diumenge, 31 de gener de 2010

Kalimetal # 0078

Ei Metaleros/es!! Aquesta setmana portem un programa d'allò més variat!! Escoltarem l'entrevista que vam fer als membres de Lux in Tenebre abans dels seu concert a la Sala BeGood de Barcelona, on també van tocar els nostres amics de Noctervm, que ens visitaran d'aquí ben poc!

També ens farem ressò de la noticia de la setmana, agenda de concerts, repàs del concert d'El Reno Renardo a Sala Mephisto i una baralla entre els membres de Kalimetal molt interessant...

Us deixem el tracklist i el programa!

01) Rob Halford - Resurrection
02) Hamlet - El Diablo
03) Entrevista Lux in Tenebre
04) Lux in Tenebre - Miserere Nobis
05) Noctervm - Saladino
06) Scars on Broadway - Chemicals
07) Scorpions - No One Like You
08) Epica - Kingdom of Heaven
09) Swashbuckle - Welcome Aboard
10) Alestorm - Pirate Song
11) Korpiklaani - Juodaan Viinaa
12) Ari Koivunen - I Fly
13) Hatebreed - Everyone Bleeds Now
14) Kingdom of Sorrow - Buried in Black
15) Kilpi - Tie Turvatkaa
16) Europe - The Beast
17) El Reno Renardo - Espera Farru Que Me Quito

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 65

El passat dissabte ens vam desplaçar fins a la Sala Mephisto de Barcelona per veure l'actuació de El Reno Renardo; abans de l'actuació, vam poder parlar amb els membres de la banda i, aquesta propera setmana, podrem escoltar l'entrevista que els hi vam fer!

Però abans de que això passi, us deixem amb un dels temes que van sonar i que més ens agraden del seu primer disc... Això és, Espera Farru Que Me Quito!!

El Clàssic de la Setmana # 67

Aquesta setmana ha aparegut una notícia molt destacable, de la qual no podíem passar per alt dedicar-li un moment en el nostre programa; i és que després de 45 als escenaris, els alemanys Scorpions es retiren del món de la música.

La banda la va formar el guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang Dziony l'any 1965 a Hannover; la primera formació la van tancar el també guitarrista Michael Schenker i el vocalista Klaus Meine. Actualment però, la banda està formada per Klaus Meine a la veu, Rudolf Schenker i Matthias Jabs a les guitarres, Pawel Maciwoda al baix i James Kottak a la bateria.

Abans de la seva retirada, han anunciat l'edició del disc Sting in the Tail i una extensa gira mundial per acomiadar-se de tothom. Però de ben segur que, en poc temps, començarem a escoltar l'edició d'un grans èxits de la banda, la reedició de la seva discografia...

Dels alemanys recordem temes com Still Loving You, Rock You Like a Hurricane, Wind of Change, Send Me an Angel o el tema d'avui, No One Like You.

dijous, 28 de gener de 2010

Concert Lux in Tenebre + Noctervm

El passat 22 de gener, la Sala BeGood de Barcelona va ser l'escenari escollit pels manxecs Lux in Tenebre, amb els manresans Noctervm i els barcelonins Barovia com a teloners.

A les 21 hores, hora i mitja abans de l'inici del show, ens vam trobar a la sala amb els membres de Lux in Tenebre per poder xerrar amb ells i conèixe'ls una mica més (podeu escoltar l'entrevista en el Kalimetal#0078).

En acabat l'entrevista, uns quants membres d'Hapax, uns quants de Noctervm i uns quants del Kalimetal, vam marxar a sopar i fer una birreta; se'ns va passar tant ràpid el temps que no vam arribar a veure els primers en actuar, els Barovia. Amb Carles a la veu, Andreu a la guitarra, Àngel al baix, Héctor a la bateria i Marc als teclats, van donar el tret de sortida a la nit de metal que ens esperava!

Al arribar a la sala, ens van informar d'un canvi d'última hora: els Lux in Tenebre actuarien en segon lloc, abans dels Noctervm; per tant, era hora de veure els manxecs en acció! Tomás Quilez a la veu, José Manuel Martínez i Sergio Blázquez a les guitarres, Domingo Cebrián al baix, Antonio Bernardo a la bateria i Alejandro Campos als teclats venien a presentar els seus dos treballs editats fins el moment: Cenizas (2007) i Miserere Nobis (2009), tots dos sota el concepte yo me lo guiso, yo me lo como, perquè se'ls han fet ells mateixos, com també s'encarreguen ells de muntar-se i buscar-se els concerts!

