Heavy (2002), seguit de My Heaven is Your Hell, del segon treball, The Monsterican Dream (2004). Però no serien els únics clàssics que sonarien al llarg de la nit.

Mr. Lordi, a qui li agrada molt la ciutat de Barcelona, va fer un esforç i va començar el concert dirigint-se al públic en català! Ens va donar les bones nits, va deixar anar alguna paraula grollera i, tot seguit, es va disculpar dient que no sabia gaire català i seguiria en castellà i anglès; tothom va acceptar les disculpes després de l'esforç que va fer! I, tot i que sembli una tonteria, és d'agrair que vingui gent de fora i intenti parlar en la nostra llengua.

Els temes van anar caient un rere l'altre: Bite It Like a Bulldog i The Rebirth of the Countess del Deadache (2008) van donar pas a dos temes del nou disc: Rock Police, on Mr. Lordi va aparèixer amb un barret i unes ulleres de sol a l'estil policia dolent americà i la gran balada Call Off the Wedding, un tema que no m'esperava que interpretessin en directe.


Si algú ja havia vist a Lordi en la seva anterior visita a Barcelona, els gags entre temes per donar temps a Mr. Lordi a vestir-se segons li toqués, van ser pràcticament els mateixos... però vistes les reaccions del públic, la majoria no els havia vist. Who's Your Daddy? va ser el primer tema del disc The Arockalyspse (2006), però no va ser l'últim!! El nou tema Nonstop Nite va donar pas al solo de bateria d'Otus, on va demostrat el seu virtuosisme i, sobretot, la seva contundència!

Altres temes que van sonar van ser Last Kiss Goodbye, Granny's Gone Crazy (amb una àvia a l'escenari que més que boja semblava posseïda), Blood Red Sandman, Hate at First Sight, Amen's Lament to Ra (solo de guitarra), Dr. Sin is In i el ja clàssic Bringing Back the Balls to Rock, precedit del SCG3 - Special Report, l'entrada de l'àlbum The Arocalypse.

Però abans de l'aturada per veure quins eres els bisos que ens esperaven, encara van tenir temps d'interpretar el single que va precedir el nou disc, This is Hevy Metal, introduït amb el nom d'un munt de bandes de l'estil i amb un personatge androgin, amb pintes semblants a Dee Snider dels Twisted Sister i el tema Devil is a Loser, on es produeix una de les imatges més impressionants del concert: Mr. Lordi desplegant les seves ales sota una il·luminació infernal!!


Minuts després de la petita aturada, els membres de la banda tornaven a l'escenari per oferir els tres darrers temes de la nit: Biomechanic Man, l'eurovisiu i esperat Hard Rock Hallelujah i, repartint amor monstruós, van acabar el setlist de 24 temes amb Would You Love a Monsterman?, deixant satisfets a tots els assistents al concert!

Us deixem algunes fotos del concert perquè, quan tornin a venir, si teniu ganes de veure espectacle i escoltar bona música en directe (els monstres finlandesos sonen molt i molt bé) ja sabeu a on anar!!


divendres, 11 de febrer de 2011

Kalimetal #0117

Ei Metaleros/es!!! Aquesta setmana ens hem enterat d'una notícia molt trista en el món del hard rock i el metal, com és la mort d'un dels grans guitarristes i compositors, Gary Moore. Des de Kalimetal li volem dedicar el programa d'aquesta setmana i donar el recolzament a tots els familiars i amics de l'artista.

Aquesta setmana us portem una primera hora d'allò més variada i una segona on haureu d'agafar paper i bolígraf per apuntar alguns dels concerts més interessants que vénen en properes setmanes i algunes novetats que encara estan per sortir!!

Us deixem el tracklist i els enllaços de descàrrega perquè ens escolteu allà on vulgueu!!

01) Pain - Shut Your Mouth
02) Autumn - The Heart Demands
03) Oomph! - Labyrinth
04) Elias Viljanen feat. Marco Hietala - Last Breath of Love
05) Black Veil Brides - Heaven's Calling
06) Steel Panther - Party All Day (Fuck All Nigh)
07) Twilight Guardians - Rocka Rolla
08) Turmion Kätilöt - Pakanamaan Kartta
09) Operatika - The Calling
10) Eluveitie - Slania's Song
11) Gary Moore - Wild Frontier
12) Angra - The Rage of the Waters
13) Hamlet - Habitación 106
14) Sonata Arctica - Victoria's Secret
15) Rage - Hellgirl
16) Bonded By Blood - Exiled to Earth
17) Times of Grace - Hymn of a Broken Man
18) Architects - Day In Day Out
19) Battlelore - Last of the Lords
20) Ten - Stormwarning
21) DevilDriver - Dead to Rights
22) Ill Niño - Bullet with Butterfly Wings

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 94

El nostre antic company de programa, en Nando, fa uns dies em va deixar un vídeo al mur de Facebook molt interessant!! En ell hi apareixia una versió dels The Smashing Pumpkins interpretada pels membres de Ill Niño.