Després de la intro, van començar el show interpretant el que, segons la majoria d'ells és el millor tema que, a més, li dóna nom al darrer disc. Tomás no parava de demanar que la gent s'apropés a l'escenari; el públix estava una mica fred...però no va trigar a seguir les instruccions que el vocalista donava des de dalt de l'escenari i l'ambient es va anar calentant. Jugando a Ser Dios, Jack i Djhad van ser els següents temes a sonar, abans de que estrenessin un tema, mai abans interpretat en directe, per tots els assistents.

Sin Perdón era el tema en qüestió; i crec que no l'oblidarem mai, perquè va ser durant aquest tema quan, per culpa de les petites dimensions de l'escenari i el 1.92 metres d'alçada de Tomás, van propiciar que posés el peu on no tocava i caigués damunt dels altaveus que tenia al seu davant!! Tot i que va ser molt aparatosa, la caiguda no va fer parar el concert i, afortunadament, Tomás no es va fer res. El qui si es va emportar un bon ensurt va ser un servidor, que en aquell moment es trobava fent fotografies just on va tenir lloc la caiguda!!

Per intentar fer oblidar al públic el tema anterior, ens van oferir una versió del clàssic de Judas Priest, Painkiller, seguint amb els temes Gracias a Ti i Levántate y Anda. Just en aquest moment, es donava el concert per acabat; però un públic entregat en demanava més! Els membres de la banda van tornar a aparèixer a l'escenari, sent l'últim en entrar Tomás, qui portava unes banyes al cap tipus Angus Young en la portada del Highway to Hell. Per posar el punt i final a la seva actuació, ens van oferir un medley de temes clàssics com el mateix Highway to Hell dels AC/DC, Sweet Child O'Mine dels Guns N'Roses, Eye of the Tiger de Survivor, Master of Puppets de Metallica i, fins i tot el Du Hast de Rammstein, amb la lletra d'El Reno Renardo!

Del concert dels manxecs m'agradaria acabar destacant el treball de cadascun dels membres en el seu respectiu instrument, destacant la qualitat de José Manuel a la guitarra solista i de Domingo Cebrián al baix de 6 cordes! I, per suposat, a Tomás Quilez a la veu!

I tot seguit era el torn dels catalans Noctervm! Amb Javi Gianno a la veu, David Pulido "Puli" i Roque-Ángel García a les guitarres, Miguel A. del Río al baix i Arcadio "Dio" Montero a la bateria, van començar el seu show interpretant un dels nous temes que es poden trobar al seu myspace, Yo Soy la Ira.

Hem de destacar que molta gent es va desplaçar a la sala únicament per veure als Noctervm; la primera sorpresa va venir mentre sonava la intro! Tots els membres estaven a l'escenari, excepte en Javi; sonaven els primers acords de la primera cançó quan, vestit amb una faldilla escocesa, Javi apareixia en escena, juntament amb els crits dels assistents (sobretot crits femenins!!). La pregunta que es va llançar era si portava res a sota... més tard es va desvetllar el secret, que va deixar trista a més d'una!

Dins del setlist del concert, vam poder escoltar temes com Hastings, Talento en el Silencio, Saladino i Lejos; moments especials del concert que fan falta mencionar van ser la col·laboració d'Oscar Lecina, vocalista dels Hapax, en el tema Lágrimas sobre Cuero. Cal destacar que, en aquesta balada, es va crear un ambient molt càlid a la sala: les veus dels dos vocalistes enganxen a la perfecció i, per crear més ambient, una ballarina va aparèixer amb dues espelmes a les mans, movent-se al so tranquil del tema.

En els temes més animats, el públic, que duia pancartes amb el nom de la banda i els seus membres, no deixaven de saltar, cantar i, fins i tot, llançar sostens i calces a l'escenari... El punt i final al concert el va posar el tema Al Otro Lado del Silencio, interpretat a duet amb Tomás Quilez, vocalista de Lux in Tenebre, que es van quedar fins a la finalització del show.

Noctervm en directe sonen impressionant i ja tenim ganes de que puguin venir als estudis de la ràdio i compartir amb nosaltres un parell d'hores per parlar una mica amb ells i escoltar bona música.

Us deixem algunes fotos del concert, per posar-vos les dents llargues i animar-vos a que us apunteu pel següent!!


diumenge, 24 de gener de 2010

Concert 10è Aniversari Hapax

El passat dissabte 9 de gener, la Sala Mephisto va acollir un concert molt especial!! Els barcelonins Hapax celebraven el seu 10è aniversari i, per això, van preparar un show ple de sorpreses i regals.

Abans però, van actuar Los Madalenas, una banda de rock de Barcelona formada per Àngel Armenteros a la veu i guitarra, Alfredo Llata a la veu i guitarra, Claudio Pino al baix i Gerard Forcada a la bateria.

Sento no poder comentar res d'aquest concert, però durant la visita dels finlandesos Sonata Arctica a Barcelona, Óscar Lecina, guitarra i veu d'Hapax, em va demanar que fos el presentador del seu concert i, mentre Los Madalenas estaven tocant, un servidor estava atacat de nervis, juntament amb l'Ar, al camerino de la Sala Mephisto. Sort d'ella, perquè jo sol no ho hagués pogut fer!

Just quan van acabar els teloners, vam pujar a l'escenari el 50% de Kalimetal (l'altre 50% estava entre el públic), disposats a sortejar uns lots de premis dels Hapax mitjançant un concurs i fer una breu història de la banda abans del seu concert. Si voleu veure algun vídeo de la nostra actuació, estan penjats al Youtube; però no us posaré el link perquè no cal riure's d'un servidor!!

Vam acabar la nostra actuació presentant a tots els membres de la banda: Marcos García a la bateria, Rubén Pérez "Chiqui" al baix, Jordi Foraster "Furas" a la guitarra solista i Óscar Lecina a la veu i guitarra. A més, per aquest concert, Javi Gianno, vocalista dels manresans Noctervm, va col·laborar fent els cors durant tot el concert.

Es van poder escoltar temes del seu primer disc, Epílogo, i del seu últim treball, Mentes en Blanco; dos àlbums en 10 anys són pocs, però ens han promès nou material per aquest 2010! Així doncs, vam poder escoltar temes com Cartas desde el Frente, Mil Voces, Sin Perdón, Atlantis, Una Vez Más i, com no, una versió de Megadeth: en aquesta ocasió van deixar el clàssic Symphony of Destruction per interpretar Tornado of Soul. I un dels temes curiosos d'escoltar va ser la versió rockera del tema La Mataré, de Loquillo.

Les sorpreses que ens tenien preparades els Hapax van ser que, en determinats temes, tots els antics membres de la banda, a excepció del guitarrista Marçal Gelabert, que per problemes personals no va poder assistir a l'aniversari, van passar per l'escenari; així doncs, vam poder veure a la formació original amb Jordi Ruiz al baix i Xavi Sanviçent a la bateria, Ángel Romero va tornar a tocar amb els Hapax un any després de la seva marxa i també ho va poder fer Alberto Agulló, l'antic bateria. A més, l'Óscar va estar acompanyat de Javi Gianno en el tema Déjate Llevar i d'Alba Vega, vocalista d'Argent, en la cançó Nada es Igual.

Era la tercera vegada que els veia en directe i, a cada concert em sorprenen més i més; i em fa molta ràbia que uns que s'ho treballen, tenen molt bona tècnica i bons temes no se'ls hi faci cas, i uns matats de fora puguin triomfar sense fer gairebé res!! Tard a d'hora, els Hapax han de tenir la seva oportunitat fora de les terres catalanes i deixar-se sentir a més llocs!!

Moltes felicitats Hapax, i ens veiem en breu!!


Concert Tracedawn + Mystic Prophecy + Stratovarius

Diumenge 17 de gener va ser el dia en què la Sala Razzmatazz 2 va ser l'escenari català que va acollit la tornada dels finlandesos Stratovarius als escenaris, després dels problemes legals amb l'anterior guitarra de la banda, Timo Tolkki. Van estar acompanyats dels joves finlandesos Tracedawn i dels alemanys Mystic Prophecy.

Molta era l'expectació que s'havia aixecat amb aquest concert; però al final va quedar amb molt menys, ja que en un principi el concert s'havia de celebrar a Sala Razzmatazz 1 i va acabar sent a la Sala Razzmatazz 2 i amb només un 75% de les entrades venudes.

Els primers en actuar, de manera molt puntual, van ser els nois de Tracedawn: Antti Lappalainen a la veu (20 anys), Tuomas Yli-Jaskari (19 anys) i Roni Seppänen (22 anys) a les guitarres, Pekko Heikkilä al baix (22 anys), Perttu Kurttila a la bateria (19 anys) i Vili Itäpelto als teclats (19 anys). Tot i la joventut dels components, la seva música va sorprendre a més d'un assistents, entre ells un servidor. Venien a presentar el seu darrer treball, Ego Anthem, però també van tenir temps d'interpretar algun tema del seu primer disc, Tracedawn.

La interpretació instrumental va ser impressionant: una velocitat de vertigen, una bateria contundent i la veu de Antti colpejant fort. L'únic punt en contra, que no sé si era culpa del tècnic, de l'acústica de la sala o de la mateixa veu d'Antti va ser que, amb els growls va estar genial, però a l'hora de cantar amb la veu neta, gairebé no se l'escoltava. I la veritat, havent escoltat els seus temes en estudi, va ser una llàstima!

La complicitat amb el públic entre tema i tema també va ser un dels punts que vaig trobar més fluixos; només el baixista, en una ocasió, es va dirigir als assistents disculpant-se de no saber parlar el català. Tot i això, va deixar anar un Visca el Barça! que va aixecar els aplaudiments del públic. Tot i aquests petits detalls, sense dubtar-ho un moment, aquests nois donaran molt a parlar!!

Els següents a trepitjar l'escenari van ser els alemanys Mystic Prophecy, qui venien a presentar el seu treball Fireangel. Amb una proposta que ballava entre el heavy metal clàssic i el power metal, Roberto Dimitris Liapakis, "Lia", a la veu, Markus Pohl i Constantine a les guitarres, Connie Andreszka al baix i Stefan Dittrich a la bateria, van descarregar temes com Across the Gates of Hell, We Kill! You Die! o To the Devil I Pray del seu últim disc i temes com Demos Blood o Evil Empire de treballs anteriors.

El so de la banda va ser molt bo, tot i que cap al final de l'actuació, la monotonia va fer acte de presència. Una cosa que em va molestar molt va ser la manera en que van regalar tres samarretes entre els assistents: mentre Lia l'aguantava a forma de capot, el baixista feia de toro...quan sobrepassava a l'improvisat torero, la samarreta volava cap al públic.

Per acabar l'actuació, van interpretar una versió inclosa dins del seu treball Satanic Curses de 2007; el tema en qüestió, que va fer embogir als assistents va ser, ni més ni menys, que el clàssic Paranoid dels Black Sabbath.

I per fi, amb una puntualitat sorprenent, els finlandesos Stratovarius es plantaven damunt de l'escenari per presentar el seu nou treball, Polaris. Però no va ser l'única presentació de la nit, ja que acompanyant a Timo Kotipelto a la veu, Lauri Porra al baix, Jörg Michael a la bateria i Jens Johansson als teclats, estava Matias Kupiainen, el nou guitarrista de la banda després de la marxa de Timo Tolkki.

Com era d'esperar, després de tant de temps sense visitar Barcelona, el concert no només es va centrar en el nou disc, del que es van poder escoltar temes com Forever is Today, la migtemps Winter Skies i el single presentació Deep Unknown. Poc van trigar a caure temes clàssics de la banda com Haunting High & Low, Speed of Light, Kiss of Judas... De fet, com a tema per obrir el concert van triar el magnífic Destiny; tampoc van faltar els temes Forever i Eagleheart. Tots ells van fer saltar, cridar, alçar els punys... a tots els assistents que gairebé omplien la sala.

Tot i que en alguns moments va donar signes de debilitat, tossint a l'escenari, la veu de Kotipelto va sonar amb molta força i la seva complicitat amb el públic assistent va ser total: donant les gràcies després de cada tema, animant a la gent a cantar i saltar, aplaudint al públic completament entregat a la música dels finlandesos; del teclista Jens Johansson poc podem dir: un dels millors teclistes del metal estava a Barcelona i va demostrar perquè molts li atorguen aquest títol. Jörg estava pletòric a les baquetes i Lauri Porra ens va ensenyar totes les maneres possibles de tocar el baix; i per fer-ho, va tenir l'ajuda del nou guitarrista, Matias, que tot i la seva joventut, no té res a envejar a Tolkki.

Entre Lauri i Matias va sorgir un enfrontament de les 6 cordes contra les 4 cordes que va meravellar a tots els que vam ser testimonis d'un duel impressionant i de gran qualitat!! Tant l'un com l'altre van demostrar com l'home pot dominar l'instrument fent grans genialitats. No tant potser Matias, perquè ja estem acostumats als solos de guitarra, però si Lauri i el seu baix.

Era la primera vegada que veia als Stratovarius en directe i ja torno a tenir ganes de veure'ls una altra vegada. Alguns diran que després de la marxa de Tolkki no valen res, però jo no crec que sigui així! Ara toca esperar a que, després de la seva actuació al Wacken d'aquest any entrin ràpid a l'estudi i comencin a treballar ja en el seu proper disc; i quan el vinguin a presentar, allà estarem!!


Kalimetal # 0077

Ei Metaleros/es!! En el programa d'aquesta setmana hi podreu trobar una petita crònica del que va ser el concert dels finlandesos Stratovarius a la Sala Razzmatazz 2, juntament amb música dels teloners i molta altra escollida per tots els membres del programa.

Us deixem el tracklist i els links de descàrrega!

01) Megadeth - Endgame
02) Stone Sour - Get Inside
03) Stratovarius - Deep Unknown
04) Tracedawn - Brain Attack
05) Mystic Prophecy - We Kill! You Die!
06) Stratovarius - Paradise
07) Bassinvaders - Empty Memories (Breaking Free)
08) System of a Down - Prison Song
09) Judas Priest - Painkiller
10) Ensiferum - Heathen Throne
11) Before the Dawn - Guardian
12) Aspera - The Purpose
13) Saratoga - Luna Llena
14) Axxis - Fass Mich An
15) Rob Rock - Satans Playground
16) Nightmare - Forsaken Child
17) Iron Horse - Enter Sandman

Descarrega't la primera hora
Descarrega't la segona hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 64

El moment "friki" d'aquesta setmana el dediquem a un tema que ja va sonar en el programa de la setmana passada durant el repàs dels 50 millors riffs de guitarra de tota la història. Aquesta vegada, però, verisonat!

Els encarregats de la versió són els Iron Horse, una formació de bluegrass procedents de Killen, Alabama. Amb una formació composada per Vance Henry a la veu tenor i guitarra, Anthony Richardson a la veu baríton i banjo, Ricky Rogers a la veu baríton i al baix i Tony Robertson a la veu tenor i mandolina, són coneguts per la realització i enregistrament de temes rock adaptades al bluegrass, fent tributs a bandes com Ozzy Osbourne, Guns N'Roses, Led Zeppelin i Metallica.

Precisament, dins del disc Iron Horse Fade to Bluegrass, el disc tribut a la banda de thrash metal Metallica, s'inclou la versió del clàssic Enter Sandman.

El Clàssic de la Setmana # 66

El primer clàssic del 2010 el dediquem a una de les considerades primeres bandes del heavy metal. La banda en qüestió es va formar l'any 1967 a Birmingham i, sobrepassant les pautes iniciades per Black Sabbath, va eliminar els tocs de blues dels temes i va incorporar una segona guitarra elèctrica, formant el que avui coneixem com a heavy metal.

Després de tenir noms tant diversos com Halfbreed, The Chapter of Life, Blue Condition, The Jug Blues Band o Sugar Stack, van adoptar el nom definitiu d'una cançó del disc John Wesley Harding de Bob Dylan; la cançó era The Ballad of Frankie Lee and Judas Priest.

Actualment, Judas Priest han venut més de 35 milions de còpies dels seus discos i la banda està formada per Rob Halford a la veu, K.K. Downing i Glenn Tipton a les guitarres, Ian Hill al baix i Scott Travis a la bateria.

Avui ens quedem amb el clàssic que li dóna nom al disc que van editar l'any 1990; això és Painkiller!! Us deixem amb una versió en directe del Rock in Rio del 1991.

dilluns, 18 de gener de 2010

Concert Winterborn + Delain + Sonata Arctica

Amb molt de temps de retard, per fi arriba la crònica del concert que va tenir lloc el passat 27 de novembre a la Sala Razzmatazz 2!! Aquell divendres, els finlandesos Sonata Arctica presentaven el seu darrer treball, The Days of Grays, acompanyats dels també finlandesos Winterborn i dels holandesos Delain.

Els primers en actuar, amb una sala bastant plena, van ser els Winterborn, que presentaven el disc Farewell to Saints. Aquesta banda, amb més de 6 anys d'experiència, està formada per Teemu Koskela a la veu, Pasi Vapola i Antti Hokkala a les guitarres, Pasi Kauppinen al baix, Lauri Bexar a la bateria i Jukka Hänninen als teclats.

Alguns dels temes que vam poder escoltar van ser Black Rain, tema amb el que van obrir el concert i que també serveix per obrir el disc, Another World, The Land of the Free o Last Train to Hell, aquest últim del seu primer treball, Cold Reality. Només tenien mitja hora per actuar, però van saber aprofitar el temps i escalfar a la gent pel que venia a continuació.

Un mes i mig després de la seva visita a Sala Salamandra com a caps de cartell, acompanyats dels francesos Whyzdom, els holandesos Delain tornaven a Barcelona. En el concert d'Hospitalet va haver-hi una falta important que, aquesta vegada, va estar a l'escenari: parlem de la vocalista Charlotte Wessels! Qui va faltar aquesta vegada va ser el baixista Rob van der Loo (que no va poder tocar no sabem perquè) ni el guitarrista Ronald Landa qui, poc temps abans havia deixat la banda per començar altres projectes. Per tant, el concert va servir per la presentació a Barcelona del nou guitarra, Ewout Pieters.

L'aparició dels membres de la banda a l'escenari va ser escalonada, sent Charlotte l'útima en aparèixer i despertant l'interès de la gent que no coneixien encara la banda (que ja podrien, perquè en menys d'un any ens van visitar tres vegades!). Van començar el concert amb el tems Invidia, seguint amb Stay Forever, The Gathering, Go Away, Virtue and Vice, Shattered, Control the Storm i Nothing Left, temes inclosos dins dels seus dos treballs, Lucidity i April Rain.

La instrumentació va estar impressionant per tots els membres: no dubtàvem de la qualitat de Maritjn Westerholt als teclats i Sander Zoer a la bateria; però tant el baix com la guitarra, potser no van sonar tant contundents com les anteriors vegades, però si que estaven conjuntats. L'únic punt a millorar, però és més pel poc temps dins la banda que no pas per la seva qualitat, es va notar en el tema The Gathering. En la versió d'estudi, la veu masculina la posa el baixista de Nightwish, Marco Hietala i, en directe, s'encarregava Ronald Landa; en aquest punt va ser on Ewout Pieters va estar una mica més fluix. Però amb rodatge, agafarà l'experiència necessària.

Molta gent va anar al concert a veure els holandesos i, tal i com em va passar a mi, ens vam quedar tots amb ganes de més! I, sobretot, després del darrer concert instrumental de Delain... Però la majoria de gent, que en aquest punt ja omplien de gom a gom la sala, havien vingut a veure els finlandesos Sonata Arctica.

Sota el tema Everything Fades to Gray, els membres de Sonata Arctica van aparèixer a l'escenari: Tommy Portimo a la bateria, Henrik Klingenberg als teclats (vam poder parlar amb ell abans del concert i en breu tindreu l'entrevista disponible), Marko Paasikoski al baix i Elias Viljanen a la guitarra; el darrer en entrar va ser el vocalista Tony Kakko, qui venia una mica tocat de la veu.

El setlist dels nòrdics va englobar temes, sobretot, del nou treball, The Days of Grays i del seu anterior disc, Unia. Vam poder escoltar cançons com els dos senzills del nou àlbum: The Last Amazing Grays i Flag in the Ground, Paid in Full, Replica, Juliet... Amb la veu a mig gas, Tony es va atrevir a cantar FullMoon; en la tornada del tema, apropava el micròfon a la gent de les primeres files, perquè tenia problemes per arribar a les notes més altes.

Just després d'aquest tema, va arribar la sorpresa del concert: Charlotte Wessels tornava a l'escenari per cantar a duet amb Tony...jo pensava que cantarien o Deathaura (un tema impressionant de 8 minuts) o No Dream Can Heal A Broken Heart, els dos temes del nou disc on hi canta la vocalista Johanna Kurkela. Però no, van interpretar el tema Last Drop Falls.

Després de la parada obligada de tot grup gran, el públic demanava a crits el clàssic de la banda: Wolf & Raven. Però, tal i com va fer en el concert de 2007, el tema no estava al setlist i no el van tocar; això si, Kakko va fer la tornada de la cançó a capella, deixant amb més ganes al públic. I el més trist (segons la meva humil opinió) va ser la repetició, per tercer any consecutiu, de fer la bateria humana amb el públic i cantar el tema We Will Rock You de Queen.

Per posar punt i final al concert, van interpretar els temes In Black and White, Don't Say a Word, Vodka i la versió cantada del Everything Fades to Gray.

Com a conclusió final diré que, personalment, em va agradar més el concert dels finlandesos quan van venir a presentar el disc Unia el passat 2007. Però no es pot negar la qualitat musical del grup.

Us deixo amb unes quantes fotografies dels tres concerts, algunes d'elles fetes des de baix l'escenari ja que, molt amablement, el mànager europeu dels finlandesos ens va aconseguir un passi de fotògraf; la llàstima és que ens hagués pogut avisar i haguéssim portat una càmara de fotos millor!


dissabte, 16 de gener de 2010

Kalimetal # 0076

Ei Metaleros/es!! Després de les vacances, tornem amb molta energia i ganes de pasar-ho bé i que vosaltres també us ho passeu genial amb el programa. Aquesta setmana, i per començar sense forçar la màquina, us hem preparat un especial.

En el primer programa del 2010 hem navegat per la xarxa i hem trobat una pàgina web on ens oferien una llista d'allò més interessant: els 50 millors riffs de guitarra de la història!! La gent de MusicRadar ens ho ha posat fàcil, tot i que no estem d'acord amb algun dels escollits ni de les posicions, però no l'hem fet nosaltres la llista!! Així que ni ens podem queixar nosaltres ni vosaltres ens podeu dir res!!

Us deixem el tracklist i els links de descàrrega!

01) Turisas - Rasputin
02) Hapax - Una Vez Más
03) Iron Maiden - The Trooper
04) Queen - Tie Your Mother Down
05) Clutch - Profits of Doom
06) Mötley Crüe - Dr. Feelgood
07) Muse - New Born
08) Megadeth - Symphony of Destruction
09) Pantera - Walk
10) Ozzy Osbourne - Crazy Train
11) Rage Against The Machine - Killing in the Name
12) Van Halen - Ain't Talkin' 'Bout Love
13) Black Sabbath - Paranoid
14) Metallica - Enter Sandman
15) AC/DC - Back in Black
16) Deep Purple - Smoke on the Water
17) Led Zeppelin - Whole Lotta Love
18) Guns N'Roses - Sweet Child O'Mine
19) Jimi Hendrix - Voodoo Child
20) El Reno Renardo - Cien Idiotas

Descarrega't la Primera Hora
Descarrega't la Segona Hora

El Moment "Friki" de la Setmana # 63

El primer moment "friki" de l'any 2010 l'aprofitem per anunciar un concert que tindrà lloc el proper dissabte 23 de gener a la Sala Mephisto. El Reno Renardo, amb una formació completa com a banda, visiten la nostra ciutat per presentar els temes que conformen els seus dos àlbums (El Reno Renardo, 2007 i La Cagalera de Bisbal, 2008).

Per això hem volgut començar forts aquest nou any i us portem una versió del clàssic del grup format per Mikel Erentxun, Diego Vasallo i Juan Ramón Viles, els Duncan Dhu. L'any 1986 editaven el seu segon treball, Canciones, on Cien Gaviotas era el tema que servia per obrir el disc.

Els gamberros d'El Reno Renardo han agafat el ritme i melodia del tema per parlar-nos d'altres coses... El tema l'anomenen Cien Idiotas i sona així!! (recordem que són del País Basc!!)

dimecres, 13 de gener de 2010

Breus # 15

Les vacances ja s'han acabat i comencem aquest nou any amb moltes ganes de música, concerts i sorpreses!! Aquesta setmana tornem amb el nostre programa, però abans fem un repàs de les coses més interessants que han passat durant aquests dies de festa.

I comencem de manera tràgica, perquè abans de que el 2009 s'acabés, ens vam assabentar de les morts de Mick Cocks i de James Owen Sullivan.

Mick Cocks, líder de la banda de hard rock australiana Rose Tattoo, va morir el 22 de desembre a causa d'un càncer de fetge. Havia fundat la banda l'any 1976 juntament amb el guitarrista Pete Wells. El curiós és que Pete va morir el març de 2006 de càncer de pròstata, el baixista Ian Rilen ho va fer l'octubre de 2006 de càncer de bufeta i el guitarrista Lobby Loyde, de càncer de pulmó el 2007. Tots ells van formar part, en algun moment, de la banda Rose Tattoo.

Per altra banda, James Owen Sullivan, bateria de la banda Avenged Sevenfold, el van trobar mort a casa seva el 28 de desembre; amb només 28 anys, tot apunta que la mort va ser per causes naturals.

Des de Kalimetal volem sumar-nos als milers de missatges de condol que han rebut les dues bandes i les families afectades. Esperem que durant aquest 2010 no haguem de lamentar pèrdues d'aquestes característiques!!

----------------------------------

Seguim amb més bones notícies i és que el proper diumenge 17 de gener, els finlandesos Stratovarius visitaran Barcelona per presentar el seu darrer treball, editat l'any passat, Polaris; el primer disc sense Timo Tolkki ha rebut crítiques de tot tipus, però de ben segur que la Sala Razzmatazz 2 tindrà un bon aspecte.

A banda d'aquest concert, ja s'ha confirmat la seva participació al Wacken Open Air 2010 i, a finals d'any, començaran a preparar el que serà el seu nou disc que s'espera cara al 2011.

>----------------------------------

Un altre grup que també ha anunciat nou disc són els americans Symphony X. Els de Michael Romeo però, el treuran al mercat molt abans que els finlandesos; i és que actualment es troben ja en el procés de gravació i s'espera tenir-lo enllestit a mitjans d'any.

A més, aquest nou disc estarà distribuït per Nuclear Blast, nova companyia de la banda; esperem que la discogràfica sàpiga col·locar a Symphony X al lloc que es mereix!

>----------------------------------

I per acabar, una notícia que agradarà molt als fans del metal que es fa a la península; i és que abans de que arribessin els Reis Mags d'Orient, els madrilenys Sôber van penjar una nota de premsa a Internet que deia el següent:

“Tras más de diez años de imparable trabajo (seis discos publicados, cientos de conciertos, más de quince video clips, dos discos de oro y uno de platino), SÔBER decidió darse un descanso.

Después de casi seis años en proyectos paralelos, la idea de volver a reunirse comienza a fraguarse. La intención es emprender de nuevo lo que se dejó, pero con más ilusión, experiencia y motivación que nunca, todo ello con una visión más madura y manteniendo siempre los pies en el suelo.

La experiencia acumulada por sus componentes en estos años sirve para dar una vuelta de tuerca a la nueva vida de
SÔBER.

Para recorrer este nuevo camino, se une Manu Reyes como nuevo batería, a quien
SÔBER quiere dar la más cálida bienvenida, teniendo siempre en nuestro corazón al inigualable Alberto Madrid.

Agradecer a sus fans su dedicación, apoyo incondicional y por mantener vivo el espíritu de
SÔBER durante todos estos años.

Podréis volver a disfrutar de sus directos, a lo largo de todo el 2010, en escenarios de México, Venezuela, Costa Rica, Argentina, Chile… y por supuesto España.

SÔBER HA VUELTO… PARA QUEDARSE”

Així doncs, veurem quines notícies ens arriben de la banda i ja us anirem informant de com evoluciona el retorn de Sôber.