La banda de New Jersey formada l'any 1998 van ser una de les pioneres dels estils Nu Metal i del poc conegut Latin Metal, del que podríem dir en són precursors. Degut a la procedència llatina d'alguns dels seus membres, també són característics per barrejar en les seves lletres l'idioma castellà amb l'anglès i incorporar instruments poc usuals en un grup de metal.

El passat 29 d'octubre de 2010 es posava a la venta el seu darrer treball, Dead New World, el seu cinquè disc d'estudi on, com hem dit al principi, s'inclou una versió d'un clàssic de la banda de Chicago, The Smashing Pumpkins. El tema en qüestió, Bullet with Butterfly Wings. Com que no existeix vídeo dels de New Jersey, us deixem l'enllaç a la cançó i us posem el vídeo original dels de Chicago.

El Clàssic de la Setmana # 97

Aquesta setmana dediquem el clàssic a una notícia tràgica en el món del hard rock i el heavy metal: el passat 6 de febrer saltava la notícia de la mort d'un dels grans de la guitarra, Robert William Gary Moore, conegut simplement com Gary Moore.

Gary Moore va néixer el 4 d'abril de 1952 a Belfast, Irlanda del nord; va tenir la seva primera guitarra acústica, de segona mà, als 8 anys d'edat; i als 14, ja amb la seva primera guitarra professional, va començar a prendre classes tocant amb la mà dreta, tot i ser esquerrà. Amb només 16 anys es va mudar a Dublín per formar part de Skid Row, banda que li va començar a donar reputació i els primers contactes amb Phil Lynott. Amb aquest darrer, compartiria banda posteriorment amb Thin Lizzy.


Les principals influències en els seus inicis van ser artistes com Peter Green de Fleetwood Mac (va participar en un disc tribut on Peter li va deixar la seva guitarra Les Paul, que posteriorment Moore li va comprar), Albert King o Elvis Presley per, després, passar a artistes com Jimi Hendrix o John Mayall. Després de la seva impressionant trajectòria, Moore va arribar a ser influència de guitarristes com John Norum, Joe Bonamassa, Zakk Wylde, Kirk Hammet o Randy Rhoads.

La seva firma s'inclou en 33 àlbums d'estudi, ja sigui en solitari com en diverses bandes, a més d'altres compilacions o àlbums en directe i artistes com George Harrison, Cozy Powell, Albert Collins, The Beach Boys, Ozzy Osbourne o Andrew Lloyd Webber van tenir el plaer de poder col·laborar amb ell.

Per recordar-lo, ens quedem amb un àlbum en solitari, editat l'any 1987 sota el títol Wild Frontier, del que escoltarem el tema que li dóna nom al disc; en un principi aquest tema l'havia de cantar Phil Lynott, però la seva mort el 1986 ho va impedir. És per aquest motiu que tot l'àlbum va dedicat a la seva persona i inclou temes tant mítics com el Over the Hills and Far Away.

Amb Wild Frontier li fem un petit homenatge a aquest gran de la guitarra que ens va deixar el passat 6 de febrer, després de patir un atac de cor a la seva habitació de l'hotel Kempinski d'Estepona, on estava de vacances amb la seva dona. Descansa en Pau!

diumenge, 6 de febrer de 2011

Kalimetal #0116

Ei Metaleros/es!! Arriba una nova edició del programa i, tal i com us vam prometre en l'escrit del Rockferéndum 2011, avui us donem la nostra visió dels resultats d'enguany.

Com escoltareu i ja us podeu imaginar, no estem del tot d'acord amb les votacions dels lectors de la revista Heavy Rock, però a gustos, colores que en diuen...

Us deixem amb el tracklist i amb els enllaços de descàrrega!

01) Mägo de Oz - El Atrapasueños
02) Saratoga - Mucho por Vivir
03) Warcry - Tu Recuerdo me bastará
04) Angelus Apatrida - Clockwork
05) Leo:037 - Desde el Ataúd
06) Khy - Nunca Más
07) Lilith - Guau!
08) Kilmara - Don't Step Back
09) Metallica - Cyanide
10) AC/DC - Spoilin' for a Fight
11) Iron Maiden - Can I Play with Madness
12) Ronnie James Dio - Don't Talk to Strangers
13) Nightwish - Nemo
14) Accept - Bucketful of Hate
15) Avantasia - Dying for an Angel
16) Avenged Sevenfold - Nightmare
17) Airbourne - Born to Kill
18) Doro - Long Lost for Love
19) Black Country Communion - One Last Soul
20) Kissin' Dynamite - Addicted to Metal
21) All Ends - Walk Away
22) Indica - Scissor Paper Rock

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora